Escrit per Eduard Parés i Miquel Rius
Arç Gros de la Creu del Rabadà, Arbre de Nadal de Catalunya 2024
Escrit per Eduard Parés i Miquel Rius
Enguany és el 13è any que, com cada any en aquest temps del solstici d’hivern, presentem el nostre Arbre de Nadal. És l’Arç Gros de la Creu del Rabadà, de la Vall d’en Bas (la Garrotxa). Un 2n article serà una ampliació d’informació sobre l’arç o espí blanc, en general.
-“Tu, d’això en diuen cireretes de pastor”, - “No té res a veure amb les cireres de pastor de l’arboç”.
Arç de la Creu del Rabadà, fruits, 2022-09-08 [M. Rius]
.jpg)
Arç de la Creu del Rabadà, 2021-05-06 [M. Rius]
Arç de la Creu del Rabadà, detall dels dos troncs, 2021-05-06 [M. Rius]
Comencem amb una descripció poètica dedicada:
L’Arç Gros de la Creu del Rabadà
Aquí on es reparteixen
aigües Ter i Fluvià,
amb boira i embolcallats
avancem amb passa incerta.
A l'indret callat i fred
albirem el vell brancatge.
Som al maig, i el vell Arç Gros
vestit verd mig s’endevina.
La primavera entre branques;
entre espina i blanca flor,
passen moixons i s’aturen
i la lluna al cim de tot!
S’escolen els dies llargs
i al bell dosser de les fades
la flor blanca vermelleja
i tot ell l’Arç s’engalana.
Amarats d'aquest paisatge
la terra mare ens delecta,
el cor hi reposa,
els somnis no hi fan nosa.
Entre Llancers i Cabrera,
la Creu del Rabadà;
serres, velles muntanyes!,
llar perenne del nostre Arç.
Montserrat Comas, 2024
L’Arç es troba a 1.229 m d’altitud. Després del fred que, per aquesta contrada, dura fins al mes de maig, és espectacular quan queda cobert blanc de flors, sembla nevat i posteriorment encara més quan cap a l’agost es vesteix amb infinitat de boletes vermelles que són els fruits. Hem observat, però, que això no passa cada any i algun any, mentre els arços del voltant eren florits el nostre Arç tenia, comparativament, bastants poques flors.
L'Arç es troba a uns 200 m abans d’arribar al puig de la Creu del Rabadà (a la carena que forma el contrafort sud d’aquest puig). La carena de la Creu del Rabadà és la unió entre la serra de Llancers i la de Cabrera.
Arç de la Creu del Rabadà, començant a brotar, 2021-05-06 [M. Rius]
Aquest arç (o espí) blanc és considerat el més gros de Catalunya. L’any 1989 el vam mesurar per primera vegada i, com correspon a un arbre vell, les mesures actuals no són gaire diferents.
Dimensions de l’Arç Gros de la Creu del Rabadà (2021):
Alçària total: h = 9,0 m
Volt de canó: c (1,30) = 1,59 (canó N) i 1,36 (canó S)
Volt de canó: c (0,30) = 2,18 m
Capçada mitjana: C = 8,4 m (8,2+8,5)/2)
Volt de soca: cs = 2,9 m
L’arbre es bifurca a 0,5 m de terra
Arç de la Creu del Rabadà, ple de fruits, 2022-09-08 [M. Rius]
Podem dir que en 32 anys el diàmetre dels dos canons han crescut 108 i 83 mm respectivament, la qual cosa correspon a una mitjana de creixement de 3,0 mm/any. Perquè aquestes afirmacions fossin més exactes, caldria haver fet les mesures de manera idèntica, a la mateixa alçària de terra, amb la mateixa precisió, etc.
Arç de la Creu del Rabadà [Ramon Vinyeta, ~1985]
El voltant immediat de l'Arç i les terres que l'envolten, avui dia, són constituïts per una bardissa densa i espinosa d'arbusts alts, sobretot per un matollar d'arç (o espí) blanc i esbarzers (Rubus sp.), la qual cosa fa molt difícil caminar per fora dels senders. Hi vàrem anar armats d’un podall per tallar els esbarzers i poder acostar-nos a l’arbre. Molt diferent era cap a 1985, tal com es veu a la foto de Ramon Vinyeta i als ortofotomapes d'aquella època.
Les flors o els fruits dels arbres autòctons no solen ser gaire vistosos, sí que ho són, però, els de la família de les rosàcies com l’arç blanc, el perelloner i les serveres o molts fruiters (ametller, cirerer, perera, pomera, etc.), o d’altres famílies com ara; l’arboç, el baladre i el saüquer o exòtics com la magnòlia, l’arbre de les tulipes, etc.
Arç de la Creu del Rabadà, situació [E. Parés damunt mapes ICGC]
Per arribar-hi
Carretera C-153 (entre l'Esquirol i Cantonigròs), al km 21,3 un cop travessat el Pont de les Perxes en sentit Olot, pista a l’esquerra (3 km, direcció general N) pel vessant E del torrent de Sant Julià fins a Sant Julià de Cabrera.
Des de Sant Julià de Cabrera (Osona), pista (625 m) direcció NW, Cal Vidrier, i W fins al collet de Sant Julià; pista (1,8 km) que surt a mà dreta (N) cap al coll de la Freixeneda; pista a la dreta (1,1 km, SE) fins al collet de la Faja (alt. 1.102 m). Aquí cal agafar el camí (ENE, 700 m) cap al Molí de la Faja. Continuem pel camí-torrent (direcció general N, 650 m) fins al port de la Faja o de les Fonts (alt. 1.168 m). Ara, a la dreta, cal pujar direcció NE per una sendera de 300 m que remunta el vessant fins a la carena sud del Puig de la Creu del Rabadà. A 70 m per la carena (N) trobem l'Arç (1.229 m) que és al mig d'un matollar alt, prop del Faig Tort de la Creu del Rabadà.
A la FITXA trobareu una disquisició sobre el relleu i els noms dels voltants i poder distingir entre el ‘collet de la Faja’ i el ‘port de la Faja’, que en alguns mapes estan intercanviats. També hi trobàreu diverses excursions que arriben o passen pel nostre Arç.
La comarca de la Garrotxa té molts arbres monumentals o singulars com ara: els Roures d'Hortmoier, la Roureda del Parc Nou i el Passeig de Barcelona d’Olot, el Roure de la Xoriguera, el Teix del Torrent de l'Orri, Roures de Can Planes, Roures de la Torre, etc. I més concretament al municipi de la Vall d'en Bas: el Freixe de Freixeneda, l’Arç Gros de la Creu del Rabadà. Un arbre conegut, però que va caure el 2007, és el Roure de la Mestressa.
Més informació i rutes per seguir-los: Fitxes individuals i de conjunt a: Plantipodes-AM
Una gran tasca sobre coneixement dels arbres singulars de la comarca va ser la continguda al llibre Arbres amb història de la Garrotxa reflectida a l’article: “La dendrohistòria a la Garrotxa” al nostre blog, Agricultura de Catalunya l’any 2019
____________________________
Podem trobar i descarregar la postal de Nadal i la FITXA actualitzada (2024) de l’ Arç Gros de la Creu del Rabadà en aquest enllaç, les quals es troben allotjades a la web en construcció https://plantipodes-am.cat/.
Comentaris