divendres, 26 d’agost de 2016

Vols conèixer els fruits de bosc?


escrit per Ricard Estrada i Arimon i Eduard Parés i Español
plantipodes.cat
Aquest estiu, molts anirem durant algun dia o altre a fer excursions i ens trobarem amb algunes plantes que produeixen fruits de colors vistosos als boscos i als marges de camp. Segur que moltes les coneixem bé, però d’altres podem dubtar tant del seu nom, com si són comestibles o són verinoses.
És freqüent davant d’alguns fruits una conversa com ara:
- Tu, això és un "gerd"?      
- No ho crec, és una "frambuesa"   
- Segur?
O bé:      
- Mira un "mirtil"!   
- S'assembla a un "nabiu"...
Per solucionar aquests dubtes, recomanem el web plantipodes.cat (continguts: Eduard Parés; desenvolupament: Jordi Gil), que ens pot aportar a través d’una fitxa sintètica coneixements sobre els fruits de bosc comestibles més corrents i també sobre alguns que ens trobem als restaurants i pastisseries i dels quals desconeixem el nom i si la producció és de conreu o tenen una procedència majoritàriament silvestre. També n’hi trobarem uns quants de tòxics.
Per esvair dubtes, s’ofereix un petit vocabulari multilingüe de fruits de bosc. Aquest vocabulari està preparat per ser consultat fàcilment amb el vostre telèfon intel·ligent (smartphone).

Nabiu (Vaccinium myrtillus) - foto: Viquipèdia
Un conjunt de fruits heterogeni amb reminiscències medievals
Les fruites de bosc són un conjunt de fruites petites i comestibles, que tradicionalment no es cultivaven sinó que es collien en arbustos salvatges. A l'Edat Mitjana els boscs pertanyien al senyor feudal i els pagesos que els collien havien de paga-li.
En un sol concepte, “fruits de bosc” tracta d’un conjunt de fruits heterogenis. Pensem també en altres denominacions per les quals també se’ls coneix: fruits vermells, fruits silvestres i fruits petits. En espanyol: frutos de bosque. En francès: fruits rouges, petits fruits. En anglès berries o soft fruits. En alemany: Wildfrüchte o Waldbeeren. Són termes més aviat des del punt de vista alimentari o gastronòmic.
Des del punt de vista botànic aquests fruits (o infructescències) són de menes variades:
Baia i pseudobaia: Arbutus (cirereta d’arboç), Arctostaphylos (boixerola), Myrtus (murtó), Physalis (alquequengi del Perú), Ribes (ribes, groselles agrassó, cirerola), Sambucus (saüc, évol), Vaccinium (nabius).        
Drupa: Celtis (lledó), Ilex (grèvol), Prunus (aranyó, cirera), Viburnum (aliguer), Ziziphus (gínjol).
Polidrupa: Morus (mores d’arbre), Rubus (gerd i móra d’esbarzer).
Fruit complex, pseudocarp: Fragaria (maduixa, fraga), Hippophae (arç groc; rodejat del calze carnós).
Cinoròdon: Rosa (gavarró).
Gàlbul: Juniperus (ginebró).
Pom: Crataegus (cirereta de pastor), Sorbus (moixera, serva).
Llavor tòxica envoltada d’un aril comestible, amb aparença de drupa): Taxus (teix).

Maduixes silvestres (Fragaria vesca) - foto Viquipèdia
El nom dels fruits i la utilització alimentària
Pel que fa nom dels fruits del bosc, molts els coneixem com a fruits vermells, però n’hi ha molts més, per això s’informa a la introducció del següent: “Descartem, de moment, els fruits secs com ara l’avellana, la castanya, els pinyons que també podem trobar en el medi natural. Hi hem inclòs, però, fruits tradicionals que encara es fan en arbres fàcils de trobar prop de masies i camps, com ara: el gínjol (de Ziziphus jujuba), la serva (de Sorbus domestica) i també el lledó (de Celtis australis)”.
A la natura hi ha molts fruits semblants de colors vermell o d’altres colors atractius però, cal estar alerta, poden ser mol tòxics, s’indiquen amb: . T .:
En alguns casos, certes parts són molt tòxiques (T ). Per exemple, el teix (Taxus baccata) té una llavor tòxica envoltada d’un aril de color vermell viu comestible. El fruit del saüquer o saüc (Sambucus nigra) es pot fer servir per a confitures, però ha de ser ben madur; els seus fruits no madurs i les llavors són tòxiques.
Això del nom de les plantes és en general complicat per a les persones que no són coneixedores de la botànica i per això se’ns ofereix el nom científic de la planta i també els nom equivalent tant en català com en castellà, francès, anglès i alemany (està previst ampliar-ho amb: aranès, italià, portuguès i neerlandès). Fa així mateix una valoració de la qualitat comestible del fruit, valorant si és simplement comestible, o bé si és excel·lent o si és fat. Pel que fa al altre usos, ens diu la fitxa si amb el fruit es pot elaborar melmelades i confitures o sucs o aiguardents i licors. També en alguns s’indica si són tòxics o molt tòxics, ull amb aquest!!!
Riber/groseller negre (Ribes nigrum) - foto Viquipèdia
De la relació de fruites de bosc que se’ns ofereix al web esmentat, podem destacar des del punt de vista del consum alimentari:
Uns quants (nabius; ribes o groselles [negra, roja, josta], maduixa de bosc i fraga [o maduixot], gerd i móra d'esbarzer, gínjol, cirera de bosc, alquequengi del Perú) es poden considerar comestibles excel·lents. Uns quants més (atzerola, cirera d'arboç, móra negra [o de llei], murtó, arç groc) comestibles. Altres (cirereta de pastor; riba pètria, agrassó i cirerola;  móra blanca, lledó) són comestibles més o menys fats o insípids.
Alguns d’aquests fruits per tal que siguin comestibles, necessiten una sobremaduració (serva) o l’eliminació dels pèls irritants (gavarró o grataculs).
Tenen fruits tòxics: aliguer; boixerola; grèvol; moixera; saüc racemós i évol. El teix té una llavor tòxica envoltada d’un aril de color vermell viu comestible.
Molts, a més de ser comestibles en fresc, són adequats per fer-ne melmelades i confitures. Alguns (aranyó, moixera, saüc) només són consumits en forma de melmelades i confitures. Els fruits de saüc no madurs són tòxics.
Sucs o xarops: maduixa i fraga, arç groc, móra blanca i móra negra, ribes o groselles, gavarró, gerd i móra [d'esbarzer], nabius.
Aiguardents i licors: com ara els obtinguts per la destil·lació del suc del fruit fermentat (el kirsch de les cireres de bosc) o usant el fruit com a aromatitzant (la ginebra amb ginebrons, el patxaran amb aranyons, el licor de cassís amb riba o grosella negra i el mirto, licor de murtra amb murtons).
Encara que és una recomanació evident, transcrivim la recomanació citada al web:

“No s’han de consumir els fruits que no coneguem bé.
Les dades de comestibilitat i toxicitat són orientatives.
Qui consumeix aquest fruits (o altres parts de la planta) ho fa sota la seva responsabilitat”

I bon profit!!

Imprimir article

dissabte, 20 d’agost de 2016

Què en diu, de l’aigua, la cultura popular?

escrit per Ricard Estrada i Arimon
Al final es va posar a ploure… - foto Oriol Lladó - (CC BY-NC-ND 2.0)

L’aigua que tenim a la natura (pluja, rius, llacs, i també el mar) és un element essencial per a la vida, i potser per això és motiu de poesies, de guerres i especialment a la Mediterrània de preocupació permanent, tant a les zones agrícoles de secà, com de regadiu i també a les ciutats (l’aigua de boca).
Aquest recurs que amb molta naturalitat és utilitzat com a “normal”, no ho és en molts llocs del Planeta, encara. Cal recordar-ho!
Ens endinsarem en algunes de les dites sobre l’aigua que va recollir en Valeri Serra Baldú, per a memoritzar la bonança de la pluja, o el seu temor. Saber llegir la natura, un element clau per a saber-hi conviure.  
Els senyals de la pluja i l’aigua del cel.
Rotllo gros a la lluna,   
senyal de pluja.
Lluna tapada,    
boira o ruixada.
Cel de bultets,  
aigua o clotets.
Cel de panxa de burra,    
pluja segura.
Sol de forat,   
senyal de pluja.
El sol ha sortit i ha fet cluc,  
no pensis pagès en fer res d’eixut.
Cel rogent pluja al matí,  
la pluja és aquí.
Cel rogent a la tarda,  
pla pluja és passada.
Cel rogent a sol ixent,   
si no és pluja serà vent.
El llevant la mou,  (la broma)   
el serè la plou.
Vent de llevant   
porta l’aigua al davant;
vent de llebeig,  
d’aigua no en veig.
Tramuntana el matí,  
vent a la tarda.
Quan canta el gripau,
senyal de pluja.
Quan canta molt el gall,   
senyal de pluja.
El cargol equilibrista - foto Bernat Casero - (CC BY-NC-ND 2.0)
Quan el cargol es posa a llaurar,  
senyal que plourà.
Quan la sangonera puja,   
senyal de pluja.
Berbena ajupida,  
senyal de pluja.
Quan la xemeneia cau estalzí,  (sutja)  
senyal de pluja.
Mar blanca,      
pluja a manta.
Gelada sense sol,   
pluja segura.
Gelada que dura,
pluja segura.
Boira per les serres,
pluja per les terres.
Ni tota boira plou,  
ni tot vent remou.
Quan Déu vol,
sense núvols plou.
Pluja de gener,    
cada gota en val un diner.
Pluja de gener,   
blat a la sitja i vi al celler.
L’agua de gener,    
omple les botes i el graner  
i la pica de l’oli també.
Si plou el febrer,   
va tot bé.
Si plou el febrer,  
treu l’ordi del bolquer.
Per l’abril,  
cada gota en val mil.
Pluja d’abril i sol de tardor,
solen fer l’any bo i millor.
No és bon maig,
el que no deixa les basses plenes.
Pluja de maig,   
collita segura.
Pel juny,
cada gota com un puny.
Juny plujós,   
graner polsós.
Aigua de Sant Joan,   
no dóna vi ni pa.
Aigua per Sant Joan,   
celler buit i molta fam.
Juliol sense rosada,
duu la pluja amenaçada.
Si plou per l’agost,   
no gastis diners en most.
Aigua d’agost,
safrà, mel i most.
Si plou per santa Bibiana, (14 d’octubre)   
plou quaranta dies seguits.
Pluja de Nadal,     
per mitja pedregada val.
Final
T’ha anat bé l’estiu?  Gràcies per seguir el bloc. Desitjar-nos que tinguem un bon curs i un bon any agrícola, malgrat l’esdevenidor de la UE,  el TTIP i els imprevistos, però hem de revisar ja des d’ara mateix el calendari de la sembra; sense descuidar les recomanacions de la PAC.

Imprimir article