Escrit per Eduard Parés i Miquel Rius
1. El Grèvol de Morou, 10è Arbre de Nadal
 |
| Grèvol de Morou, 2021-11-14 [M. Montanyà] |
Comencem amb una descripció poètica dedicada al Grèvol de Morou:
GRÈVOL DE MOROU
Respirant el fred hivern
entremig de la fageda
albirem altiu el grèvol
amb sis branques cap el cel.
 |
| Grèvol de Morou, 2021-08-19 [M. Rius] |
amb fulles punxegudes,
amb color de verd brillant
que enlluernen els follets.
Perles d'un vermell de sang,
—arracades de les fades—
dansen dins l'obaga
allunyant la mala sort.
Embruixada olor de bosc,
terra humida, catifa d'aram.
Amb flaire onírica
el sol s'apaga i el batec s'encén.
Tot és silenci, soledat;
i les baies de grèvoles
adormides de Morou,
dels ocells són aliment.
És secret i bellesa
dins l'encant del vell Montseny,
i nit i dia ens anuncia
que ja torna a ser Nadal!
Montserrat Comas i Miquel Rius, 2021
El Grèvol de Morou es troba al Parc natural del Montseny, dins la fageda de Santa Fe del Montseny (Fogars de Montclús, el Vallès Oriental). Fou declarat arbre monumental el 1991.
Enguany l’Arbre de Nadal és el grèvol probablement més alt de Catalunya i sembla que és un exemplar mascle. Està situat al mig de la fageda de Santa Fe on també trobem altres exemplars de grèvols força alts, encara que no arriben a igualar-lo.
L’entorn de l’arbre –la fageda– constitueix una volta amb llum tamisada sota la qual hi ha el nostre Grèvol i molts d’altres companys que formen fosques columnes que estronquen la gòtica esveltesa d’aquest bosc.
Aquest grèvol fou descobert per Martí Boada l’any 1986. L’any 1988 el vam mesurar per primera vegada. Al llibre Arbres i arbredes singulars del Montseny (J. Broncano, M. Boada, S. Ramírez & D. Bosch, 2006) hi té dedicades 2 pàgines.
Dimensions del Grèvol de Morou:
Alçària total (h) = 22 m
Volt de canó (c1) = 1,15 m
(altres 5 canons: c2= 0,56; c3= 0,83; c4= 0,47; c5= 1,01; c6= 0,83)
Capçada mitjana (C) = 9,80 m
Volt de soca (cs) = 3,05 m
El Grèvol de Morou és comparable en alçària amb grèvols d’Anglaterra i dels Països Baixos, esmentats com els més alts com veurem en la 3a part de l’article.
 |
| Mirant amunt [M. Rius] Mirant avall [M. Rius] |
Mesurar l’alçària d’aquest grèvol és una mica difícil, ja que els faigs del seu entorn n’obstaculitzen l’observació del cimall terminal. El millor moment per amidar-ne l’alçària és quan els faigs han perdut la fulla.
La soca arran de terra (rabassa) fa 3,05 m de volt, i en surten 6 canons gairebé verticals que fan entre 0,47 m i 1,15 m (té un 7è canó molt més prim, 0,26 m de volt). La mida de la rabassa no és homologable, no serveix per comparar-la amb la d’altres arbres.
Dos arbres no són mai iguals
Sol haver-hi una certa incertesa en les dades que es donen en el cas d’arbres amb múltiples troncs, com ara en aquest i en altres grèvols. Cal anar-hi amb molt de compte. Nosaltres pensem que el volt més representatiu (i comparable amb el d’altres arbres) és el del canó més gruixut. Naturalment, és bo esmentar la presència d’altres canons.
Al final és clar que:
- Dos arbres no són mai iguals.
- Les dimensions no defineixen un arbre, com a màxim ens en donen una aproximació per poder fer-ne la comparació amb altres.
Caminant sobre una gruixuda catifa
 |
| Fullaraca tardoral de camí al Grèvol de Morou, 2021-11-14 [E. Parés] |
Sabeu a quines especies corresponen les fulles?
(la solució a la 2a part de l’article)
Per cert, en aquesta època tardoral ens vam trobar amb una gruixuda catifa de fulles dels arbres caducifolis que poblen la zona. Aquest tou de fullaraca constitueix el fons de la postal, la qual sol cobrir pedres i branques seques; per acostar-s’hi cal caminar amb cura per evitar ensopegades perilloses.
 |
El Grèvol de
Morou es troba |
L’accés no és dificultós, però és una mica perdedor sense tenir indicacions molt precises. La situació en molts mapes no és correcta (com per exemple en el mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).
Podem trobar i descarregar la postal de Nadal i la FITXA actualitzada d’aquest grèvol monumental (2021) amb l'itinerari per arribar-hi a l’adreça https://plantipodes-am.cat/fitxes/grevolmorou.html, la qual es troba allotjada a la nova web en construcció https://plantipodes-am.cat/.
Comentaris