diumenge, 9 d’abril de 2017

El canvi climàtic i els sistemes agroalimentaris: agricultura, ramaderia i pesca

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya ens exposa la situació sobre el canvi climàtic a Catalunya i el present-futur sobre la qüestió.
Solament tres dades clau, que hem de tenir presents:
1.- El 2015 és l’any en què la temperatura mitjana global va superar, per primera vegada, 1ºC respecte de l’era preindustrial.
2.- El 2015 és l’any en què per primera vegada en 800.000 anys s’ha superat la concentració a l’atmosfera de 400 ppm de CO2, permanentment.
3.- Catalunya, amb el 0,1% de la població mundial, no solucionarem el problema de l’escalfament global, però hi hem de contribuir.
Sobre el sistema agroalimentari, què hi diu l’Informe:
Pantà de Rialb  - Foto Maria VD
(El text que segueix és una transcripció del document)
Conclusions
L’increment de la temperatura de l’aire, la reducció progressiva de la pluviometria, juntament amb l’augment de la irregularitat, i l’augment de GEH a l’atmosfera (IPCC,2004) són elements preocupants que afecten directament el sistema agroalimentari català. Aquesta situació necessita una resposta proactiva de la societat catalana.
La societat catalana és una societat educada, informada i tecnificada, fet que ha de facilitar un establiment ràpid de mesures de mitigació i d’adaptació, tant des del punt de vista dels productors com des del punt de vista dels consumidors dels productes agroalimentaris.
L’agricultura
Pel que fa al control de la mitigació de les emissions de GEH, se’n detecten en diverses fonts, entre les quals cal destacar els adobs nitrogenats, la gestió dels rostolls, els residus d’esporga i l’activitat ramadera.
La gestió dels adobs nitrogenats és un factor bàsic per a la producció agrària, però també per a la mitigació de les emissions de GEH. Per tant, la millora en l’eficiència d’aquest tipus d’adobs (tant minerals com orgànics) és fonamental per a reduir la contribució de l’agricultura al canvi climàtic.
La gestió i l’enterrament dels rostolls dels cultius poden contribuir a reforçar el paper del sòl com a embornal de carboni i millorar-ne la qualitat.
La ramaderia
La ramaderia ha de fer un gran esforç per a millorar la gestió animal en cada zona i en cada sistema de producció, fent èmfasi en l’alimentació dels animals d’acord amb les necessitats individuals, la raça, el sexe, el genotip i la taxa de creixement. La recerca nutrigenòmica i la ramaderia de precisió esdevindran peces claus per aconseguir un procés productiu eficient i alhora contribuir a la mitigació del canvi climàtic.
La pesca
L’IPCC preveu una disminució de les captures a la costa catalana de fins al 20% a mitjan segle XXI a causa de l’escalfament global. Aquest decrement encara pot ser més gran si es comptabilitzen els efectes de l’acidificació del medi marí a causa de l’augment de CO2.
La mesura principal d’adaptació al canvi climàtic consisteix en un canvi de paradigma de la gestió de la pesca: passar de gestionar estocs a gestionar ecosistemes. Aquest enfocament ecosistèmic de la gestió dels recursos pesquers (EAF) és un compromís de la nova política pesquera comuna (2014) i, per tant, ha de ser una prioritat en l’agenda de la política pesquera catalana. Com que l’EAF es basa en el coneixement de les interaccions entre les espècies, factors abiòtics i esforç de pesca, la recerca haurà d’exercir un paper preponderant en el desenvolupament i implementació d’aquests nous esquemes de gestió sostenibles.
L’aigua
Tant l’IPCC com altres informes estratègics (de la FAO o la Unió Europea) descriuen la disponibilitat d’aigua com a l’element més vulnerable i estratègic a causa de dos factors importants: el canvi climàtic (augment de la temperatura i la reducció de l’aigua de pluja utilitzable) i l’increment en la demanda d’aliments.
És imprescindible portar a terme una gestió integral de l’aigua que sigui eficient en tots els àmbits. L’aigua s’ha de valorar globalment, ja que hi ha molts actors implicats i moltes necessitats per a cobrir. Cal veure-la com un bé escàs irregular que requereix una gestió feta avui, pensant en demà i des d’una visió holística, ja que altrament es poden acabar extraient conclusions errònies i, per tant, potencialment perjudicials.
Des d’un punt de vista agrícola, la millora en l’eficiència productiva de l’aigua ha de ser un objectiu primordial, sempre que aquesta aposta per l’eficiència no impliqui requeriments energètics o d’alta sofisticació en la gestió. L’agronomia i el sentit comú tenen un gran paper per exercir en aquesta tasca.”
Quin panorama!
No és un panorama molt afalagador, el que explicita l’informe en el capítol 13 sobre els sistemes agroalimentaris, que ha estat elaborat per Teresa Sebastià, Josefina Plaixats, Jaume Llobera, Joan Girona, Nuno Caiola i Robert Savé, amn la col·laboració de Rosa Lurba.
Es sorprenent que la darrera frase de les conclusions d’una part important tan sensible per a la vida com és l’alimentació digui: L’agronomia i el sentit comú tenen un gran paper per exercir en aquesta tasca.
Hi ha moltes preguntes a fer, però ho deixo per a qui llegeixi aquest text i que, després de pensar-hi breument, en tregui les contestacions personals o col·lectives.

Imprimir article

dissabte, 25 de març de 2017

Les 13 recomanacions sobre els Sistemes agroalimentaris

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
Convé que es tingui present el quadre de les 13 recomanacions sobre els Sistemes agroalimentaris que ens fa el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. Potser serà, des d’ara, el “full de ruta” de la política agrària i on “el sentit comú i de la nova agronomia” i tenen un paper rellevant. Ves a saber?
Foto Joan Grífols (CC BY 2.0)
També des d’ara i sempre més, hem de parlar d’agricultura de precisió i de ramaderia de precisió i de gestionar els ecosistemes marins en lloc de gestionar el recurs marí. Aquest és el nou paradigma agroalimentari. Cal prendre’n nota.
El quadre de les 13 recomanacions. [Transcripció de les 13 recomanacions del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (pàg. 333-334)]
1.- Mantenir la societat informada de les conseqüències que les actituds de consum d’aliments tenen en el canvi climàtic. Proporcionar-li els indicadors que permetin elegir entre productes o establir pautes d’alimentàries.
2.- Crear grups de treball pluridisciplinaris estables que orientin els debats sobre els efectes del canvi climàtic en les realitats agrària, ramadera i pesquera catalanes (en un món globalitzat). Les conclusions d’aquests grups han d’ajudar tant a transmetre un missatge clar a la societat com a orientar amb més detall les actuacions que cal dur a terme en aquest àmbit.
3.- Fomentar mètodes i sistemes que permetin incrementar l’eficiència productiva de l’agricultura i la ramaderia ecològiques, els conreus associats i l’agroforesteria com a mecanismes de mitigació i adaptació al canvi climàtic, i fer-los atractius pel que fa a la rendibilitat.
4.- Desenvolupar estratègies noves, o fomentar l’aplicació de les existents, que millorin l’eficiència de l’ús del nitrogen (mineral i orgànic) als conreus. Incorporar en aquestes estratègies totes les fonts disponibles de nitrogen (com ara rostolls o orgànics) i evitar tant les pèrdues que s’incorporen als GEH com les que puguin contaminar el sòl o els aqüífers.
5.- Introduir i aplicar els conceptes de ramaderia de precisió, adaptats a cada zona i a cada sistema de producció, així com el control ambiental de les granges, com a estratègia per a la reducció dels GEH.
6.- Impulsar la recerca i l’aplicació de la nutrigenòmica a les espècies per a mantenir la salut animal, optimitzar el rendiment dels animals i millorar la qualitat i la seguretat dels productes làctics i carnis.
7.- Centrar l’estratègia per a minimitzar els efectes del canvi climàtic en la pesca costanera a Catalunya en les mesures d’adaptació, basades en el coneixement de les relacions entre espècies i hàbitats.
8.- Enfocar la gestió de la pesca des d’un punt de vista ecosistèmic que també contribuirà a aturar la pèrdua de biodiversitat, a restaurar la productivitat del medi marí i, per tant, a augmentar-ne la resiliència.
9.- Desenvolupar sistemes  més eficients de maneig dels residus i de reciclatge dels nutrients amb la finalitat de poder utilitzar tots els nutrients naturals disponibles i reduir les aportacions provinents del fora del sistema.
10.- Optimitzar l’ús de l’energia en els processos de la cadena alimentària des de la producció fins al consumidor.
11.-Promoure sistemes de gestió eficients de l’aigua en l’agricultura que augmentin tant com sigui possible l’eficiència (kg aliments produïts/m3 d’aigua utilitzats) dins d’uns marges d’eficiència i sostenibilitat de les explotacions. Això significa potenciar la recerca orientada a aportar solucions als actors vinculats amb l’ús de l’aigua (com ara els regants, els gestors de l’aigua o els tècnics), basada en el sistema de cooperació participativa entre tots (de manera que es garanteixi una transferència més eficaç entre els investigadors i els usuaris).
12.- Potenciar la R+D+I de la gestió eficient de l’aigua agrícola, una gestió que s’ha de fer des de les administracions públiques perquè l’aigua és un bé públic i, a més, perquè difícilment ningú invertirà individualment en el desenvolupament d’un bé comú, si no que esdevé una activitat rendible econòmicament.
13.- Abordar la planificació i la gestió de l’ús de l’aigua a Catalunya d’una manera global, no sectorial (per a l’ús agrícola, per a l’ús urbà, etc.),tenint en compte especialment els efectes del canvi climàtic en l’aigua de la Mediterrània”.

Les dades que cal recordar del nombre de les emissions i els estocs de carboni
El percentatge de les emissions a escala global per sectors en percentatge és:
Energia, 26%; Transport, 13%; Residència/comercial, 8%; Indústria, 19%; Residus, 3%; Agricultura, 14%; Forestal, 17%.
Emissions de l’agricultura a Catalunya
A l’any 1990, any de referència, varen ser de 4.024 kt CO2 equiv., que representava el 10,3% del total, i a l’any 2013 tot i augmentar el nombrede les emissions a 4.126  kt CO2 equiv. va representar el 9,7% del total.
A Catalunya l’estoc mitjà de Carboni entre la vegetació i en el sòl és la següent:  
Boscos, 149,4 Mg C ha-1; Matollars, 104 Mg C ha-1; Pastures i Prats, 134,7 Mg C ha-1; Agricultura ,112.9 Mg C ha-1.

Nota: 
1 Mg C ha-1 = 1 Megagram de Carboni / hectàrea = 1 t (tona) C / ha = 100 g C / m2 
(suggeriment de E.P.E.)

Imprimir article

dimarts, 14 de març de 2017

Les noves eines de valoració ambiental promouran canvis sobre la silvicultura?

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
El passat dia 30 de gener d’enguany (2017), es va presentar públicament el Tercer Informe Sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC). Aquest tipus d’informes s’han fet als any 2005, 2010 i aquest del 2016. Una bona part dels autors d’aquest tercer informe són els experts que ja han col·laborat o participat en l’equip dels anteriors documents i per tant el relat de l’actual és valuós per a donar continuïtat a una acció de recerca i coneixement que fa el seguiment del fenomen climàtic amb solvència i amb l’interès de poder donar criteris d’actuació tant a les autoritats com, sobretot, a la ciutadania.
Portada del document
Una observació rellevant
El capítol 13 del TICCC tracta sobre els Sistemes agroalimentaris: agricultura, ramaderia i pesca, mentre que el sistema forestal, si es que es pot dir així a partir d’aquest tercer informe, queda difós entre el capítol que tracta la qüestió dels embornals de carboni i altres capítols i amb més detall el que tracta sobre “les interaccions entre els sistemes naturals i els humans en les àrees més vulnerables al canvi climàtic”.
Recordo que en el Segon Informe, el de l’any 2010, però, l’apartat sobre les masses forestals, estava integrat en el capítol 16, i que tenia per títol: Agricultura, ramaderia i silvicultura. (pàg. 677-760). Així doncs, què ha passat durant aquests 6 anys de diferència entre els dos informes? Per què s’ha considerat l’exclusió de la silvicultura i el treball de gestió de les masses forestals i tot el seu entorn en aquest Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya?
El bosc és un bé diferent, d’acord, però des d’ara se li dóna, bàsicament, la funció d’embornal. Se li atribueix, en el Tercer Informe,  solament el valor de ser la casa de la biodiversitat terrestre per excel·lència. Per contra -sense dir-ho específicament-, la silvicultura no és reconeguda com una ciència agrària, malgrat haver a Catalunya un Centre Tecnològic Forestal. Em sap greu que s’hagi fet aquest canvi, perquè la silvicultura sabem molts que és un mitjà per a la bona gestió forestal i això és sobretot la conservació dels ecosistemes forestals.
Per què ha passat això? El mateix Informe dóna la resposta a les preguntes i ens diu que tot aquest canvi, estratègic i conceptual no és menor, és el resultat de treballar a partir de la nova eina de recerca marc SES.
Què és el SES?
Transcric literalment el text de la pàgina 513 de l’Informe:
“Aquest marc va ser desenvolupat per la Premi Nobel Elinor Ostrom, politòloga i economista de formació, per a proporcionar un llenguatge global comú entre les ciències socials i les ciències naturals per a l’anàlisi de la manera de com les interaccions entre una varietat de factors afecten els resultats del sistema que és objecte d’estudi. Es tracta, doncs, d’un marc conceptual mot útil per a dur a terme diagnosis, ja sigui d’estats actuals com d’escenaris de futur. La característica principal d’aquest marc és que l’anàlisi de la realitat no es duu a terme fragmentant-la en diferents parts per analitzar-les separadament i, finalment, tornar a recompondre el conjunt; sinó que tot el sistema és analitzat d’una manera integral des de bon començament, i es centra l’atenció en la identificació i la comprensió de les interaccions entre els diferents elements del sistema.
El SES identifica quatre elements principals: dos lligats  als sistemes naturals, els recursos del sistema  (RS) i els serveis i unitats del recursos (RUS); i dos lligats  als sistemes socials, els sistema de governança  (GS) i els actors (A). Aquesta elements estan afectats pels motors de canvi, que són elements que afecten el sistema tot i ser-ne externs. Es tracta de motors socials, econòmics i polítics (S), i els motors ecològics (ECO), que per mitjà de diferents interaccions (I) amb els elements del socioecosistema, son clau per a definir-ne les tendències. Fruit d’aquestes interaccions s’esdevenen uns resultats (O), que són precisament aquests resultats el que cal analitzar per a visualitzar les possibilitats d’actuació dins de l’àmbit polític i de recerca”.
El nou paradigma sobre el medi natural “embornal” ha començat?
Sembla que no tot és semàntica, els valors sociològics tenen el seu pes en la diagnosi del present/futur del treball sobre el nou clima, el que és equivalent a dir sobre la vida a partir d’ara, almenys de la manera que la tenim entesa avui, majoritàriament.
En aquesta línia de valors ambientals, no és nou el protagonisme que es dóna al paisatge. Un element també vital.
Vull acabar aquest article amb la frase que va pronunciar el nou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (secció de filosofia i ciències social), Joan Nogué i Font, en el seu discurs de recepció, que tot dient: “la meitat de la bellesa d’un paisatge depèn del paisatge, i l’altre meitat del que el contempla”.
Mentre hi ha aquestes boniques paraules de reflexió, la silvicultura (la gestió del recurs forestal) queda desvirtuada. Aquest és el meu parer.

Imprimir article