Un Avet del Bosc de Gresolet, l’Arbre de Nadal de Catalunya 2020 (II)

Escrit per Eduard Parés i Miquel Rius

Continuació de l’article publicat el dia 20.12.2020. Passem una revista ràpida als boscos de Calalunya i mostrem avets similars a l’Avet de les Molleres de Gresolet.

El Santuari de Gresolet envoltat del Bosc [J. Plaza]

 2. L’Avet i el Bosc de Gresolet

L’avet comú (Abies alba) pot arribar a 30-40 (i gairebé a 60) metres d’alçària. Entre els arbres declarats monumentals tenim avets que assoleixen els 41 m (un de plantat arriba a 43,5 m):

Taula 1. Alguns dels nostres avets més alts (de més de 30 m, ordenats per alçària) i altres que destaquen pel volt de canó o l'amplada de capçada


Serveixi aquesta relació per esperonar a trobar exemplars encara de dimensions més grans.

El Bosc de Gresolet està situat al terme municipal de Saldes

Saldes, Sallices (s. IX) prové del llatí salices ‘salzes’. És un municipi del nord de la comarca del Berguedà, situat al vessant oriental del Pedraforca (la vista del Pedraforca des del poble de Saldes és la més coneguda d'aquest emblemàtic massís), enmig de les Serres del Cadí al N i d'Ensija al S. El terme està enclavat al Prepirineu i té un desnivell de 1.600 metres en només 6 km lineals (riu Saldes, 860 m d'altitud i el Pollegó Superior del Pedraforca 2.506 m). Els nuclis de població són: Saldes (cap), Maçaners, l'Espà, Feners, Molers, el veïnat del Coll de la Trapa i masies i cases disperses. Vegeu el Mapa.

En destaquem el conegut Santuari de Gresolet. És un santuari romànic (s. XIII, remodelat el s. XVII) situat al fons de la vall del torrent de Gresolet. La marededeu romànica de Gresolet (segle XIII) es conserva a Saldes a l’església de Sant Martí. No hi falten els goigs que es canten col·lectivament en el marc dels actes religiosos rellevants.

Situació del Bosc de Gresolet,
 Saldes (Berguedà)
[Són literals els títols de textos i les citacions, algunes amb ortografia prefabriana; també ho són les alternances per referir-se al bosc com a “de Gresolet” i “del Gresolet”]

Comencem per l’etimologia:

[Els subratllats són nostres]

Cèsar August Torras (símbol de l'excursionisme català) a l’article “El Bosc del Gresolet, Parc natural de Catalunya”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) 319, 1921, p. 203, proposa un origen per analogia: 

“La forma de la vall és la que ha donat nom al Gresolet. Constitueixen els tres becs del gresol; la clotada del Collell, la sotalada de coll de Bauma í l'Estret de Moronta, per on s'escorre, juganer i encongit, entre bancals de penya, el petit riuet.”

En canvi, Joan Coromines, 1995, al seu Onomasticon Cataloniae IV diu: 

GRESOLET [...]  ETIM. Gresolet, tal com testimonien les formes antigues, resulta de Greoet, derivat col·lectiu en –ETUM del nom del grèvol ‘ilex aquifolium’, abans agrèvol  ACRÍPHYLLU (...), per ultracorrecció de la caiguda de -s- en mots com gre(s)ol. J.F.C.

I encara, Margarita Briones i Joan Santacreu, 1988. Al seu article “Goigs i devoció popular”. L'Erol, 23, p. 22-23, afirmen:

“És també interessant analitzar el significat dels noms concrets amb què es designa a la Mare de Déu: [...] I finalment, un gresol (d'on deriva la Verge de Gresolet) és un espai amb forma de cossi, i més concretament és el lloc on es fonen certes substancies mitjançant un alt grau de calor [...]. És de destacar l'estreta relació amb la natura que tenen tots aquests elements que ha proporcionat una advocació  a la Mare de Déu [...] I, finalment, el sentit del gresol es pot associar amb el punt on tenen l’origen el foc i la llum, en aquest cas la Verge Maria.” 

Gresolet, un indret mític

Parlar del Bosc de Gresolet és parlar d’un indret mític. Es va començar a sospitar, ara fa 100 anys, que un perill planava damunt seu.

“La Vall de Gresolet considerada com a una de les principals belleses de Catalunya” és el nom d’una conferència pronunciada per Cèsar August Torras (1920-11-05; Butlletí del CEC, 304-311, maig-desembre 1920, p. 156).

Paga la pena que llegiu el que es diu a les planes 200-210 del Butlletí del CEC, 319, 1921 

En destacaquem alguns paràgrafs literals amb indicació prèvia dels autors:

Cèsar August Torras (1851-1923), geògraf, excursionista i president del CEC.

“El bosc de Gresolet, parc natural de Catalunya”, és el títol de l’article en el qual reclamava, a l'època, que fos declarada aquesta protecció; va ser una de les primeres lluites conservacionistes de Catalunya.

“Un xardorós Crit de perill (La Veu de Catalunya, 17 d'Agost 1920), llençat per l'eximi poeta En Ramón Suriñach Senties, amb prou braó per a que fos sentit per tot Catalunya, m'innovà de que la Baga del Gresolet, una de les boscúries més boniques i més importants d'aquesta terra, estava amenaçada d'aterrament.”

Lluís Estasen (1890-1947), del CEC, escalador, alpinista i esquiador de muntanya; pioner d'aquests esports de muntanya a Catalunya: 

“Entre els pocs boscos que ens queden, n'hi ha un que podem qualificar de meravella, mes sobre d'ell hi sura una menaça de mort. Em refereixo al bosc de Gresolet.”

"En un replec de les muntanyes bergadanes, amagat entre timbes, hi ha un oasi de verdor; el Pedraforca, la muntanya gegantina, li serveix de fita i els seus cims semblen mirar-se'l amorosit als seus peus, a I'ensems que amenasadors, com guaita desconfiat que vigila un preuat joiell..."

Vall de les Molleres. La finca de Gresolet
des del Collell [Arxiu del Parc natural Cadí-Moixeró]
Es pot comparar el que deia Santiago Llensa i de Gelcen (1911-1974) enginyer agrícola i botànic, l’any 1936 i 10 anys més tard:

1936: “... Mentre, seguint la sotalada del Collell. en direcció a Saldes i a la falda mateixa del Pedraforca, dominen els faigs i els pins urgellencs (NOTA), un xic més amunt aquestes especies forestals es veuen substituides pels avets de port inconfusible que s'enfilen decidits cap a les altures i que assoleixen llur màxim esplendor a la canal Llarga, a la d'en Riambau i al col1 de Pi Ajegut, on es poden admirar exemplars prodigiosos de 40 i fins de 50 metres d'alçària, perfectament rectes...”
NOTA: Pi urgellenc, un altre nom del pi roig (Pinus sylvestris).

[El nostre Avet està situat (en línia recta) al coster, a 190 m a l’E de la Canal Llarga, a 290 m al sud de la pista forestal que va al Collell, i a uns 570 m WNW del cim del Pi Ajagut (Pi Jagut, Pi Ajegut)]

1946: “... Fem el viatge de Saldes a Gresolet muntats dalt d'un dels camions encarregats del transport forestal en el país. 
 Vall de Gresolet, des del torrent de les Molleres 
(a la foto original, torrent de les Dogues)
Arribada a la típica Vall de Gresolet i entrada al bosc. Allí ens estava reservada una gran decepció: la gran massa forestal, orgull de la nostra terra, presentava en molts indrets, com a conseqüència de l'explotació recentment realitzada, un aspecte deplorable. On és aquell antic i incomparable esplendor? El rigor de la destral s'ha fet sentir ja d’una manera despietada sobre venerables exemplars dues o tres vegades seculars, que eren l'encant de Gresolet. L'atractiu i alhora la majestat corprenedora d'algunes reconades s'ha esfumat com per art d'encantament amb la caiguda dels més escollits exemplars que les poblaven: pins, avets i faigs... Tot hi ha passat. Solament en les parts mes enasprades de les vessants subsisteixen encara gran clapades i rodals d'arbres, verges de mutilació...”

Referència dels articles sencers de les dues excursions:


1946. Anotacions botàniques i forestals a una excursió per I'Alt Bergadá 20 pàgines, Barcelona, 1946.

Jordi Garcia Petit, 2020, ens explica:
“Jo vaig conèixer un home que vivia a Berga, que va estar treballant mentre es tallava el bosc de Gresolet, i em comentava que un avet el baixaven en tres grans trossos, portat en tres camions de l’època. Estaríem parlant dels anys cinquanta.”

A "El Bosc de Gresolet”. L’Erol, 65 , Josep Marmi, 2010, fa un resum de la vegetació (roureda, fageda, avetosa, pineda, arbres de ribera; la fauna).

Gresolet i Serra Pedregosa des del mirador de Gresolet
 [Arxiu del Parc natural Cadí-Moixeró]
La finca de Gresolet té una superfície 1.917 ha (descomptats els enclavaments). A l‘engròs, els seus límits són: Nord, la línia del terme municipal (TM) de Bagà i Gisclareny (segueix la carena de Serra Pedregosa, contrafort meridional del Cadí). Est, TM de Gisclareny (revolt de la pista de coll de Bauma al Collell, clot de Comabona, torrent del Coll de Bauma, coll de Bauma, Gos Fred, pla de les Tanques, carena de les Estoselles, coll de la Garganta, coll de Llúria). Sud, amb forests de l’ajuntament de Saldes (l’Alzinet, serrat de l’Oriol, estret de Llúria, torrent de Llúria, riera de Gresolet amunt, torrent de Grevoleda, el Pedraforca: Dent del Cabirol, cresta dels Cabirols, Cabirol Inferior i Superior, Calderer). Oest, TM de Gósol (Pollegó Superior (2.506 m), coll del Verdet, cap del Verdet, collada del Verdet, cim de la Grallera, coll de Setfonts, collada de les Ajagudes, collada del Pletissar, collada del Teuler, Roca Roja) i TM de Josa i Tuixén (el Collell, les Bassotes, Prat Socarrat, Prat Berló, fins a l’inici de Serra Pedregosa).

Provant de resumir molt, la història de la vall de Gresolet passa per formar part del territori feudal de la baronia de Pinós i Mataplana, i pels senyors de Faia al segle XII que tenien el seu castell al costat del riu Bastareny, més avall de l'ermita del Puig. Els conflictes per l’aprofitament del bosc i la pastura foren corrents entre els habitants de Saldes i els senyors de la vall.

El més destacable és que el Bosc de Gresolet fou cedit pels antics senyors de Bagà al municipi de
Diccionari de la llengua catalana
(diccionari.cat
Saldes. El 1843, la família Còdol va donar el bosc de Gresolet als 112 capmasats (caps de casa) de Saldes i Maçaners, els quals n’esdevingueren els copropietaris. És per aquest motiu que a començament del segle XX, el Bosc de Gresolet es mantenia en bon estat. 

Malgrat el que Cèsar August Torras (1921, al Butlletí citat) deia:
“...L'amenaça está sospesa í hem d'esperar que'l fet paorós no's veurà realisat...”

El cert és que en el 2n decenni del segle passat es produeixen una sèrie de fets que acaben en l'explotació que es va emportar la major part dels millors exemplars d'arbres de la massa forestal de Gresolet. Hi està implicada la Sociedad Carbones de Berga (propietat del comte de Fígols) que volia comprar i explotar el bosc durant 10 anys, la qual cosa fomentà un ambient d'oposició. L’administració forestal va instruir un expedient d'investigació. La venda fou impugnada (1924) per una part dels capmasats, ajudats per altres entitats, la més important de les quals va ser el Centre Excursionista de Catalunya. Durant els 20 anys següents l’explotació no es va dur a terme. Després de la guerra civil, es va permetre l'explotació de la fusta i en conseqüència van desaparèixer la major part dels millors exemplars d'arbres existents. Després de més plets no fou fins a finals dels anys 60 que es poder aturar, però el dany ja estava fet. 

Molt més recent és la protecció dins del Paratge natural d’interès natural del Pedraforca  (1982) al qual se sobreposà el Parc natural del Cadí-Moixerò (1983).

No cal molta imaginació per declarar que l’Avet de les Molleres és un supervivent del Bosc de Gresolet, que ha sobreviscut als fets esmentats que van passar a “casa seva”, a la seva contrada.

Actualment al Bosc de Gresolet hi tenim 12 arbres monumentals (AM; en 7 declaracions, 2016) també serien una família de supervivents dels esdeveniments esmentats: 

Faig Gros de les Molleres, part basal,
2020-11-17 [J. Plaza]
AM Faig Gros de les Molleres
(ND), és l'Avi del bosc, el faig de canó més gruixut de Catalunya i l'arbre més gruixut del parc natural del Cadí-Moixeró. Presenta un gros tronc i gruixudes arrels que han quedat al descobert per l'acció de l'erosió sobre el vessant de pendent fort. Les ondulacions del tronc i les arrels entapissades de molsa li donen un aspecte fantàstic. Es troba força malmès (no fa gaire n’han caigut algunes besses) i té podriment a la cara nord del tronc.


Faig Gros de les Molleres,
rètol [E. Parés]
"Vell faig, avi del bosc, 
del qual antany fores senyor;
ara, majestuosament, 
comença a apagar-se 
la teva esplendor;
però de la teva petja
sempre en romandrà la remor"

      Marc Sallent, 2015


Pi Vell de la Pleta dels
Baganesos (c. 2012)

AM Faigs del Clot de l'Om I, II, III, IV
AM Pins Vells de la Pleta dels Baganesos I-II-III-IV (N↓)
AM Pi del Roc dels Castellots (N↓)
AM Faig Setrill de la Baga de Gresolet

L’estat d’alguns d’aquests arbres monumentals reflecteix llur vellesa:
N↓ = en procés de decandiment
ND = en procés de decandiment, acaballes



Per allò de “Una imatge val més que 1.000 paraules” i com a compendi de la informació donada, el mapa següent (del “Mapa turístic de Saldes”) inclou:

Una visió general del territori on s’ubica el Bosc de Gresolet (Saldes) amb:
- Arbres monumentals (Avet de les Molleres i 11 més)
- Alguns dels noms ressaltats de llocs citats per Santiago Llensa i de Gelcen en les excursions esmentades, que va fer el 1936 i el 1946.


Podeu trobar més informació a:

Web oficial: “Arbres i arbredes monumentals - Berguedà” (que en la nova versió 2020les fotos dels arbres estan retallades i, en general, una mica borroses, etc.).

Wikiloc:Del Santuari de Gresolet a l’Avet de les Molleres”. L’itinerari també passa pels AM Faigs del Clot de l'Om i per l’AM Faig Gros.

Vila, J., 2019-08-01. “Del Santuari de Gresolet a l’Avet de les Molleres” (vídeo 2’ 42’’). L’Avet és veu al minut 2’ 21’’, l’itinerari també passa pels AM Faigs del Clot de l'Om i per l’AM Faig Gros.

El Bosc de Gresolet, a redós Pedraforca, un símbol per a Catalunya

Vessant NE del Pedraforca amb la falda coberta pel Bosc de Gresolet
[J. Plaza]


Comentaris