Els ocells (I)

Escrit per Joan-Ignasi Elias

Àmbit sociocultural

Els ocells -també anomenats aus i moixons- han aparegut a la cultura i l'art des de temps prehistòrics, quan se'ls representà a les primeres pintures rupestres. Més tard, foren utilitzats en l'art i el disseny religiós i simbòlic, com per exemple en el magnífic Tron del Paó dels emperadors mogols i perses.

Algunes espècies són vistes de manera diferent d'una cultura a l'altra. Els mussols s'associen amb la mala sort, la bruixeria i la mort a parts de l’Àfrica, mentre que a gran part d'Europa se'ls veu com un símbol de saviesa. Els puputs eren sagrats per als antics egipcis i símbols de virtut per als perses, però a gran part d'Europa se'ls considerava uns lladres i a Escandinàvia se'ls veia com un presagi de guerra.

Els ocells tenen papers destacats i diversos en el folklore, la religió i la cultura popular. En la religió, poden ser o bé missatgers o bé sacerdots i líders d'una deïtat, com per exemple en el culte de Makemake, en què els Tangata manu de l'illa de Pasqua esdevenien cabdills, o com a assistents, com en el cas de Hugin i Munin, dos corbs que xiuxiuejaven notícies a l'orella del déu nòrdic Odin. Els àugurs eren sacerdots encarregats d'interpretar les "paraules" dels ocells i d'observar els auspicis per predir el futur. També poden ser símbols religiosos, com quan Jonàs (en hebreu: יוֹנָה, "colom") encarnà la por, la passivitat, el dol i la bellesa que tradicionalment s'associen als coloms.

A vegades, les aus han estat deïficades, com és el cas del paó, considerat com la Mare Terra pels pobles dravidians de l'Índia. Algunes també han estat vistes com a monstres, incloent-hi el mític roc o el llegendari pouakai dels maoris, un ocell gegant capaç d'atrapar humans.

L’au Fènix

En l'antiga mitologia egípcia, en què s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat. El fènix és un ocell mascle, amb les plomes daurades i vermelles, molt belles que, quan arriba a la fi del seu cicle vital, fa un niu de branquillons de canyella i després l'encén. El niu i l'ocell es cremen amb fúria i queden reduïts a cendra, de la qual sorgeix un nou i jove fènix. El fènix nou embalsama les cendres del vell en un ou de mirra i el porta a Heliòpolis ('la ciutat del sol', en grec), situada a Egipte. Es creia que el fènix es regenerava de les ferides d'un adversari, per la qual cosa era gairebé immortal i invencible, un símbol del foc i de la deïtat.

Encara que les descripcions i les referències als anys que viu varien, el fènix esdevingué popular en el cristianisme primitiu i en la literatura com a símbol de la resurrecció, de la immortalitat i de la vida després de la mort. Així, també ha tingut i té un ampli espectre simbòlic en la cultura popular, la mitologia, la religió i la música.

La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus. Consisteix en diferents representacions al carrer i amb la participació ciutadana, de les quals n'és característica la presència de foc, pirotècnia i elements d'origen religiós. És Festa patrimonial d'interès nacional des del 1983 i el 2005 fou declarada «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO.

L’Àliga de la Patum de Berga / la patum.cat

Hi trobem, precisament, l'Àliga, que és una bèstia, de cartó pedra i fusta, que representa un ocell d'aquesta espècie; de grans dimensions, amb el cap cenyit per una corona comtal, amb les ales plegades i el bec obert. En el bec porta branques de llorer, olivera i clavells. Aquesta figura executa el ball amb més valor coreogràfic i musical de tota la Patum. Data del 1756 i simbolitza el poder, la dignitat, la pau i la justícia.

Pollastre de raça Prat / Amadeu Francesch

D’altra banda, en l’àmbit socioeconòmic, cal tenir en compte que els ocells domèstics criats per la seva carn i els ous, anomenats aviram, són la principal font de proteïna animal que consumeixen els humans. Així, els pollastres formen la major part de l'aviram consumit pels humans, tot i que els galls dindis, els ànecs i les oques també són relativament comuns.

També es cacen moltes espècies d'ocells per obtenir-ne la carn. La caça dels ocells és una activitat majoritàriament recreativa, excepte a les àrees molt subdesenvolupades; una activitat que en els darrers temps intenta trobar-se en equilibri amb la sostenibilitat de les espècies.

Altres productes aviaris amb valor comercial són les plomes (especialment el plomissol de les oques i els ànecs), que es fan servir com a insolació en roba i llençols, i els excrements dels ocells marins (guano), que són una font valuosa de fòsfor i nitrogen per a l’adob de terres.

Actualment, hi ha milions d’ornitòlegs, científics i amateurs, arreu del món. Així mateix, els humans hem domesticat ocells per tenir-los com a animals de companyia i per a fins pràctics. Els ocells amb colors llampants, com ara els lloros i els minàs, són criats en captivitat o tinguts com a animals de companyia, una pràctica que ha dut al tràfic il·legal de certes espècies amenaçades. Fa segles que s'utilitzen falcons i corbs marins per a la caça i la pesca, respectivament. Els coloms missatgers es remunten com a mínim a l'1 aC i encara tingueren un paper rellevant a la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, avui en dia aquestes activitats es duen a terme més aviat com a lleure, entreteniment, turisme o esport.

Lori tricolor o cotorra tricolor / desigunpro.com

Frases populars amb ocells de protagonistes

▷ Més val un moixó a la mà que una àguila volar: Aconsella aprofitar l'ocasió quan es presenta i conformar-se amb el que pot ser.

▷ Pardal pot significar: Home astut, que obra en profit propi o bé persona que és curta de gambals; també, popularment, penis.

▷ Per Nadal, pas de pardal. Dita sobre el pas del temps, amb referència a la claror del dia.

▷ Repetir-se com un lloro: Persona molt xerraire.

▷ Semblar una cacatua: “Jo confesso que la tia Paulina em va desconcertar, de primer moment: em semblà una mena de cacatua intolerable; però així mateix he de confessar que vaig ser molt injust, perquè la seva veu no era antipàtica, sinó tot al contrari, i ben aviat la impressió de disgust va convertir-se en una muda joiositat.” (Paulina Boixareu, Josep M. de Sagarra)

▷ Semblar un lloro: Persona molt lletja. Dona que va molt pintada o d’una manera grotesca.

▷ Ser un àguila: Persona perspicaç.

▷ Ser un cap de pardals: Expressió usada per a referir-se a una persona sense seny, que no ha arribat a l'estat de maduresa mental / no tenir seny.

▷ Tenir el cap ple de pardals: Tenir pensaments fantasiosos.

▷ Voltor: En expressions metafòriques de ‘carronyaire’, ben actuals, com “els fons voltor” i “els inversors voltor”.

▷ Xerrar com una cotorra: Persona que parla fora mesura.

Voltor comú / dBalears

Música

El Cóndor pasa

És una sarsuela peruana, amb música del compositor peruà Daniel Alomía Robles el 1913 i el llibret de Julio de la Paz.

Inclou entre les seves 7 partes musicals la famosa melodia homònima basada en la música tradicional andina del Perú. El 1965, el músic nord-americà Paul Simon va escoltar per primera vegada la versió de la melodia de la banda Els Incas en una actuació que va tenir lloc al Théâtre de l'Est parisenc en què tots dos van participar.

En podem escoltar la seva versió.

El Cant dels ocells

Cançó popular catalana en la qual els diferents ocells celebren el naixement de Jesús. La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita. Interpretada per Pau Casals al començament dels seus concerts des de l’exili del 1939, ha estat considerada com un símbol nacional.

Podem escoltar la versió de Pau Casals. També en podem escoltar la versió cantada per la Victòria de los Ángeles.

L’ocell de foc

Composició musical i ballet. És un ballet de dansa clàssica en dues parts i set quadres basat en els contes tradicionals russos del mateix nom, amb llibret d'Aleksandr Golovín i música d'Ígor Stravinski (1910). El príncep Ivan, que ha sortit de caçar a la nit, s'endinsa sense saber-ho en el jardí encantat del malvat Kasxei l'Immortal. De cop i volta, se li apareix un ocell de plomatge resplendent que vola entre els arbres.

En podem escoltar un fragment, dirigit pel mateix Stravinski:

El rossinyol

També coneguda com a Rossinyol que vas a França, és una cançó tradicional catalana que ha mantingut la seva popularitat fins als nostres dies, en què s’exposen les queixes de la malcasada o malmaridada. Des de la lírica medieval que són constants les cançons que posen un plany en boca de la noia acabada de casar, en una societat on els casaments habitualment eren pactats entre els pares i les famílies, sense que la filla hi tingués gaire intervenció.

La podeu escoltar en la veu de la cantant nord-americana Joan Baez:

Rossinyol, que vas a França, rossinyol

Encomana'm a la mare, rossinyol