Escrit per Ricard Estrada i Arimon
La situació d’alarma sanitària per l’espècie humana està vigent per la presència del Covid 19 a quasi tots els estats tant els desenvolupats, és a dir els que són més rics, com també els que són més pobres. L’alarma general ens afecta directament a nosaltres i ja en tenim molta informació, per això vull reflexionar sobre l’alarma, també sanitària, que tenen els insectes mel·lífers, és a dir, les abelles i també els insectes, altres pol·linitzadors en general.
Resulta que a conseqüència de la contaminació de l’aire generat pel consum d’hidrocarburs ha esdevingut un ambient atmosfèric pertorbat que està danyant, entre d’altres, les poblacions dels insectes pol·linitzadors, la qual cosa afecta les produccions de fruita, principalment les que necessiten ser pol·linitzades per a ser productives. És el que s’anomena "pol·linització al·lògama". Per ser rigorós, haig de dir que les espècies vegetals de pol·linització al·logàmica també poden aconseguir ser pol·linitzades a través del vent, l’aigua, per ocells, per ratpenats o altres animals que transitin per les flors.
El que resulta de tot plegat, però, és que avui tenim també una alarma per preservar necessàriament i ineludiblement la biodiversitat en general i, de manera molt especial, les espècies pol·linitzadores. Per tant, les abelles i els altres insectes que fan aquesta funció important per al desenvolupament de la producció alimentària de la humanitat. Tant és així que com que ho volem tot alhora, és a dir, mantenir els interessos de l’ús dels hidrocarburs i a la vegada els interessos dels productors de fruites i hortalisses, es genera una situació de conflicte que des de la Unió Europea es pretén ordenar.
Per a fer front a aquesta situació, el lobby del Copa-Cogeca ha redactat un pla perquè sigui estudiat i implementat per la Comissió Europea, el qual posi fil a l’agulla per endreçar el problema.
Perquè ens fem càrrec del tema econòmic que representa i situat dins d’Europa, haig de donar unes dades de referència: la producció europea de mel es realitza a Romania, Espanya, Alemanya, Hongria, Itàlia, Polònia, França i Grècia. Amb un total de 650.000 apicultors i 18 M d’arnes (ruscs). L’any 2018 la producció de mel europea ha estat de 238.000 tones, una producció insuficient per a consum i per això s’ha d’importar un 40% més de mel que prové principalment de la Xina, Ucraïna, Mèxic i l'Argentina.
Cal considerar que el preu del quilo de mel a Europa té un cost mitjà de 3,9 €/kg, mentre que la importada resulta a un preu molt més barat, ja que està contrastat que la mel importada porta un petit percentatge de mel i un gran percentatge de xarop de sucre, que permet vendre aquesta a uns preus molt inferiors. Així, el 2019 la mel xinesa per a l’exportació va tenir un preu d'1,29 €/kg, mentre que el preu de la mel en el mercat interior de la Xina va ser de 9,02 a 39,09 €/kg. El conflicte està en el fet que la definició de mel a Europa és: “la substància natural dolça produïda per les abelles Apis mellifera a partir del nèctar de les plantes (...) que les abelles recol·lecten, transformen (...) deshidraten, emmagatzemen i deixen en les arnes (ruscs) per a que maduri”. Mentre que a la Xina la definició especifica que “la mel no la deshidraten les abelles sinó que la deshidratació es fa artificialment a través d’un sistema actiu de l’aigua de la mel”. Aquest mètode accelera el procés de producció i evidentment és més econòmic. D’aquesta manera, s’obté un nèctar deshidratat artificialment i no madur. En definitiva, dos models d’obtenir un mateix producte quant a nom, però no amb el mateix procés de producció.
El Pla d’acció del Copa-Cogeca demana a la UE que s’apliqui, entre moltes altres mesures, que les importacions de mel s’ajustin a la legislació europea i fer obligatori l’etiquetatge del país d’origen de la mel, així com adoptar el mateix nom per as diferents productes que surten d’un rusc (la cera, el pròpolis, el pol·len i la gelea reial) i sobretot senyar la traçabilitat del producte i obrir-se a crear un Observatori europeu del mercat de la mel.
A Catalunya com ho tenim això de la mel? Les dades del 2019 facilitades pel Departament d’Agricultura ens diuen que hi ha 2.067 explotacions apícoles. Que el cens d’arnes (ruscs) en transhumància és de 100.498 i les que no fan transhumància és de 15.454. La producció de mel a Catalunya el 2018 ha estat d’uns 2 milions de kg, mentre que la producció de cera ha estat de 46.000 kg.
Les dades completes les podeu obtenir en aquest informe.
Reflexió
Tot això no és quelcom solament una qüestió econòmica, sinó sobretot una evidència per a preveure una gestió nova amb una mirada llarga cap a l’ecosistema en general i saber prendre decisions per a conviure amb les demandes de la natura sense explotar el seu capital. Solament podem explotar els rèdits d’aquest capital, altrament entrem en una recessió de capital natural, que ens està portant a un paradigma molt incert.
Cal no oblidar-ho en tot aquest article dedicat a la mel i a les abelles. Però aquests insectes estan sotmesos a les pressions naturals de la natura, amb les que han de viure (allò de la cadena tròfica), em refereixo que han de conviure entre altres amb els abellerols, un ocell molt llampant que viu precisament “d'insectes, amb predilecció pels de la família dels apoïdeus, incloent-hi també la vespa o el borinot; els caça a l'aire i evita consumir-ne el fibló. Cada abellerol ingereix uns 32 grams d'insectes diaris. La problemàtica dels abellerols en l'apicultura no és el fet d'alimentar-se d'un nombre relativament reduït d'abelles obreres, sinó del fet que elimina també l'abella reina quan va o torna del viatge d'aparellament, i deixen així la colònia d'abelles òrfena i aquesta acaba desapareixent.” Això és el que diu la Viquipèdia i és un dels problemes dels apicultors com ho és també la varroasi o la vespa velutina, però això ja serà per un altre article.
Foto: Joan Grifols, Flors
La situació d’alarma sanitària per l’espècie humana està vigent per la presència del Covid 19 a quasi tots els estats tant els desenvolupats, és a dir els que són més rics, com també els que són més pobres. L’alarma general ens afecta directament a nosaltres i ja en tenim molta informació, per això vull reflexionar sobre l’alarma, també sanitària, que tenen els insectes mel·lífers, és a dir, les abelles i també els insectes, altres pol·linitzadors en general.
Resulta que a conseqüència de la contaminació de l’aire generat pel consum d’hidrocarburs ha esdevingut un ambient atmosfèric pertorbat que està danyant, entre d’altres, les poblacions dels insectes pol·linitzadors, la qual cosa afecta les produccions de fruita, principalment les que necessiten ser pol·linitzades per a ser productives. És el que s’anomena "pol·linització al·lògama". Per ser rigorós, haig de dir que les espècies vegetals de pol·linització al·logàmica també poden aconseguir ser pol·linitzades a través del vent, l’aigua, per ocells, per ratpenats o altres animals que transitin per les flors.
El que resulta de tot plegat, però, és que avui tenim també una alarma per preservar necessàriament i ineludiblement la biodiversitat en general i, de manera molt especial, les espècies pol·linitzadores. Per tant, les abelles i els altres insectes que fan aquesta funció important per al desenvolupament de la producció alimentària de la humanitat. Tant és així que com que ho volem tot alhora, és a dir, mantenir els interessos de l’ús dels hidrocarburs i a la vegada els interessos dels productors de fruites i hortalisses, es genera una situació de conflicte que des de la Unió Europea es pretén ordenar.
Per a fer front a aquesta situació, el lobby del Copa-Cogeca ha redactat un pla perquè sigui estudiat i implementat per la Comissió Europea, el qual posi fil a l’agulla per endreçar el problema.
Perquè ens fem càrrec del tema econòmic que representa i situat dins d’Europa, haig de donar unes dades de referència: la producció europea de mel es realitza a Romania, Espanya, Alemanya, Hongria, Itàlia, Polònia, França i Grècia. Amb un total de 650.000 apicultors i 18 M d’arnes (ruscs). L’any 2018 la producció de mel europea ha estat de 238.000 tones, una producció insuficient per a consum i per això s’ha d’importar un 40% més de mel que prové principalment de la Xina, Ucraïna, Mèxic i l'Argentina.
Cal considerar que el preu del quilo de mel a Europa té un cost mitjà de 3,9 €/kg, mentre que la importada resulta a un preu molt més barat, ja que està contrastat que la mel importada porta un petit percentatge de mel i un gran percentatge de xarop de sucre, que permet vendre aquesta a uns preus molt inferiors. Així, el 2019 la mel xinesa per a l’exportació va tenir un preu d'1,29 €/kg, mentre que el preu de la mel en el mercat interior de la Xina va ser de 9,02 a 39,09 €/kg. El conflicte està en el fet que la definició de mel a Europa és: “la substància natural dolça produïda per les abelles Apis mellifera a partir del nèctar de les plantes (...) que les abelles recol·lecten, transformen (...) deshidraten, emmagatzemen i deixen en les arnes (ruscs) per a que maduri”. Mentre que a la Xina la definició especifica que “la mel no la deshidraten les abelles sinó que la deshidratació es fa artificialment a través d’un sistema actiu de l’aigua de la mel”. Aquest mètode accelera el procés de producció i evidentment és més econòmic. D’aquesta manera, s’obté un nèctar deshidratat artificialment i no madur. En definitiva, dos models d’obtenir un mateix producte quant a nom, però no amb el mateix procés de producció.
El Pla d’acció del Copa-Cogeca demana a la UE que s’apliqui, entre moltes altres mesures, que les importacions de mel s’ajustin a la legislació europea i fer obligatori l’etiquetatge del país d’origen de la mel, així com adoptar el mateix nom per as diferents productes que surten d’un rusc (la cera, el pròpolis, el pol·len i la gelea reial) i sobretot senyar la traçabilitat del producte i obrir-se a crear un Observatori europeu del mercat de la mel.
A Catalunya com ho tenim això de la mel? Les dades del 2019 facilitades pel Departament d’Agricultura ens diuen que hi ha 2.067 explotacions apícoles. Que el cens d’arnes (ruscs) en transhumància és de 100.498 i les que no fan transhumància és de 15.454. La producció de mel a Catalunya el 2018 ha estat d’uns 2 milions de kg, mentre que la producció de cera ha estat de 46.000 kg.
Les dades completes les podeu obtenir en aquest informe.
Reflexió
Tot això no és quelcom solament una qüestió econòmica, sinó sobretot una evidència per a preveure una gestió nova amb una mirada llarga cap a l’ecosistema en general i saber prendre decisions per a conviure amb les demandes de la natura sense explotar el seu capital. Solament podem explotar els rèdits d’aquest capital, altrament entrem en una recessió de capital natural, que ens està portant a un paradigma molt incert.
Cal no oblidar-ho en tot aquest article dedicat a la mel i a les abelles. Però aquests insectes estan sotmesos a les pressions naturals de la natura, amb les que han de viure (allò de la cadena tròfica), em refereixo que han de conviure entre altres amb els abellerols, un ocell molt llampant que viu precisament “d'insectes, amb predilecció pels de la família dels apoïdeus, incloent-hi també la vespa o el borinot; els caça a l'aire i evita consumir-ne el fibló. Cada abellerol ingereix uns 32 grams d'insectes diaris. La problemàtica dels abellerols en l'apicultura no és el fet d'alimentar-se d'un nombre relativament reduït d'abelles obreres, sinó del fet que elimina també l'abella reina quan va o torna del viatge d'aparellament, i deixen així la colònia d'abelles òrfena i aquesta acaba desapareixent.” Això és el que diu la Viquipèdia i és un dels problemes dels apicultors com ho és també la varroasi o la vespa velutina, però això ja serà per un altre article.
Foto: Joan Grifols, Flors
Comentaris