dijous, 23 de febrer de 2017

La UE vol, solament, aquests agricultors joves?

escrit per Carles Folch
El mes d’octubre passat, la Representació de la Comissió Europea a Catalunya i Balears va presentar un nou vídeo de  #HistòriesUE,  una sèrie de vídeos que commemora els 30 anys de l'adhesió d'Espanya a la Unió Europea amb un seguit d'històries personals protagonitzades per ciutadans i ciutadanes de Catalunya i de les Illes Balears.



En aquest cas es tracta del Marc Bosch, un jove que vivia a Valldoreix i treballava en una empresa d'enginyeria fins que, gràcies a un ajut de la Política Agrària Comuna (PAC) de la UE, va decidir anar-se'n amb la seva família a l’Alt 'Empordà, apostar per la terra i dedicar-se a la pagesia.


El vídeo és una visió idíl·lica del món rural, on en aquest cas el Marc vol canviar el seu ritme de vida i el de la seva família, i s’instal·la al poblet de Pontós a l’Alt Empordà per viure “amb tranquil·litat” de l’activitat agrària al poble.  


La seva explotació produeix farratge ecològic per a les vaques i fa llenya. Dalla farratge perquè les vaques tinguin menjar a l’hivern. I hem de suposar que la llenya, a part d’utilitzar-la per a la caldera per autoabastir-se, també la distribueix als seus veïns.


Estem acostumats a l’agricultura global, a les grans produccions per subministrar aliments, tècnicament molt eficient i competitiva. El vídeo ens mostra que un altre tipus d’agricultura també és possible. Una agricultura més lligada al benestar personal, a l’arrelament al territori, evitant el despoblament i aportant un servei a la comunitat.


El vídeo clarament va destinat a un tipus de públic “urbanita”, que desconeix la realitat rural, i no se li mostra la duresa del dia a dia del camp. Si fos així, l’objectiu de la PAC, d’engrescar els joves a viure al món rural, seria difícil d’assolir. Tinguem present  que la tendència mundial és que augmenta la concentració urbana i per tant el despoblament rural.


A la nota de premsa de la representació de la Comissió Europea es recordava:
“Només un 6% dels agricultors de la UE té menys de 35 anys, mentre que els majors de 55 representen més de la meitat del total de persones que treballen al camp. Europa necessita els seus agricultors, no només per a garantir el subministrament d'aliments, sinó també per a assegurar la sostenibilitat ambiental i el futur de les zones rurals. Per això, un dels principals objectius de la nova Política Agrícola Comuna és impulsar la renovació generacional encoratjant els joves agricultors (de menys de 40 anys) a encetar nous negocis.
És el que ha fet en Marc Bosch, un dels 1.800 joves agricultors catalans que han rebut o rebran ajuts europeus per iniciar una explotació agrícola d'aquí a 2020 en el marc del Programa de Desenvolupament Rural. A més, amb la nova PAC els agricultors menors de 40 anys que s'instal·lin per primera vegada en una explotació agrària també reben un 25% addicional al pagament bàsic durant cinc anys. En la primera convocatòria de la nova PAC, un total de 1.910 joves agricultors catalans van sol·licitar aquest ajut.”

Això sí, convé tenir present que l’activitat agrària està molt regulada, per molt idíl·lica que sembli. Com a les activitats industrials, també hi ha normes de prevenció de riscos, i que els tractors, per molt vells que siguin, han de portar la barra de seguretat antibolcatge.

Imprimir article

divendres, 10 de febrer de 2017

Participeu a la consulta per a simplificar la PAC

Pistes o certeses que pot amagar la modernització de la PAC


Escrit per Germani Rincón
El dia 2 de febrer la Comissió obria una consulta sota el títol de “Modernització i Simplificació de la PAC”. La consulta estarà oberta fins al 2 de maig i poden participar-hi (respondre les 34 preguntes) des de persones individuals a organitzacions. Un títol que en principi sembla poc ambiciós (en el sentit d’una vertadera reforma), però que pot amagar reformes més àmplies.
El president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, ja ho va anunciar durant la Conferència anual sobre perspectives agràries el passat mes de desembre del 2016. El mes de juliol de 2017 hi haurà una altra conferència per fer públics els resultats i abans que acabi l’any en traurà una Comunicació, on prendrà una nova iniciativa que inclouria aquestes “simplificació” de la PAC que el comissari Hogan ja va anunciar immediatament després de ser ratificat pel Parlament Europeu, però apuntarà les línies mestres d’una nova reforma de la PAC (1).
Aquesta seqüència segueix la de l’anterior reforma de la PAC, una reforma que s’iniciava el 2010 i que s’aplicava de manera completa el 2015. El complicat calendari electoral de institucions comunitàries (renovació de Parlament Europeu i nova Comissió 2019) i el d’alguns estats membres (EM), no permet preveure una reforma ràpida i que alguns la situen en el 2022.
Les pistes o les certeses
Però aquest mateix any ja tindrem més pistes (o certeses) sobre un futur més immediat:
  1. El desenllaç del “brexit” que, independentment dels acords finals, és segur que afectarà el pressupost comunitari destinat a l’agricultura. La incertesa rau en saber la quantitat total que es detraurà de l’agricultura (perquè serà una negociació en el si del Consell Europeu i segurament després en els Consells d’Assumptes Generals, és a dir, probablement fora de l’àmbit estrictament agrari).
  2. La negociació de la llei denominada “òmnibus”. En aquests moments, està en marxa una revisió intermèdia del Marc financer plurianual i afecta totes les polítiques comunitàries. En principi, les propostes en l’àmbit agrari no afecten de manera cabdal l’actual PAC, però en els Consells de Ministres d’Agricultura els EM no estan gaire d’acord que no puguin decidir de manera directa sobre les propostes en qüestió (passen pels Comitès Especials d’Agricultura, però la competència és del Consell de Ministres d’Assumptes Generals (que s’escapen, doncs, de la línia directa de decisió dels d’Agricultura). Cal afegir que es preveu que el Parlament Europeu presenti moltes esmenes a les propostes finals de la Comissió i en especial pel que fa les de l’apartat mercats (“sense cost financer”: dret competencial, organitzacions de productors (OP),   interprofessionals, cadena alimentària, etc.); per això, cal tenir presents les conclusions del novembre passat de la Task force de mercats creada per la Comissió, les quals esdevenen cabdals per a les futures reformes/modificacions de la PAC.
El debat ja s’ha obert
Per tant, tot i que no sembla que vingui una reforma de manera immediata, sí que caldria aquesta participació activa de l’Administració i de les organitzacions agràries per anar preparant el futur. En aquest sentit, a mitjan gener de 2017 la CA que presideix aquest semestre el CARUE (Conferència per a Assumptes relacionats amb la UE), Castella-la Manxa, ja va organitzar una jornada per fer un apunt a aquest possible calendari del futur de la propera reforma i també esbossar quines podrien ser les línies mestres d’aquesta. Val la pena escoltar les ponències de l’Albert Massot, del Tomàs García-Azcárate i d’algunes aportacions de les organitzacions castellanes... i de l’anunci que inicien un I Fòrum de Debat per tal d’anar aportant idees sobre una futura reforma de la PAC que, perquè tinguin èxit, han de poder ser assumides per una majoria d’EM que “tinguin un component important d’enverdiment de les ajudes” (incorporar d’alguna manera els acords de París de l’any 2015 per tal d’aconseguir més legitimitat en el finançament de la PAC), que tinguin un cost pressupostari proper al 0 i/o que puguin substituir les actuals (el pressupost de la PAC està condemnat a disminuir i s’ha de comptar segur en un futur amb disminució dels ajuts i perquè sembla clar que difícilment pugui augmentar el pressupost ). Per tant, les possible propostes sempre han de ser sota el coneixement que hauran de ser a canvi de deixar de finançar algunes actuals.
O almenys és aquest el sentit, avui, de les persones que treballen a les institucions europees.
Animem-nos a participar en la consulta.
L’Europa alimentària i agrària, també la fem nosaltres!
(1) Segons l’Albert Massot, les darreres reformes són bi-seqüencials i correspondria al tercer cicle de reformes des del 1992.

Imprimir article

dijous, 2 de febrer de 2017

La queixa pagesa

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
A Catalunya, les queixes pageses vénen de lluny. La història d’aquesta nació té moltes pàgines dedicades a les relacions entre la pagesia i el poder. Una d’important que va portar cua va ser la Llei de contractes de conreu, elaborada pel Parlament de Catalunya el 1934, que va generar una revolució important i va ser un dels vectors, entre d’altres, de la Guerra civil. L’himne nacional és Els segadors i sense voler recordar els remences i el Llibre de Girona. No, seguim més.  Ens allarguem massa.
És rellevant que encara en els temps que corren uns centenars de pagesos han organitzat una “marxa per la dignitat” que sortia de diferents punts de la geografia catalana i feia camí a la capital, Barcelona. Aquest cop amb tractors. Un fet nou i espectacular en els temps moderns.
 Compte, quelcom està passant, les mobilitzacions agràries fins ara han estat de caràcter sectorial i aquesta no ho és. Tots recordem les manifestacions per a la defensa dels preus de la fruita, a Lleida; o de l’avellana, a Tarragona, o les de la llet, a Girona. Algunes han freqüentat més que altres, però aquesta marxa recent dels passats dies 26, 27 i 28 de gener de 2017 és per evidenciar el valor de la “dignitat pagesa”.  
Hem entrat en el terreny dels sentiments i aquest és un dels factors molt sensible.
No hi podem passar de puntetes...
Per què?
Crec que podem aportar algun element de reflexió, ben segur que n’hi hauran d’altres, però el que sembla evident és que cal considerar que la “marxa” indica que hi ha un sentiment de   “bullying” vers els pagesos per part de masses urbans sobre la seva activitat econòmica i també la propietat i l’ecosistema agrari.
Són sumatoris d’aquest “bullying” urbà les actituds d’alguns boletaires vers el bosc, el poc respecte de les pastures o dels sembrats o de les tanques dels qui passegen pel medi rural. I també la no-consideració de les normes de l’ordenament territorial del sòl no urbanitzable, el baix valor del mercat als productes agroalimentaris de proximitat.
Les causes i les minimitzacions
Recordem on som. La producció agrària a la UE està limitada per les directrius de la PAC, les directrius urbanístiques, les directrius de planificació d’infraestructures, o del paisatge o per les alteracions ambiental de la població, o la preservació de la fauna o per l’afectació de les incidències generades pel desenvolupament i el consum energètic desordenat causant de l’escalfament global i de danys sobre els conreus i les produccions d’aliments. A aquests factors cal contraposar-hi el model de llibertat de preus dels mercats globals dels “Inputs”. És a dir, dels béns de producció, com els adobs, les llavors, l’aigua, els químics, la maquinària agrícola, els combustibles (energia) i també el valor del sòl agrari (instrument de capital refugi).
Per minimitzar aquest panorama, la societat articula instruments com els ajuts econòmics per a alguna determinada producció agrària (cereals...) o el  foment de millores agroambientals i climàtiques,  el desenvolupament rural, la protecció dels productes alimentaris de qualitat (les DOP o IGP), els productes de km 0..., però com es veu tota aquesta bateria d’actuacions no és suficient per a mitigar el crit pagès professional a favor de la dignitat.
El manifest, una eina
El manifest de la “#marxapagesa” es concreta en sis punts:
1.- Dignificar i exercir el reconeixement del paper de la pagesia a la societat. (Necessitat que és reconegui socialment les funcions de la pagesia:  A) Abastiment segur d’aliments a la població; B) Conservació dels recursos naturals i manteniment del paisatge agrari i rural, i C) Ocupació equilibrada del territori.)
2.- Respectar la voluntat democràtica de la pagesia professional catalana de ser representada com correspon a les institucions (la representativitat democràtica d’acord amb els resultats de les eleccions a les agràries 2016, en tots els òrgans que de les institucions que afectin la gestió del territori com: Comissions d’urbanisme, Agencia Catalana de l’Aigua, Agència de Residus de Catalunya, Espais naturals protegits...)
3.- Remunerar, amb preus justos, la producció de la pagesia. (Aturar la liberalització deslleial del mercat interior de la UE i els oligopolis agroindustrials i els comercials i garantint un servei d’inspecció, control, sanitat i fraus, que assegurin el compliment de les normes que regulen el mercat, la competència i el comerç agroalimentari. Potenciant les interprofessionals, els contractes tipus i les organitzacions de productors.)
4.- Respectar les prioritats en el desenvolupament rural, (Les mesures agroambientals i el clima, i d’agricultura i ramaderia ecològica i la que es desenvolupa en les zones amb limitacions naturals −muntanya i desafavorides−.)
5.- Gestionar diligentment i eficaçment la fauna salvatge. (Replantejament del model de gestió de la fauna cinegètica. Una nova llei de caça.)
6.- Aturar les arbitrarietats, principalment de tipus urbanístics. (Determinar i prioritzar espais agraris protegits i productius, demanda d’un Pla sectorial agrari i desenvolupament de polítiques específiques per a les zones periurbanes).  
Veurem com evolucionen els resultats d’aquesta mobilització i les seves demandes. La Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) s’ha ofert com a taula de debat en la seva declaració de suport a la #marxapagesa.
Els fruïts seran positius, segur, el sector i la gent de pagès són lleials a les tradicions i el PACTE el tenen com  la principal eina de l’enteniment.  
Així ja va ser el 21 d'abril de 1486. (Sentència arbitral de Guadalupe).



Imprimir article