Una Pinassa del Bosc de Poblet, l’Arbre de Nadal de Catalunya 2019 (I)

Escrit per Eduard Parés, Elena Muntán, Miquel Rius i Anton Vallvey

https://plantipodes.cat/Nadal/2019 Hi han col·laborat: M. Comas, P. Isern, E. Muntán, M. Montanyà, E. Parés, M. Rius, A. Vallvey


La Pinassa Vella del Serret de la Sella, l’Arbre de Nadal de Catalunya 2019

Com cada any presentem, en aquest temps del solstici d’hivern, el nostre Arbre de Nadal. Enguany és una pinassa que viu al Bosc de Poblet. En un segon article explicarem què representa la pinassa (Pinus nigra) com a espècie a casa nostra.

Normalment escollim com a Arbre de Nadal arbres de grans dimensions, arbres monumentals. De seguida ens trobem amb una pregunta freqüent: “Quants anys deu tenir?” Aleshores solem fer suposicions però, en general, l’edat no la solem saber amb exactitud.  Enguany, en canvi, hem pogut escollir com a nostre Arbre de Nadal una pinassa de més de 500 anys del Bosc de Poblet

Comencem amb una descripció poètica que ens n’ha fet Montserrat Comas i Martí

Foto: E. Parés
Pinus nigra, ancià venerable
de bellesa immortal,
calidesa és l'abraçada   
sentint bufar el mestral.

Des de dalt de la tartera
amb la Conca a l'horitzó
albirem el teu brancatge 
entremig d'un cel preciós.

La terra aspra humilieu
pins, roures, àlbers i alzines.
Suportant sequeres i glaçades
entre obagues i barrancs.

Silenciós testimoni
de combats i tempestats
en aquest racó secret
del frondós Bosc de Poblet.

Determinar l'edat dels arbres

Ara només ens fixarem en l’edat dels arbres i concretament en la Pinassa Vella del Serret de la Sella, el nostre Arbre de Nadal 2019.

S’ha calculat que va néixer cap a 1507, això vol dir que segurament acaba de fer els 512 anys (any 2019). Quan va néixer regnava Ferran II el Catòlic, el qual feia poc que, un cop morta Isabel la Catòlica, havia tornat a Aragó i Catalunya.

El 2016 en un estudi dendrocronològic d’arbres del Bosc de Poblet la nostra pinassa que viu en un bosc conjuntament amb alzines, va resultar ser una de les més velles (509 anys, el 2016). Per fer l’estudi (i saber-ne l’edat) es van extreure unes mostres radials dels troncs dels arbres on es van comptar els anells de creixement i es van comparar amb el creixement d’altres pinasses del Bosc de Poblet (a la felicitació hi ha la imatge d’aquesta mostra, bastonet o core). 

Els arbres més grossos són els més vells? 

Sovint hi ha la creença que els arbres més grossos són els més vells del bosc i no sempre és així.

Les dimensions bàsiques de la nostra Pinassa són:

alçària total:          h = 15,5 m
volt de canó:         c = 2,46 m
capçada mitjana:   C = 14,4 m     

Malgrat que té més de 500 anys, no són unes dimensions espectaculars, ateses les d'altres pinasses del mateix Bosc de Poblet o d’altres indrets de Catalunya. Podeu comparar-les amb les de la Pinassa del Barranc del Racó del Bou (que és previst declarar arbre monumental) i que amb una mica més de 150 anys fa: h = 36 m; c = 2,89 m; C = 15,0 m o les del Pi del Rèvol (o del Palà de Coma; Cardona, el Bages) que feia: h = 35 m; c = 2,02 m; C = 7,0 m i que, malauradament, va morir en l’incendi de juliol de 1998.

Agafant com a radi el bastonet amb els anys de creixement s’ha dibuixat una secció circular ideal del tronc i s’hi han destacat els anells de creixement de cada segle i el de mig segle. És fàcil veure que ha tingut èpoques d’estrès amb un creixent molt escàs. Els anells centrals són molt estrets durant més de 200 anys. Sobre aquesta secció circular ideal del canó s’han situat els fets. En paraules del mateix Arbre:

“Fets que he viscut a la contrada de Poblet: del Bosc, del Monestir, de la terra...”

Foto: E. Parés
Fets relacionats amb el Bosc de Poblet, amb el Monestir, en resum, amb fets de la terra de la Pinassa Vella del Serret de la Sella. Són rellevants les vicissituds del Monestir i les disputes i litigis al Bosc de Poblet; la desamortització, que va afectar tant al Monestir com el Bosc de Poblet, el qual al final va poder ser en gran part de propietat pública i catalogat (d’això ja fa gairebé un segle i mig). Després el Monestir es restaura i pot tornar a ser la tomba reial dels nostres monarques medievals. Molt més recent és la protecció de Poblet com a paratge natural d’interès nacional...

Ens trobem a la capçalera del riu Francolí, i de manera semblant als darrers aiguats, en la memòria de la gent resten els efectes dels aiguats de Santa Tecla (1874), de Sant Lluc (1930), els de Sant Tomàs (1994)...

Altres fets fan referència a personatges que han destacat, o fins i tot a actes com el 1r Aplec excursionista. 

Poblet és un símbol per a Catalunya.

I, per acabar, ho fem amb un altre poema d’en Miquel Rius i Febrer:

Vella pinassa 
d’immortal bellesa,
anys i anys bressolada
pel mestral!

Cap senyer de la tartera,
sentinella de la Conca,
es branda encara el teu ramatge 
amb coratge de colós!

El tarannà
des del cappare se t'albira,
en alt relleu ben esculpit, 
amb delit: via fora a cor què vols!

Diamantí testimoni
de tempestes i combats,
serves en ton esguard glòria i memòria,
de Poblet, de la terra, de la història.



Comentaris

L'Olivera ha dit…
Moltes gracies per tirar el blog endavant

BON NADAL I ANY NOU A TOTHOM!
Joan Vallhonrat ha dit…
M'agrada llegir els comentaris forestals de persones sàvies!