Agricultura de Catalunya

Escrit per Joan-Ignasi Elias Estanys de la Pera, Cerdanya / Getty Images Tot aprofitant la recent celebració del Dia Mundial de l’Aigua (22 de març), i ja havent parlat sobre els rius, les fonts i el mar en aquesta Guaita, m’ha semblat oportú enraonar sobre aquests altres espais en què l’aigua és protagonista. D’entrada, penso que estarà bé aclarir els diversos conceptes, a vegades confosos, en especial el matís entre els d’estany i de llac: Estany. Massa d’aigua relativament poc extensa dipositada en una depressió del terreny. L’estany de Banyoles. L’estany de Banyoles / ThinkStock Llac. Gran extensió d’aigua que ocupa una depressió del continent. Els llacs de Suïssa. El llac Victòria. Llac de Garda, Suïssa / Wikimedia Commons Pantà 1. Sector de terreny planer i impermeable cobert per un mantell d’aigües molt somes, sovint fangoses i riques en matèria orgànica, format prop de la costa o en àrees interiors mal drenades, que pot ésser parcialment cobert de vegetació herbàcia o arbò

L’alzina, un arbre mediterrani

Escrit per Eduard Parés i Miquel Rius amb la col·laboració de Rafel Balada Nota de l’editor : Els autors d’aquest article, després del tastet que van oferir el passat 13-12-2023 amb l’ Alzina Negra de Vilartimó , han recopilat un pou d’informació sobre aquest arbre mediterrani que és l’alzina. El text permet gaudir de diferents punts de vista amb què podem mirar o observar l'arbre: els noms que rep, l'alçaria, el gruix del tronc (canó), la distribució geogràfica i els valors dels productes que genera, com la llenya, la fusta, les glans com a aliment de pastura o la tòfona negra tant apreciada en gastronomia. També citen arbres monumentals o singulars destacats, tant de casa nostra com de fora i en comparen les dimensions que poden tenir. 1. Alzina de la Font de la Pega a Olzinelles, Sant Celoni, Vallès Oriental ( Q . ilex subsp. ilex ), 2024 [Josep Parés] 2. Alzina dels Colls, Casserres, Berguedà, 2023 ( Q. ilex subsp. ballota ) [Josep Plaza] Quina de les alzines de les dues

La rehabilitació i reconstrucció de les masies i cases rurals (I)

Escrit per Jordi Salbanyà i Benet, doctor en Dret. Advocat. Secretari del Consorci Forestal de Catalunya Segons el nomenclàtor del cens de població de 1860 (1) a finals del segle XIX a Catalunya hi havia un total de 19.465 masos, masies o cases de pagès (que s’hi relacionaven amb diferents noms). D’aquestes edificacions no sabem quantes n’hi ha de rehabilitades avui dia, però el futur que espera a les que no ho estiguin, és ben magre. Casa Pontils, la Conca de Barberà. Foto: Angela Llop Tot fa pensar que des de fa temps des del món urbà s’ha decidit que el món rural es conserva no tocant-lo, tal com va manifestar l’insigne jurista Enric Argullol quan tot constatant que la nova llei d’urbanisme de 2002 era molt restrictiva respecte a la possibilitat de fer noves construccions en el sòl no urbanitzable, ho justificava dient que “es parteix de la convicció que la colonització natural del territori ja havia arribat al seu fi.” (2) A tall d’exemple que referma aquesta convicció, ens r

Amb la tecnologia de Blogger