dimarts, 14 de març de 2017

Les noves eines de valoració ambiental promouran canvis sobre la silvicultura?

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
El passat dia 30 de gener d’enguany (2017), es va presentar públicament el Tercer Informe Sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC). Aquest tipus d’informes s’han fet als any 2005, 2010 i aquest del 2016. Una bona part dels autors d’aquest tercer informe són els experts que ja han col·laborat o participat en l’equip dels anteriors documents i per tant el relat de l’actual és valuós per a donar continuïtat a una acció de recerca i coneixement que fa el seguiment del fenomen climàtic amb solvència i amb l’interès de poder donar criteris d’actuació tant a les autoritats com, sobretot, a la ciutadania.
Portada del document
Una observació rellevant
El capítol 13 del TICCC tracta sobre els Sistemes agroalimentaris: agricultura, ramaderia i pesca, mentre que el sistema forestal, si es que es pot dir així a partir d’aquest tercer informe, queda difós entre el capítol que tracta la qüestió dels embornals de carboni i altres capítols i amb més detall el que tracta sobre “les interaccions entre els sistemes naturals i els humans en les àrees més vulnerables al canvi climàtic”.
Recordo que en el Segon Informe, el de l’any 2010, però, l’apartat sobre les masses forestals, estava integrat en el capítol 16, i que tenia per títol: Agricultura, ramaderia i silvicultura. (pàg. 677-760). Així doncs, què ha passat durant aquests 6 anys de diferència entre els dos informes? Per què s’ha considerat l’exclusió de la silvicultura i el treball de gestió de les masses forestals i tot el seu entorn en aquest Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya?
El bosc és un bé diferent, d’acord, però des d’ara se li dóna, bàsicament, la funció d’embornal. Se li atribueix, en el Tercer Informe,  solament el valor de ser la casa de la biodiversitat terrestre per excel·lència. Per contra -sense dir-ho específicament-, la silvicultura no és reconeguda com una ciència agrària, malgrat haver a Catalunya un Centre Tecnològic Forestal. Em sap greu que s’hagi fet aquest canvi, perquè la silvicultura sabem molts que és un mitjà per a la bona gestió forestal i això és sobretot la conservació dels ecosistemes forestals.
Per què ha passat això? El mateix Informe dóna la resposta a les preguntes i ens diu que tot aquest canvi, estratègic i conceptual no és menor, és el resultat de treballar a partir de la nova eina de recerca marc SES.
Què és el SES?
Transcric literalment el text de la pàgina 513 de l’Informe:
“Aquest marc va ser desenvolupat per la Premi Nobel Elinor Ostrom, politòloga i economista de formació, per a proporcionar un llenguatge global comú entre les ciències socials i les ciències naturals per a l’anàlisi de la manera de com les interaccions entre una varietat de factors afecten els resultats del sistema que és objecte d’estudi. Es tracta, doncs, d’un marc conceptual mot útil per a dur a terme diagnosis, ja sigui d’estats actuals com d’escenaris de futur. La característica principal d’aquest marc és que l’anàlisi de la realitat no es duu a terme fragmentant-la en diferents parts per analitzar-les separadament i, finalment, tornar a recompondre el conjunt; sinó que tot el sistema és analitzat d’una manera integral des de bon començament, i es centra l’atenció en la identificació i la comprensió de les interaccions entre els diferents elements del sistema.
El SES identifica quatre elements principals: dos lligats  als sistemes naturals, els recursos del sistema  (RS) i els serveis i unitats del recursos (RUS); i dos lligats  als sistemes socials, els sistema de governança  (GS) i els actors (A). Aquesta elements estan afectats pels motors de canvi, que són elements que afecten el sistema tot i ser-ne externs. Es tracta de motors socials, econòmics i polítics (S), i els motors ecològics (ECO), que per mitjà de diferents interaccions (I) amb els elements del socioecosistema, son clau per a definir-ne les tendències. Fruit d’aquestes interaccions s’esdevenen uns resultats (O), que són precisament aquests resultats el que cal analitzar per a visualitzar les possibilitats d’actuació dins de l’àmbit polític i de recerca”.
El nou paradigma sobre el medi natural “embornal” ha començat?
Sembla que no tot és semàntica, els valors sociològics tenen el seu pes en la diagnosi del present/futur del treball sobre el nou clima, el que és equivalent a dir sobre la vida a partir d’ara, almenys de la manera que la tenim entesa avui, majoritàriament.
En aquesta línia de valors ambientals, no és nou el protagonisme que es dóna al paisatge. Un element també vital.
Vull acabar aquest article amb la frase que va pronunciar el nou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (secció de filosofia i ciències social), Joan Nogué i Font, en el seu discurs de recepció, que tot dient: “la meitat de la bellesa d’un paisatge depèn del paisatge, i l’altre meitat del que el contempla”.
Mentre hi ha aquestes boniques paraules de reflexió, la silvicultura (la gestió del recurs forestal) queda desvirtuada. Aquest és el meu parer.

Imprimir article

diumenge, 5 de març de 2017

La “solidaritat ecològica”, el nou concepte estratègic

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
En altres articles d’aquest bloc, s’ha escrit sobre conceptes pot divulgats que avui afloren en la literatura agrària i ambiental o d’ordenació del territori, pensaments nous que treballen per reconsiderar vells paràmetres que justifiquen models de desenvolupament humà. Ha estat objectiu la divulgació dels conceptes de:  la terra agrària com un “bé comú”, les infraestructures verdes, l’economia circular, l’economia verda, els parcs agraris, els boscos singulars, ...; però fins ara no s’havia comentat res, a aquest bloc, sobre “la solidaritat ecològica”. Avui provaré de fer una aportació, que no un dictat de fe, ni una reflexió definitiva. No soc expert, però pretenc -potser ingènuament-  despertar a qui llegeix aquest text que faci recerca sobre la “solidaritat ecològica”.
Bosc - foto David Talens (CC BY 2.0)
Crec que aquest nou principi, sorgeix per reafirmar la necessitat social d’endinsar-nos en la reflexió i comprensió de la complexitat i el ritme de vida que portem i que no ajuda gens a parar-nos un temps i pensar sobre el present i el futur. Aquesta situació és la que reina, però no tothom ho veu de la mateixa manera, és així que resulta que alguns sectors agraris, concretament els silvicultors de la regió de Gascogne, (FR) en el seu darrer Journal de la forêt cultivée núm. 634, desembre/gener de 2017, evidencien aquesta necessitat i fan d’altaveu per a difondre el principi de solidaritat ecològica.
El concepte
Què és això? Explico el que sé. Resulta que el govern de la República Francesa ha promogut La llei per la reconquesta de la biodiversitat, la natura i els paisatges, ja publicada en el Diari Oficial el dia 8 d’agost de 2016. Aquesta llei introdueix el nou concepte, juntament amb altres que tot seguit comentaré i que també s’han introduït en el cos jurídic del nostre país veí de la Unió Europea.
La llei esmentada, en l’article 2 introdueix quatre principis per a poder iniciar el camí cap a un nou model de gestió o convivència en que l’ecologia deixi de ser un mantra per a ser un actiu de valor real. Veiem el que diu el text legal:
  • Punt 6è: El principi de solidaritat ecològica, crida a que és tingui present en la presa de decisions públiques que tenen un impacte significatiu en el medi, tant en les interaccions sobre els ecosistemes, els éssers i els ambients naturals o construïts.  
  • Punt 7è: El principi d’ús sostenible, que la determinació dels usos en un lloc determinat, pot ser una eina que contribueixi a la biodiversitat.
  • Punts 8è: El principi de complementarietat entre el medi, l’agricultura, l’aqüicultura i la gestió sostenible dels boscos, en les zones agrícoles, aqüícoles i forestals són portadores de biodiversitat específica i variada i les activitats agrícoles, aqüícoles i silvícoles poden ser vectors de d’interacció dels ecosistemes per assegurar, en primer lloc la preservació de la continuïtat ecològica i, en segon lloc, dels serveis ambientals que utilitzen les funcions ecològiques d’un ecosistema per restaurar, mantenir o crear biodiversitat.
  • Punt 9è: El principi de no regressió, que la protecció del medi, proporcionada per les lleis i reglaments sobre el medi, poden ser objecte de millora constant, segons la informació científica i les tècniques disponibles.
Aquestes aportacions jurídiques són de fet una gran revolució respecte el model actual d’ordenació/planificació del territori i també de la seva explotació, en definitiva són baules noves de la nova economia.
No és estrany que silvicultors de la regió d’Aquitània (FR), posin en valor la “solidaritat ecològica” ells es qualifiquen així mateixos, com a productors de fusta, de magatzemistes de carboni, de productors d’oxigen i d’energia, de protectors del sòl i de l’aigua i del paisatge. Ho fan amb un missatge clar i comprensible.  (S’autodefineixen com a industrials de serveis ambientals i fan un gir del discurs tradicional de productors agraris/forestals). Important aquest canvi, al meu entendre.
De fet no expliquen res diferent del que fan els silvicultors i també els agricultors de Catalunya, que actuen d’acord el programa i la gestió que els hi és pròpia, però amb la diferència que ells ho expliquen manta vegades.
Una comunicació precària, l’autocrítica
S’han de millorar els instruments de comunicació i facilitar la comprensió a gran part de la ciutadania, que massa freqüentment valora el medi solament com a paisatge (valor subjectiu que crea valor però no necessàriament es pot internalitzar en qui el produeix) en lloc de considerar el medi, especialment el bosc, però també l’agricultura, com a la fàbrica (la indústria) transformadora de l’energia solar en bens útils.
Els actors i els principis estan definits
Els agricultors i els silvicultors son transformadors d’energia i productors de bens. És a dir són també “industrials”. Explicat així permet fer més comprensible, pel comú, que fan aquests “agroindustrials”.
La població activa del món rural (productiva) dedicada a l’agricultura, a la silvicultura i a l’aqüicultura, coneixen bé els elements naturals i saben com s’han de gestionar per aconseguir que la seva sostenibilitat sigui real i l’aplicació dels principis explicitats en la llei francesa sobre la solidaritat ecològica, l’ús sostenible, la complementarietat entre el medi, l’agricultura, l’aqüicultura i la gestió sostenible dels boscos i la no regressió; es conservin i es potenciïn.
Seria lloable que es transcrivissin, aquests principis fil per randa a legalitat de casa nostra. De ser així, un altre entorn tindríem.
Cal el coratge (social i polític) per a fixar el temps del trànsit cap al nou model d’utilització dels recursos. Els francesos ja han iniciat el camí del canvi de paradigma, si més no legalment.  Hem de ser sabedors que el rellotge dels ecosistemes naturals s’atura, de fa uns anys per allà a la mitat de l’any (juny-juliol), la resta de mesos fins el desembre, vivim del crèdit ambiental. O com els agradar dir a alguns economistes amb un creixement ambiental negatiu.
El deute ambiental acumulat, ja es patent. Solament cal veure els esforços que ara hom fa per a voler posar-hi remei a la gran pertorbació que hom ha generat i continua generant,  establint, a tall d’exemple,  mesures per a minimitzar el trànsit a les ciutats o sobre el bon ús del aliments, per no parlar de potenciar l’ecodisseny com l’eina convenient per la creació d’una nova economia circular, però tot això ja és un altre tema diferent.


Imprimir article

dijous, 23 de febrer de 2017

La UE vol, solament, aquests agricultors joves?

escrit per Carles Folch
El mes d’octubre passat, la Representació de la Comissió Europea a Catalunya i Balears va presentar un nou vídeo de  #HistòriesUE,  una sèrie de vídeos que commemora els 30 anys de l'adhesió d'Espanya a la Unió Europea amb un seguit d'històries personals protagonitzades per ciutadans i ciutadanes de Catalunya i de les Illes Balears.



En aquest cas es tracta del Marc Bosch, un jove que vivia a Valldoreix i treballava en una empresa d'enginyeria fins que, gràcies a un ajut de la Política Agrària Comuna (PAC) de la UE, va decidir anar-se'n amb la seva família a l’Alt 'Empordà, apostar per la terra i dedicar-se a la pagesia.


El vídeo és una visió idíl·lica del món rural, on en aquest cas el Marc vol canviar el seu ritme de vida i el de la seva família, i s’instal·la al poblet de Pontós a l’Alt Empordà per viure “amb tranquil·litat” de l’activitat agrària al poble.  


La seva explotació produeix farratge ecològic per a les vaques i fa llenya. Dalla farratge perquè les vaques tinguin menjar a l’hivern. I hem de suposar que la llenya, a part d’utilitzar-la per a la caldera per autoabastir-se, també la distribueix als seus veïns.


Estem acostumats a l’agricultura global, a les grans produccions per subministrar aliments, tècnicament molt eficient i competitiva. El vídeo ens mostra que un altre tipus d’agricultura també és possible. Una agricultura més lligada al benestar personal, a l’arrelament al territori, evitant el despoblament i aportant un servei a la comunitat.


El vídeo clarament va destinat a un tipus de públic “urbanita”, que desconeix la realitat rural, i no se li mostra la duresa del dia a dia del camp. Si fos així, l’objectiu de la PAC, d’engrescar els joves a viure al món rural, seria difícil d’assolir. Tinguem present  que la tendència mundial és que augmenta la concentració urbana i per tant el despoblament rural.


A la nota de premsa de la representació de la Comissió Europea es recordava:
“Només un 6% dels agricultors de la UE té menys de 35 anys, mentre que els majors de 55 representen més de la meitat del total de persones que treballen al camp. Europa necessita els seus agricultors, no només per a garantir el subministrament d'aliments, sinó també per a assegurar la sostenibilitat ambiental i el futur de les zones rurals. Per això, un dels principals objectius de la nova Política Agrícola Comuna és impulsar la renovació generacional encoratjant els joves agricultors (de menys de 40 anys) a encetar nous negocis.
És el que ha fet en Marc Bosch, un dels 1.800 joves agricultors catalans que han rebut o rebran ajuts europeus per iniciar una explotació agrícola d'aquí a 2020 en el marc del Programa de Desenvolupament Rural. A més, amb la nova PAC els agricultors menors de 40 anys que s'instal·lin per primera vegada en una explotació agrària també reben un 25% addicional al pagament bàsic durant cinc anys. En la primera convocatòria de la nova PAC, un total de 1.910 joves agricultors catalans van sol·licitar aquest ajut.”

Això sí, convé tenir present que l’activitat agrària està molt regulada, per molt idíl·lica que sembli. Com a les activitats industrials, també hi ha normes de prevenció de riscos, i que els tractors, per molt vells que siguin, han de portar la barra de seguretat antibolcatge.

Imprimir article