Escrit per Eduard Parés, Miquel Rius
Continuació de l'article publicat el 18 de desembre de 2024: Arç blanc I: Arç Gros de la Creu del Rabadà, Arbre de Nadal de Catalunya 2024
Un cop presentat el nostre Arbre de Nadal 2024, explicarem què representa l’arç (o espí) blanc a casa nostra i al món.
Més informació dels Arbres monumentals en general: https://plantipodes-am.cat/
Arç blanc, riera de Merdançol, Borredà, 2022-08-27 [Anna Bosch]
L’arç blanc rep molts noms:
la Crataegus monogyna [F fructus]
ca arç blanc, espí blanc, cirerer de la Mare de Déu, cirerer de pastor, espinalb, espinaler, garbuller, mallol, ram de Sant Pere, badaülls [F cirereta de pastor, pometa de la mare de Déu, graüll]
aran borruguèr, espin blanc [F borruga, borrugòt]
oc albespin, acinièr, espin blanc [F açana]
es espino majuelo, espino albar, espino blanco, majuelo, arto [F majuela, guindita de Nuestra Señora]
eu iparraldeko elorri zuri [F eñurri, elosika]
gl estripeiro, espiño albar
fr aubépine à un style, aubépine monogyne, épine blanche, cenelier, senelier [F cenelle]
en (common) hawthorn, one-seed hawthorn, white thorn [Fl may; F haw]
de eingriffeliger Weißdorn, Weißdorn, Hagedorn [F eingriffeliger Weißdorn, Hagedorn]
it biancospino comune [F biancospino comune]
pt pilriteiro, espinheiro alvar [F pilrito]
nl eenstijlige meidoorn [F eenstijlige meidoorn]
F, fructus: fruit la = latin; ca = català, valencià; aran = aranés < gsc (gascon) < oc = occitan; es= español, castellano; eu = euskara; gl = galego, pt = portuguès; fr = français; it = italiano; en = English; de = Deutsch; nl = nederlands
Arç de la Creu del Rabadà, fulles, les flors ja són una mica passades, 2022-06-05 [M. Rius]
Etimologia: L'epítet genèric, Crataegus, deriva del grec antic κράταιγος (krátaigos), de kratos (dur, fort), la seva fusta és molt dura. Monogyna significa que te un sol pistil o part femenina.
L’arç (o espí) blanc té més de 100 denominacions en català.
El nom del fruit ‘cirereta de pastor’ fa pensar en el fruit de l’arboç (Arbutus unedo), anomenat molts cops ‘cirera de pastor’, però són plantes força diferents.
És un arbret de la família de les rosàcies, caducifoli, en general el trobem amb port arbustiu d’1-6 m d’alçària, encara que pot arribar als 10 m (a Anglaterra se’n cita un de fins a 18,4 m). Té les branques fortes; amb escorça grisa clara, brillant i algunes espines fosques fortes, rígides i agressives. Les branquetes tendres són poc peludes o sense pèl.
Les fulles són d’1-3,5 cm, profundament dividides, pinnatipartides o pinnatífides, amb 3-7 lòbuls, amb el lòbul terminal més gros, pecíol de 3-15 mm.
Arç blanc, fulles [Wikipedia]
Arç Gros de la Creu del Rabadà: 1. Comença a brotar. 2. Flors;
2021-05-06 i 2021-05-31 [M. Rius]
2021-05-06 i 2021-05-31 [M. Rius]
Les flors son blanques, de 8-16 mm, agrupades en corimbes (falses umbel·les, els pedicels de les flors neixen de punts diferents de la tija i eleven les flors fins a un nivell semblant), tenen 5 pètals i són oloroses. El estams solen ser nombrosos, 10-20, tenen un sol pistil, en general. Solen florir després del creixement de les fulles, de març a juny, el nostre Arç tal com correspon per altitud ho fa al maig després de treure les fulles, però alguns anys fa poques flors.
%20Arc%20blanc.%20Riera%20de%20Merdancol,%20Borred%C3%A0.JPG)
Arç blanc amb fruit, riera de Merdançol, Borredà, 2022-08-27 [Josep Plaza]
El fruit és un pom, carnós, petit, arrodonit, de 6-10 mm, comestible, però insípid, de sabor semblant a la poma quan madura, de color vermell per fora, blanquinós per dins, amb el calze sec a l’àpex. Conté una sola llavor (pinyol), ovada, llisa. Fructifica pel setembre i octubre.
_sl30-de.wikipedia.jpg)
Fruit amb l’estil i la llavor [de.wikipedia]
Distribució i hàbitat
Es troba per tot Catalunya, al País Valencià arriba fins a l’Alacantí i a l’Alt Vinalopó. També es troba a Mallorca i Menorca. En les contrades poc plujoses viu a les riberes.
Es fa en marges de torrents, vessants boscosos, marges de camps, bardisses des de les planes baixes fins a la mitjana i alta muntanya en llocs més o menys humits, no salins.
El trobem per tota l’Europa continental, les illes mediterrànies, Caucas, oest d’Àsia i nord d’Àfrica. Introduït es troba a l’Amèrica del Nord, a l’Argentina: també a zones fredes d’Austràlia i Nova Zelanda i a Sud-àfrica.
Distribució de l’arç blanc (Crategus monogyna)
■ [Flora dels PPCC] ■ [ORCA, IEC]
■ [Wikipedia]
■ [Wikipedia]
Utilització
S’empra per a tanques vives (per les espines i el brancatge tancat) i com arbret ornamental (té la floració i la fructificació espectaculars). És un bon patró per empeltar-hi pereres, nespleres, codonyers i serveres, a més d'atzerolers.
Per al bestiar, les seves fulles són un bon complement alimentari quan el menjar manca cap a les acaballes de l’estiu.
La planta atrau amb les flors nombrosos insectes. Molts ocells (mallerengues, merles, pinsans) s’alimenten dels fruits madurs. Els botxins, capsigranys i escorxadors (gènere Lanius) enfilen les seves víctimes (insectes, sargantanes, ratolins) clavant-les a les punxes de l’arç, per disposar d’aliment ben repartit pel seu territori.
1. Capsigrany (Lanius senator), 2. Escorxador (Lanius collurio) [Josep Plaza]
Com a aliment, les fulles joves són bones en amanides; i el fruit, en ser comestible, serveix per fer melmelades. Els fruits s’usaven en alimentació humana en temps remots, en habitacions prehistòriques se n'han trobat restes, sobretot de les llavors.
Els extractes de flors, fulles i fruits s’utilitzen com a tònics des de molt antic, són un bon tònic del cor i de l’aparell circulatori.
En el folklore celta, l’arç blanc junt amb altres plantes de flors grogues i blanques (serveres i moixeres, gatosa europea, avellaner, prímula i calta) estan involucrades en les celebracions del Beltane (festival gaèlic del Dia de Maig, que se sol celebrar l’1 de maig a l’hemisferi nord) que marcaven l'inici de la temporada d'estiu.
En anglès, la dita que recorda la conveniència de mantenir roba d'abric fins avançada la primavera (ne’er cast a clout 'til may is out') no es refereix a la fi del mes de maig, sinó a la florida de l'arç, 'may'. Seria l’equivalent a: “Fins a ‘setanta’ d'abril no et llevis un fil” o “Fins al deu de juny, no et llevis roba ni et descordis el puny”.
Subespècies i espècies properes
Se’n consideren tres subespècies: subsp. monogyna: fruit de 6-10 mm, sabor fat, 1 pinyol, 1 estil, arbust o arbret molt espinós; gemmes, branquillons i fulles joves glabres o poc pilosos, és la més general per tot el territori; subsp. azarella: fruit de 7-10 mm, sabor fat, 1 pinyol, 1 estil, gemmes, branquillons i fulles joves densament pubescents, es fa a l’Alcoià i l’Alacantí; i subsp. ruscinonensis: fruit de 10-15 mm, sabor dolç, amb 2 pinyols i 2 estils; arbret poc espinós, branquillons joves, pedicels i pecíols pubescents; el trobem sobretot al Rosselló. Per a alguns és un híbrid de Crataegus monogyna i C. azarolus.
Crataegus monogyna subsp. ruscinonensis, Mequinensa, 2018-10-29 [Rafel Balada]
1. Crataegus azarolus, Ondara, Marina Alta 2016-03-12 [Àngels Llugany]. 2. Fruits [Wikipedia]
Atzeroler o soroller (Crataegus azarolus): arbust o arbret de fins a 10 m, semblant a l’arç blanc, però poc espinós; branquillons tendres tomentosos i blancs, fulles dividides en 3-5 lòbuls, fruit més gros, comestible (atzerola o sorolla; 1,5-2,5 cm); 1-2(3) estils, 1-3 pinyols. És cultivat i de vegades naturalitzat, no gaire freqüent. Originari de sud d’Europa, oest d’Àsia i nord d’Àfrica.
Altres espècies de Crataegus semblants
Altres espècies de Crataegus semblants (Wikipedia)
Arç pota de gall (Crataegus crus-galli): arbust o arbre de fins a 10 m, de fulles de 2 -8 cm, el·líptico-ovades, dentades, espines de 7-10 cm. És de l’est d’Amèrica del Nord. Cultivat com a ornamental.
Espinalb centreeuropeu (Crataegus laevigata): fulles amb lòbuls obtusos, poc profunds, serrats; 2-3 estils i 2-3 granes. De Navarra i serra de la Demanda a la Península Ibèrica i centre i nord d’Europa.
Arç oriental (Crataegus laciniata): arbust o arbret de 4-7 m, fulles amb anvers enfeltrat i cobert de pels suaus; 2-3 estils i 2-3 granes. De Sicília, sud de la Península Ibèrica i nord d’Àfrica.
També reben el nom d’arç o espí diversos arbusts o arbrets espinosos de diverses famílies: arç negre és el nom tant de l’aranyoner (Prunus spinosa, fam. rosàcies, fa primer les flors i després les fulles) com de l’arçot (Rhamnus lycioides, ramnàcies). També tenim l’arç de tanques (Lycium europaeum, solanàcies), l’arç intricat (Lycium intricatum) i l’arç groc (Hippophae rhamnoides, eleagnàcies).
Arços blancs destacables a Catalunya
Tenim poques dades per comparar, a la taula següent es comparen les dimensions dels que en coneixem les mesures: Arç de Sant Jaume, Arç Gros de la Creu del Rabadà, Arç de Can Cabarrocas, Arç de la Font de l'Arç, Arç del Corral del Coca, Arç de de la Rasa de Meix i Espí del Mas de l’Espí.
Arç blanc (Crataegus monogyna), rècords
Dimensions rècord al món
L’arç blanc és freqüent que es presenti amb diversos tronc principals (multicaule), per això cal una descripció acurada de les mesures que fan per poder fer-ne comparacions.
Un exemple clar el tenim en el nostre Arç Gros de la Creu del Rabadà (2021): el canó fa 2,18 m abans de dividir-se en 2 troncs a 0,50 m (en aquest cas, la mesura s’ha fet a 0,30 m de terra, que correspon al coll o part més prima del tronc, entre l’engruiximent inferior a la base i el superior on arrenquen les branques). A l’hora de comparar amb altres exemplars, la mesura de 1,59 m del canó N (a 1,30 m) és la que hem consignat al rànquing)
Ara farem un resum de la informació de Monumental Trees i d’altres fonts, on es poden comparar els exemplars que s’hi citen:
Per alçària
L’arç blanc més alt viu conegut seria el Low Wood's Champion Hawthorn Tree, reserva natural de Low Wood, Keighley, West Yorkshire, Anglaterra, amb 18,4 m (2019) i fa un volt de canó de 1,09 m. El Hawthorn of Crowcroft Bank, Wetherby, Yorkshire, Anglaterra, fa 16 m d’alçària (2013). L’Aubépine du Forêt de Bugangue, Auloron e Senta Maria, Pirineus Atlàntics, França, fa 15 m (2024). El Weißdorn im Garten der Botanischer Lehrgarten, Sudvorstadt, Saxònia, Alemanya, fa 14,8 m (2013).
A Castella i Lleó se citen el Majuelo de la Maza el Toro, Las Machorras, Espinosa de los Monteros (Burgos) que fa 10 m (111 árboles singulares de la provincia de Burgos, 2019), un volt de canó de 2,50 m i la capçada mitjana de 10,5 m; el Majuelo de la Vega, Roa (Burgos), d’11 m (2019), 4 troncs d’1,20 a 0,80 m de volt i capçada mitjana de 12,5 m, i el Espino Maetero de Villardefrancos, Cofiñal, Puebla de Lillo (Lleó), de 9,5 m (2013) i volt de canó de 2,54 m (2020), es considera que té uns 223 ± 10 anys (2024).
Per volt de canó
El Hawthorn next Constable Road, Tilgate, Crawley, West Sussex, Anglaterra, fa un volt de canó de 3,90 m (2008) i el Biancospino di Santa Maria in Pantano, Montegallo, Ascoli Piceno, Marques, Itàlia, 2,50 m (2017).
A Castella i Lleó els ja citats: l’Espino Maetero, fa 2,54 m (2020) i el Majuelo de la Maza el Toro, uns 2,50 m (2019).
Per edat
Aubépine de Saint-Mars-sur-la-Futaie, Mayenne, França, amb 2,40 m (2009), alguns creuen que és l’arbre més vell de França, segons la tradició local seria del segle III.
Aubépine (Arç blanc) de Saint-Mars-sur-la-Futaie, 2010 i 2012 (fr.wikipedia).
Un exemplar històric, encara viu, el Hethel Old Thorn, d’uns 700 anys, es pot trobar encara a Hethel, Sud de Norwich, Norfolk. Al Hawthorn in Savernake Forest, Marlborough, Wiltshire, Anglaterra, li assignen 602 anys. Al Weißdorn im Prater, Leopoldstadt, Viena, Àustria, 313 ± 50 anys. Al Biancospino di Piani di Montelago, Sefro, Marques, Itàlia, 265 ± 30 anys. Al Majuelo a prop del repetidor del Valle del Tiétar en Navamorcuende, Castella - la Manxa, 225 ± 60 anys, i el ja esmentat Espino Maetero, 223 ± 10 anys. Les assignacions de edat es refereixen a l’any actual (2025).
A Anglaterra, el Glastonbury Thorn o Holy Thorn (Arç de Glastonbury o Espina Santa) de l’abadia de Glastonbury, Somerset, ha estat un dels més cèlebres. L'abadia es va dissoldre el 1539 i va ser demolida durant el regnat d'Isabel I, però l'Arç va continuar florint per Nadal i molts catòlics ho van veure com "un testimoni de la fe, perquè pogués florir en persecució". Ha esta objecte de destrucció per creences politicoreligioses. Durant la Guerra Civil anglesa entre parlamentaristes i reialistes (1642-1651) l'Arç va ser tallat per un soldat parlamentarista amb excés de zel, probablement cap al 1647. Es va anar reproduint per esqueixos i empelts, i alguns d’aquests exemplars descendents també han estat víctimes de destruccions i actes de vandalisme (el darrer el 2010, l'Arç de Wearyall Hill). Cada any, es talla una branca d’un d’aquests descendents i s’envia al rei o a la reina d’Anglaterra.
El arbre llegendari original, Glastonbury Thorn o Holy Thorn (Arç de Glastonbury o Espina Santa) de l’abadia de Glastonbury, tallat el 1647, ha perviscut en jardineria com a cultivar (varietat d’una planta, originada en cultiu): Crataegus monogyna ‘Biflora’ (floreix dues vegades, a l’hivern i a la primavera).
A l’Arç Blanc de Glastonbury (Holy Thorn) també se li atribuïen poders miraculosos, en especial quan floria per Nadal. La tradició assegura que l'abadia va ser fundada per Josep d'Arimatea, que posseïa el Sant Grial, al segle I, i que va plantar un arç que va portar de Galilea. Alguna versió assegura que per atraure els descreguts la vigília de Nadal va plantar el bastó que feia servir, fet d’una branca d’arç blanc que de seguida va florir. Fins molts segles després es duien rams d’aquell arç a les processons de Nadal. Des d'almenys el segle XII, la zona de Glastonbury s'ha associat amb la llegenda del rei Artús i s’afirmava que Glastonbury era Avalon.
Si us agraden les llegendes i la història, aquest exemplar ha donat molt de si, us recomanem el resum que en fa l’article de Wikipedia: Glastonbury Thorn.
_________________________________________________
El 25 de desembre (2024) hem tornat a visitar l’Arç Gros. El paratge ha canviat completament, i els seus voltants constituïts per una bardissa densa i espinosa d'arbustos alts, sobretot d'arç (o espí) blanc i esbarzers (Rubus sp.), s’han convertit en un entorn estassat on tant l’Arç Gros com el Faig Tort proper destaquen completament en el paisatge actual.
Arç Gros de la Creu del Rabadà, 2024-12-25 [Miquel Rius, Aniol Parés]:
1. pujant des del coll de les Fonts. 2. A l’esquerra, el Faig Tort. 3. L'Arç. 4.L'Arç, E. Parés i M. Rius
Comentaris