Escrit per Ricard Estrada i Arimon
El suro ha estat des de fa molts i molts anys un producte estrella dels boscos de Catalunya, tot i que els boscos d’alzines sureres o sureres en l’argot del territori del suro ocupen una superfície no gaire representativa. Estem parlant d’unes 85.000 hectàrees. Aquests boscos ocupen sòls granítics, principalment, i el producte de la seva escorça (el suro) té importància per a l’economia industrial de les comarques de Girona i per a la indústria que hi està relacionada.
Tots sabem que qualsevol festa o celebració important s’ha de destapar una ampolla de cava i gaudir del “pum” que indica l’obertura de líquid escumós en la botella. En castellà d’aquesta acció de destapar se’n diu descorchar, que ve de corcho. En català el nom de suro està vinculat a l’alzina surera que botànicament es diu Quercus suber.
Per saber quasi tot del que ha estat el suro a Catalunya cal fer una mirada, obligatòria, al llibre Historia del Gremio Corchero del qual és autor en Ramir Medir Jofresa, ed. Alhambra, SA. 1952.
Breument, cal recordar que la industrialització del suro pren interès econòmic a partir de la troballa que en Dom Pierre Perignon, (1639-1715), monjo benedictí en tant que encarregat durant 47 anys del celler de l’abadia Hautvillers, prop del poble d’Epernay, capital del Xampany i prop de Reims. La tradició diu que ell és el responsable d’haver inventat el vi escumós, i utilitzar el tap de suro per tapar les ampolles d’aquest vi, també la clarificació [És un sistema conegut des del segle VII que consisteix en provocar la floculació per obtenir un vi transparent i estable en el temps] així com la copa per veure’l.
Fent un salt en recorregut de la història surera catalana, em vull parar a comentar que en els anys de la Generalitat republicana, el 1932, aquesta ja va promoure una Comissió interprofessional, amb capacitat de supervisar el pla d’aprofitaments i fixar normativa sobre el sector, tant el productor de suro com el transformador o el comercial.
Avui les coses són diferents, el món global, la producció de xampany, de cava i de vins tant els tranquils com els escumosos tenen una demanda i unes identitats prou conegudes. El preu del raïm cada any és fruit de discussions entre els productors i els elaboradors. No és el cas parlar-ho aquí. Però si donar pistes de l’interès d’aquest producte, el suro, com un element imprescindible per a l’embotellat del vi escumós i partícip en molts altres sectors econòmics, com en la construcció, la moda del vestit, la marroquineria, les publicacions, la decoració, l’aeronàutica, l’espai, el pessebrisme o la floristeria, però també per a donar aliment a moltes espècies silvestres que troben en les glans una proteïna necessària per la seva existència.
Avui els boscos de suro de Catalunya es continuen gestionant per a poder subministrar panes de suro a les empreses que el transformen en taps i altres productes i potenciar aquest bosc tan nostrat. Així, recentment s’han engegat estudis per a gestionar amb una silvicultura sostenible la sureda catalana, com s’apunta en el vídeo, que té una durada de 3 minuts i que us recomano.
Si hom vol saber-ne més, cal ficar-se dins del document Models de gestió per als boscos de surera.
El suro, un gran producte!!!
El suro ha estat des de fa molts i molts anys un producte estrella dels boscos de Catalunya, tot i que els boscos d’alzines sureres o sureres en l’argot del territori del suro ocupen una superfície no gaire representativa. Estem parlant d’unes 85.000 hectàrees. Aquests boscos ocupen sòls granítics, principalment, i el producte de la seva escorça (el suro) té importància per a l’economia industrial de les comarques de Girona i per a la indústria que hi està relacionada.
Tots sabem que qualsevol festa o celebració important s’ha de destapar una ampolla de cava i gaudir del “pum” que indica l’obertura de líquid escumós en la botella. En castellà d’aquesta acció de destapar se’n diu descorchar, que ve de corcho. En català el nom de suro està vinculat a l’alzina surera que botànicament es diu Quercus suber.
Breument, cal recordar que la industrialització del suro pren interès econòmic a partir de la troballa que en Dom Pierre Perignon, (1639-1715), monjo benedictí en tant que encarregat durant 47 anys del celler de l’abadia Hautvillers, prop del poble d’Epernay, capital del Xampany i prop de Reims. La tradició diu que ell és el responsable d’haver inventat el vi escumós, i utilitzar el tap de suro per tapar les ampolles d’aquest vi, també la clarificació [És un sistema conegut des del segle VII que consisteix en provocar la floculació per obtenir un vi transparent i estable en el temps] així com la copa per veure’l.
Fent un salt en recorregut de la història surera catalana, em vull parar a comentar que en els anys de la Generalitat republicana, el 1932, aquesta ja va promoure una Comissió interprofessional, amb capacitat de supervisar el pla d’aprofitaments i fixar normativa sobre el sector, tant el productor de suro com el transformador o el comercial.
Avui les coses són diferents, el món global, la producció de xampany, de cava i de vins tant els tranquils com els escumosos tenen una demanda i unes identitats prou conegudes. El preu del raïm cada any és fruit de discussions entre els productors i els elaboradors. No és el cas parlar-ho aquí. Però si donar pistes de l’interès d’aquest producte, el suro, com un element imprescindible per a l’embotellat del vi escumós i partícip en molts altres sectors econòmics, com en la construcció, la moda del vestit, la marroquineria, les publicacions, la decoració, l’aeronàutica, l’espai, el pessebrisme o la floristeria, però també per a donar aliment a moltes espècies silvestres que troben en les glans una proteïna necessària per la seva existència.
Avui els boscos de suro de Catalunya es continuen gestionant per a poder subministrar panes de suro a les empreses que el transformen en taps i altres productes i potenciar aquest bosc tan nostrat. Així, recentment s’han engegat estudis per a gestionar amb una silvicultura sostenible la sureda catalana, com s’apunta en el vídeo, que té una durada de 3 minuts i que us recomano.
Si hom vol saber-ne més, cal ficar-se dins del document Models de gestió per als boscos de surera.
El suro, un gran producte!!!
Comentaris
Sens dubte, la sureda és una de les formacions més peculiars del nostre país. Molt diferents de les deveses extremenyes, andaluses o portugueses.
El canvi climàtic, és el repte més gran al què ens enfrontem. Alguns models no donen gaire futur a les suredes catalanes a 50 anys vista, afirmant que arribaran a ser reductes anecdòtics com ho són ara les castanyedes a les Gavarres.
Aprofito per recomanar a tothom que ho vulgui, que visiti les suredes del país i si pot, coincidint amb la època de lleva. És un ofici que no ha variat en més de 2.000 anys. Tot un art.
Salut,