L’alzina, un arbre mediterrani

el dia

Escrit per Eduard Parés i Miquel Rius amb la col·laboració de Rafel Balada

Nota de l’editor: Els autors d’aquest article, després del tastet que van oferir el passat 13-12-2023 amb l’Alzina Negra de Vilartimó, han recopilat un pou d’informació sobre aquest arbre mediterrani que és l’alzina. El text permet gaudir de diferents punts de vista amb què podem mirar o observar l'arbre: els noms que rep, l'alçaria, el gruix del tronc (canó), la distribució geogràfica i els valors dels productes que genera, com la llenya, la fusta, les glans com a aliment de pastura o la tòfona negra tant apreciada en gastronomia. També citen arbres monumentals o singulars destacats, tant de casa nostra com de fora i en comparen les dimensions que poden tenir.

1. Alzina de la Font de la Pega a Olzinelles, Sant Celoni, Vallès Oriental
(Q. ilex subsp. ilex), 2024 [Josep Parés]

2. Alzina dels Colls, Casserres, Berguedà, 2023 (Q. ilex subsp. ballota) [Josep Plaza]

Quina de les alzines de les dues fotos ens sembla que és més grossa? 
D'alçària? De tronc? D'amplada de capçada?

Ho sabrem un cop llegit l'article.

Els noms de l’alzina

L'alzina rep els noms de: 

la Quercus ilex [F fructus; S semen] ● Q. ilex subsp. ilex ● Q. ilex subsp. ballota
ca alzina, alzinera, aulina, aglaner, bellotera, alzina carrasca [F, S gla, aglà, bellota] ● alzina (vera) ● carrasca, alzina de fulla curta, a. de fulla petita, a. de gla dolça
aran casse verd, [F, S aglan] ● casse verd (vertadèr), casse verd de huelha gròssa ● casse verd de huelha petita, casse verd d’aglans doci
oc euse, ausina [F, S aglan, agland] ● euse (veritable), euse de fuèlha gròssa ● euse de fuèlha petita, euse d’aglans doces
es encina, carrasca [F, S bellota] ● encina costera, encina de bellotas amargas, alsina ● encina de bellotas dulces
eu arte [F, S ezkur]
gl aciñeira, carrasca [F, S landra, belota] ● aciñeira ● carrasca
pt azinheira [F, S bolota, boleta] ● azinheira (verdadeira) ● azinheira-de-bolota-doce, carrasca
fr chêne vert, yeuse [F, S gland] ● chêne vert (véritable), yeuse ● chêne vert à feuilles rondes, chêne ballote
en holm oak, holly oak, evergreen oak [F, S acorn, oaknut] ● (true) holm oak, holly oak ● round-leaved holm oak, ballota oak
de Stein-Eiche, europaeische Lebenseiche, Grün-Eiche [F, S Eichel, Ecker] ● (echte) Stein-Eiche ● rundblättrige Eiche, wohlschmeckende Eiche
it leccio, quercia verde [F, S ghianda] ● leccio (vero) ● leccio a foglie rotonde
nl steeneik, groen eikenhout, groene eik [F, S eikel, aker] ● (echte) steeneik ● rondbladige eik

Llegenda: llengua | noms de Quercus ilex [F = fructus, fruit; S = semen, llavor, grana, sement] ● noms de Q. ilex subsp. ilex ● noms de Q. ilex subsp. ballota
la = latin;  ca = català, valencià;  aran = aranés < gsc (gascon) < oc = occitan;  es = español, castellano;  eu = euskara;  gl = galego,  pt = portuguès;  fr = français;  it = italiano;  en = English;  de = Deutsch;  nl = nederlands

L’alzina és una espècie d’arbre de fulla perenne, de la família de les fagàcies; la capçada és ampla i densa, branques una mica tortuoses, fulles de 3-7 cm, gairebé enteres o amb dents poc espinoses. Floreix els mesos d’abril i maig. El fruit és la gla (o aglà) amb la cúpula d’esquames aplicades, mai punxants, que madura el mes de setembre. El fruit de l’alzina, del roure i de totes les espècies del gènere Quercus és la gla, fruit sec, indehiscent i monosperm, proveït d’una cúpula en forma de didal.

D'alzina, se'n reconeixen dues subespècies: Quercus. ilex subsp. ilex: alzina, alzina vera i Q. ilex subsp. ballota (= Q. rotundifolia): alzina carrasca, carrasca, alzina de fulla curta, de fulla petita, de gla dolça, etc. Els noms, en les diferents llengües, utilitzen qualificatius que al·ludeixen a la mida i forma de la fulla, a les glans més dolces, etc.

3, 4. Fulles i fruit d'alzina (Quercus ilex subsp. ilex) i de carrasca (Q. ilex subsp. ballota)
[Marc Aixarch Curto]

5. Aments d'alzina [Wikipedia]
L’alzina vera (subsp. ilex) presenta unes fulles més llargues i estretes, més tendres, amb 7-11 parells de nervis i amb l’anvers d’un color verd fosc, amb pocs pèls; revers grisenc, tomentós (pèls de 0,18-0,21 mm); gla amargant; i capçada de color verd intens; és més allargada, arriba fins a 25-30 m d'alçària. Àrea septentrional mediterrània. 

La carrasca (subsp. ballota) té les fulles més curtes, arrodonides, dures; anvers lleugerament glauc o grisenc, més o menys pubescent; revers gris tomentós (pèls de 0,13-0,15 mm), amb 5-8 parells de nervis; gla sovint dolça; capçada d’un verd grisenc, arriba fins a 20-23 m d'alçària. Àrea ibèrica i del nord-oest d’Àfrica.

Actualment, per alguns autors, l’alzina vera i la carrasca es consideren espècies separades: Q. ilex (alzina) i Q. ballota (= Q. rotundifolia, carrasca). Exemplars amb característiques intermèdies són freqüents i són denominats per alguns autors, Q. ×gracilis Lange = Q. ilex subsp. gracilis (Lange) Rivas Mart. & Sáenz de Rivas

Amb l’alzina, tenen una certa semblança la surera (Q. suber), que té la capçada no tan densa i fa una capa gruixuda de suro al tronc i a les branques. Es coneixen híbrids d’alzina i surera com ara el surolí (Q. ×morisii). El garric o coscoll (Q. coccifera) té fulles verdes, dures, punxants i sense pèls per les dues cares i les esquames de la cúpula de les seves glans són llargues i rígides; també es pot hibridar amb l’alzina. L’alzina també es pot hibridar amb alguns roures.

L’alzina, quan rebrota amb diversos tanys (si es talla o es crema), no es fa mai tan alta com l'arbre d'un sol tronc original que procedeix de llavor. En cas d'incendi, rebrota d'arrel al cap de poc temps, abans que torni a ploure, gràcies a l'estructura de les seves arrels anomenada lignotúber. Quan l'incendi ha estat de més baixa intensitat, la rebrotada es pot produir sobre el mateix tronc i sobre les branques.

Distribució i hàbitat

L’àrea original de l’alzina (subsp. ilex) s’estén per quasi tota l’àrea septentrional mediterrània, incloent-hi la majoria de les illes d’aquesta mar; penetra a punts atlàntics d’Europa occidental, a zones més o menys litorals del Cantàbric, i per l’est arriba fins al mar Negre. Actualment s’ha estès per bona part de l’Europa occidental: Països Baixos, Gran Bretanya, etc., i de manera més aïllada a Califòrnia, Austràlia i Nova Zelanda.

La carrasca (subsp. ballota) és bàsicament ibèrica i del nord-oest d’Àfrica, Portugal, centre, oest, sud i sud-est d'Espanya i gairebé no ha expandit aquesta àrea natural. 

L’alzinar és un dels boscos més característics del paisatge mediterrani i l’alzina es pot considerar l’arbre més representatiu de la Península Ibèrica.

L’alzinar ocupa unes 185.000 ha a Catalunya i és present a totes les comarques (excepte a la Val d’Aran). És l’espècie més abundant a 13 comarques: Garrotxa, Osona, Alt Empordà, Gironès, Pla de l’Estany, Selva, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Baix Camp, Conca de Barberà i Noguera i hi ha una gran quantitat d’alzines en boscos d’altres espècies. 

A Catalunya hi ha alzines des d’arran de mar fins al voltant dels 1.400 metres, però són especialment abundants entre els 400 i els 1.000 m. Se li observa una preferència pels vessants orientats al sud. Es barreja amb les altres dues espècies més abundants (pi roig i pi blanc), i com que té un clar avantatge competitiu (els pins procedents de la germinació dels pinyons no prosperen sota la coberta de les alzines, en canvi l’alzina germina bé sota coberta), l’alzina, serà probablement, com ja ho va ser en el passat, l’espècie arbòria forestal més abundant a Catalunya. Això també es produeix en les masses de pi pinyer i pinassa que solen tenir un sotabosc d’alzines (i roures).

Al País Valencià es troba per tot el territori i a les Illes Balears, només a Mallorca i Menorca; a Eivissa és rara i és de cultiu o subespontània.
Distribució de Quercus ilex (lámina):
6. Llançadora volant de teler mecànic,
Sabadell [R. Estrada]
La producció mitjana és baixa i difícil de determinar (1,9 m3/ha/any en volum de fusta amb escorça), els anells de creixement són difícils de visualitzar. La fusta és molt densa (0,90 g/cm3, sovint més densa que l’aigua), compacta i molt dura. La fusta era molt preuada -en general-, per a forns de pa, com a combustible, i per a obtenir carbó vegetal i peces de gran resistència, com ara les llançadores dels telers mecànics. 

No podem oblidar la importància del carbó vegetal en la històrica farga catalana, i en general com a combustible, sobretot abans que el gas i l'electricitat fessin desaparèixer aquella activitat. La manca de carbó mineral a Catalunya havia provocat una explotació més intensiva del carbó vegetal i la fusta més utilitzada per obtenir-ne era la d'alzina i també la de faig i la de roure. Molts alzinars actuals són la conseqüència d'aquest aprofitament tradicional.

7. Construcció de la pila carbonera [El Sui]


Podem veure el procés en la mostra del Carboneig feta per l'Associació El Sui de festes i Tradicions de Cànoves (Vallès Oriental).




I encara de manera més visual: 
Video 5:12. Com es feia el carbó vegetal. Sant Climent de Peralta (Baix Empordà, 2009 [L'aguait TV]


Cap altra espècie a Catalunya forma masses tan denses (s’han arribat a mesurar 8.529 peus/ha), però la mitjana a les masses homogènies d’alzinar és de 1.729 peus/ha. Aquests alzinars estan lluny de l’estructura típica dels alzinars madurs, amb arbres molt grossos. L’alzinar ha estat tractat tradicionalment com a bosc menut i aquesta gran quantitat de peus de rebrot n’és una de les principals conseqüències però no l’única. Així, molts alzinars estan formats per arbres de port gairebé arbustiu, de només 3-4 m d’alçària [CREAF, Inventari forestal].

8, 9. Tòfona negra (Tuber melanosporum) [en.wikipedia]

Com la immensa majoria de les fanerògames, l'alzina estableix relacions simbiòtiques amb diversos fongs del sòl. Algunes espècies d'aquests fongs tals com les tòfones, del gènere Tuber (Tuber melanosporum, principalment), són molt apreciades en gastronomia. L'alt valor de mercat de la tòfona ha generat un cultiu en el qual les alzines són inoculades i sotmeses a tractaments culturals (tubericultura) per afavorir la formació de l'ascoma, que és la coneguda tòfona.

És conegut l’aprofitament de les “dehesas” d’alzines i de sureres d’Extremadura i d'Andalusia on els porcs ibèrics fan pastura de les glans (aglanar, “montanera”). De manera natural les glans són l'aliment del senglar i d'altres animals del bosc.

Alzines destacables i rànquing 

En el cas d’arbres amb tronc únic i de secció més o menys circular i de capçada amb branques a partir d’una certa alçària és fàcil establir comparacions i fer-ne un rànquing. En el nostre cas (alzines) això no sol ser així i fer comparacions entre volts de canó és més  problemàtic: les alzines tenen formes més irregulars. El canó, de vegades no és gaire alt i de forma és poc circular -amb sospita, molt cops, que no sigui multicaule (provinent de dos o diversos peus, sobretot quan la ramificació és molt baixa o arran de terra). Alhora cal tenir present les subespècies (ilex, ballota) i que algunes vegades ens trobem amb exemplars amb característiques intermèdies. 

10. Alzines de port diferent:
Alzina Negra de Vilartimó (canó monopòdic)
| Alzina dels Colls (canó curt amb 4 besses)
A la relació següent, d’alzines amb representació comarcal, a més de les mesures habituals (alçària, volt de canó, amplada de capçada) hi hem afegit: alçaria de la primera branca més propera a terra (canó llarg, ramificació monopòdica) o alçària del canó i la quantitat de besses (branques principals, ramificació simpòdica) en què es ramifica. Caldria augmentar la quantitat d’arbres mesurats i fer-ne mesures periòdiques per poder fer comparacions millors. S’ha buscat una representació comarcal i a continuació se n'ha extret el resum dels exemplars que es poden considerar dins del rànquing (provisional). Per tal que hi hagi continuïtat, s'hi mantenen els exemplars de rànquings anteriors.

11. Carrasca de Culla, Alt Maestrat, 2023 [Manel Arasa Ventas]

Taula simplificada d’alzines (Quercus ilex) de dimensions més destacables. Rànquing provisional.

Podeu disposar de:
- La Taula simplificada anterior en format PDF 
- La Taula completa, PDF: Taula d’alzines (Quercus ilex) de dimensions destacables per comarques i subespècies, les de dimensions més grosses (inclou alguns arbres declarats monumentals, alguns d’històrics i altres de destacables)

Informació individualitzada (fitxes) a:
Plantipodes-AM:
    Espècies, rècords d'arbres > Roures, alzina, carrasca, surera, etc. (Quercus spp.)

Dimensions rècord al món

A causa del que ja s’ha dir abans (subespècies, irregularitat, any de mesura, possibles multicaules) les relacions d’alzines amb dades de mesures són molt incompletes. L’edat gairebé sempre és estimada. Tot això no obstant, fem un resum de la informació de Monumental Trees (subsp. ilex i subsp. ballota) on no hi ha mesures de la capçada i hi ha una certa barreja de les dues subespècies. També hi afegim altres fonts, i citem exemplars, en general, de més de 23 m d’alçària o de més de 7,00 m de volt de canó o de més de 27 m d’amplada de capçada, i els comparem amb els de les nostres terres:

Per alçària (h)
(subsp. ilex):
Holm Oak (Windsor Great Park, Surrey, Regne Unit, 2021), fa 29,5 m. Holm Oak (California State Capitol Museum, Sacramento, EUA, 2016), fa 29,4 m d’alçària.  Leccio de Costa Silana (Urzulei, Nuoro, Sardenya, Itàlia, 2019), fa 25 m. Leccio del Baluardo di San Regolo, (Lucca, Toscana, Itàlia, 2017), fa 24,2 m. Chêne vert du Square Besson (Pau, Pirineus-Atlàntics, Occitània,  França, 2020), fa 23,8 m.

12. Leccio de Costa Silana, 2019

Per alçària, nosaltres en tenim al voltant de 30 m: Alzina de Masjoan (Espinelves, Osona, 1989), amb 29,5 m; Alzina de la Font de la Pega (parc del Montnegre-Corredor; Olzinelles, Sant Celoni, Vallès Oriental, 2024), amb 29-31 m i segueix creixent; Alzina del Torrent dels Àngels, Barcelona (parc natural de Collserola, Sarrià-Sant Gervasi).

(subsp. ballota): 
Nosaltres tenim: Carrasca de Culla (Alt Maestrat, 2023), amb 23 m d’alçària. Carrasca del Mas dels Cirers (Vallibona, Ports, 2017), amb 23 m.

Per volt de canó (c)
(subsp. ilex):
Holm Oak of Westbury Court (Gloucester, Regne Unit, 2023), fa 9,32 m. L’esmentat Leccio de Costa Silana (Urzulei, Nuoro, Sadenya, 2019) fa 8,20 m.

Nosaltres tenim: Alzina del Mas de Borbó (l'Aleixar, Baix Camp, 1988), amb 6,45 m.

13, 14. Alzina del Mas de Borbó [Àlbum Meravella, 1931]  |  c. 1991

(subsp. ballota): 
Encina la Terrona (Zarza de Montánchez, Extremadura, 2016), fa 7,83 (a 2 m es divideix en 3 grans besses), li assignen 607 ± 100 anys, una altra font parla de 800 anys. Carrasca de Lecina (Bárcabo, prov. Osca, Aragó, <1997), fa 7,56 (a 1 m es divideix en 2 grans besses). Carrasca de la Vendas Novas (Canha, Montijo, Lisboa, Portugal, 2021), fa 5,64 m. 

15. Carrasca de Lecina, 2023 [A. Montanyà]

Nosaltres tenim: Alzina de Pelleu (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà, c. 2011), amb 5,70 m (a 2 m es divideix en 3 besses). L’esmentada Carrasca de Culla (Alt Maestrat, 2023), amb 6,55 m (a 2 m es divideix en 3 besses).

16, 17. Alzina de Pelleu [gencat 2022]  |  2017 [Blog d'una selenita]

Per capçada (C)
(subsp. ilex):
Nosaltres tenim: l’esmentada Alzina de la Font de la Pega amb 32,3 m d'amplada mitjana de capçada [foto 1].

(subsp. ballota) 
Chaparro de la Vega (Coripe, prov. Sevilla, Andalusia, 2023), fa 30 m de capçada. Carrasca de la Vaca (Alcadozo, prov. Albacete, Castella - la Manxa, c. 2015), fa 30 m. L’esmentada Carrasca de Lecina fa 28 m. L’esmentada Encina la Terrona fa 28 m (a 2 m es divideix en 3 grans besses, multicaule?). Encina de los Perros (El Álamo, El Madroño, prov. Sevilla, Andalusia), fa 27,8 m.

18. Chaparro de la Vega [Wikipedia]

Nosaltres tenim: Alzina dels Colls (Casserres, Berguedà, 2007), amb 28,6 m [foto 2] i l’esmentada Carrasca de Culla, amb 33 m [foto 10].

Per edat
L’edat d’una alzina costa força de comprovar, això no obstant les assignacions donades per Monumental trees  són:
(subsp. ilex): Ilice di Carrinu (Milo, Sicília, Itàlia, 2017), amb volt de canó de 5,03 m, li assignen 723 ± 100 anys (2023). Chêne Francois Premier (rivier Antenne en Les Chaumes de Sèchebec, Charente, França, 2022), amb volt de canó de 5,10 m, 529 ± 10 anys (2023).

(subsp. ballota): A la Carrasca de los Tocones (Peracens, prov. Terol, Aragó, 2017), amb volt de canó de més de 6 m, li assignen 1206 ± 100 anys (2023). La carrasca Tramuntana (finca Nutxes de la Carrascal, Xixona, Alacantí), 966 ± 100 anys (2023). A l‘esmentada Carrasca de la Vaca, li assignen 923 ± 100 anys (2023). A La Potrona (Cueva de Valdelajo, Sahelices de Sabero, prov. Lleó, Castella i Lleó, 2017), amb volt de canó de 3,80, li assignen: 923 ± 100 anys (2023).

Podeu trobar més informació sobre les nostres alzines i arbres monumentals en general a Plantipodes-AM.

Ja podem anar pensant en l’Arbre de Nadal 2024. Ens voleu fer una proposta?



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada