Alzina Negra de Vilartimó (Lluçanès). Arbre de Nadal de Catalunya 2023 (I)

Escrit per Eduard Parés i Miquel Rius

1. Alzina Negra de Vilartimó (Lluçanès). Arbre de Nadal 2023

Enguany és el 12è any que, com cada any en aquest temps del solstici d’hivern, presentem el nostre Arbre de Nadal. És l’Alzina Negra de Vilartimó de Lluçà, de la nova comarca del Lluçanès. Un 2n article serà una ampliació d’informació sobre les alzines, en general.

Alzina Negra de Vilartimó, 2023 [M. Rius]

Alzina Negra de Vilartimó, 2023 [M. Rius]

Comencem amb una descripció poètica dedicada:

Alzina Negra de Vilartimó

Endinsats al bosc

deixem de ser nosaltres.

Dins el cor, el Monestir de Lluçà,

a prop, la Riera de Merlès.

Paisatge de pedra calcària ens apropa

a la guardiana d'antics camins ramaders.

A les grosses branques negres

hi dansen bruixes i bruixots.

És l'Alzina de Vilartimó

de tronc gruixut i clivellat.

Entre fulles d'aram 

les arrels esgarrapen la terra.

No lluny, el Roure de la Senyora

companyia en la quietud del Lluçanès

Plaer és, reposar arraulits sota

aquests monumentals arbres.

Matí de desembre 

passeig entre versos,

enyor de records.

    Montserrat Comas i Martí, 2023

L’Alzina Negra de Vilartimó es troba al municipi de Lluçà (capital: Santa Eulàlia de Puig-oriol), dins la finca de Vilartimó. La finca ocupa el sector nord-occidental del terme i és presidida pel mas de Vilartimó. El mas és a 700 m a l’est de la riera de Merlès. L’Alzina se situa a 250 m al NNW del mas de Vilartimó.

Alzina Negra de Vilartimó, 2023 [M. Rius]

Aquesta alzina és considerada la més grossa de la nova comarca del Lluçanès. L’any 1987 la vam mesurar per primera vegada i, com correspon a un arbre vell, les mesures actuals no són gaire diferents.

Actualment, aquest Lluçanès no té cap arbre declarat monumental. Cal aclarir que la comarca del Lluçanès (creada el 2023-04-03) comprèn els municipis següents: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sobremunt. Per tant, un dels arbres més emblemàtics, el Roure de la Senyora o del Vilar de Sant Boi de Lluçanès, resta a la comarca d’Osona.

Dimensions de l’Alzina Negra de Vilartimó (2023):

Alçària total: h = 20 m

Volt de canó; c (1,10) = 3,94 m 

Capçada mitjana C =18,2 m (18,5+17,8)/2

El volt de canó (a 1,30 m de terra) és de 4,01, però aquest mesurament no pot considerar-se representatiu, perquè en aquest punt del canó hi ha engruiximents.

Potser el més rellevant és que en 36 anys el diàmetre de canó ha crescut 100 mm (ha passat d’1,18 a 1,28 m), la qual cosa correspon a un creixement mitjà de 2,7 mm/any. Perquè aquestes afirmacions fossin més exactes, caldria haver fet les mesures de manera idèntica, a la mateixa alçària de terra, amb la mateixa precisió, etc.

Capçada i mas vistos des del NE [M. Rius]

Abans, darrera la casa hi havia hagut tres lledoners (Celtis australis) força grossos, malauradament només en queda un de viu. Si seguim el camí (impracticable per a vehicles), a uns 300 m trobarem l'Alzina en un petit planell a la banda nord del camí. És envoltada de bosc de pi roig (Pinus sylvestris), del qual sobresurt una mica; també l'acompanyen: roure martinenc (Quercus pubescens), blada (Acer opalus), boix (Buxus sempervirens), arç blanc (Crataegus monogyna), olivereta (Ligustrum vulgare), heura (Hedera helix), etc.

Alzina de Vilartimó, glans entre la fullaraca tardoral, 2023-11-06 [E. Parés]

Ens trobem en una zona de transició entre les dues subespècies d'alzina (subsp. ballota = rotundifolia i subsp. ilex). La nostra alzina té fulles de diverses mides: algunes amb dents espinoses a la vora i amb algunes fulles força grosses (8 × 4 cm), amb vores sense dents, etc.

Per arribar-hi 

Des de Prats de Lluçanès, carretera C-62 (direcció Sagàs), camí asfaltat de les Heures (direcció N, segueix la riera de Merlès pel vessant W); a 6,7 km, a la dreta, pont de les Heures, passem al vessant E, ara camí de terra; a 1,25 km, a la dreta, camí d’accés al mas de Vilartimó, fins a la casa hi ha 950 m. Cal seguir a peu, travessem entre les cases de Vilartimó, continuem camí endavant 175 m direcció NE, el camí va girant a E i SE, i 125 m més endavant arribem a l'Alzina.

A la FITXA trobareu diverses excursions que arriben o passen per la nostra Alzina, la qual, per cert, en algunes és batejada com a “Roure”.

Alzines i roures amb nom propi del Lluçanès

A la comarca, alguns dels companys de la nostra Alzina de Vilartimó, distribuïts per municipis, són: a Alpens: Roure del Graell (vam fer una visita (2024-1-) i vam poder localitzar-ne la ubicació per unes restes molt poc visibles. No ens han sabut dir quin any va desaparèixer); a Lluçà: Alzina Bonica de Santa Eulàlia de Puig-oriol (malauradament va morir fa uns dos anys), Alzina del Vilaró (o de la Bauma dels Bous); a Olost: Roure de la Noguera; a Oristà: Roure de Serrajòrdia; a Perafita: Alzina de la Riera, Alzina Bonica de Bosquets, Roure de la Serra. I així, fins a més d’una quinzena d’arbres. A prop, però fora de la comarca actual (2023), no podem deixar d’esmentar el Roure de la Senyora o del Vilar de Sant Boi de Lluçanès un dels arbres monumentals més coneguts de Catalunya.

Ruta per seguir-los i més informació a les fitxes del Lluçanès, de  Plantipodes-AM

____________________________

Podem trobar i descarregar la postal de Nadal i la FITXA actualitzada (2023) de l’Alzina Negra de Vilartimó en aquest enllaç, les quals es troben allotjades a la web en construcció https://plantipodes-am.cat/.