2. El Grèvol de Morou, l’entorn. El grèvol a Catalunya. 10 arbres de Nadal
Escrit per Eduard Parés i Miquel Rius. Amb la col·laboració d’Ernest Costa.
Continuació de l’article publicat el dia: 13-12-2021.
10 anys, 10 Arbres de Nadal
Aquí tenim un resum dels 10 Arbres de Nadal:
Arbres de Nadal : 10è, Grèvol de Morou (2021); 9è, Avet de les Molleres de Gresolet; 8è, Pinassa Vella del Serret de la Sella; 7è, Roure de la Senyora; 6è, Cedre d'Encens de Masjoan; 5è, Lo Parot; 4t, Pi de les Tres Branques; 3r, Pi de Peixerani; 2n, Avi de l’Arp; 1r, Avet de les Fonts (2012).
El Grèvol de Morou, l’entorn. El grèvol a Catalunya
Primer de tot, una aproximació al paisatge que trobem en acostar-nos-hi:
Centreeuropa sense moure’s de casa
Al viatger que puja de la vall de la Tordera li produeix un cop d’efecte extraordinari posar els peus a la vall de Santa Fe. En un dir amén ha deixat els pins pinyers, els suros, els arboços i un sol que a l’estiu pot ser inclement i ha entrat al domini de la frescor, dels faigs i dels vets (avets). Sense més preàmbuls: ara ja no és al món mediterrani, sinó al centre d’Europa. Quan hi havia pagesos encara quedava més clar: a Sant Celoni segaven a la meitat de juny, mentre que a Santa Fe no ho feien fins que finalitzava el juliol o començava l’agost. Als costers que hi porten cultivaven oliveres i ceps, i aquí dalt no n’hi havia.
 |
| La fageda de l’entorn del Grèvol de Morou [M. Montanyà] |
Entre altres maneres el clima esmentat es manifesta amb pluges que superen de llarg els 1.000 mil·límetres /any i amb nevades que poden arribar a ser importants; temps enrere s'emmagatzemava neu en cavitats molt elementals anomenades congestes i en construccions circulars revestides de pedra: eren els pous de neu.
Refugi i ajoc d’ocells
Anant de Santa Fe al pla de Mulladics (Mulladius en els mapes actuals) només cal mirar al nostre entorn per adonar-nos que és propici als boixos grèvols. N’hi ha molts, manifesten una gran vitalitat i són alts; que tenen besses gruixudes ho sabrem si ens decidim a obrir les faldilles que les tapen de cap a peus. Són refugi i ajoc per a molts ocells del bosc que hi passen la nit, ja que en aquest recés “la temperatura sol ser entre 3 i 5 graus superior a la de l’exterior” (J. Broncano & al., 2006, p.106)
Creiem que aquest grèvol és un exemplar mascle, això significa que, ocells túrdids tudons, gaigs, pinsans borroners i també fagines no poden gaudir dels seus fruits, sinó que han d’esperar que les “grèvoles” (els exemplars femella) s’omplin de fruits. “Enguany (2021), però, la collita general ha estat minsa així com la de castanyes i de pinyes d’avet” (M. Boada).
 |
Fulles amb els limbes força llisos
[M. Montanyà] |
Envoltat de faigs joves i llistats, el nostre grèvol s’esforça per desempallegar-se de l’ombra que aquests li projecten i és a un pas d’aconseguir-ho. S’estira tant que té una certa aparença de xiprer. En gran part les fulles tenen els limbes llisos, faltats de l’agressivitat que les caracteritza.El declivi d’on es troba va a parar a la riera de Santa Fe (just on hi ha l’embassament de Santa Fe), la qual més avall rep el nom de riera de Gualba.
No molt lluny, aproximadament a 1,5 km de Santa Fe, trobem el Grèvol del Pla de l’Espinal (o Boix Grèvol del Pla del Campament) pujant per la carretera BV-5114, direcció cap a Sant Marçal i Viladrau, prop del km 22,5 i a uns 200 m abans del Convent. També és un exemplar mascle de 14 m d’alçària. La base del tronc té marques de l’escorça arrencada, pràctica que es feia per tal d’obtenir el vesc que es feia servir per atrapar ocells.
Malgrat que el grèvol se sol considerar un arbret o arbust, a Catalunya destaquen per alçària (h): el Grèvol de Morou (AM, Fogars de Montclús) i el Grèvol dels Gegants (Mont-ral), Alt Camp. Pel volt de canó (c): el Grevoler de Vilamala I (Guixers) i el Grèvol de Mas Cerver (Osor). Per amplada de capçada (C mitjana): el Grèvol de les Salines (Maçanet de Cabrenys).
A la taula següent es comparen les dimensions dels grèvols més grossos mesurats (rànquing modificat, encara que els anys de mesurament són diferents):
A part del Grèvol de Morou estan declarats com a arbres monumentals: el Grèvol de Ventolà, al poble de Ventolà (Ribes de Freser, Ripollès; h = 11, C = 8,5) i els Grèvols de les Llaveades (la Vall de Boí, Alta Ribagorça; h = 5; c = 0,85; C = 6).
Utilització
En èpoques no gaire llunyanes pujaven a Santa Fe ocellaires que arrencaven pela de grèvol per fer-ne la matèria enganxifosa anomenada vesc i que els serviria per capturar ocells. Per la seva banda els montsenyencs, quan la neu colgava l’herba, anaven a fer rama de grèvol per donar-la verda als conills.
El vesc és una matèria apegalosa treta dels fruits del vesc (Viscum album), de l’escorça del grèvol o d’altre origen, amb la qual s’untaven vímets, joncs, etc., per a caçar ocells, perquè hi quedessin enganxats.
La fusta de grèvol, encara que escassa, era molt apreciada en ebenisteria, és molt dura i compacta, no sura a l'aigua, igual que la fusta de boix. És difícil de treballar, però es fa servir en marqueteria, torneria, eines de fuster, culates d'armes de foc, etc.
Un ús totalment tradicional del grèvol amb fruits vermells ha estat el de planta –com altres– típica de Nadal. Des del 1984, però, el grèvol autòcton és espècie protegida a Catalunya.
_________________________________________________________
A més del grèvol, també tenen un ús ornamental com a verd nadalenc altres plantes de fruits en “baies”:
- El galzeran o boix marí (Ruscus aculeatus), mata amb fil·locladis (fulles falses) acabats en punxa i baies vermelles (10-12 mm) als exemplars femenins.
- El vesc (Viscum album): planta que viu hemiparàsita sobre alguns arbres, fa baies translúcides (6-10 mm), blanques o grogues. Es considera un símbol de bona sort.
☠ Per cert, els fruits d’aquestes 3 plantes són tòxics.
________________________________________________________-
En el nostre trajecte per arribar al Grèvol de Morou no podem deixar d’esmentar les esponeroses Sequoies de Can Casades (Sequoiadendron giganteum) que trobem a l’inici i final de l’itinerari esmentat. Can Casades, a Santa Fe del Montseny, és un dels centres d’informació del Parc natural del Montseny.
Entre la fullaraca tardoral es veuen, sobretot, fulles de faig (Fagus sylvatica), també de castanyer (Castanea sativa), moixera (Sorbus aria) i del rar i escàs erable (Acer platanoides, de fulla palmada semblant a la del plàtan)...
____________________________
___________________________________________________
Comentaris