dijous, 24 d’agost de 2017

Una reflexió d'estiu

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
(Nota de l'editor: el títol original era "La reflexió de l'estiu", però després dels fets de la tarda i nit del 17 d'agost, l'hem canviat).
Aquest mes d’agost, que promet mogut per l’ambient que s’ha girat de cara al primer dia d’octubre, ha semblat assenyat redescobrir una rondalla que gira a l’entorn d’un viatge que varen fer Nostre Senyor i sant Pere quan encara anaven pel món.
La rondalla és extreta del llibre “Dites i Tradicions Populars Referents a les Plantes”, de la qual és autor en Cels Gomis i Mestre, editat per Montblanc-Martin/Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, 1983.
Diu així:
Quan Nostre Senyor i sant Pere encara anaven pel món, un dia molt calorós, anant de camí, van trobar una ferradura. Nostre Senyor va dir a sant Pere que l’aplegués, però aquest no va voler ajupir-se per tant poca cosa, i aquell la va plegar i se la va guardar.
Poc després van arribar a un poble, i Nostre Senyor, sense que sant Pere se n’adonés, va vendre la ferradura a canvi de cireres.
Van seguir el seu camí; i, com feia un sol que esberlava les pedres, sant Pere va començar a queixar-se de set. Nostre Senyor que anava davant d’ell, va deixar caure una cirera i sant Pere la va plegar, ficant-se-la de seguida a la boca. Aquesta operació es va repetir almenys trenta vegades, fins que Nostre Senyor, que fins llavors havia fet l’orni, es va girar cap a sant Pere i li va dir.
Si t’haguessis ajupit una sola vegada per plegar la ferradura, no hauries hagut de fer-ho trenta vegades per arreplegar d’una a una les cireres que per ella m’han donat.
(abans, era molt general el costum de comprar ferro vell a canvi de cireres).
Que hom tregui la reflexió que consideri més adient i d’acord amb la seva creença.
La llibertat també està en el pensament de cadascú.
Els temps de la literatura de canya i cordill i de la transmissió oral del costum varen ser instruments que han engendrat la nostra cultura i la tradició, amb romanços, modismes, aforismes i corrandes, que tenim incrustats en la nostra manera de fer i de parlar.
Per seguir amb el mateix tema de les cireres, tots coneixem els modismes de:
És qui remena les cireres.   
S’aplica que disposa d’un negoci o és àrbitre de quelcom.
Pesar figues o també Pesar cireres.
És una manera de dir: fer la becaina.
Per tancar aquest article, m’ha semblat d’interès posar alguns aforismes, extrets del mateix llibre d’en Cels Gomis, però dedicats a l’arbre mediterrani per excel·lència: l’olivera, per cert avui amb l’amenaça de la plaga del bacteri Xylella fastidiosa, que també pot afectar el taronger, la vinya, el llorer, l'ametller, el cirerer o el presseguer... Ull i atenció amb les recomanacions dels Serveis Oficials de Protecció dels Vegetals.
Aigua de gener, omple botes i graner i la pica de l’oli també.
Pluja de gener prenya l’oliver.
Neu a les serres, oli a les gerres.
Si hi ha bona oliada és una bona anyada.
Amb aquest tastet d’aforismes i tenint cura de cuidar-se de no tenir cap calorada, desitjar-te un bon estiu, tot sabent que:
No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat.
Imatge: Galeria Flickr de Julián Iglesias: https://flic.kr/p/GEamUS (CC BY-NC-ND 2.0)


Imprimir article

dimarts, 8 d’agost de 2017

No m’ho van explicar mai, per què?

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
Quan vaig estudiar enginyeria tècnica agrícola no em van explicar mai que algú havia estudiat els núvols a Catalunya i que havíem estat referents sobre aquesta matèria, i que tot això era possible gràcies a una persona nascuda a Sant Feliu de Guíxols el 1872. Empresari de taps de suro, científic i mecenes.
Rafael Patxot i Jubert - Viquipèdia
En Rafael Patxot i Jubert (1872-1964)
Qui és en Rafael Patxot i Jubert? De fet, és qui fa possible que hi hagi un abans i un després en la recerca sobre el coneixement dels núvols (vegeu l'Atles Internacional dels Núvols i dels estats del Cel publicació feta en català el 1935, de 474 pàgines, o també sobre la Masia catalana, o l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i va ésser promotor de beques per a estudiants i premis literaris.
De fet, per si hom vol tenir una breu descripció de qui era aquest personatge (força) desconegut recomano que visualitzeu el vídeo de la petita conferència (12 minuts) que va pronunciar en Josep Massot, monjo de Montserrat, en l’acte de commemoració del 50è aniversari de la seva mort. Repetir-me en aquest article seria un plagi que no tinc cap interès de produir.
Solament una frase que resumeix la seva vida: “Un home lliure de criteri, que tenia per pàtria Catalunya”.
Una recomanació
Segurament que aquest és un article diferent als que habitualment s’escriuen en aquest bloc, però permetent aquesta desviació provisional es vol pretendre que gaudeixis de material de reflexió sobre l’ingent treball fet per en Patxot, gràcies a qui gaudim avui d’una bona part del patrimoni de la cultura oral del nostre país i també sobre les construccions agràries que formaren el poblament del territori català en segles passats.
Finalment, et recomano que et baixis el pdf de l’Atles dels Núvols, un document poc conegut, però del màxim abast per entendre que el núvol no és solament l’espai virtual digital.
Apa, et convido que gaudeixis de l’estiu, tot descobrint altres formats des del teu APPs.  

Imprimir article

dijous, 27 de juliol de 2017

Aules rurals per a formar ciutadans urbans

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
Des de fa alguns anys a Catalunya s’ha engegat un programa “humil” per a la formació dels ciutadans urbans en el coneixement de què és i com es desenvolupa la vida ordinària en un entorn rural (1) pel que fa a la producció d’aliments.
Foto: Elena Rubio
A aquesta iniciativa hi dóna suport econòmicament la Unió Europea, en el marc del Programa de desenvolupament rural europeu (FEADER). De fet, és una iniciativa nascuda a Catalunya el 1992 i a través del temps ha fet un cert forat i tingut una acceptació tranquil·la en algunes explotacions agrícoles i especialment ramaderes de diferents comarques. Un mapa ens mostra la  ubicació de les Aules de l’entorn rural de Catalunya.
Què és una Aula de l’Entorn Rural?
És un equipament (sala amb una capacitat mínima per a trenta persones) que s’ubica en una explotació agrària en funcionament, amb la finalitat de mostrar als visitants les activitats agrícoles, ramaderes o forestals i/o la transformació dels productes que s’hi porten a terme.
Cliqueu damunt del mapa i després a cada municipi
per veure les dades de les aules
Darrerament, iniciatives d’apropament de la població urbana a l’activitat rural està prenent interès ja sigui a través d’oferta turística especialitzada, com són les propostes sobre l’enoturisme, o les visites guiades promogudes per diferents associacions de foment de la gastronomia especialitzada per a la descoberta de les produccions autòctones divulgades en fires estacionals sobre formatges, cireres, fruita dolça, bolets o suro.
Per què aquesta necessitat de descobrir la producció agrària per part de la població urbana?
El distanciament cultural dels ciutadans urbans sobre l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura  i els ciutadans rurals és una realitat, que cal no engrandir. Per això, les autoritats europees i també les catalanes han engegat plans i programes que pretenen minimitzar aquesta realitat.  
De fet, avui es pot valorar com un actiu econòmic d’oportunitat aquesta realitat i apareix, ves per on, l’interès d’actors agraris espavilats que incorporen en el seu pla estratègic d’empresa la polivalència i la resiliència del valor per sobre de la quantitat de la producció. Per cert, un objectiu no gens fàcil.
Aquesta oferta estratègica també té interès per a un segment important de consumidors inquiets (els qui tenen necessitat de conèixer els models productius dels aliments propis del nostre clima mediterrani) en tant que solen ser conscients de la seva manca de formació alimentària.
D’un temps ençà, aquesta renaixença sobre la necessitat del coneixement directe de les coses que mengem és corresposta per les persones que ho fan possible (productors). La iniciativa de "Benvinguts a pagès", que aquest any s'ha fet la segona edició, és un bon exemple. Així neixen molt sovint empaties personals i també econòmiques que permeten descobrir com es produeixen els aliments que mengem.
I també, d’entre d’altres, els instruments de certificació dels productes alimentaris de proximitat, o d’aliments que estan avalats per les certificacions que s’acrediten a través de les Denominacions d’Origen Protegides (DOP), de les Indicacions de Geogràfiques Protegides (IGP), de la Producció ecològica (CCPAE) o de la Producció integrada (PI-marieta), i pel que fa a la producció forestal de les certificacions Programme for the Endorsement of Forest Certification (PEFC) o la Forest Stewardship Council (FSC).
Proposta: És l’hora d’establir Xarxes.

Les més de 30 aules de l’Entorn Rural catalogades a Catalunya, més les granges-escoles, els cellers i trulls cooperatius oberts a visites d’enoturísme o d’oleoturísme i altres equipaments anàlegs vinculats a la producció o elaboració de productes agropecuaris o forestals seria bo, al meu parer, que es coordinessin amb la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC = xarxes locals + Xarxa d’Escoles Verdes) i així poder construir un teixit atapeït d’oferta de  coneixement i formació permanent de la població que adquiriria criteri propi per a gaudir d’hàbits alimentaris sans i acceptats, lliurement, des del coneixement i així minimitzar l’ús exclusiu del fast food industrial.
(1) Rural. L’índex de ruralitat està vinculat a la població al territori i es considera territori rural el que té un índex de <15 persones per km2.


Imprimir article