Les muntanyes (II)

Després de les muntanyes (I), continuem la nostra passejada muntanyenca, ara des dels vessants literaris i de cinema.

Llibres

> Tor, tretze cases i tres morts - Carles Porta i Gaset – Edicions La Campana

Tretze veïns, amos d’una muntanya, al poble de Tor, tocant a Andorra. Poderosos que s’enfronten. Interessos, contraban, l’orgull de la força. Estranys assassinats i sentències que fan créixer la crispació.

Carles Porta ha investigat la història de Tor, la muntanya maleïda. Hi va anar, la primera vegada, per fer un «30 Minuts» per a TV3. I hi va quedar atrapat. Durant vuit anys ha tornat repetidament a Tor, per parlar llargament amb uns personatges difícils, plens d’odi, de por i de secrets.

Aquest és el llibre d’una arriscada aventura periodística convertida en narració literària –recordant el nord-americà Truman Capote. Les escenes més tenses i també les més grotesques, retrats de personatges que impressionen per la seva ràbia encesa. A Tor, tretze cases, tres morts, hi ha el misteri que continua. Com la ira del vell Palanca: «Me van robar, me van intentar matar, i encara sóc jo lo cabró! Només em queda una solució: morir matant!»

També podeu recuperar-ne els episodis de ràdio a https://www.ccma.cat/catradio/tor/ i el reportatge del ‘30 minuts’.

> Muntanyes maleïdes - Pep Coll - Editorial Empúries

En Pep Coll comença el seu viatge per la fantasia i l'humor dels habitants de les valls pirinenques. De les boques esdentegades dels últims vells del Pirineu, l'autor ha escoltat més de 150 històries fabuloses d'esllavissades de neu i de barrancades de fang, d'homes-llop i de dones-pantigana, de morts que tornen de l'altre món i de vius que emigren cap a les ciutats. Pep Coll ha arribat amb el temps just per oferir-nos aquest viatge al·lucinant a l'antiga Arcàdia dels pirinencs, al paradís turístic 'avui, a l'autèntic infern de les Muntanyes Maleïdes’.

> La muntanya màgica - Thomas Mann - Editorial la butxaca

La muntanya màgica (en alemany, ‘Der Zauberberg’) és una novel·la de Thomas Mann que es publicà el 1924. Es considera la seva novel·la més important i un clàssic de la literatura en llengua alemanya del segle xx. Ha estat traduïda a nombroses llengües. El jove enginyer Hans Castorp fa una visita de tres setmanes a un cosí que és en un sanatori alpí per a tuberculosos, però l'estada s'allargarà d'una manera imprevisible. En l'ambient decadent del sanatori, que Mann descriu amb una delectança gairebé morbosa, Castorp viu un procés de formació i transformació sentimental i intel·lectual que dona lloc a una impressionant summa del saber modern, una mena de novel·la d'aventures ideològiques. Entre aquests temes ocupa un lloc rellevant el del "temps", fins a l'extrem que el mateix autor la qualificà de "novel·la del temps" (‘Zeitroman’), però també es dediquen moltes pàgines a discutir sobre la malaltia, la mort, l'estètica, la política, etc.

> Cims borrascosos - Emily Brontë - Editorial la butxaca

Cims borrascosos, una de les grans novel·les del segle XIX anglès, narra la història d'amor tèrbola i apassionada entre Heathcliff i Catherine. Amargat i pertorbat per un passat que no és capaç d'oblidar, Heathcliff malviu per la seva set de venjança i provoca la infelicitat de tots els que l'envolten. L'obra presenta, en un ambient misteriós i tràgic, l'esclat d'una passió violenta, però buida de sensualitat. El clima de puritanisme i la ingenuïtat en la visió d'alguns personatges fan encara més remarcable la intel·ligent concepció de la narració, efectiva i potent, que ha fet que sigui considerada una obra mestra.

S'ha adaptat al cinema en diverses ocasions, a la televisió i també al teatre. El compositor Carlisle Floyd va compondre una òpera basada en aquesta novel·la, amb el mateix títol, ‘Wuthering Heights’, estrenada el 1958.


> La Muntanya de l’ànima – Gao Xingjian – Columna edicions

La novel·la es basa en el propi viatge de l'autor cap a la Xina rural, inspirat en un fals diagnòstic de càncer de pulmó. La novel·la és un relat autobiogràfic i parcialment fictici del viatge d'un home per trobar la fabulosa muntanya Lingshan.  

A la Xina, a l'inici dels anys vuitanta del segle XX, el personatge designat amb el pronom personal ‘jo’, emprèn un viatge per fugir dels maldecaps i dels neguits de la vida de la capital. L'atzar -dues tasses de te que xoquen damunt la tauleta del compartiment del tren, fet que posa en contacte dos desconeguts- el porta sobre la pista d'una misteriosa muntanya. 

Des de l'inici, la història arrossega el lector a un immens viatge per una Xina oculta, d'una riquesa infinita: recerca amorosa i espiritual, retrobament dels orígens de l'home i de la civilització xinesa, anhel de la veritat, de la saviesa, de la puresa i un retorn a la infància. Un retrat profund de la Xina a través de la seva història , de la seva filosofia, del seu art, de la gent, dels costums, dels pobles, de la seva forma de vida. A mesura que avança el relat, el ‘jo’ esdevé ‘tu’ i les dues veus s'alternen i s'encreuen per formar un text ben original.

> Canigó – Jacint Verdaguer – Quaderns Crema

Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer, que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Consta de més de quatre mil versos en dotze cants i un epíleg. El tema és el del naixement de la nació catalana a les valls pirinenques a l’època carolíngia.

Aquesta història, en la qual apareixen també elements mitològics, conté una descripció geogràfica dels Pirineus catalans, que es desenvolupa a través de la figura mítica del comte Tallaferro, un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns. El mite està basat en el personatge històric de Bernat Tallaferro.

L'acció transcorre als Pirineus durant el segle XI. La història comença quan Gentil, fill del comte Tallaferro, després de ser armat cavaller a l'església de Sant Martí del Canigó, s'afegeix a l'exèrcit cristià que està en missió de parar l'atac dels musulmans. Més tard, el noi, que fa guàrdia al castell de Rià per evitar un atac dels àrabs, contempla el Canigó mentre el seu escuder li comença a parlar de les fades que hi viuen, i ell decideix de traslladar-s'hi.

> 1001 Curiositats dels parcs naturals de muntanya de Catalunya – Ferran Alexandri – Editorial L’Arca

Aquest llibre —que es complementarà amb un segon volum sobre els parcs de mar i de les serralades litorals— descriu els millors paisatges dels parcs pirinencs i de les serralades prelitorals de Catalunya, amb tota mena de dades i detalls sorprenents, amb anècdotes interessants i itineraris recomanats: El secret de Franco a la Mollera d’Escalarre. L’herba de la gota, la planta carnívora dels Pirineus. L’exili de la Mare de Déu de Núria. Les llegendes del Pedraforca. L’escorpí cavernícola de la Garrotxa. El Montseny, la muntanya d’ametistes. El camí dels Monjos del massís de Sant Llorenç del Munt. El viatge de Wilhelm von Humboldt a Montserrat. La cartoixa d’Escaladei al peu del massís de Montsant. Els Ports, terra de bandolers i conteses.

> Visions dels Pirineus –entre la Renaixença i el Modernisme- Teresa M. Sala – Universitat de Barcelona 

Visions dels Pirineus inicia la col·lecció ‘Quaderns d’Art i Natura’ amb un recorregut que arrela en la Renaixença i creix durant el Modernisme, moment en què s’origina un determinat relat sobre el territori que té ingredients de descoberta, d’estudi científic i valoració patrimonial, però sobretot de ruta excursionista. Els camins inspiradors que poetes, artistes, excursionistes i científics van recórrer componen una espècie de retaule format per impressions, dibuixos, imatges, fragments literaris, pensaments...

En aquestes pàgines l’eix vertebrador són les visions, que tant poden venir del camp de les ciències i les lletres com de les arts, de manera que la selecció discorre per diverses formes de veure i interpretar el paisatge.

Cinema

Cims borrascosos – William Wyler – United Artists

Cims borrascosos (títol original en anglès ‘Wuthering Heights’) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per William Wyler i estrenada el 1939. És una adaptació de la novel·la del mateix títol d'Emily Brontë.

Els Earnshaws són terratinents en l'Anglaterra del segle xix. Un dia el pare arriba a casa des de la ciutat amb un noi que s'anomena Heathcliff (Laurence Olivier). El fill, Hindley (Hugh Williams), el rebutja, però en canvi la seva germana Cathy (Merle Oberon) hi estableix una estreta relació d'amistat. Després de la mort dels pares, els joves són independents i feliços, si bé segueix l'enemistat de Hindley envers Heathcliff. Les coses canvien quan Cathy comença a veure Edgar (David Niven), el fill d'un ric veí.

Repartiment: Merle Oberon, Laurence Olivier, David Niven, Edgar Linton i Geraldine Fitzgerald. Premis: (1940) Oscar a la millor fotografia per a Gregg Toland. Nominacions: (1940) Oscar a la millor pel·lícula, Oscar al millor director per a William Wyler, Oscar al millor actor per a Laurence Olivier, Oscar a la millor actriu secundària per Geraldine Fitzgerald, Oscar al millor guió adaptat per a Charles MacArthur i Ben Hecht, Oscar a la millor direcció artística per a James Basevi, Oscar a la millor banda sonora per a Alfred Newman

Cold Mountain – Anthony Minghella – Mirage Enterprises

És una pel·lícula dramàtica d'amor i guerra escrita i dirigida per Anthony Minghella el 2003. La història, basada en un best-seller del mateix nom de Charles Frazier, segueix els camins de tres personatges que es troben en uns Estats Units commocionats per la guerra civil i han de lluitar per la seva supervivència. Els seus protagonistes són Nicole Kidman, Jude Law i Renée Zellweger, encara que com a secundaris també hi participen Donald Sutherland, Philip Seymour Hoffman i Natalie Portman. Cold Mountain, on la pel·lícula està ambientada, és una muntanya real del Pisgah National Forest, al comtat de Haywood a Carolina del Nord (EUA).

El film va obtenir set nominacions als Oscars de l'Acadèmia, a més de vuit als Globus d'Or i tretze als Bafta; premis en els quals Renée Zellweger sempre en va recollir el guardó a la Millor Actriu Secundària. 

Brokeback Mountain – Ang Lee – Good Machine

El film, de 2005, èxit comercial i de crítica, és protagonitzat per Heath Ledger, Jake Gyllenhaal, Anne Hathaway i Michelle Williams. La franca descripció que fa la pel·lícula d'una relació homosexual de llarga durada, incloent-hi els aspectes romàntics i físics, ha generat tanta alegria com polèmica. Ha estat doblada al català.

Conta la història d'Ennis Del Mar (Ledger) i Jack Twist (Gyllenhaal), dos homes joves i pobres que es coneixen i s'enamoren en un treball de cuidadors d'ovelles a la muntanya Brokeback a Wyoming (EUA) l'estiu de 1963. La pel·lícula segueix l'amor d'ells dos durant les dues dècades següents i ens mostra la seva complexa relació emocional i física, que continua després que els dos s'hagin casat amb dues dones (Hathaway i Williams) i hagin estat pares.

El guió va ser escrit per Diana Ossana i l'autor guanyador d'un premi Pulitzer Larry McMurtry, i està basat en un relat curt del mateix nom de la novel·lista estatunidenca Annie Proulx. 

007 Al servei secret de sa Majestat 

Un matí a la platja, James Bond rescata una bella, però emocionada comtessa d’ofegar-se. El seu pare, el cap d'un dels sindicats del crim organitzat més grans d'Europa, és amic de Bond i li suggereix que la pugui desposseir per ajudar-la a tractar els seus problemes. Això és força descarat fins i tot per a Bond, però està d’acord de totes maneres perquè el mafiós té accés a informació fora de l’abast de les organitzacions oficials.

Una part important del film es desenvolupa en un restaurant al cim de la muntanya Schilthorn, a gairebé 3.000 metres d'alçada. La seva cabina gira. Triga gairebé una hora a fer una volta completa, i això permet contemplar unes panoràmiques úniques de tots els cims properes, les més altes dels Alps. Un espectacle. Tot en el seu interior recorda el rodatge del film, l'únic protagonitzat per George Lazenby, que va substituir Sean Connery, amb Diana Rigg i Telly Savallas.

El restaurant Schilthorn Piz Gloria, Alps suïssos
 / Denis Barthel
A més, pensant en els fans de l'agent, han recreat un petit museu dedicat a la pel·lícula on els visitants poden no només identificar les localitzacions a la zona, veure en un cinema panoràmic algunes de les escenes més famoses del film (com la persecució esquiant). També es pot emular Bond amb diverses simulacions interactives.

Mireu el vídeo de la famosa persecució d'esquí a la pel·lícula.








Comentaris