L’Arbre Mentider (Ulmus glabra Huds.) de Prats de Molló

el dia

L’Arbre Mentider (Ulmus glabra Huds.) de Prats de Molló

Original en francès escrit per Marie Ange Llugany a Mycologie et Botanique, 39, 2024, p. 49-50

Crònica sobre l’Arbre Mentider de Prats de Molló, un om plantat en temps de la Revolució Francesa. Un poema, música i una sardana. Oms i Arbres de la Llibertat. La grafiosi de l’om

Versió en català i notes: Mercè Espinosa, Eduard Parés i Miquel Rius.

Mentre llegiu podeu anar escoltant: 🔈 “L'arbre mentider”, 04:33.

Aquesta postal no té data, però al revers, hi llegim EDIT.GUISSET, LIBR.JOURN. – PRATS DE MOLLO. En aquesta època, costa 5 cts de franc

És un dia d’estiu, un diumenge o millor un dia festiu a la plaça del Firal (camp on és la fira creada al segle quinze), a l’hora en què els treballadors descansen de la seva feina: la ramaderia, l’agricultura, la mina (del Costabona), la fàbrica tèxtil, l’estació termal de la Presta, donen feina als nombrosos habitants d’aquest poble, sense oblidar els restauradors, els estanyers de cassoles, els fusters, els espardenyers, els recol·lectors de brúcol o coscoll (Molopospermum peloponnesiacum (L.) W.D.J.Koch) [1], etc.

Nota de l’original: La majoria d’aquests oficis estan il·lustrats en postals en el llibre de Sergi Roca “PRATS DE MOLLÓ LA PRESTE DISPARU • PRATS DE MOLLÓ LA PRESTA DESAPAREGUT “, febrer 2023. Editorial Efadós.

Les muralles reconstruïdes per Vauban són un trist espectacle, blocs de pedra tallada acumulats al peu dels murs on només hi ha un cotxe estacionat. Però la porta de França protegeix la vila fortificada. Els homes conversen prop de la font, gaudint sens dubte d’un «fil» (licor pastís) elaborat a casa amb els extractes comprats il·legalment a l’altra costat de la frontera. Un costum que s’ha mantingut en tota la Catalunya Nord des del tractat dels Pirineus de 1659.

Mentre que els nostres homes tots amb gorra negra (boina) xerren prop de la font al peu del nostre arbre, dos gossos fan coneixença, uns adolescents s’estan davant del cotxe que no els pertany, un altre cavalca la seva bicicleta ben orgullós. Les dones no hi són. Estan ocupades a la cuina preparant un àpat de festa per a la família.

L’om (oma, fr:  orme montagnard) [2] que ocupa una bona part de la postal pot arribar a fer 30 metres d’alçària en la natura. És l’arbre de la llibertat segons la tradició popular. Plantat a les places públiques, simbolitza la victòria del poble sobre la monarquia en els anys de la Revolució Francesa de 1789.
El «Firal» és l’espai de vida comercial i festiva dels habitants. És doncs aquí on l’om es troba, alimentat per la font que corre als seus peus, sense parar. Se l’anomena “l’Arbre Mentider”, adjectiu que no li correspon, ja que no parla. El seu únic llenguatge és el refrec de les seves fulles i els cruixits de les seves branques quan bufa fort el vent. Però sent moltes coses sobre afers privats o públics de la vila de Prats: naixement d’infants, espifiades del regidor, malalties del bestiar, mort d’una persona, comportament del capellà o del notari, infidelitats, relats de caçadors exaltats, receptes de cuina...

Actual Arbre Mentider (davant del plàtan) i font

A més, es diu que “perdia, segons la llegenda, una fulla per cada mentida dita sota la seva ombra pels ciutadans més fanfarrons” (L’Arbre Mentider núm. 100, revista setmanal de Prats de Molló editada per Jean-François Pompidor, arxiver apassionat per la història i per les velles pedres). En poques paraules, els habitants es desfoguen amb l’arbre amb comentaris trivials o enganyosos. 

S’ha mort d’amargura... En realitat, ha estat la grafiosi [3] qui l’ha abatut.

Hem pogut constatar aquest afebliment en aquests gegants que vorejaven el camí del mas Can Pitot al Parcigola, riu que corre als peus del mas. Un d’aquests arbres presentava, a una alçària de més de 3 metres, moltes corol·les de làmines d’un blanc pur. Una ascensió acrobàtica de Pierre i Jacques ens va permetre veure el barret i determinar a la tardor de 2005 que era Pleurotus dryinus (orellana de suro, alzinoia; fr: pleurote voilé), hoste dels arbres ferits, que confirmava la mort propera de l’om. Estava minat de larves d’un coleòpter xilòfag, l’escolítid (Scolytus scolytus). Les larves excaven galeries en el tronc, i són portadores d’un fong (Ophiostoma ulmi) que té el mateix règim alimentari. L’arbre de la postal és l’original plantat durant la Revolució Francesa?

Vam contactar amb Claude Guisset i ens va enviar el text, extret de la revista setmanal citada anteriorment: L’Arbre Mentider, que manté les seves arrels seculars entre els pratencs. 

Michel Brunet, professor emèrit d’Història moderna (segles XVIII i XIX), durant la seva conferència de l’1-07-2015, a Prats de Molló, va descriure “la manera una mica desconcertada amb què els catalans van veure arribar aquells revolucionaris encintats de blau, blanc i vermell, fent discursos dels quals no comprenien gran cosa i agenollant-se al peu d’un om que acabaven de plantar per retre-li homenatge... Per a ells es tractava de «fades» de la vila, i una vegada es van haver girat d’esquena, portats per l’arenga d’alguns dirigents, van llençar les escarapel·les tricolors, van arborar-ne de blanques i van arrencar l’Om de la Llibertat”.

Om que ha sobreviscut a la grafiosi, situat a la Porta del Verger a Prats

Els arbres de la Llibertat [4] al llarg dels segles han estat maltractats o adulats segons els moviments polítics, però en aquest període els partidaris de la revolució francesa no admeten cap atac al seu símbol. Els ultratges infligits a aquests éssers són castigats severament: “El 31 de març de 1794, a Clermont, Michel Fauré va ser guillotinat per haver arrencat un arbre i haver cridat “Visca el rei!” (Wiquipedia) 

En la nostra humil opinió, els habitants es van afanyar a replantar-lo (revifalla aleatòria per a un arbre mutilat) o a substituir-lo per un nou om, per por de la llei. El nostre om de la postal va ser doncs abatut el 1984 conseqüència de la malura de la grafiosi. Va ser substituït per un erable, ens van dir habitants trobats i entrevistats pel carrer, però com que es feia massa imponent, i molestava els turistes que volien fer fotos, van trasplantar aquest gegant al límit de la vila, sense èxit.

Avui dia, és un liquidàmbar que, a la tardor,  s’il·lumina de colors daurats. El seu tronc va ser seccionat a la capçada, accidentalment o voluntàriament? Es devia desenvolupar lateralment i, afortunadament per a ell, no arribarà a l’alçària de 25 m. Ens arrisquem a una determinació més precisa: les fulles observades al peu de l’arbre s’assemblen a les de l’erable però tanmateix ens recorden les dels liquidàmbars remarcables observats al jardí dels Capellans a Sant Cebrià. Aquest arbre no fructifica, aleshores té menys de 25 anys si correspon al liquidàmbar de l’Amèrica del Nord: Liquidambar styraciflua introduït a Europa al segle XVII. Esperem doncs els seus fruits [5].

Silueta del liquidàmbar escapçat i la seva fulla

Els pratencs no obliden la importància secular d’aquest Arbre Mentider que sempre ha acompanyat la seva vida quotidiana. 

Les marques d’aquesta adoració s’expressen en una placa commemorativa a la paret exterior de la font on ara una aixeta en regula el cabal. Fins i tot el Vallespir pateix la sequera (2024)... S’hi pot llegir el començament d’un fervorós poema: “L’Arbre Mentider” de Léopold Colomer, fill de Prats (1908-1983), que va obtenir un premi als jocs florals de 1979. Aquest text va ser interpretat per l’Albert Bueno el 1988 en el seu àlbum La normalització.

Poema (placa commemorativa):

A l'Arbre Mentider
(1r Premi de poesia als Jocs Florals de 1980)

“Cansat de caminar pels senders de la vida
Abans que la mort vingui els meus ulls entelar
Deixa’m te contemplar, Arbre de les Mentides,
Deixa’m cantar ta gloria... antes de me’n anar.”
Léopold Colomer (1908-1983)
Els Amics de la Sardana



🔈 Podeu escoltar la cançó “L'arbre mentider” a l’àlbum penjat a Viasona: Albert Bueno, 1988. La normalització, àlbum: 1. “La normalització”, 04:47; 2. “L'arbre mentider”, 04:33
🔈 Podeu escoltar la sardana:  Cobla Perpinyà, 1982. “La font de l'arbre mentider”, 04:10, Singlantana Sound

Tots aquests testimoniatges de tendresa ens autoritzen a concloure: sigui la que sigui l’espècie de l’arbre del Firal, serà sempre anomenat “l’Arbre Mentider”, gràcies a aquesta memòria col·lectiva transmesa de generació en generació.

Un bell homenatge retut a l’Om de la nostra postal.

Gràcies a Claude Guisset per les respostes a les nostres preguntes. A Annie i Michel Bougain qui, fa alguns anys, ens van regalar aquest preciós document.
____________________________________________________

Aquest article és traducció de l’article original en francès: Marie Ange Llugany, 2024. “L’Arbre Mentider (Ulmus glabra Huds.) de Prats de Molló”  de la revista Mycologie et Botanique. Bulletin N° 39 de la Société mycologique et botanique de Catalogne Nord, p. 49-50

Amb NOTES i aclariments afegides en fer aquesta versió en català:

[1] Brúcol o coscoll (Molopospermum peloponnesiacum W.D.J.Koch, fr: moloposperme, couscouil) és una umbel·lífera (apiàcies): els brots tendres  es fan servir en amanides. És una herba de 1-2 m d’alçària que es fa a l’alta muntanya dels Pirineus, des de la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça fins al Conflent i el Ripollès; és conrea en algunes d’aquestes valls. També es troba als Alps.

[2] Sobre els nostres oms:
Ulmus minor Mill. (U. campestris auct.) és l’om comú o de fulla petita (fr: orme champêtre), 
Ulmus glabra Huds. (U. montana With.), oma o om de muntanya és el d’aquest article (fr: orme des montagnes)

Els arbres d’aquestes dues espècies d’oms han estat delmats per la malura de la grafiosi. De 6 oms que van ser declarats arbres monumentals només ens en queden l’Om de Burjassénia (l’Aldea, Baix Ebre) i l’Om del Trinquet (Vilaller, Alta Ribagorça), el tronc principal va morir a finals dels anys noranta i l'any 2008, va “ressuscitar”, en forma de rebrot que ara ja és un arbret procedent d’un renou (rebrot d’arrel). Els altres oms, ja desapareguts, són: Om del Banc de la Paciència (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental); Om del Parc de Cornudella (Priorat), Om de la Plana (Tàrrega, Urgell) i Om de Peramea (Baix Pallars, Palars Sobirà).

Ulmus laevis Pall. , om pedunculat (fr: orme lisse, orme pédonculé), se n’han trobat exemplars, plantats i subespontanis, a: la Cerdanya, la Garrotxa, el Vallès Oriental o la Marina.

Ulmus pumila L., om de Sibèria (fr: orme de Sibérie), el trobem plantat de manera freqüent ja que és més resistent a la grafiosi

Més informació: sobre Els oms https://plantipodes-am.cat/generes.html#1332

[3] La grafiosi (o malura holandesa de l’om) és una malura greu provocada pel fong ascomicet Ophiostoma ulmi (Ceratocystis ulmi) vegeu la fitxa La Grafiosi de l'om (DARP).

[4] Sobre els nostres Arbres de la Llibertat:
- Arbre de la Llibertat d'Arbúcies, la Selva. Fitxa prevista a publicar a Plantipodes
- Lledoner de l’Esparra Riudarenes, Ia Selva. Fitxa prevista a publicar a Plantipodes
- Lledoner de Serrallonga, Vallespir → Serrallonga
- Arbres de la Llibertat (AM III). Borràs, B. & Parés, E., 1995-02- in Catalunya Rural i Agrària (CRA), 9, p. 22-23.

[5] El primer que passi, a l’estació de l’any adequada, prop de l’Arbre Mentider actual que comprovi la fulla i potser, si té sort, troba algun fruit i ens confirmi si és un liquidàmbar (Liquidambar styraciflua L.).





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada