La dendrohistòria a la Garrotxa

Escrit per Ricard Estrada i Arimon i Eduard Parés i Español

No se sap ben bé per què, però des d’antuvi els arbres han estat utilitzats per a assenyalar fites sobre esdeveniments, delimitacions físiques o commemoracions de fets rellevants, ja sigui de persones individuals o de col·lectivitats tant de caire polític, com cultural o religiós. Solen ser arbres que tenen un nom propi.


Aquests valors que se’ls atribueix als arbres, deu ser perquè ens sobreviuen i per tant permeten la transmissió de recordances per a les generacions successives. En aquesta línia de valoritzar la història de la comarca de la Garrotxa, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Generalitat de Catalunya) i l’empresa Noel han emprès el projecte de posar en un llibre un recull d’alguns d’aquest arbres que guarden històries, i també molts d’altres dels quals no es té coneixement de cap referència destacable, encara que sí que la tenen consideracions botàniques rellevants, ja sigui per la seva edat, dimensions, singularitat o bé per haver estat acceptada la seva dimensió i haver aconseguit un reconeixement com a arbres monumentals de Catalunya.

Es tracta d’un document (llibre) coordinat per Gemma Duran, Anna Ros i Xavier Oliver, amb il·lustracions de Neret Gelabert i presentat aquest passat mes d’abril de 2019. Cal significar que s’ajusta al format d’una guia i s’acompanya de fitxes, plànols, ubicació de l’arbre o en algun cas de l'arbreda, i és fruit d’un  treball fet a través de molta recerca feta a cada un dels 21 municipis de la comarca, sota el paraigua del projecte: Busquem arbres amb història de la Garrotxa.

Així, els arbres objecte de la Guia són, naturalment, els que corresponen a l’ecosistema de la zona i per tant els roures (pènol i martinenc) i les alzines o aulines (en la parla garrotxina) són els més freqüents, però també hi ha altres espècies que estan adaptades al medi d’aquesta comarca, ja sigui de manera habitual o per haver estat plantats pels habitants dels municipis o de les propietats que ocupen. D’aquesta manera, es poden observar arbres magnífics, com el teix, el til·ler o tell o tei (en la parla garrotxina) i també el plàtan, el lledoner, el castanyer d’Índia, la catalpa, l’avet de Douglas, l’alzina surera o el suro, el pi pinyer, el noguer, l’olivera, el faig, el pi roig, la blada, el castanyer, la sequoia, el cedre de l’Atles, el libocedre o cedre d’encens, el negundo o auró americà, el salze ploraner o desmai, el xiprer dels pantans, la pícea o fals avet, el cedre de l’Himàlaia, l’arboç, el cirerer o ciderer, el perer o pericoter, la pomera, el nesprer, l’auró blanc, el pi blanc i l’arç blanc o cirerer de pastor.

El que més destaca d’aquesta Guia és les referències documentals d’alguns arbres, concretament els que se’ls hi atribueix connotacions històriques, com és el cas dels:

- Arbres del Rei, coneguts amb aquest nom, perquè arran de l’Ordre de 31 de gener de 1748 es disposava que els intendents de Marina fossin els encarregats de marcar els arbres idonis per a la construcció de vaixells en tots els boscos situats a menys de 25 llegües (uns 138 km) de les costes i dels rius navegables. Seguint aquesta legislació, els propietaris no podien tallar aquests arbres que la Marina havia marcat, i aquest és el cas dels roures pènols, catalogats l’any 1988 com a arbres monumentals a la vall d’Hortmoier (t.m. de Montagut i Oix), pàg. 82.


Roure de la Torre I (2007) foto: Miquel Rius
- Les alzines o roures partioners de finques o de termes municipals o de comarques. És el cas del Roure Partioner de les Planes d’Hostoles que delimita la comarca de la Selva i la Garrotxa. També tenen aquest valor els Roures Partioners de la Carrera (Batet, t. m. d’Olot) i l’Alzina de la Torre o Alzina rodona, (t.m. de  Mieres), que fa de fita de tres propietats i com que cap dels seus possibles propietaris pot determinar que sigui seva, no s’ha a pogut tallar, pàg. 73, 112 i 133.

- Aulines reclamadores. Les aulines (alzines) i també altres arbres s’han modelat mitjançant podes per a fomentar la captura d’ocells, principalment tords. Avui aquesta mena de captura està prohibida. En tenim exemples a Beuda. A Can Genassa al terme de Dosquers dins del t.m. de Maià de Montcal. També dins del mateix terme de Maià de Montcal, hi trobem l’Alzina Reclamadora de ca l’Hospital,  pàg. 35, 60, 65. Altres alzines reclamadores monumentals de Catalunya: les dues Aulines Reclamadores de Puigsaguàrdia i de l'Omeda (el Pla de l’Estany). 

- Plàtans de la llibertat. Després de la Revolució Francesa, el plàtan fou considerat l'arbre que simbolitzava la Llibertat i sota aquest ideal fou plantat a molts llocs. En aquest cas varen ésser plantats durant la Segona República, i en són exemples el de la plaça Llibertat de Besalú, el de la pl. Major de Beget (abans aquest terme era a la comarca de l’Alta Garrotxa, annexionat el 1969 a Camprodon (el Ripollès), pàg. 31. Altres Arbres de la Llibertat monumentals de Catalunya: Arbre de la Llibertat de Llançà, Plàtan de la plaça de Colera (l'Alt Empordà); Arbre de la Llibertat d'Arbúcies (Selva). 

- Arbres que han estat defensats per la població de l’entorn, com el Teix de Riudaura. pàg. 156.

- Arbres que ens recorden històries de les persones dels seus entorns, com el Roure del Cucut (t.m. Sales de Llierca). “Aquest roure tenia clavada en el seu tronc una petita creu de ferro en record i memòria de la Teresa Gratacós i Font, de Cal Senyor de Guitarriu, que va perdre la vida de forma accidental en aquest indret a conseqüència dels cops que va patir al caure rostos avall quan va relliscar en la neu gelada del camí. La creu va ser arrencada per uns iconoclastes exaltats al juliol de 1936. El luctuós fet va ocorre el 2 de febrer de 1907...”. pàg. 166.

- Xiprers hospitalaris, a aquests arbres se’ls ha atribuït diferents símbols, segons on han estat ubicats; així, els trobem a lloc d’oració i cementiris i també en les entrades de les cases pairals, en aquest cas en funció del seu nombre indicava que la casa oferia al pelegrí  o caminant: aigua (un xiprer), menjar (dos xiprers) o fins i tots estança per a dormir (tres xiprers). pàg.274.

- Arbres per al foment de la cultura forestal. És el cas dels arbres plantats per a fomentar l’estima als arbres. Amb aquest objectiu a Sant Feliu de Pallerols, el Sr. Joaquim Sans Quintana, mestre de l’escola, ajudat pels alumnes, va motivar la plantació dels plàtans del Firal, el 1908. Un corrent educatiu importat a través d’en Rafael Puig i Valls, enginyer forestal, que va difondre a Catalunya el foment del Dia de l’Arbre a les escoles. pàg. 201.


Considerem que els arbres singulars són exemplars únics, tenen nom propi i per això els escrivim amb majúscules.

Actualment, a la comarca només hi ha 7 declaracions de protecció d’arbres, fetes entre els anys 1988 i 2005 i la 8a el 2016, que impliquen 10 arbres i 1 arbreda monumentals. No ens consta cap altra declaació a nivell local o comacal. 

L’obra dona una molt àmplia informació etnogràfica i només hi trobem a faltar un índex temàtic amb els noms dels arbres i terme municipal que pugui fer més àgil la cerca.

Tant de bo que es continuïn aquesta mena d’inventaris comarcals com ja tenim d’altres comarques com: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Pla de l'Estany i el Solsonès.

Comentaris

Anònim ha dit…
Amb aquesta lectura no soc objectiu, ja que de sempre he seguit la tasca de l'Eduard Parés amb els arbres monumentals o històrics.

Es un tres estrelles vaja...