El Banc de Llavors de Catalunya: encara no ha pogut ser una realitat

Escrit per Ricard Estrada i Carles Folch 

S’ha perdut una oportunitat d’innovació i d’iniciar un model de col·laboració publicoprivada. Una nova manera de treballar per aconseguir objectius d’interès general per a tota la societat, com és la conservació i la recuperació de varietats vegetals, a través del manteniment en bones condicions de les corresponents llavors que permeten la seva multiplicació o també de material vegetal de reproducció vegetativa. El germoplasma és un capital natural que no tenim estimat de manera permanent.

Són moltes les entitats que amb ajudes públiques o en col·laboracions amb universitats fa temps que treballen en la recuperació i la conservació de varietats vegetals. Aquesta feina requereix unes instal·lacions específiques (cambres frigorífiques, camps de cultiu, regadius, hivernacles, laboratoris, panels de tast...) per a la conservació, caracterització  i multiplicació de les llavors i del material vegetal de reproducció vegetativa i una gestió comuna de tota la informació que aquesta activitat genera.

Posar en comú instal·lacions, establir una economia d’escala pel que fa als costos, establir una veritable xarxa de col·laboració publicoprivada i fer una difusió conjunta de la conservació de les varietats locals de Catalunya s’hauria pogut iniciar amb la creació d’un ens de mutualitat  i així instaurar un veritable banc de recursos fitogenètics de Catalunya.

S’ha optat, però, per la creació del Banc de Llavors de la Generalitat de Catalunya, a través del Decret 73/2020, de 21 de juliol (DOGC 23 de juliol de 2020), gestionat pel Servei d’Ordenació Agrícola. Això ja és un primer pas. Certament, aquesta també és una manera administrativa de gestionar aquest capital genètic viu, que de moment ha aconseguit catalogar 200 varietats (vegeu gràfic d’elaboració pròpia) de 26 espècies diferents de conreus hortícoles, fruiters, olivera i vinya. 

Sap greu que no s’hagi sabut trobat una manera més atrevida i innovadora de conservar tot aquest material vegetal. Compartint i aprofitant pressupostos finançats amb recursos públics principalment de les Universitats, Diputacions, Consells Comarcals i Ajuntaments, però també per entitats privades i fins i tot de la UE o d’altres departaments de la Generalitat, com és el de Territori i Sostenibilitat.

La gestió d’aquest material requereix ciència, programes de treball de llarga durada i interès i vocació per la conservació patrimonial, com han demostrat entitats com la  la Fundació Miquel Agustí (FMA) que, en col·laboració amb la UPC, manté més de 3.500 accessions que es multipliquen i es caracteritzen i es reparteixen gratuïtament. I entre algunes altres com l’Associació Agrocultural d’Amics de l’Observatori Varietats Ribagorçanes, ERA -Associació Espai de Recursos Agroecològics-, Fundació Terrassenca Sant Galderic, Cultures trobades, Les Refardes.

El decret de creació del Banc de Llavors de la Generalitat de Catalunya limita la col·laboració amb altres bancs de germoplasma, així com amb entitats públiques i privades que treballin en l'àmbit de la conservació de llavors a Catalunya, a l'exclusiva finalitat de garantir la regeneració del material del Banc de Llavors (article 4.f. del Decret).

Avui tenim doncs banc de germoplasma a la FMA, a L’Era, Pallars, Horts amb plantacions de conservació de varietats a l’IRTA, a Parcs Naturals, a Parcs Agraris i entitats privades.

Hem de fer l’esforç d’aplicar el principi de la mutualitat. Ho sabrem fer?


Comentaris

Manuel Costa Fernández ha dit…
Els polítics contemporanis obliden, sovint, que el seu poder no és res més que una delegació temporal que la societat els hi atorga i que tota la seva acció ha d’estar participada per aquesta, quin benestar és l’objectiu final.
Unknown ha dit…
Els càrrecs polítics ja fa molt de temps que no estan a l'altura, generalment ni tenen cap mena de coneixement tècnic del lloc que ocupen, ni tenen gens d'interès a fer res de nou, solament seguir el corrent i no donar feina a qui l'ha col·locat: El problema és el funcionariat, subdirectors i caps de servei i de secció, que fa molts anys que s'arrosseguen per l'administració, molts d'ells es creuen impunes, són prepotents i no accepten cap aportació tècnica externa que millori el servei públic.