El món rural es mou

 Escrit suggerit a Carles Folch

Viure en el territori vol dir conrear la vida

Després de celebrar el passat dia de Sant Jordi amb normalitat, però, això sí, amb un temps gens assolellat tot i ser ple de roses i llibres, us haig d’informar que a casa el llibre que ha entrat, entre d’altres, és el que porta per títol L’altre món rural, del qual en són curadors dels articles dels diferents autors que inclou la Rosa Cererols Ramírez  (Calders, 1979) i en Joan Nogué (Els Hostalets d’en Bas, 1958), ambdós geògrafs. (Editat per Tigre de paper, març 2022, 438 pàgines).

L'altre món rural - Ed. Tigre de paper

El llibre comença amb una introducció que fixa el contingut general donant importància a la mirada del món rural des de la geografia, però obrint-la també a altres mirades professionals. El text s’estructura en: Contextos (12 autors/eres); Experiències (14 autors/res) i Entrevistes (6 autors/es), que formen un elenc de pensaments i visions del nou món rural que tenim a Catalunya. Hom fa una mirada holística de la història rural catalana i com s’ha anat transformant la vida i l’economia rural. Les mirades dels autors no són concretament agronòmiques, sinó més aviat des de la geografia, la filosofia i de reflexió del passat i sobre el present d’aquest món rural. 

L’interès que aporta el text és la quantitat de dades sobre les explotacions agràries d’ahir i les d’avui, com s’ha transformat la vida i els models de gestió de l’ecosistema agrari (agrícola, ramader, forestal), el paisatge i com es passa de la producció d’aliments a l’oferta de serveis terciaris (oci, segons habitatges, turisme, ocupació de l’espai no urbanitzat, etc.). M’ha cridat l’atenció entre altres les aportacions que fa la Isabel Salamaña i Serra, geògrafa de la Universitat de Girona, que analitza la transruralitat i en concret “dels oficis i professions a la digitalització i robòtica”, i ens ho retrata dient: “Em sembla que hem perdut l’art dels oficis i ens hem de situar a les professions. La condició de la professió sembla que s’adquireix a partir de rebre uns coneixements acadèmics especialitzats. El cert és que avui el que ens descriu les feines és el concepte ocupació i es refereix a una agrupació de llocs amb característiques semblants , encara que solen ordenar-se  segons el nivell jeràrquic o de responsabilitat, on l’art de l’ofici o l’especialització professional sovint queda esvaïda o ocultada. Parlem de feines, de treball, d’ocupació per encabir-hi tots els oficis i professions.”

Altrament, conté un recull d’experiències de la nova ruralitat i com aquesta s’ha organitzat per viure en aquest temps de pertorbacions permanents, on els centres de decisió ja no són a nivell dels Estats, sinó de la globalització econòmica mundial. És en aquest entorn d’on va néixer en el segle passat el moviment cooperatiu -avui molt present encara en l’espai rural-, i les activitats rurals productores d’aliments d’avui s’agrupen en alguns casos en cooperatives, però també amb associacions locals, comarcals i sectorials, per defensar la producció alimentària, la qual és necessària de mantenir per a poder conservar i potenciar aquest sistema agroalimentari del país. 

Hem de recordar que Catalunya és un país de boscos, ens diu la Gemma Estany, ambientòloga i coordinadora tècnica de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) en el capítol titulat “Les transformacions del paisatge rural i els reptes d’un país de boscos”. Reflexiona, dient que “el bosc ofereix serveis ecosistèmics, definits per l’Observatori Forestal com els béns i serveis vitals per al benestar i el desenvolupament econòmic i socials presents i futurs de tota la societat. Segons el projecte FORESTIME, entre 1990 i 2014 quatre dels cinc serveis ecosistèmics analitzats que proveeix el bosc han patit una disminució de forma global: la producció de bolets, l’oferta de fusta, l’aigua d’escorrentia i la capacitat d’embornal. L’erosió evitada és l’única que millora”.

Finalment, cal aportar un tast final del text d’aquest llibre a aquest article manllevant la conclusió que aporta l’Enric Mendizábal, geògraf de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el seu capítol que titula “Qui i com ha explicat el món rural a Catalunya: una visió des de la geografia”. Ens diu, després de fer un repàs sobre les geografies i que separa amb uns ‘des’:

• “de quan la geografia rural és geografia agrària”;
  
• “de quan la geografia rural és història i geografia històrica rural i agrària”;
• “de quan la geografia rural és geografia de la població rural i del poblament”; 
• “de quan la geografia rural és paisatge”

i acaba el seu capítol preguntant: “però hi ha geografia rural a Catalunya” i conclou amb una frase que li aporta l’Ignasi Aldomà, geògraf de la Universitat de Lleida, que diu: “... la Catalunya actual no es pot pensar aïllada de la Catalunya urbana i metropolitana, com tampoc la Catalunya urbana i metropolitana no es pot pensar sense la Catalunya rural”.

Un gran text que apunta i concreta el teixit humà que hi ha avui a la Catalunya rural, reclamant una mirada integradora i comprensiva.  

Per saber més coses, cal llegir el llibre. Ànims, que la ruralitat és necessària i és un equipament sistèmic de la societat. Els nous agents que el gestionen, des del dia a dia, són ben vius.