3. El grèvol europeu i els grèvols en general
Escrit per Eduard Parés i Miquel Rius
Continuació dels articles publicats els dies: 13-12-2021 i 28-12-2021
El grèvol, grèvol comú o europeu (Ilex aquifolium) és l'única espècie de grèvol que creix espontàniament a Catalunya, a la península Ibèrica i a Europa.
Rep els noms de:
ca grèvol (europeu, comú), grevoler, boix grèvol, agrifoli, arbre de vesc, arbre de mal fruit, coscó marí, coscoll de vesc, coscoll grec, coscoll grèvol, greuler, grèvol de vesc
aran areu
oc grefol, grifol(h), agreu, agrèvol, grefuèlh, agrafuelh, argfuelh
es acebo (europeo, común), agrifolio, aquifolio, asa, cardón, cardonera, cebro, crébol
eu gorosti
gl acivro, xardón
fr houx (commun)
en holly, common holly, English holly, European holly, Christmas holly; fruit: holly berry
de Stechpalme, europäische Stechpalme, gemeine Stechpalme, gewöhnliche Stechpalme, Hülse; fruit: Hülsenbeere, Winterbeere
it agrifoglio, aquifoglio, alloro spinoso, loppio, loppo, pungitopo maggiore
pt azevinho, azevinho-espinhoso, azevinheiro, aquifólio, espinha-sempre-verde, pica-folha, teio; Brasil: azevim, pau-azevim; fruit: azevinho, baga
nl hulst
El mot grèvol prové del català antic agrèvol (encara vigent en molts parlars comarcals: Maestrat, Ribagorça, Conflent), d’un llatí vulgar acrifulum, resultat d’un encreuament entre el llatí aquifolium i el grec oxýphyllon [οξύφυλλον], mots de composició i sentits paral·lels, ‘fulla punxeguda’.
És un arbret o arbre perennifoli de la família de les aquifoliàcies sovint en estat arbustiu, de fulles semblant a la del llorer, rígides, lluents, però generalment ondulades i espinoses al marge, de vegades enteres amb una única espina a l’extrem, sobretot en els arbres vells.
Les flors són blanques o una mica rosades, petites, d’uns 6-8 mm de diàmetre, amb 4 pètals i els fruits (drupa) –les boletes (7-10 mm, que contenen 4 petites llavors)– de color vermell (i més rarament de color groc), característiques als exemplars femenins, ja que és una espècie dioica (flors femenines –que donen el fruit– i flors masculines en individus distints). Els fruits maduren cap a l’octubre i resten a l’arbre durant mesos.
Distribució i hàbitatÉs un arbre o arbust típic de la vegetació atlàntica europea i en part de la muntanya mitjana mediterrània. Creix en boscos i bardisses per damunt de 600 m i fins a 1.000-1.500 metres. Prefereix els sòls àcids en territoris amb precipitacions elevades i busca també les obagues. Viu en fagedes, rouredes, alzinars, pinedes de pi roig i de pinassa amb alt recobriment arbori i molt sotabosc arbustiu.
El grèvol (europeu) és originari de les regions temperades d’Europa occidental i meridional (Gran Bretanya i Irlanda, Portugal i fins a Albània i Romania); d’Àfrica del nord (Tunísia, fins al Marroc) i Àsia occidental (Turquia, Líban i fins a l'Iran).
 |
| Distribució d’Ilex aquifolium |
A Catalunya, la distribució més típica va de 600 m a 1.200 m (pot arribar a trobar-se entre 300 –fins i tot 100 m– i 1.850 m) en vessants ombrívols, sobretot de l’estatge montà i mediterrani superior dels Pirineus, i a les serralades costaneres fins als Ports. És més escàs al País Valencià (800-1.500 m); arriba fins a l’Alt Palància i als Serrans. També escàs a les illes Balears (serra de Tramuntana, 1.050-1.400 m).
Viu en zones amb precipitació abundant, a la muntanya mitjana en boscos de pi roig, de pinassa, a l’alzinar, a la fageda i en boscos submediterranis.
A la resta de la península Ibèrica es fa en boscos de roures, sobretot a la serralada Cantàbrica, a la Submeseta Nord i a les zones muntanyoses properes. L'Acebal de Garagüeta a la serra d’Urbión (Arévalo de la Sierra, prov. Sòria, Castella i Lleó) és el bosc de grèvols més extens de la península Ibèrica i del sud d’Europa.
Arriba a naturalitzar-se i a ser invasora a l’Amèrica del nord (costa oest del Canadà i dels Estats Units), al Pacífic (Hawaii) i a Austràlia i Nova Zelanda.
Dimensions rècord
D’acord amb l’alçària i el volt de canó i fent un resum de la informació de Monumental Trees, se citen:
Per alçària
Actualment, el grèvol (Ilex aquifolium) viu més alt conegut és a Canon Wood a Preston Candover, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit, que fa 25,2 m (2019). Fa un volt de canó de 1,90 m (a 0 m [sic]), té múltiples troncs (multicaule).
El grèvol del Kasteelpark, Helmond, Brabant Septentrional, Països Baixos, fa 22 m d’alçària i un volt de canó d’1,28 m (2019). Aquest arbre va néixer l'any 1940.
El grèvol a Neuer Tiergarten Kleve, Kleve, Renània del Nord-Westfàlia, Alemanya, fa 21,8 m (2014) i un volt de canó d’1,46 m (a 0,50 m de terra).
Per volt de canó
El grèvol a d'Istisighè, a Talana, Nuoro, Sardenya, Itàlia, fa un volt de canó de 3,10 m (2017), alçària: uns 17 m.
El grèvol a boscos de Knowles prop d'Acres, Down, Emery Down, Hampshire, Anglaterra, Regne Unit, fa un volt de canó de 2,60 m (2012; a 1,50 m), alçària: 13 m.
El grèvol del Pazo de Casanova a Bermás de Arriba, Pino, Galícia, Espanya, fa un volt de canó de 2,47 m (2007), alçària = 17,9 m. Aquest arbre va néixer el 1878.
El grèvol de prop de Les Champs Bonnevau, Molphey, Côte-d'Or, França, fa un volt de canó de 2,41 m (2021), alçària = 17,20 m. Aquest arbre néixer cap al 1870 ± 50.
A Sicília a les Madonie, paga la pena citar els grèvols de Piano Pomo (Castelbuono, prov. Palermo), bonic indret pastoral amb una volada espessa d'algunes dotzenes de plantes. La més grossa fa 3,7 m de volt i s'aixeca uns 18 metres (Ernest Costa). Altres informacions del lloc
Per edat
El grèvol de prop del Arroyo de Mondigo, Chano, Peranzanes, Castella i Lleó, Espanya, fa un volt de més de 15 m (2018), aquesta mesura però no es pot homologar ja que està format per múltiples troncs, es diu que té 621 ± 100 anys (2019).
Algunes altres espècies del gènere Ilex
El gènere Ilex té més de 600 espècies a tot el món distribuïdes per països càlids i temperats. Les àrees principals del gènere són l’Amèrica central i meridional i la Xina.
Com a exemple, 4 espècies de grèvols:
A Macaronèsia trobem dos grèvols, el grèvol canari (Ilex canariensis; es: acebiño, pt: azevinho) i el grèvol de Macaronèsia (Ilex perado; es: naranjero salvaje, bojo, pt: azevinho), els quals formen part de la laurisilva i són endèmics de les illes Canàries, Madeira i Açores.
Molts grèvols (gènere Ilex) són força utilitzats com a planta ornamental en jardineria, alguns de fulles variegades. Se n’han desenvolupat diversos híbrids i cultivars, entre els quals el grèvol de Highclere (Ilex × altaclerensis, Ilex aquifolium × I. perado), obtinguda (1835) als jardins del Castell de Highclere (Highclere Castle). Per cert, en aquest castell es va filmar la famosa sèrie Downton Abbey.
El mate o herba mate (Ilex paraguariensis) de l’Amèrica del Sud (sud del Brasil, Paraguai, extrem NE d’Argentina i Uruguai), és la coneguda planta de les fulles de la qual es fa la infusió anomenada mate, rica en cafeïna.
Mate, la infusió de dins el recipient (anomenat mate)
es xucla amb la bombilla [J. Plaza]
Ja podem anar pensant en l’Arbre de Nadal 2022. Ens voleu fer una proposta?
Comentaris
gracies