Escrit per Eduard Parés, Miquel Rius i Rafel Balada
Arbre de Nadal de Catalunya 2025: Noguera Alada de Montjuïc, un dels arbres més grossos de Barcelona
Escrit per Eduard Parés, Miquel Rius i Rafel Balada
Deduïu què és aquest fullam?
![]() |
| 2025-05-19 [J. Plaza] |
Enguany és el 14è any que, com cada any en aquest temps del solstici d’hivern, presentem el nostre Arbre de Nadal. El cimall de la foto anterior és part de la capçada d’un dels arbres més grossos del terme de Barcelona: la Noguera Alada de Montjuïc. Un 2n article ampliarà informació sobre les nogueres alades en general.
Algú pot pensar que no és gens corrent utilitzar aquesta mena d’arbre per celebrar Nadal. A més, és una espècie híbrida que es va “crear” fa només entre uns 117 i 146 anys de manera fortuïta, però a part de ser un dels arbres més grossos de Barcelona, enguany (2025) és un dels 24 arbres que han estat declarats arbres monumentals (AM).
![]() |
| AM Noguera Alada de Montjuïc, Jardí Botànic Històric |
Comencem amb una descripció poètica dedicada:
Noguera Alada de Montjuïc
S'acosta Nadal,
i arribats a Barcelona
les torres venecianes
ens donen la benvinguda.
Escalinates ens enlairen
albirant la gran ciutat.
Tot buscant noves paraules
per la Noguera poder glossar.
Podries ser bressol, taula o rebedor,
Noguera Alada: arbre, escorça i silenci,
però romans gallarda al redós
del Jardí botànic de Montjuïc.
Capçada frondosa
sobre terra daurada,
un plàtan i dos freixes
t’acotxen sense repòs.
Amb els dits resseguim l'escorça
on s'amaguen rius i escletxes
entre branques escapçades.
Aroma de bosc, enmig de l’urbs vibrant!!!
Montserrat Comas i Martí, 2025
Tot el contrari d’Arbres de Nadal anteriors, la Noguera Alada de Montjuïc és troba en un parc de zona urbana, a una altitud de 59 m en un indret molt frondós i acompanyat d’altres arbres també molt alts.
Se li calculen més 100 anys d’edat; es va plantar abans de la formació del Jardí Botànic que va començar el 1930, després de l’Exposició internacional del 1929, i és un dels arbres més grossos de Barcelona.
Es troba al Parc de Montjuïc, concretament al Jardí Botànic Històric (JBH), a uns 900 m de la Plaça d’Espanya de Barcelona, a tocar del Palau Nacional (seu del MNAC).
Aquest any 2025 ha estat declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. Aquesta protecció afecta a 3 arbres més molt propers a la nostra Noguera Alada. És la primera vegada que s’han declarat monumentals arbres del Barcelonès.
L’indret on viu, el Sot de l’Estany, ens sorprèn per l’ambient que s’hi respira. El Sot es conseqüència d’una antiga pedrera, el qual ha propiciat que l’indret sigui un lloc tranquil, amb una humitat superior a la dels voltants i amb una temperatura uns quants graus inferior a la de la plana superior. És una depressió del terreny d’uns 18-25 m de fondària, tancada per tots costats.
Arbres de l’espècie Pterocaria ×rehderiana no són gens freqüents a Catalunya, tampoc no ho són els progenitors que han donat lloc a l’híbrid. La noguera alada de Rehder (Pterocarya ×rehderiana) correspon a l'híbrid entre la noguera alada del Caucas i la noguera alada de la Xina (Pterocarya fraxinifolia × P. stenoptera). Les espècies properes més conegudes, a casa nostra, serien la noguera (Juglans regia) i el pacaner (Carya illinoinensis).
Dimensions de la Noguera Alada de Montjuïc (2013):
Alçària total: h = 32,0 m (2014)
Volt de canó: c (1,30) = 3,80
Volt de canó: c (1,30) = 4,10 (2025)
Capçada mitjana: C = 27,0 m (29,5+24,5)/2)
Volt de soca: cs= 5,85 m
L’arbre té les primeres branques a 2,5 m de terra.
![]() |
| Noguera Alada de Montjuïc, al Sot de l’Estany del JBH, 1956 i 2024 [ICGC] |
Com a curiositat, en 12 anys, el diàmetre de canó ha crescut uns 95 mm (ha passat d'1,210 a 1,305 m), 8,0 mm/any. (Per poder fer aquesta afirmació més exacta, caldria haver fet la mesura de manera idèntica, a la mateixa alçària de terra, amb la mateixa precisió, etc.)
Durant anys s’anava dient que la nostra Noguera Alada i els seus companys feien entre 30 i 40 m. Com pot ser que amb tants recursos a la ciutat de Barcelona no es pogués afinar més?
Aquestes mesures ja ens diuen que és un arbre força gros i sobretot molt alt. El lloc on està situat fa que mesurar-ne l’alçària, amb un dendròmetre, no sigui gens fàcil. El problema és que l’indret és un lloc molt enclotat (on hi havia hagut la pedrera) amb arbres força junts, la qual cosa fa que no es pugui visualitzar el cimall de la capçada dels arbres des d’una distància adequada per prendre la mesura de l’alçària amb l’aparell de mesura.
Al final la solució més senzilla (en aquell moment, 2014) va ser enlairar un globus i mesurar la llargada del fil. No cal dir que malgrat tenir cura que no toques a les branques el globus va explotar (per sort després d’haver obtingut la mesura de l’alçària).
![]() |
| Noguera Alada de Montjuïc, preparació per a la mesura de l’alçària des del fons del Sot i enmig de la frondositat del Jardí, 2014-07-02 [R. Estrada] |
L’origen d’aquesta espècie híbrida d’arbre caducifoli fou en un arborètum, però no queda clar si va ser l’any 1879 a l’Arboretum de Segrez, situat prop de París o, segons altres fonts, es va crear a l’Arboretum Arnold de la Universitat de Harvard (Boston, EUA), l’any1908.
Pot arribar a tenir poc més de 30 m i és més vigorós i resistent que els seus progenitors: aguanta bé les glaçades tardanes i freds fins a -15ºC, té les branquetes de color marró rogenc, fulles compostes de 20-40 cm de longitud amb 11-21 folíols ovat-oblongs de 6-12 cm amb el raquis lleugerament alat. Els fruits són petits i es disposen en aments; tenen unes ales la disposició de les quals els dona un aspecte de mosques. De les característiques de les nogueres alades en parlarem més detalladament a la 2a part.
![]() |
| Aspecte tardoral: 1. Fulles i aments, 2. Fulla amb part dels folíols, 3. Fruits madurs caiguts, 2025 [E. Parés] |
Per arribar-hi: des de la plaça d’Espanya, avinguda Maria Cristina, cal pujar (algun tram d'escales mecàniques) cap al Palau Nacional, seguir per la dreta, continuar entre el Palau i l'aparcament fins a la cantonada posterior (SW). Al davant, a l'altra banda de l’av. Muntanyans, tenim la petita entrada al Jardí Botànic Històric. Un cop a dins, a la dreta (W), baixem al Sot de l'Estany, on hi ha els 4 AM: Freixe Americà, Noguera Alada, Freixe i Plàtan Fals.
Ruta Wikiloc. "Plaça España - Jardí Botànic Històric 2025"
🔈Com a curiositat: si quan hi aneu coincideix que són les 12 h (hora de l’Àngelus) o les 19 h, podreu escoltar els tocs de la Campana de la Pau de Montjuïc. Vídeo: el toc comença als 24 segons. La campana és a l'altra banda de l'avinguda de l’Estadi, la qual toca el límit sud del JBH, entre les Piscines Picornell i el Jardí d'Aclimatació (Jardins de Ramon Margalef) proper a l'Estadi Lluís Companys.
Al voltant de la Noguera Alada, hi ha uns quants arbres singulars, alguns també força alts. No és gens estrany que en trobar-nos en un Jardí Botànic tinguem a prop un munt d’altres arbres interessants. També farem una ràpida comparació amb altres arbres grossos de Barcelona. Com que tot és relatiu, cal dir que els arbres més alts de Catalunya, algun dels Plàtans de la Devesa de Girona, arriben a gairebé el doble d’alçària (60 m).
Els arbres més grossos de Barcelona
![]() |
| Els 4 arbres del JBH declarats monumentals: Freixe Americà, Noguera Alada, Freixe, Plàtan Fals, 2015-06-07 [E. Parés] |
Malgrat que Barcelona és una ciutat molt edificada, tenim arbres grossos a Collserola, a Montjuïc i en algun parc urbà. Comparem la nostra Noguera Alada amb els seus companys del Jardí Botànic Històric, que han crescut a l’hora i s’han fet força alts per la competència per la llum entre ells.
Per alçària: els tres arbres companys, ara declarats també monumentals són, amb l’alçària corresponent: el Freixe de Montjuïc (Fraxinus angustifolia), 29 m; el Freixe Americà (Fraxinus pennsylvanica), 32; el Plàtan Fals (Acer pseudoplatanus; 30,0. Altres companys: el carpí (Carpinus betulus), 30; el ginkgo (Ginkgo biloba), 29, Al mateix Sot de l’Estany destaquen també: dos lledoners (Celtis australis), l’òstria (Ostrya carpinifolia); i al Sot de la Masia, el camforer (Cinnamomum camphora).
A altres parcs urbans de la ciutat trobem: un eucaliptus blanc del passeig de la Bonanova, 32 m; un eucaliptus vermell de la plaça de les Caramelles, 29 m; una grevillea als Jardins dels Drets Humans, 30 m; una casuarina del Parc de la Ciutadella, 27 m. A Collserola se citen plàtans de gairebé 40 m, pins pinyers, pins blancs, pollancres i lledoners de més de 30 m.
Per volt de canó: Malgrat les “excepcions” que ara citarem, pocs dels arbres barcelonins mesurats fan més dels 4,10 m de la nostra Noguera Alada. Molt pocs exemplars superen aquest volt de canó, com ara alguns eucaliptus, oliveres i bellaombres. Podem destacar la Casuarina del Parc de la Ciutadella, 5,50 m i el Cedre de la Torre Castanyer, 4,30.
Per amplada de capçada: Tampoc no solen superar l’amplada mitjana de capçada de 27,0 m, encara que és molt similar la del Pollancre de Can Llevallol, 26,4 m; i la d'alguns plàtans i la d’alguna alzina poden superar lleugerament els 27,0 m, tots de Collserola.
Cal anar amb compte a l’hora de fer afirmacions sobre les mesures, només cal pensar que el mesurament de les alçàries d’arbres molt alts, en general no és una cosa ràpida. El cimall o part més alta de la capçada, en capçades àmplies, pot costar de saber on és exactament, s’hi pot afegir la dificultat quan hi ha arbres propers o el que abans hem dit de llocs enclotats. El volt de canó es més assequible, però caldria fer-lo sempre a la mateixa alçària exacta (en general a 1,30 m de terra) però pot variar si hi ha engruiximents. Les mesures caldria anar-les repetint periòdicament fent servir els mateixos criteris.
Més informació:
Al web Plantipodes-AM trobarem informació i referències àmplies sobre:
- La Noguera Alada de Montjuïc. També hi podem trobar i descarregar la postal de Nadal 2025 (PDF, PPT)
- Els 4 arbres monumentals (fitxes individuals i alguns altres del Jardí Botànic Històric) a: Jardí Botànic Històric, arbres monumentals de Montjuïc
- “Tots” els ‘Arbres amb nom‘ de Barcelona i del Barcelonès
- Sobre les espècies de Nogueres, pacaner i càries







Comentaris