dimecres, 19 de juliol de 2017

19 anys del Parc Agrari del Baix Llobregat

El proppassat 28 de juny  el Parc Agrari del Baix Llobregat va fer 19 anys. No me’n havia oblidat, però ho he pogut fer el recordatori anual avants. Ho lamento. Però, encara que tard,  no podia deixar-ho passar.
Felicitats Parc Agrari! Ja tens edat per a anar prenent decisions importants.

Josep Montasell

Imprimir article

dimarts, 11 de juliol de 2017

La fusta de Catalunya es diu CATFOREST

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
S’escriu molt sovint que el bosc és un recurs ambiental, un valor paisatgístic que cal cuidar i preservar i sobretot es diu que el bosc no és econòmicament viable, atès que les seves rendes són superiors als períodes raonables per a l’economia. D’aquí que requereix una atenció social i financera especial, altrament les catàstrofes naturals o humanes esdevenen pertorbacions en l’ecosistema forestal i conseqüentment s’atura el servei que genera.
Recentment ha fet aparició una iniciativa que pot ajudar a canviar el paradigma actual: em refereixo al gaudi de marca per a la fusta generada a Catalunya, que es diu:  CATFOREST.
Com tot, o quasi tot, el que està relacionat amb el medi natural tarda temps en concretar-se. Aquesta marca s’ha estat treballant des del 2013 per iniciativa del CPF, però des d’ara el consumidor pot saber que els productes de fusta amb aquesta identificació tenen el valor de la proximitat (producte sostenible, de km 0). Ja era hora que el debat i la concreció del projecte “catforest” sigui una realitat. Felicitats a tots els que ho han fet possible. La persistència és una virtut.
Què és “CATFOREST, producte forestal de Catalunya”?
Els gestors de la marca diuen que “fomenta la integració dels mercats forestals de Catalunya en els mercats, amb un segell que té la capacitat de garantir origen català, sostenible i qualitat.
Aquesta marca comporta l’aportació, sense cap mena de dubte, d’un valor afegit d’extraordinària importància per a la competitivitat dels nostres productes i la nostra economia local, així com també per a la contribució d’una gestió forestal sostenible dels nostres boscos.”
Els empresaris forestals generen la cadena de valor, que està formada pels productors (propietaris), els comercialitzadors de productes per a la construcció amb fusta i els transformadors (serradors, productors de llenyes o de biomassa forestal). Els uns i els altres han de guardar un seguit d’obligacions, requisits i controls, que permeten poder utilitzar la identificació.
Els productes que es poden acollir són: La fusta estructural, la fusta no estructural, el pèl·let, l’estella energètica, la llenya i les briquetes.
Si voleu entrar en detalls de la marca, us recomano entrar a: http://www.catforest.cat/
I la resta de productes forestals, quan?
El camí iniciat amb la fusta ja és una realitat, modesta, però una realitat. Endavant!
Queda molta feina per a fer, com és el reconeixement del suro que es produeix a Catalunya, per cert és el de millor qualitat, per ser més dens, del que es produeix al món. Les zones productores de suro en quantitat estan a la península Ibèrica (Andalusia, Extremadura, Toledo i Algarve), o bé també les castanyes, la mel, les plantes remeieres, les fustes que permeten la tornaria de joguets o de diferents instruments, la ramaderia vinculada a les pastures en terrenys forestals (vacum, oví, cabrum, equí...), la tòfona, els bolets, els fruits vermells... Tot aquest potencial biològic té encara moltes possibilitats de recerca i desenvolupament econòmic i “marca”.
Cal seguir treballant en aquesta direcció. Catalunya és un territori amb pocs recursos naturals valoritzats econòmicament (matèries primeres) i la seva gestió no és suficient per a mantenir aquest patrimoni. No solament la conservació i el gaudi visual (paisatge) s’han de tenir presents. És per això que sembla adient proposar que la Taula sectorial forestal o algun dels centres patronals o d’estudis forestals que hi ha a Catalunya, com el CREAF, el CTFC, l’EFI, el  CPF, o l’ELFOCAT,  la Universitat de Lleida o la mateixa ICEA hi podrien dir quelcom i engegar un programa de desenvolupament integral (de preservació i socioeconòmic).
La potenciació d’una indústria pròpia vinculada al sector forestal també hi ajudaria molt. Com exemple de la força que representa des de fa cinc anys la fira de biomassa forestal de Vic, que presenta any darrera any, les novetats de calderes i combustibles forestals cada cop més eficients.

Imprimir article

dilluns, 12 de juny de 2017

El museu nacional d’arbres monumentals està “indescobert”

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
Els museus són equipaments culturals del màxim interès per guardar coneixements, per a divulgar-los i per poder fer recerca. Sovint aquesta infraestructura cultural la gaudim en edificis fets a mida o bé a partir d’estructures arquitectòniques que hom considera que tenen valors patrimonials o artístics. Aquesta referència no sempre és així i per això és bo posar en valor el patrimoni d’arbres monumentals, classificats, a Catalunya. De fet, es pot considerar que és el museu amb éssers vius més extens que tenim.
Arbres monumentals de Catalunya, localització (Instamaps,  ICGC)
Aquesta proposta de classificar els arbres monumentals i també si s’escau el seu conjunt va començar cap el 1987 i Eduard Parés n’ha estat responsable fins al setembre de 2016.
El “museu” actual va començar a omplir-se, aviat farà 30 anys, el 4 novembre 1987 amb la primera declaració: Pi de les Tres Branques, Pi de les Tres Branques II (Pi Jove) i Roure de Can Codorniu.
Podeu veure’n el detall a l’apartat Arbres monumentals del web de Parcs de Catalunya.
Entrats en aquest apartat de la natura arbòria monumental, observem que no tot és tan fàcil, perquè els arbres en moltes cultures i també a la nostra tenen i han tingut des de temps immemorials el seu punt de referència per a l’espècie humana. De fet, la mateixa Bíblia ja ens parla de l’Arbre del bé i del mal, per a posar un exemple conegut per tothom.
Sobre els arbres que se’ls atorga nom propi, en aquest bloc ja n’hem fet comentaris en algun altre article (l’arbre de Mambré i el Pi de les Tres Branques).
Avui proposo que ens introduïm a la descoberta d’aquest museu nacional dels vells i bells dendroi (grec) o arbores (llatí). Un equipament cultural, i també turístic i de desenvolupament rural, que en molts casos té un caràcter difús i està difós per a tot el territori català.
Pi de les Quatre Besses del Dalmau
(Vallès Occidental)
Terminologia
En la terminologia genèrica d’arbre monumental, s’inclouen solament els arbres i les arbredes que mereixen entrar en aquest catàleg de prestigi i reconeixement. A Catalunya són 250 els que tenen reconeixement de la Generalitat de Catalunya a través del Decret de l’any 1987, que penja de la Llei d’espais naturals. Ens els àmbits comarcal o local, ajuntaments i consells comarcals també han protegit aquest patrimoni viu sigui aplicant els decrets sobre declaració d’arbres i arbredes d’interès comarcal i local (de 1988 i 1989), sigui a través de la Llei d’urbanisme o a través de la legislació sobre béns culturals. 242 termes municipals tenen exemplars d’arbres monumentals d’interès comarcal o local declarats. El total d’aquest museu-patrimoni és de més de 1.300 “peces”, que es distribueixen per totes les comarques de Catalunya.
La darrera declaració es va produir aquest any passat (2016), de 43 declaracions que suposen un total de 59 arbres de 15 comarques diferents i una arbreda, la Fageda de la Grevolosa (Osona), que passaran a gaudir de la protecció i tutela de la Generalitat. La Fageda de la Grevolosa és un dels paratges naturals més impressionants de la vall del Ges, amb alguns faigs de més de 40 metres d'alçària i més de 300 anys d'edat.
Cartell identificatiu
 Un museu nacional de Catalunya, per descobrir
Queda molta feina a fer i un treball intens per a posar en valor tot aquest patrimoni natural. La manca d’atenció pública ha estat evident fins ara. Seria desitjable posar atenció tant pública com privada en aquest capital natural.
Com tot actiu patrimonial, té interès si hom l’explota adequadament, ja sigui integrat amb altres o bé atenent la singularitat de cada exemplar. És per això que faig quatre propostes a considerar:
Panell descriptiu
1.- Edició de Rutes per a descobrir els arbres i les arbredes monumentals de cada una de les comarques de Catalunya.
2.- La quantificació patrimonial (econòmica) de cada una de les peces de l’inventari.
3.- Popularitzar aquest patrimoni i facilitar-ne la localització i la senyalització adequades.
4.- Vehicular actuacions de salvaguarda i conservació.
No m’atreveixo a treure conclusions de res, però crec que hom cal que reflexioni sobre el que pensava sobre el bosc l’ecòleg Dr. Ramon Margalef López (1919-2004): "El bosc és l'ecosistema terrestre d'estructura més complexa. La peça cabdal del bosc és l'arbre, i cal un poeta per descriure apropiadament la complexitat d'un arbre".
Commemoració dels 30 anys
Aquest article és un petit tast introductori del tema dels Arbres monumentals, ara tocarà fer un article més extens que ens resumeixi els 30 anys passat des de la primera declaració i esmentar el Simpòsium de Barcelona, el primer simpòsium d’arbres monumentals d’abast estatal que es va fer als 10 anys (1997) i per tant ara en fa 20.

També s’aprofitarà per “ressuscitar” els documents (ponències i comunicacions) d’aquest 1r Simposi i posar-los a l’abast a Internet.

Imprimir article