Covid 19 i l’agricultura que s’albira

Escrit per Ricard Estrada i Arimon

Aquests dies apareixen les informacions sobre aquesta pandèmia del Covid 19 que tenim a sobre, ens està capgirant el  nostre ordenament i posa a prova la nostra fortalesa per a poder afrontar permanentment notícies i més notícies sobre el nostre comportament i la nostra capacitat psicològica per poder gestionar la llar i les relacions de treball i de convivència en general.


Tot ens resulta nou, perquè ens hem desubicat, voluntàriament, de les dinàmiques naturals i sobretot per descuidar els coneixements que ens ensenya el medi natural. No serà que no s’hagi escrit i repetit mantes vegades que nosaltres formem part d’un entorn natural, el qual dominem en part, però no del tot. Com ja s’està veient. La natura no és una ciència exacta, és un sistema dinàmic i evolutiu que cíclicament mostra la seva potència i contraposa la petitesa de la nostra espècie.

Aquests dies apareixen articles reflexius sobre el monotema, però n’hi ha un que m’ha cridat l’atenció. Em refereixo al que ha publicat l'organització de les Cambres d’Agricultura de França, sobre els efectes probables del Covid 19, sobre l’economia mundial i sobre l’agricultura.
És un article escrit per Quentin Mathieu i Thierry Pouch, ambdós economistes vinculats a l’economia agrícola.

Em sembla molt interessant la retòrica amb la qual anuncien la perspectiva que ens espera. Ambdós economistes fan un itinerari per endinsar el seu raonament sobre els efectes que han emprès els grans dirigents mundials sobre la desmundialització de l’economia i posen com a exemple la famosa frase del president dels EUA “America Firts”, la batalla comercial entre els EUA i la Xina, passant pels embargaments de Rússia a les mercaderies agrícoles i la fugida de la Gran Bretanya de la UE. Exploren dades sobre el preu de les matèries primeres, les importacions xineses, l’afectació sobre les divises i les mesures que es requereix per adaptar-se al nou ecosistema geopolític mundial.

Anuncien que el Covid 19 és una ganga, per als que han dibuixat la desmundialització i aposten que servirà per recentralitzar les economies sobre si mateixes i evidenciar les hostilitats entre els USA i la Xina que solament serveix per dirimir qui ha de ser el director de la nova mundialització. De tota manera aposten perquè aquest encontre s’haurà de resoldre després de les eleccions presidencials als Estats Units, d’aquest any. Tot això ho amaneixen amb dades estadístiques que afirmen la seva tesi. Finalment hi posen el tema del Covid 19 com un element més que es presenta en l’escenari de la vida econòmica que pot ajudar a decantar l’agulla de la balança cap a un costat o l’altre del costat de l’oceà Pacífic, i el final acaben el seu article dient:

“Els agricultors ho saben bé, ells exerceixen la seva feina dins d’un univers volàtil, incert, complex i ambigu. A factors i contractes polítics (Unió europea, Quadre financer plurianual i la Política Agrària Comuna... Absència d’una veritable estratègia agrícola),  econòmiques (producció, preus, intercanvis, resultats de les explotacions), socials (exigències dels consumidors), ambientals (els efectes de l’escalfament global), s’ajunten d'ara endavant les relatives a una virologia amenaçant per ser virulenta”.

Aconsello la seva lectura (en francès) per a tenir una mirada diferent d’on som i cap a on ens porten els esdeveniments. Quin serà el proper moviment?

Foto: Paisatge del Delta de l'Ebre - Miquel Fabre

Comentaris