Escrit per Eduard Parés, Elena Muntán, Miquel Rius i Anton Vallvey
El pi anomenat pinassa o pi negral correspon a l’espècie Pinus nigra.
Pinus nigra és un pi de clima submediterrani que ha quedat aïllat en massissos muntanyosos envoltats de zones més càlides, motiu pel qual la seva àrea de distribució és molt fraccionada. Es distribueix en una gran àrea discontínua per les serralades del voltant de les terres que envolten la mar Mediterrània: el nord-oest d’Àfrica, la Península Ibèrica i el sud d’Europa fins a la península d’Anatòlia, això fa que tingui un gran nombre de varietats agrupades en 2-5 (o 6) grans subespècies.
Les pinasses
Un cop presentat el nostre Arbre de Nadal 2019, explicarem què representa la pinassa en sentit ampli a casa nostra.El pi anomenat pinassa o pi negral correspon a l’espècie Pinus nigra.
Pinus nigra és un pi de clima submediterrani que ha quedat aïllat en massissos muntanyosos envoltats de zones més càlides, motiu pel qual la seva àrea de distribució és molt fraccionada. Es distribueix en una gran àrea discontínua per les serralades del voltant de les terres que envolten la mar Mediterrània: el nord-oest d’Àfrica, la Península Ibèrica i el sud d’Europa fins a la península d’Anatòlia, això fa que tingui un gran nombre de varietats agrupades en 2-5 (o 6) grans subespècies.
Si fem el recorregut, de SW a E, trobem aproximadament:
subsp. salzmannii, var.: mauretanica (de vegades considerada subsp.), salzmannii (clusiana)
subsp. laricio, var.: corsicana, calabrica, italica
subsp. dalmatica
subsp. nigra, var.: austriaca, nigra, gocensis
subsp. pallasiana, var.: banatica, pallasiana, pindica, caramanica (= taurica)
Alguns ho redueixen a 2 subespècies: subsp. nigra i subsp. salzmannii
A la distribució original del complex Pinus nigra, s’afegeixen diverses d’aquestes formes que han estat àmpliament introduïdes a tot Europa i a altres llocs del món en reforestacions on sovint s’han naturalitzat.
Pinus nigra en sentit ampli, rep els noms de:
ca: pinassa, pi negral
es: pino negral, pino salgareño
fr: pin laricio, pin noir
it: pino nero
pt: pinheiro-negral, pinheiro-da-Áustria, pinheiro-laricio
en: black pine, Corsican pine, European black pine
de: Schwarzkiefer, Schwarzföhre
Els qualificatius (molt usats en les diverses llengües): “austríaca”, “d’Àustria” “corsicana”, “de Còrsega”, “laricio”, etc. només s’hauria d’aplicar a les varietats corresponents.
Les nostres pinasses
Dels nostres 6 pins, la pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii = P. clusiana) és (o era) la quarta espècie més abundant a Catalunya.
Rep els noms de pinassa (comuna), pi negral, pi carrasser, pi cerrut, pi escarrassó, pi gargalla.
Viu en clima submediterrani de certa continentalitat, on pot suportar glaçades més fortes que l'alzina. Té menys requeriments hídrics que el pi roig i és capaç de resistir sequeres estivals molt pronunciades.
És el nostre pi més tolerant a l’ombra i arriba a fer pinedes molt denses, a Catalunya viu sobre substrats calcaris, usualment entre els 400 i els 1.400 metres (però més freqüentment entre els 500 i els 1.000), sobretot en vessants orientats al nord en zones de clima mediterrani continental. Fa boscos a la part inferior de l’estatge montà, principalment a les contrades interiors. És l’espècie més abundant al Solsonès, i la trobem també a les comarques del centre de Catalunya (al Bages, al Berguedà, sud de l’Alt Urgell), al Pirineu, a l’Alt Empordà i també als Ports, muntanyes de Prades, al Montsant, a Cardó, etc.
Al País Valencià, es pot trobar dels 600 als 1.500 m (Morella, Penyagolosa, etc.). No es troba a les Illes Balears. A la resta de la Península Ibèrica la pinassa viu al Prepirineu aragonès, a les serres de Conca i a les Serralades Bètiques.
 |
| Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Regiones de procedencia |
A Catalunya, els grans incendis de 1994 i 1998 van afectar força els boscos de pinassa del Solsonès, el Bages i el Berguedà.
Conviu amb el roure de fulla petita (Quercus faginea) i altres roures i alzines. Li costa regenerar-se desprès dels incendis i sovint és substituït pels creixement dels rebrots de roures i alzines o per altres espècies competidores com el pi roig, el pi blanc, el pi pinyer.
És una espècie de creixement bastant lent, normalment el tronc és recte i principalment s’explota per la fusta. Històricament podem ressaltar que dels boscos dels Ports de Tortosa, molts pals (o arbres) per formar l’arboradura de les naus anaven cap a les drassanes militars de Cartagena. S’aprofita per a tota mena d’usos (pals, bigues, travesses, embalatges, pasta de paper, llenya, etc.), encara que la seva qualitat és inferior a la del pi roig.
 |
| Pins del Collet de Fenassar |
Localment també s'havia resinat i de la resina s'obtenia trementina i pega. Se’n poden trobar grans exemplars monumentals amb unes grans cavorques ocasionades per l'extracció de resina. Seria el cas el cas dels Pins del Collet de Fenassar (Horta de Sant Joan, a la Terra Alta) i el Pi Gros del Retaule (la Sénia, al Montsià).
La capçada de la pinassa és cònica als exemplars joves, es torna irregular en els adults i té tendència a la forma de para-sol en arbres vells. Fa acícules de dues en dues (com tots els nostres pins autòctons) força llargues, 8-17 cm, encara que poden ser més llargues. Les pinyes són de 4 a 8 cm, de color bru clar i gairebé simètriques, amb apòfisi amb el centre deprimit, maduren a la tardor del segon any.
 |
| Pi del Retaule |
Tenim pinasses monumentals (algunes mortes a causa dels grans incendis de 1998) a les comarques següents: el Bages (1 de mort), la Conca de Barberà (3 de previstos) el Montsià (1), el Solsonès (4 + 1 de mort), la Selva (2) i la Terra Alta (5).
La pinassa pot arribar a 30-40 m d’alçària. Tenim pinasses de fins a 35-36 m entre els arbres declarats monumentals:
A més de la nostra subsp. salzmannii, podem trobar introduïdes en reforestacions pinasses de les subespècies: subsp. nigra i subsp. laricio (pinassa austríaca i pinassa de Còrsega respectivament).
Comentaris