Les noves tecnologies digitals en el sector agrari (III)

Ús d’aplicacions mòbils i visors de dades

Escrit per Josep Adroher Carbó

La tecnologia mòbil ha revolucionat la forma de comunicació i d’interactuar amb la societat. Actualment, existeixen milions d’aplicacions mòbils (apps) disponibles en diversos sistemes operatius per a multituds de funcions i sectors. El sector agroalimentari no n’és una excepció, atès que també compta amb una gran varietat d’apps enfocades a les diferents baules de la cadena agroalimentària: agricultors, indústria, distribució, administracions, instituts de recerca, institucions financeres, etc. 

Utilització app FotoDUN
Les apps més freqüents per al sector agrícola i ramader es poden classificar en: 
  • Apps per al clima: aquestes apps permeten conèixer l’estat actual del temps, així com mostrar pronòstics, ja que les condicions meteorològiques són fonamentals pel maneig agrícola de l’explotació i per prevenir desequilibris comercials de mercats a causa d'inclemències importants.  
  • Apps per a la gestió agrícola i ramadera: es basen en la gestió i la traçabilitat dels inputs de totes les parcel·les/caps de bestiar que formen l’explotació i alhora ajuden a la presa de decisions. 
  • Apps per a la fertilització i productes fitosanitaris: consten d’àmplies bases de dades i/o imatges per donar suport a la identificació de deficiències minerals o presència de plagues o malalties o males herbes, etc.
  • Apps per al maneig automàtic d’equips instal·lats a camp o la granja: permeten controlar de forma automàtica des del mòbil alguna funció d’un equip o instal·lació, com per exemple, l’accionament del sistema de reg o l’activació de la il·luminació a la granja. 
  • Apps de cartografia o control de parcel·les: faciliten la visualització de les parcel·les geogràficament i tenen la funció de mesurar perímetres i superfícies emprant el mateix GPS del mòbil. 
  • Apps genèriques d’informació de la comunitat agroalimentària: permeten als operadors estar al dia sobre les noves normatives sectorials, innovacions, notícies, etc.
  • Apps sobre preus i produccions: aporten transparència a tots els operadors de la cadena agroalimentària sobre els mercats (preus de cotització, existències, etc.). 
  • Dins del sector de l’alimentació, es poden agrupar en apps que informen sobre la salut dels aliments (etiquetatge), apps per evitar el malbaratament alimentari, apps per a la indústria alimentària per optimitzar i controlar processos durant l’elaboració d’aliments, etc. 
Des de fa anys, el Departament d’Agricultura, Ramaderia,  Pesa i Alimentació (DARP) és una de les administracions pioneres en posar a disposició dels ciutadans una gran quantitat de dades del sector agroalimentari, de les quals una bona part s’originen dels ajuts de la PAC. De fet, va ser el primer organisme pagador europeu en facilitar l’accés lliure i gratuït de les dades gràfiques de les explotacions agràries de Catalunya. La presentació de les dades a través del portal web o les dades obertes es visualitza tant en visors com en taules alfanumèriques. Els visors són més ergonòmics i intuïtius en comparació amb les taules i, a més, aporten el valor afegit de mostrar la informació georeferenciada.

Les actuacions dutes a terme pel DARP pretenen millorar i modernitzar el sector agrari a través de l’aplicació de les noves tecnologies sobre els controls dels ajuts de la PAC, la millora de la gestió de les explotacions i la visualització de dades obtingudes per teledetecció.

A continuació, es resumeixen algunes mesures que ha implementat el DARP en relació amb els controls dels ajuts de la PAC i millora de la gestió d’explotacions:
  • Des del 2015, el DARP posa a disposició dels agricultors tota la relació de les seves parcel·les mitjançant l’aplicació CROMOS digital que alhora permet una visualització georeferenciada de les parcel·les. 
  • També des del 2015, el DARP publica les dades del mapa de cultius de Catalunya que permet localitzar els cultius declarats a la DUN. Per a l’any 2018 i 2019 ja estan disponibles la capa dels cultius pel SIGPAC.
  • Des de fa anys i com a mètode de control intern del DARP a l’hora d’executar els controls un cop els agricultors han presentat la DUN, s’utilitza la fotointerpretació, és a dir, la comprovació visual a través de fotografies aèries captades per avionetes tripulades. Aquestes fotografies de la campanya permeten verificar que els cultius implantats a camp corresponen als declarats i alhora es poden comprovar les exigències del “greening”.
  • El 2019 s’ha estrenat l’app mòbil FotoDUN, la qual permet l’aportació de fotografies geoetiquetades de la realitat de les parcel·les per part dels agricultors com a prova de control per tal d’estalviar-se inspeccions sobre el terreny en relació amb la identificació de cultius o sol·licituds de modificació d’ús SIGPAC o la verificació de compromisos mediambientals.  
  • L'any 2019, per primera vegada, s’introdueix el monitoratge dels ajuts associats a l’arròs mitjançant les imatges periòdiques del satèl·lit Sentinel-2. Aquest fet contribueix a una reducció de càrregues administratives durant els procediments de control. 
  • Durant el 2020, els controls dels ajuts sol·licitats a la DUN que es comprovaran a partir del sistema de monitoratge per satèl·lit són per a tots els ajuts directes de la comarca de la Segarra i per al cas del cultiu de l’arròs en el Baix Ebre, el Montsià, l’Alt i el Baix Empordà. 
Visualització de dades obtingudes per teledetecció:
  • El Visor Agroforestal i3 (Índexs Instantanis d’Imatges) permet als agricultors la visualització d’imatges Sentinel-2 i l’opció de determinar la variabilitat de les parcel·les a través de la utilització dels índexs de vegetació NDVI i MSAVI. El valor d’aquestes imatges es va comentar a l’article sobre la teledetecció publicat en aquest mateix blog.
Altres visors de dades:
  • PesCat és una capa georeferenciada del SIG corporatiu de la Generalitat de Catalunya que conté el traçat de les diferents zones de pesca de Catalunya: les zones de pesca controlada i les lliures sense mort. Aquesta capa conté informació de cada zona de pesca: ubicació, com, quan i què es pot pescar. És a dir, permet saber en tot moment el que es pot fer a cada zona concreta.
  • Mapa interactiu amb ubicació geogràfica de les indústries agràries i alimentàries de Catalunya inscrites al Registre d'indústries agràries i alimentàries (RIAAC).  
  • Mapa de sòls de Catalunya, que ofereix informació bàsica sobre la distribució dels principals tipus de sòls i es fonamenta en característiques permanents del sòl. El mapa és un treball que coordina el DARP juntament amb la col·laboració de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Altres tecnologies aplicades al sector ramader:
  • Traçabilitat de la gestió de les dejeccions ramaderes en temps real a través de l’ús de GPS per tal de justificar els tractaments realitzats a les parcel·les i per al propi control de l’explotació agrícola. La normativa actual estipula, en certs casos, estar donat d’alta i utilitzar l’anomenat codi GPS en cadascuna de les aplicacions de dejeccions ramaderes a camp, de tal manera que les dades són enviades al DARP en temps real, per fer el seguiment dels Plans de dejeccions presentats. L’ús del GPS amb la combinació d’altres programes/apps de gestió pot arribar a ser una eina molt eficaç com a millora en la gestió i planificació de la fertilització. 
Per saber-ne més

Articles: 
Barbanti, L; Adroher, J; Melo, J; Di Virgilio, N; Falsone, G; Zucchelli, M; Martelli, R. 2018. “Assessing wheat spatial variation based on proximal and remote spectral vegetation indices and soil properties”. Italian Journal of Agronomy Vol 13, No 1, January - March 2018. 

Martínez-Casasnovas, JA;  Arnó, J;  Escolà, A. 2017. “What do sensors tell us about crops?” New Ag International Nov/Dec, pp. 22-30. 

San Martín María, J. 2019. Agricultura&Tecnologia. I+D en el sector primario. EAE Business School, Madrid.  

Pàgines web:
Publicacions del Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió (GRAP)- Universitat de Lleida. http://www.grap.udl.cat/publicacions/divulgatives.html   

Ruralcat: Fitxa tècnica. Traçabilitat GPS en aplicació de dejeccions ramaderes

Comentaris

Àlex Escolà ha dit…
Moltes gràcies per la interessant revisió, Josep!