25 anys de prevenció dels incendis forestals a Catalunya, un dels llegats d’en Jordi Peix Massip

Article escrit per Esteve Canyameres i Xavier Castro

La prevenció és com la vida sana: tothom sap que és bona, però  es practica menys del que seria bo; o portem la prevenció en el cor, però no tant a la cartera.


Vivim en una societat que ha minimitzat uns riscos i n’ha promocionat uns d’altres. La paraula prevenció és una paraula que es fa servir sovint, tot i que quan més s’escolta és després d’un desastre. Hi ha un gran consens que, per fer front a esdeveniments catastròfics, cal fer prevenció. Hi ha un gran acord en el fet que la prevenció forma part de la solució, de la solució més desitjable, més correcta, més definitiva. Si bé aquest consens és general, també hi ha un consens ampli en pensar que no es fa tota la prevenció que caldria.

Potser vivim en una societat descuidada, despreocupada o poc conscient? Si bé podem trobar alguns exemples d’això, l’experiència no avala aquesta percepció. Hom creu que cal buscar les raons en una altra direcció.

Una primera raó la podem buscar en què l’èxit de la prevenció no és notícia. Degut a l’arquitectura del nostre cervell, recordem millor els fets excepcionals que els quotidians. A més, aquests esdeveniments excepcionals, en general, no els relacionem amb imatges que facin referència a la prevenció. Si provem de recordar una imatge d’un esdeveniment de gran incendi forestal, possiblement ens vindran al cap les imatges d’un helicòpter d’extinció, o d’un bomber prop de les flames, o d’un paisatge cremat. Cap d’elles no és una icona de la prevenció d’incendis forestals. Així, quants ens plantegem què cal fer, el nostre cervell porta al nostre conscient les imatges guardades i ens fa la proposta de començar a treballar a partir d’elles. No és un bon inici per a la prevenció, que només arribarà després d’una profunda reflexió.

Una segona raó podria ser que vivim en el món de la immediatesa. Vivim en un món en què demà és tard. La prevenció no encaixa bé en un món com aquest. En aquest demà de què parlem, entès com unes hores o uns dies després d’avui, no es poden veure els resultats de la prevenció. Poques vegades podem anomenar prevenció a allò que dóna resultats avui o demà. 

Per últim, i parlant des d’una perspectiva economicista, per fer prevenció s’han de mobilitzar recursos normalment escassos. El sistema prima el rendiment a curt termini. Els recursos són requerits per infinitat de problemàtiques que porten el segell “avui”,  problemàtiques urgents, necessitats immediates. Això no és una ironia. En els temps en què vivim, no cal tenir gaire imaginació per trobar-ne exemples. A tothom se’ns acudeixen actuacions peremptòries on abocar els recursos limitats de què disposem. A tothom ens venen al cap situacions que acabaran malament, entre altres coses, per manca de recursos.

Aquest conjunt de factors fan difícil apostar per la prevenció. No és qüestió de canviar de criteri, no és que no ho vulguem, no és perquè siguem descuidats o negligents de mena. Cal tenir clar aquesta realitat per no flagel·lar-nos més enllà d’allò necessari.

Fa 26 anys, Catalunya va patir una d’aquestes catàstrofes que han quedat en la retina dels qui la vàrem viure: durant la primavera i l’estiu de 1994 van cremar a Catalunya més de 70.000 ha forestals, en uns incendis d’una magnitud encara més gran de la que ja apuntaven els incendis de la dècada dels 80.

En acabar els incendis, es va iniciar la cerca de les causes últimes de la desgràcia. Era aleshores DG de Medi Natural el Sr. Jordi Peix i Massip. Va arribar a la conclusió que la principal causa de  la desgràcia era que l’Administració no tenia prou preparat el país. Ell ho deia provocativament: “la culpa és de la Generalitat”, deia, deixant bocabadats els seus interlocutors, que el que esperaven sentir eren excuses de mal pagador.

A partir de llavors es va posar mans a la feina i va engegar línies de treball noves i en va reforçar d’altres. Entre les noves, cal destacar la predicció de les situacions que afavorien els grans incendis forestals, la lluita contra les causes o la creació del Centre de la Propietat Forestal. Entre les activitats ja existents a les quals va donar impuls trobem les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal). Quasi totes aquestes mesures es poden aixoplugar sota un mot: prevenció. Aquesta aposta per la prevenció la va consolidar durant la seva estada a la DG i des del Departament després. 

Va construir un guió de treball de la prevenció d’incendis centrada sobretot en quatre conceptes:  a) autoprotecció (tot i tothom s’ha d’autoprotegir del foc); b) previsió i predicció de les situacions molt adverses de risc d’incendis forestals grans; c) lluita contra les causes d’origen antròpic i seguiment de les causes naturals per saber quan i a on es produiran; i finalment, d) que el risc d’incendi per humans no creixi en cada nova activitat que fem o infraestructura que construïm. Tot això mantenint i fomentant també tot el que de positiu havia deixat el programa ‘Foc Verd’  iniciat el 1987. La participació ordenada de la població civil en la prevenció i suport a l’extinció d’incendis forestals (les Agrupacions de Defensa Forestal i els Voluntaris Forestals), els agents rurals, el foment de la modernització del sector forestal, etc.

En Jordi Peix, amb la seva manera de ser curiosa i sempre “barrinant”, ens posava nerviosos als joves tècnics que en aquell temps ens vàrem incorporar a la Direcció. Sobretot quan senties al teu darrere la fatídica frase típica d’en Jordi: una pregunta?  A partir d’ací, podien caure 8 temes d’anàlisi, o 10 actuacions concretes, o un examen en tota regla. Ell preguntava a tort i a dret, als especialistes, científics, savis, gent gran, forestals, pagesos, a gent del país, de fora, i fins i tot als americans que en aquell moment eren els més avançats en la lluita contra el foc forestal. I de tot això, en va fer un model de futur per al futur.

De fet, des que en Jordi Peix va endegar la prevenció d’incendis forestals a Catalunya l’any 1995, i fins ara, les seves línies de treball han estat, si més no, respectades per les diferents persones que l’han succeït en el càrrec i, algun d’ells, també l’han prioritzada. Ha estat avalada per tots els diferents governs que ha tingut Catalunya  fins a l’actualitat. Avui dia, després de 25 anys de seguir aquesta línia de prevenció (un fet poc habitual per ser prevenció, com ja s’ha explicat abans), podem dir que hi han hagut uns resultats esperançadors. És difícil mostrar resultats de la prevenció aïllats dels altres que intervenen en el foc forestal. Hom creu que, en aquest cas, el resultat és visible.  


La primera gràfica ens mostra un patró descendent del nombre d’incendis forestals. Aquest descens té encara més valor perquè, com es pot apreciar, el nombre de dies crítics de perill no ha deixat de créixer. La segona gràfica ens mostra les hectàrees cremades per quinquenni des de 1980. Sens dubte, el descens del nombre d’incendis hi ha tingut un paper important.

Amb aquest article recordem a en Jordi Peix, una persona generosa que va donar un fort impuls a la prevenció en la lluita vers els incendis forestals. El seu ideari després de vint-i-cinc anys continua marcant el dia a dia dels qui treballem en prevenció.

Foto: Banc dels Aliments, Homenatge a Jordi Peix i Massip, 16 octubre 2014

Comentaris

Joaquim Perramon ha dit…
Realment en Jordi Peix és una figura impressionant. Haurien de fer una reflexió de perquè no hi ha més com ell.
Tere ha dit…
I a més, es feia estimar ! La gent del Port, sempre guardarem un bon record seu !
Joan Gamundi ha dit…
Una gran persona. Vaig empatitzar molt amb ell. I un exemple de com va afrontar la infermetat. Ha deixat una gran empremta.
Unknown ha dit…
Jordi Peix, entusiasta director, emprenedor, bon coneixedor del país i les persones. Un privilegi haver compartit diferents etapes. Només tinc que paraules d'agraïment. Sovint el tinc present.
Santi Planas
David Coll ha dit…
Va fer bona feina i era una persona que provocava sempre per tal que reflesxionessim sobre si el que es proposava tenia o no sentit.
Un savi, entregat a la feina i una persona molt treballadora, creia en el Servei Public per a la ciutadania.
Unknown ha dit…
Com el Jordi no se'n troben... Costa de trobar algú amb el seu esperit inquiet i seré al mateix temps, aquella persona de confiança que a més en sabia de tot i que ho sabia transmetre.

A tots els que el vam conèixer, ens ha quedat la seva petxada amable, curiosa i intel·ligent, el saber dir les coses interpel·lant el sentit crític i la seva bondat. La seva eterna curiositat per tot.

Una gran persona.
Albert Gutièrrez ha dit…
Com a Agent Rural (forestals)vaig veure un Director General amb molta categoria, tant humana com de gestió. De ben cert que ha deixat una bona petjada. Recordo d'ell la seva humilitat, el respecte amb que tractava als seus col·laboradors. El meu reconeixement al seu esperit de bondat.
Joan Vallhonrat ha dit…
Recordo el Jordi Peix i Massip en diferentsa situacions, tant fent de director general com en debats de la ICEA. Va ser un autèntic exemple en la gestió pràctica de la feina que li va ser encomanada. Una persona humil i intel·ligent, que preguntava a tort i a dret per conèixer.... una vegada, quan jo em trobava destinat a l'Oficina Comarcal del DARP a Osona en qualitat d'enginyer forestal de comarca, vaig rebre una trucada seva per demanar-me l'opinió sobre uns treballs forestals determinats. Ell, volia estar informat de primera mà però sobre tot gaudir de l'empatia del seu personal amb el qual treballava.
El Jordi, ha deixat un bon llegat en moltes persones que el vam conèixer!
Anton Vallvey ha dit…
Molt bé, vint-i-cinc anys de prevenció d'incendis forestals. Si els serveis d'extinció, des de la creació del GRAF, aquest, s'ha professionalitzat, especialitzat i a més és un referent a nivell internacional. La pregunta és: Que ha fet de meritori aleshores la nomenada avui direcció general d'ecosistemes forestals? Que és qui en teoria, promou i executa els treballs de prevenció d'incendis forestals. Crec que seria millor crear una direcció general (agència) que tingués totes les competències exclusives en prevenció i extinció. I sobretot, al timó no un polític de pa sucat amb oli, sinó un càrrec tècnic competent.

Anton Vallvey