diumenge, 27 de novembre de 2016

Nous consumidors de productes agraris

escrit per Xavier Recasens Gràcia
Suposo que aquesta entrada en el blog us sorprendrà, ja que parlaré del paper de l’agricultura i l’educació. Suposo que tots seríem capaços de posar exemples on l’agricultura ens pot servir com a eina educativa, ja sigui per vocabulari, per veure cicles de plantes o insectes, per experimentar processos biològics, per exemple fermentacions, o processos fisicoquímics, com per exemple les destil·lacions d’alcohol o olis essencials. Com podeu veure, l’agricultura es pot adaptar a quasi tots els cicles formatius des de l’infantil fins a la universitat, tot depèn de l’objectiu que es pretengui i del grau de detall a què s’arribi.
Activitat al Jardí de les Ciències, novembre de 2015 (Foto: Roberto Sáez)
Activitats educatives en espais agrícoles periurbans
Oferir activitats educatives és una de les estratègies que tenen les explotacions agrícoles periurbanes per a diversificar el seu negoci, ja que tenen a tocar de les seves finques un nombre important d’escoles a les quals oferir els seus serveis educatius. No és gens estrany trobar explotacions que ofereixen aquest tipus d’activitats, conjuntament amb la seva normal activitat agrícola, com per exemple Gut Paulinenwäldchen a tocar de la ciutat alemanya d’Aquisgrà o Cascina Santa Brera a la vila de Sant Giuliano Milanese al costat de Milà (Itàlia).
Fa temps vaig consultar el nombre de granges escola que tenim dins la Regió Metropolitana de Barcelona: em va sortir un nombre baix si tenim present la gran quantitat d’escoles que hi ha. Aquest fet guarda relació amb el baix nombre de visites que tenen els cellers de la D.O. Alella amb fins educatius (treball recentment publicat al Land Use Policy). Factors com que cal oferir un producte educatiu de qualitat i adaptat als objectius curriculars i a les competències bàsiques de cada cicle formatiu poden ser un obstacle. També és un fre a la demanda d’aquest tipus de serveis el fet de no estar obligades les escoles a donar un nombre determinat d’hores de classe fora de l’aula, com succeeix en molts països del Nord d’Europa.
Agricultura educativa dins les ciutats
Si per curiositat mireu el programa educatiu de les escoles del vostre municipi, veureu que una gran majoria ofereixen un hort escolar. Aquest hort pot ser un tros de pati adaptat per a conrear verdures o un terrat amb testos o caixes de conreu per suplir la manca d’espai. De ben segur que a un arquitecte que li fessin l’encàrrec d’un projecte d’escola de nova planta reservaria un espai per a l’hort.
També es poden oferir activitats educatives utilitzant l’agricultura, dins els parcs i jardins de les nostres ciutats. Tenim com a exemples: el Karls Garten al bell mig de la ciutat de Viena (Àustria) o exemples més propers, a casa nostra, com són les vinyes del Parc de Torreblanca a Sant Joan Despí o el Jardí de les Ciències al Parc de Ca l’Arnús a Badalona.
El Jardí de les Ciències del Parc de Ca l’Arnús
El Jardí de les Ciències surt d’una idea que dóna l’Associació badalonina Aloc Natura a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a l’Ajuntament de Badalona. Aquestes dues administracions agafen el repte després de l’èxit del Jardí de les Papallones – Hotel d’Insectes dins el mateix parc, que també surt de la mateixa associació.
Els principals objectius d’aquest espai són: connectar els ciutadans amb l’agricultura, recordar el passat agrícola de la ciutat de Badalona (les vinyes), ensenyar productes agrícoles que havien estat relacionats amb la història industrial de la ciutat (el vímet, l’espart...) i mostrar espècies aromàtiques–medicinals (mentes, marialluïsa, tarongina....)  i especies agrícoles de les quals habitualment desconeixem la planta (espàrrecs, remolatxa sucrera...).
Amb aquests reptes vàrem començar a proposar conreus que s’adaptessin a les condicions climàtiques de la ciutat, que hi poguessin participar els ciutadans (de totes les edats) i que no fossin massa atractius per evitar furts.
Ha passat quasi dos anys (2015) des de que vàrem inaugurar el jardí i hem fet més de 6 activitats per les quals han passat més de 150 ciutadans que han sembrat, plantat, arrencat i collit, a més dels nombrosos visitants que diàriament visiten l’espai.
Hem tingut èxits com ara els cereals (blat, ordi i civada), el gira-sol i la remolatxa sucrera; també hem tingut, però, fracassos com el blat de moro i els furts de cols, pastanagues i espàrrecs. I espècies que sorprenen els assistents, com ara el llúpol, la regalèssia o varietats de mongeta on el color de la tavella és diferent del verd habitual.
Per aconseguir aquests objectius cal potenciar més les activitats (dotar-les de recursos) al Jardí de les Ciències i que aquestes arribin al major nombre de ciutadans possibles.
Moltes vegades em pregunto si aquests nens i nenes que participen amb els seus pares a les activitats de diumenge, que segur que han tingut un hort a l’escola, que veuen agricultura als parcs o en altres espais de la ciutat, com seran com a consumidors de productes agrícoles? Valoraran el sistema de producció (integrat, ecològic, biodinàmic...)? La seva procedència? L’eficiència en l’ús de l’aigua? En la petjada de carboni? Que tots els treballadors de la cadena de la agroindústria rebin un sou digne?

Imprimir article

dissabte, 19 de novembre de 2016

ppt.breus (11_2) - IDEA, Tens una idea inspiradora per al Parc Agrari del Baix Llobregat? (2)

El Parc Agrari del Baix Llobregat des de la muntanya de Sant Ramon
Foto: Néstor Cabañas
En Josep Montasell i Dorda ha enviat un nou BREUS, que és continuació de l’anterior per això és el ppt.breus (11_2).
Es una nova aportació d’IDEES sobre el futur del Parc Agrari. Millor hauria de dir una CONTRA-IDEA.
En Josep insisteix en recordar-nos que la teva IDEA sobre el futur del Parc Agrari també és important. Espera que li facis arribar. Ja hi ha qui s’ha anima’t hi ha escrit una frase o per contra un text més ampli. Totes són IDEES ben rebudes. IDEES en forma de proposta o idees en forma de comentari.
Anima’t a enviar-li una frase, un text, un dibuix, el que vulguis. Hem d’aconseguir un nombre important d’opinions i recollir-les en un llibre.
Sense ànim de fer-se pesat, o potser si, insistirà per rebre la teva opinió.
Imprimir article

dimarts, 15 de novembre de 2016

Els drons i l'agricultura. Una relació profitosa

Escrit per Miquel Baldi
Atmos6, un dels sistemes de CATUAV - Foto Viquipèdia
Després de la seva aparició com els dolents de la pel·lícula pel seu ús militar, els drons s’han instal·lat en l’actualitat com una nova eina capaç de les més increïbles aplicacions.
Ens diuen que podran transportar mercaderies, salvar vides acostant desfibril·ladors o medicaments allà on faci falta, a més d’obtenir imatges per fer pel·lícules, revisar instal·lacions industrials, edificis, línies elèctriques i molt més.
L’agricultura és un dels àmbits on es preveuen més aplicacions i on les expectatives estan essent molt altes, però tot just es comencen a veure els primers casos pràctics en diferents aplicacions.
Sabem, però, quin és realment l’estat d’aquestes noves tècniques i les seves perspectives de futur en l’agricultura? En aquestes ratlles intentarem d’aclarir-ho.
Un dron és una aeronau dirigida remotament amb uns costos operatius reduïts i que, en relació a l’agricultura, permeten principalment dos tipus d’aplicacions:
1.- Obtenció de dades (imatges) mitjançant la teledetecció propera
Amb unes resolucions de fins a 1–5 cm/píxel, els diferents sensors embarcats permeten captar unes dades georeferenciades (imatges) de diferents espectres (visible, infraroig, tèrmic...) que es relacionen amb l’estat vegetatiu de les plantes i la seva resposta front a les malalties, l’estrès hídric, els nutrients i altres variables que poden afectar la producció del cultiu.
Les diferents dades que s’obtenen amb els drons cal saber interpretar-les, i és molt important establir les correlacions entre la informació obtinguda per teledetecció amb la contrastada per l’observació directa al camp, per a cada cultiu i estat vegetatiu, i front a cada una de les variables sobre les quals es vulgui treballar.
En aquest moment ja es disposa d’aquestes correlacions per a cultius concrets, com l’estat vegetatiu de la vinya per a fer previsions de collita, l’estat nutricional per decidir l’adobatge nitrogenat en conreus extensius o la localització d’adventícies per als tractaments herbicides en extensius. Aquests primers resultats són esperançadors, però encara manca una ingent tasca de recerca aplicada per a disposar d’aquestes informacions en molts més casos d’interès.
Un cop processada la informació de les imatges obtingudes pel dron, es generen uns mapes temàtics de les  finques (mapes d’adobatge, de reg, de tractaments fitosanitaris, o males herbes) que permeten actuar de forma localitzada en la gestió dels cultius optimitzant la utilització dels insums al que realment necessita cada una de les plantes, per a obtenir més rendiment i qualitat tot rebaixant-ne els costos.
Pot semblar que aquestes eines només podran aprofitar-les les explotacions més avançades que practiquen l’agricultura de precisió, i disposen de tractors amb GPS i màquines d’aplicació de fertilitzants o fitosanitaris amb  dosificació variable, però amb la generalització dels telèfons intel·ligents amb GPS i aplicacions App de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) qualsevol petit agricultor pot treure profit, al seu nivell, d’aquestes informacions.
És per això que, un cop superades les habituals barreres per a la introducció d’una nova tecnologia i a partir d’aquestes primeres aplicacions ja contrastades, veurem com en poc temps serà una eina d’aplicació habitual en la gestió de les explotacions agrícoles.
2.- Realització directa de tasques agrícoles
Les tasques agrícoles que actualment es fan des d’avionetes o helicòpters són els tractaments fitosanitaris i l’adobatge. L’aparició dels drons, amb uns costos molt inferiors als mitjans aeris tradicionals, està obrint aquestes aplicacions a moltes més explotacions agrícoles.
Una de les experiències més consolidades en aquest camp són els tractaments fitosanitaris, que van començar als anys 90 al Japó pels tractaments de l’arròs, on fins el 35% dels camps d’arròs ja es tracten amb drons helicòpters, però que s’està estenent ràpidament en altres continents i cultius.
A casa nostra, hi ha poca experiència amb aquestes aplicacions, tot i que les companyies que operen amb drons estan començant a oferir serveis amb multirotors o helicòpters capaços de carregar fins a 10 litres de caldo.
A Catalunya disposem de tots els elements per a la implantació d’aquestes aplicacions, amb un bon nombre d’empreses que ofereixen serveis de drons per a l’agricultura. Centres de recerca, com la Universitat de Lleida i l’IRTA,  estan utilitzant la teledetecció amb drons per als seus programes d’investigació, i empreses com Raimat, que ja l’utilitzen habitualment per gestionar les seves vinyes.
Per altra banda, l’evolució de tots els equipaments utilitzats, tant els drons com els sensors o els programes informàtics utilitzats, està essent molt ràpida, amb millores constants de les prestacions de tots ells, cosa que els farà a curt termini encara més fiables, versàtils i econòmics.
I per acabar, un dels aspectes que està alentint la implantació d’aquests nous mitjans és una normativa que imposa un excés de controls, autoritzacions i prohibicions que dificulten en gran mesura el treball amb drons. La propera aprovació d’una nova reglamentació d’àmbits estatal i europeu per a aquests temes obre la porta a l’esperança per a tots els operadors.
Empreses catalanes de drons

Imprimir article