Algunes dites de la cultura popular vinculades a l’agricultura i al món rural de l’antigor

Recopilat de la publicació Almanac del Cordill 2022

Suggerit a Carles Folch

Aquest article és un resum d’algunes dites, endevinalles i consells de bon pagès. Publicats a l’Almanac del cordill, que té un interès específic vers al manteniment de la cultura popular de l’entorn rural, força oblidat i desconegut en el món urbà. 

De "desfile": Qui sembra, recull! Ramon Oromí @sobreelterreny

Consells per a l’agricultura del bon pagès

1. En la sembra, les llavors han de quedar a una fondària de tres vegades la llavor.

2. Els llegums acabats de collir es trien i es netegen. Tot seguit, convé posar-los al congelador durant 48 hores, perquè és la manera d’evitar l’entrada del corc. Després, es guarden en una coixinera de roba de lli i cotó.

3. És bo fer la collita de l’hort al matí, quan el sol no és gaire fort: carabassons, pebrots, albergínies, cebes, mongeta, prunes, albercocs i també les altres fruites. Les haurem de guardar en un lloc fresc, millor.

4. Durant el mes d’agost és adient triar el més ufanós de qualsevol espècie d’hortalissa, per deixar-la madurar i extreure’n les llavors que sembrarem la temporada vinent.

5. Els pagesos diuen que treballar la terra en lluna vella assegura que el tros llaurat, cavat o fangat tingui saó i no resulti secaner -fins i tot en temps de llarga sequera.

6. Les llavors del garrofer tenen un pes força uniforme (cada una pesa 0,2 grams). Antigament, aquestes llavors es feien servir de contrapès per pesar joies i pedres precioses. 

7. Per netejat la xemeneia d’una llar de foc i evitar que s’hi cali foc de tant en tant, tireu un grapat de sal o bé de bicarbonat sobre les brases que queden al final d’un foc.

8. El sol d’hivern és un sol emmandrat: Es lleva tard i s’acosta aviat.


Dues dites

La finestra que no tanca

En un any de terrible sequera, un amo de la Plana de Vic es va posar a acumular blat. La gent es moria de gana i qui tenia un cèntim anava a la masia del mal amo demanant per caritat que els vengués blat, però ell no en venia, esperant que el preu s’apugés encara més. Va arribar el dia que el blat se li va podrir.  I el mal amo, capficat, va morir. 

Mort que va ser, el dimoni se’l va endur per la finestra, que des de llavors ençà no l’han pogut tancar mai més.

La sogra... “ni de sucre és bona”

Les històries entre sogres i nores solen ser amargues, i de fet el refranyer en parla molt malament d’aquestes relacions. Però la Bíblia explica la història de Ruth, que tot i quedar vídua no va voler abandonar la seva sogra Noemí -que ho havia perdut tot i també era vídua. Ruth va dir: “No em separaré de tu. El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu. Juro que només la mort ens podrà separar.”

Les endevinalles

1. Una vella molt pesada que només amb una dent fa córrer tota la gent. Què és?   (La campana)

2. En fan els músics, els paletes i els barbers. Què és?   (Les escales)

3. Tinc tall i no en menjo mai. Què soc?   (El ganivet) 

4. No és neu i neu l’és. Què és?   (Les neules).


Comentaris