Escrit per Joaquim Ros i Saqués
El seu gran diferencial, com correspon al moment, és que els productes responen a mots “tan de moda” com són la proximitat, l’ecologia i la sostenibilitat. En principi, només hi poden anar a comprar els mateixos socis o gent aliena acompanyats per ells.
D’antuvi, vull deixar clar que estic a favor d’aquestes iniciatives que tenen en compte valors difícilment qüestionables i que estan plenes de bona voluntat i il·lusió per a qui ho munta i ho segueix. En el nostre país ja existeixen models, si no iguals o similars, organitzats al voltant d’un nombre determinat de pagesos dels voltants, on les famílies s’hi apunten i un cop per setmana van a recollir els productes que hi ha en aquell moment.
Vaig estar-hi una bona estona en el local, acompanyat amablement per una sòcia que feia el voluntariat aquell dia, i que em va donar tot tipus d’explicacions. La vaig trobar traient els grills de les patates, senyal que feia dies que els hi tocava ser consumides. Era la seva feina en aquell moment, com podia ser reposar productes i deixar-ho tot com cal. L’estona que vaig estar-hi només va entrar una persona a comprar i em va sobtar sent divendres a mig matí.
El primer que vaig comentar és que em va costar trobar el local, un antic taller de reparacions que, remodelat, ha quedat molt maco, i han aconseguit que el passatge resti molt més digne de quan era un cul de sac de cotxes vells. Els veïns estan contents. No hi ha senyalització al carrer Aragó i has de passar una tanca per accedir-hi. Això no ajuda al coneixement ni a l’accés, a la llarga, de més socis o clients.
La segona cosa que em va sorprendre és la falta d’oferta d’alguns productes, sobretot fruites i hortalisses. Les que hi havia les vaig trobar diguem que estaven "endarrerides" i prou altes de preu. Això tampoc no ajuda gaire a la venda. Poca varietat i producte vell i car són sinònims que costarà que surti dels lineals. Em van dir que el pagès que subministra habitualment a la cooperativa està immers en el conreu del tomàquet i que no pot servir. És perillós tenir només un proveïdor d’aquests productes reclam i importants...
La resta d’alimentació seca respon a l’objectiu marcat per la cooperativa. Tant per als detergents com per a bona part dels llegums i altres aliments, s’han de portar l’envàs o posar-ho en bosses de cartó. És la línia correcta de limitar el plàstic al màxim. Cal aplaudir aquest aspecte.
Segurament acostumat -i això no sé si és bo o no- a veure els supermercats curulls de productes a totes les lleixes, em va sorprendre que aquest no era el cas. Possiblement, el fet de seleccionar moltíssim més els proveïdors per les seves característiques pot ser l’explicació. Això sí, menys oferta i productes de preu més elevat. És el que sol passar.
Cal destacar, també, els nombrosos rètols de consells i suggeriments per al comprador que hi ha a tot l’establiment. Entenc que forma part del tarannà d’aquest tipus d’establiments cooperatius.
En resum, i sense haver aprofundit amb les persones que porten més directament el negoci, i és una opinió personal, crec que en aquests començaments li falta gestió i li sobra idealisme. Entenc que conformement vagin passant dies i valorin diferents opinions, tant alienes com dels socis, es corregiran molts aspectes i ben segur que anirà trobant el seu, com es diu ara “veta (nínxol) de mercat”.
Però voldria deixar constància, perquè no se m’entengués com a excessivament crític, que la gestió sempre és millorable i l’idealisme costa de trobar, l’únic que cal és situar-lo en el lloc que li correspon en cada cas.
Mai com aquests darrers anys la gent no és tan sensible pel que menja, d’on ve, que porta i que no porta. El jovent, sobretot, es llegeixen la majoria de les etiquetes dels productes d’alimentació seca, i ho fan sent conseqüents amb el que pensen i ho volen per a ells i per als seus descendents. Això està bé, i en aquest sentit, establiments com Food Coop tenen el vent de cara perquè cuiden el producte que tenen en els lineals pensant que és el millor per als seus socis i per a ells mateixos.
Comentaris