Avui, horts solars i els parcs fotovoltaics; demà, la manca de sòl agrari
Escrit per Ricard Estrada i Arimon
Un amic meu em comentava fa uns dies que al pas que anem el sector agrari el volen matar a pessigades. Aquesta reflexió ve al cas després de veure el debat que s’ha obert sobre la utilització del sòl agrari per implementar tecnologies de producció d’energies renovables.
 |
| Hort solar (El Poal, Pla d'Urgell - 2007) |
La implantació de noves infraestructures per al servei de la comunitat és un problema per a les persones que els afecta la seva propietat. Això sempre ha estat així. Els canvis d’estatus de l’ús del sòl no agraden. Això passa sempre que hi ha un nou planejament urbà i de manera especial en els planejaments territorials dels espais “oberts”. Els més rellevants són la implantació d’embassaments, les instal·lacions de torres de transport elèctric o telefònic, les carreteres i les autopistes, les línies telefòniques, els gasoductes, els transvasaments d’aigua d’una conca a l’altra o en la ubicació dels abocadors d’escombraries i també en les àrees metropolitanes en la disposició de cementiris, tanatoris o oratoris. Al contrari, la implantació de biblioteques, centres d’estudi-recerca, teatres, museus i parcs urbans no acostumen a generar problemes de convivència; a l’inrevés: milloren les plusvàlues de les finques properes a l’equipament.
Ara les noves infraestructures fotovoltaiques o aerogeneradors que es necessiten per generar electricitat verda es proposa que ocupin l’espai “obert” sota un nom agrari com "horts" o de "parcs". La semàntica altra vegada per amorosir la realitat i la interpretació amable per part de la ciutadania molt desconeixedora de la realitat de la funció que fan els espais agraris (agrícoles i forestals).
El que sí cal saber és que tot això va lligat a la capacitat que té la propietat del sòl per decidir l’ús d’aquest sòl “obert”. I com que el sòl obert és obert, per tant no té normativa específica pel que fa al seu ús, malgrat que la tradició ha estat sempre marcada per l’ús agrari (el conreu de la terra). La propietat del sòl i/o el pagès gestor d’aquest recurs (el sòl) és el qui decideix, legítimament, què es conrea o com es gestiona. D’aquí que determinats propietaris de finques agràries no veuen malament conrear “horts” fotovoltaics o implantar “parcs” d’aerogeneradors elèctrics. Com deia, amb aquest qualificatius amables es pretén ajustar el vocabulari agrari per a un ús de sòl “obert” diferent del concepte de les paraules, i entrar en una retòrica enganyosa que queda sovint amanida amb les paraules sostenibilitat i economia circular. Ull!
Per il·lustrar aquest argument, hem de conèixer quina és la realitat de la capacitat productiva i de serveis ecosistèmics de Catalunya amb algunes dades de referència objectiva: el 50,5% de territori té més del 20% de pendent. Es disposa solament de 0,11 hectàrees de conreu/habitant, mentre que a la UE aquesta dada és del 0,21 ha/hab., amb clima mediterrani -d’estius calorosos, hiverns més curts i pluges més concentrades-. La superfície de terra campa és del 26% del sòl “obert” i el sòl forestal les ¾ parts restants. La taxa d’autosuficiència alimentària s’estima entre el 40% i el 50%, en funció de l’anyada. Això sí, som campions pel que fa a superfície protegida (bàsicament espais forestals), que és el 32%, mentre que a la UE és del 17,9%.
El meu parer és que en el nostre món algunes persones volen obtenir el valor immediat i altres el valor de perspectiva. M’explico: La qüestió de fons és la renda del sòl agrari amb la producció que li és pròpia enfront de la nova proposta energètica. Aquesta és atractiva econòmicament, perquè incorporar aquesta nova infraestructura la finca agrària representa uns guanys nets de 1.800 €/ha de sòl ocupat-any. Una renda superior si es compara amb la renda d’una hectàrea de blat amb una producció de 4.000 kg/ha-any que és de (250 €/tona -llotja de BCN, 13 d’abril 2021), 1.000 €/ha-any; sense deduir, el cost de la sembra, la sega i afegir-hi el valor de la palla i l’ajut de la PAC/UE.
De tot aquest relat, en trec unes conclusions:
Primera conclusió: La renda econòmica de l’hectàrea de blat té una incertesa notable (la meteorologia i altres problemes com les plagues) i el contracte a 20 anys que ofereixen les empreses energètiques per a fer quilowatts és més segur i sense patir per la incertesa del medi natural.
Una altra vegada apareix el conflicte d’interessos entre el sentit comú, la propietat privada, el bé públic, l’auctoritas democràtica que ha d’emetre posicionament, l’estatus de la població rural i l’estatus de la població urbana. Però el tema no acaba aquí, més aviat comença aquí. Perquè cal inculcar i recordar el principi oblidat, principalment per la població urbana, que el sòl agrari és un bé escàs -el sòl no es fabrica-, és una infraestructura necessària i estratègica per a la producció d’aliments, la preservació de la biodiversitat i fixació del diòxid de carboni, i avui aquesta proposta d’ús de producció energètica en el sòl agrari és un malbaratament del Capital Natural que no podem perdre i que necessitem per viure i, per tant, no podem disminuir més la capacitat de producció d’aliments i serveis ecosistèmics. Sense sòl no hi ha producció d’aliments, i afeblim l’autosuficiència alimentària.
Segona conclusió: Catalunya no és autosuficient en producció d’aliments, una altra cosa és que sí que és una potència en la balança d’exportació d’aliments, però ho és com a resultat de la importació de productes proteics i cereals per alimentar la cabana porcina (bàsicament), així és com tenim una balança comercial agroalimentària favorable, però a un cost molt elevat, per exemple respecte al manteniment de la qualitat de les aigües subterrànies. La taxa de cobertura del comerç exterior agroalimentari de Catalunya aquest 2020 ha estat del 117,69%, quan el 1990 era del 25,90%. Així està el país amb grans zones de territori declarades vulnerables per haver incrementat les capacitats ramaderes (que produeixen purins).
Tercera conclusió: Cal definir i proclamar que el sòl agrari (agrícola, forestal, prats, erms) és una INFRAESTRUCTURA BÀSICA, ESSENCIAL (com es diu ara). És necessari fer-ho ara. Abans que hàgim de fer el que s’està fent, tard, respecte a la “plaga” del Canvi Climàtic, que s’ha hagut de Declarar l’emergència climàtica, no fos cas que hàgim de recórrer aviat a una Declaració equivalent respecte al sòl agrari. És a dir, a correcuita cal fer canvis estructurals de gran magnitud que, tot i les presses, arribaran tard.
Quarta conclusió: Tot aquest enrenou succeeix, entre d’altres, pel posicionament del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, que ho veu de manera diferent, i per això ha redactat uns “Criteris per informar sobre la protecció dels sòls d’alt valor agrològic”. Un document sense valor normatiu reglat, perquè no té el rang legal necessari. És un document de “Criteris”, tot i que serveix per redactar els documents ambientals necessaris per a la tramitació dels projectes d’infraestructures energètiques en sòl agrari. Sembla que no pugui ser, però és així.
Cinquena conclusió: Tot plegat és molt complicat, perquè a més de fer debats i protestar o redactar articles d’opinió, el que cal fer, a parer meu, també és reformular aquest document i establir una normativa solvent i robusta per assegurar l’ús de sòl agrari d’acord amb la funció de ser la INFRAESTRUCTURA BÀSICA per a la producció d’aliments i serveis ecosistèmics, i no servir per a la implantació dels mal anomenats horts solars o els parcs fotovoltaics. De passada, suggerir la necessitat de fer un ordenament dels conreus energètics per a fabricar biodièsel. Respecte al biodièsel, la Unió Europea ara posa consideracions al seu ús, tot i que no fa gaires anys ho promocionava. Temps al temps, però tot va massa de pressa o massa lent, segons qui ho mira i des d’on ho mira. L’holisme és una visió necessària a l’hora de fer valoracions sobre l’ús del medi natural i del capital natural.
Comentaris