diumenge, 18 de setembre de 2016

Les cooperatives agràries de Catalunya

escrit per Carles Folch


Celler Cooperatiu de Gandesa - Foto: Europeana EU (CC BY-SA 2.0)
Fa uns mesos en Ricard Estrada escrivia en aquest mateix blog sobre la permanent reestructuració de les cooperatives agràries i comentava el Pla Marc del Cooperativisme Agrari que el Govern va aprovar el mes de maig passat.
A Catalunya, segons les dades obtingudes del Registre General de Cooperatives, del Departament d’Empresa i Coneixement  (juliol 2016), en el sector agrari, hi ha 413 cooperatives inscrites, amb un total de 56.293 socis cooperativistes.
Les dades de les cooperatives, per tipus, són:
Agràries: 316 amb 47.142 socis
Consumidors i usuaris: 1 amb 1.759 socis
Cooperatives de segon grau: 15 amb 205 socis
Marítimes: 2 amb 10 socis
Mixtes: 6 amb 6.891 socis
Serveis: 2 amb 17  socis
Treball associat: 71 amb 269 associats


(nota: tots els gràfics següents són interactius. Clicant al damunt de la imatge es poden consultar les dades)
Veure el gràfic en format gran
Veure el gràfic en format gran
Tal com mostren els gràfics del nombre de cooperatives i del nombre de socis, les cooperatives agràries són de llarg les més nombroses.


A l’Estat espanyol hi ha inscrites 38.430, segons dades de la Subdirección General de la Economía Social y de la Responsabilidad Social de las Empresas (març 2016). Per tant, a Catalunya hi ha el 10,7% de les cooperatives del sector agrari de tot l’estat. D'altra banda, segons dades del Registro de Sociedades Cooperativas de Madrid, hi ha 7 cooperatives agroalimentàries d'àmbit estatal amb seu social a Catalunya, 5 a la província de Lleida i dos a la província de Tarragona.


Localització de les cooperatives del sector agrari
Si observem la distribució comarcal la majoria de les cooepatives del sector agrari, veurem que es concentren a les comarques de  ponent (Segrià, Nogera, Pla d’Urgell, Garrigues). Cal assenyalar que a la Cerdanya i a la Vall d’Aran no n’hi ha cap.
Veure e gràfic en format gran
Pel que fa al nombre de socis de les cooperatives agràries, s’ha de destacar que a la comarca del Baix Camp és on hi ha més socis cooperativistes.
Veure el gràfic en format gran
El mapa del ràtio comarcal de socis per cooperativa mostra que les comarques on les cooperatives, de mitjana, tenen més socis són l’Alt Urgell, el Baix Camp, les Garrigues i el Montsià.
Veure el gràfic en format gran


Hi ha dues cooperatives que tenen més de 4.000 socis. Les dues estan situades a Tarragona i són: Cooperativa Agrícola de Cambrils, SCCL, i la Cambra Arrossera del Montsià i Secció de Crèdit, SCCL.


Activitat econòmica de les cooperatives del sector agrari
El Registre general de cooperatives utilitza la Classificació catalana d'activitats econòmiques (CCAE) per definir l’activitat principal de les cooperatives. Hi ha una llista de 30 activitats principals. N’hi ha 10 que  inclouen 359 cooperatives (87% del total inscrites) amb 52.169 socis (92% del total de nombre de socis). El gràfic següent mostra aquestes dades i la seva distribució:
Veure el gràfic en format gran
La data de creació de les cooperatives agràries
Un fet curiós es veure que la data de constitució de totes les cooperatives és posterior a 1940. Això s’explica pel que va passar després de la Guerra Civil i que la Montserrat Soronellas explica a l’article “Les cooperatives agraries del franquisme. Desmantellament institucional i resorgiment del sentiment cooperatiu, 1939-1964”:
“Un cop acabada la Guerra Civil (1936-1939), el 2 de gener del 1942 es va aprovar la llei de Cooperació i el 1943 el reglament que regulava el funcionament dels antics sindicats agraris. La nova reglamentació va suposar el desmantellament del to dinàmic i plural que el cooperativisme català havia anat adquirint i consolidant en els seus anys de trajectòria i, sobretot, va significar la "castració de les cooperatives com a agents econòmics" (Mayayo, 1995: 185) en qualificar-les com a “organitzacions sense ànim de lucre”.
D'aleshores ençà, els sindicats agrícoles van ser rebatejats com a cooperatives
que havien d'adherir-se a les UTECO, la "Unión Territorial de Cooperativas del
Campo", d'àmbit provincial i que, en el cas de la província de Tarragona, estava ubicada a Reus i era coneguda amb el nom de Unión de Cooperativas del Campo. Al capdavant de les UTECO hi havia un delegat provincial de Sindicats que donava el vistiplau, entre d'altres coses a la composició de les juntes rectores que prèviament havien estat elegides per les assemblees respectives”.


En el Registre hi ha una cooperativa agrària que té data d’inscripció anterior a 1944, i és la Cambra Arrossera del Montsià i Secció de Crèdit, SCCL, del 8 de febrer de 1927.
La dècada dels 90 va significar una important creació de cooperatives agràries, igualant el període de després de la Guerra Civil.
Veure el gràfic en format gran
El gràfic següent mostra els nombre d’inscripcions de cooperatives des de l’any 1927:
Fets remarcables
A la vista de les dades obtingudes del Registre general de cooperatives de Catalunya, es pot destacar:

  • En el sector agrari les cooperatives es concentren a les comarques de Lleida i Tarragona. Hi ha poques cooperatives a les comarques de Girona.
  • Les activitats de suport a l’agricultura és l’àmbit d’actuació CCAE amb més cooperatives i socis.
  • Les activitats de conreu de fruits oleaginosos i el conreu d’altres arbres i arbustos fruiters i fruita seca tenen un elevat nombre de socis en relació a les poques cooperatives d’aquests àmbits.

Imprimir article

dimarts, 6 de setembre de 2016

Alarma a Catalunya

escrit per Jesús Domingo

Sequera immòbil - Foto Oriol Lladó - (CC BY-NC-ND 2.0)

Els seus recursos hídrics entraran en sequera si no plou aquesta tardor

Segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), els recursos hídrics de les conques internes de Catalunya entraran en alerta per sequera si no plou prou aquesta tardor, ja que els embassaments es troben al 59% de la seva capacitat, dins de la normalitat en aquesta època encara que en la franja més baixa.

Fonts de l'ACA han informat que el sistema Ter-Llobregat, el principal, que subministra aigua a més de 5 milions d'habitants, està en el seu conjunt al 62% de les reserves, de manera que no es tem pel subministrament, almenys durant aquest mes.

A més, no es preveu que baixi del 60% en les pròximes dues setmanes, ja que ha començat a baixar la demanda de subministrament als municipis turístics de Girona i els recursos per al reg, tot i que, amb el final de les vacances, ha augmentat la necessitat d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Les reserves poden seguir baixant encara un parell de setmanes fins que s'acabi del tot la campanya de reg, ja que recordem que el consum d’aigua per a reg esta disminuint en els conreus de fruiters i en extensius, concretament en el del blat de moro, i aquest menor consum afecta especialment les comarques gironines de l’Alt i el Baix Empordà i la Selva, i també en algunes de l’interior de Barcelona.

Així, l'ACA, que preveu aprovar a principis de l'any que ve un nou pla de sequera que està ara en fase d'informació pública i al·legacions, en què utilitzarà més aigua del Llobregat, dels embassaments que estan al 71% de reserves, que no pas del Ter, que es troba al 59,1%.

"Les reserves poden seguir baixant encara un parell de setmanes fins que s'acabi del tot la campanya de reg i encara no hauríem entrat en alerta al sistema Ter-Llobregat", ha precisat una portaveu de l'ACA.

Els tècnics de l'ACA consideren que si segueix la tendència de 2005, és lògic que a la tardor plogui i que es recuperin els nivells, però adverteixen que si les precipitacions no arriben, entraríem en prealerta a finals de mes i en alerta -quan les reserves baixen del 50%- a finals d'any.

Per aquest motiu, l'ACA ha començat a aplicar les mesures preventives, començant per la reducció de 4 a 2 hectòmetres cúbics de les extraccions d'aigua per al reg al riu Muga i de 7 hectòmetres cúbics a 3 al Ter.

A més, ja que la conca del Llobregat està millor, aquesta equilibrarà el descens de recursos del Ter per fer arribar l'aigua a Barcelona.

L'ACA també ha incrementat fins al 30% la producció de la dessalinitzadora del Llobregat, quan el seu funcionament normal és del 10%, el mínim per mantenir humides les seves membranes.

La portaveu de l'ACA ha reconegut que la manca de pluges provoca que alguns municipis petits que no estan connectats a les xarxes i que depenen dels seus aqüífers estan aplicant mesures d'estalvi i contenció o fins i tot recorren a camions cisterna.

Per això, l'ACA obrirà a l'octubre una nova línia d'ajuts per a aquests municipis que necessiten el transport d'aigua amb camions cisterna.

L'última sequera de subministrament d'aigua que va patir Catalunya es va produir en 2007-2008, quan es van aplicar mesures de restricció fins que van arribar les pluges.

Imprimir article

divendres, 26 d’agost de 2016

Vols conèixer els fruits de bosc?


escrit per Ricard Estrada i Arimon i Eduard Parés i Español
plantipodes.cat
Aquest estiu, molts anirem durant algun dia o altre a fer excursions i ens trobarem amb algunes plantes que produeixen fruits de colors vistosos als boscos i als marges de camp. Segur que moltes les coneixem bé, però d’altres podem dubtar tant del seu nom, com si són comestibles o són verinoses.
És freqüent davant d’alguns fruits una conversa com ara:
- Tu, això és un "gerd"?      
- No ho crec, és una "frambuesa"   
- Segur?
O bé:      
- Mira un "mirtil"!   
- S'assembla a un "nabiu"...
Per solucionar aquests dubtes, recomanem el web plantipodes.cat (continguts: Eduard Parés; desenvolupament: Jordi Gil), que ens pot aportar a través d’una fitxa sintètica coneixements sobre els fruits de bosc comestibles més corrents i també sobre alguns que ens trobem als restaurants i pastisseries i dels quals desconeixem el nom i si la producció és de conreu o tenen una procedència majoritàriament silvestre. També n’hi trobarem uns quants de tòxics.
Per esvair dubtes, s’ofereix un petit vocabulari multilingüe de fruits de bosc. Aquest vocabulari està preparat per ser consultat fàcilment amb el vostre telèfon intel·ligent (smartphone).

Nabiu (Vaccinium myrtillus) - foto: Viquipèdia
Un conjunt de fruits heterogeni amb reminiscències medievals
Les fruites de bosc són un conjunt de fruites petites i comestibles, que tradicionalment no es cultivaven sinó que es collien en arbustos salvatges. A l'Edat Mitjana els boscs pertanyien al senyor feudal i els pagesos que els collien havien de paga-li.
En un sol concepte, “fruits de bosc” tracta d’un conjunt de fruits heterogenis. Pensem també en altres denominacions per les quals també se’ls coneix: fruits vermells, fruits silvestres i fruits petits. En espanyol: frutos de bosque. En francès: fruits rouges, petits fruits. En anglès berries o soft fruits. En alemany: Wildfrüchte o Waldbeeren. Són termes més aviat des del punt de vista alimentari o gastronòmic.
Des del punt de vista botànic aquests fruits (o infructescències) són de menes variades:
Baia i pseudobaia: Arbutus (cirereta d’arboç), Arctostaphylos (boixerola), Myrtus (murtó), Physalis (alquequengi del Perú), Ribes (ribes, groselles agrassó, cirerola), Sambucus (saüc, évol), Vaccinium (nabius).        
Drupa: Celtis (lledó), Ilex (grèvol), Prunus (aranyó, cirera), Viburnum (aliguer), Ziziphus (gínjol).
Polidrupa: Morus (mores d’arbre), Rubus (gerd i móra d’esbarzer).
Fruit complex, pseudocarp: Fragaria (maduixa, fraga), Hippophae (arç groc; rodejat del calze carnós).
Cinoròdon: Rosa (gavarró).
Gàlbul: Juniperus (ginebró).
Pom: Crataegus (cirereta de pastor), Sorbus (moixera, serva).
Llavor tòxica envoltada d’un aril comestible, amb aparença de drupa): Taxus (teix).

Maduixes silvestres (Fragaria vesca) - foto Viquipèdia
El nom dels fruits i la utilització alimentària
Pel que fa nom dels fruits del bosc, molts els coneixem com a fruits vermells, però n’hi ha molts més, per això s’informa a la introducció del següent: “Descartem, de moment, els fruits secs com ara l’avellana, la castanya, els pinyons que també podem trobar en el medi natural. Hi hem inclòs, però, fruits tradicionals que encara es fan en arbres fàcils de trobar prop de masies i camps, com ara: el gínjol (de Ziziphus jujuba), la serva (de Sorbus domestica) i també el lledó (de Celtis australis)”.
A la natura hi ha molts fruits semblants de colors vermell o d’altres colors atractius però, cal estar alerta, poden ser mol tòxics, s’indiquen amb: . T .:
En alguns casos, certes parts són molt tòxiques (T ). Per exemple, el teix (Taxus baccata) té una llavor tòxica envoltada d’un aril de color vermell viu comestible. El fruit del saüquer o saüc (Sambucus nigra) es pot fer servir per a confitures, però ha de ser ben madur; els seus fruits no madurs i les llavors són tòxiques.
Això del nom de les plantes és en general complicat per a les persones que no són coneixedores de la botànica i per això se’ns ofereix el nom científic de la planta i també els nom equivalent tant en català com en castellà, francès, anglès i alemany (està previst ampliar-ho amb: aranès, italià, portuguès i neerlandès). Fa així mateix una valoració de la qualitat comestible del fruit, valorant si és simplement comestible, o bé si és excel·lent o si és fat. Pel que fa al altre usos, ens diu la fitxa si amb el fruit es pot elaborar melmelades i confitures o sucs o aiguardents i licors. També en alguns s’indica si són tòxics o molt tòxics, ull amb aquest!!!
Riber/groseller negre (Ribes nigrum) - foto Viquipèdia
De la relació de fruites de bosc que se’ns ofereix al web esmentat, podem destacar des del punt de vista del consum alimentari (en aquest cas el terme apropiat seria "fruites de bosc").
Uns quants (nabius; ribes o groselles [negra, roja, josta], maduixa de bosc i fraga [o maduixot], gerd i móra d'esbarzer, gínjol, cirera de bosc, alquequengi del Perú) es poden considerar comestibles excel·lents. Uns quants més (atzerola, cirera d'arboç, móra negra [o de llei], murtó, arç groc) comestibles. Altres (cirereta de pastor; riba pètria, agrassó i cirerola;  móra blanca, lledó) són comestibles més o menys fats o insípids.
Alguns d’aquests fruits per tal que siguin comestibles, necessiten una sobremaduració (serva) o l’eliminació dels pèls irritants (gavarró o grataculs).
Tenen fruits tòxics: aliguer; boixerola; grèvol; moixera; saüc racemós i évol. El teix té una llavor tòxica envoltada d’un aril de color vermell viu comestible.
Molts, a més de ser comestibles en fresc, són adequats per fer-ne melmelades i confitures. Alguns (aranyó, moixera, saüc) només són consumits en forma de melmelades i confitures. Els fruits de saüc no madurs són tòxics.
Sucs o xarops: maduixa i fraga, arç groc, móra blanca i móra negra, ribes o groselles, gavarró, gerd i móra [d'esbarzer], nabius.
Aiguardents i licors: com ara els obtinguts per la destil·lació del suc del fruit fermentat (el kirsch de les cireres de bosc) o usant el fruit com a aromatitzant (la ginebra amb ginebrons, el patxaran amb aranyons, el licor de cassís amb riba o grosella negra i el mirto, licor de murtra amb murtons).
Encara que és una recomanació evident, transcrivim la recomanació citada al web:

“No s’han de consumir els fruits que no coneguem bé.
Les dades de comestibilitat i toxicitat són orientatives.
Qui consumeix aquest fruits (o altres parts de la planta) ho fa sota la seva responsabilitat”

I bon profit!!

Imprimir article