dijous, 27 de juliol de 2017

Aules rurals per a formar ciutadans urbans

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
Des de fa alguns anys a Catalunya s’ha engegat un programa “humil” per a la formació dels ciutadans urbans en el coneixement de què és i com es desenvolupa la vida ordinària en un entorn rural (1) pel que fa a la producció d’aliments.
Foto: Elena Rubio
A aquesta iniciativa hi dóna suport econòmicament la Unió Europea, en el marc del Programa de desenvolupament rural europeu (FEADER). De fet, és una iniciativa nascuda a Catalunya el 1992 i a través del temps ha fet un cert forat i tingut una acceptació tranquil·la en algunes explotacions agrícoles i especialment ramaderes de diferents comarques. Un mapa ens mostra la  ubicació de les Aules de l’entorn rural de Catalunya.
Què és una Aula de l’Entorn Rural?
És un equipament (sala amb una capacitat mínima per a trenta persones) que s’ubica en una explotació agrària en funcionament, amb la finalitat de mostrar als visitants les activitats agrícoles, ramaderes o forestals i/o la transformació dels productes que s’hi porten a terme.
Cliqueu damunt del mapa i després a cada municipi
per veure les dades de les aules
Darrerament, iniciatives d’apropament de la població urbana a l’activitat rural està prenent interès ja sigui a través d’oferta turística especialitzada, com són les propostes sobre l’enoturisme, o les visites guiades promogudes per diferents associacions de foment de la gastronomia especialitzada per a la descoberta de les produccions autòctones divulgades en fires estacionals sobre formatges, cireres, fruita dolça, bolets o suro.
Per què aquesta necessitat de descobrir la producció agrària per part de la població urbana?
El distanciament cultural dels ciutadans urbans sobre l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura  i els ciutadans rurals és una realitat, que cal no engrandir. Per això, les autoritats europees i també les catalanes han engegat plans i programes que pretenen minimitzar aquesta realitat.  
De fet, avui es pot valorar com un actiu econòmic d’oportunitat aquesta realitat i apareix, ves per on, l’interès d’actors agraris espavilats que incorporen en el seu pla estratègic d’empresa la polivalència i la resiliència del valor per sobre de la quantitat de la producció. Per cert, un objectiu no gens fàcil.
Aquesta oferta estratègica també té interès per a un segment important de consumidors inquiets (els qui tenen necessitat de conèixer els models productius dels aliments propis del nostre clima mediterrani) en tant que solen ser conscients de la seva manca de formació alimentària.
D’un temps ençà, aquesta renaixença sobre la necessitat del coneixement directe de les coses que mengem és corresposta per les persones que ho fan possible (productors). La iniciativa de "Benvinguts a pagès", que aquest any s'ha fet la segona edició, és un bon exemple. Així neixen molt sovint empaties personals i també econòmiques que permeten descobrir com es produeixen els aliments que mengem.
I també, d’entre d’altres, els instruments de certificació dels productes alimentaris de proximitat, o d’aliments que estan avalats per les certificacions que s’acrediten a través de les Denominacions d’Origen Protegides (DOP), de les Indicacions de Geogràfiques Protegides (IGP), de la Producció ecològica (CCPAE) o de la Producció integrada (PI-marieta), i pel que fa a la producció forestal de les certificacions Programme for the Endorsement of Forest Certification (PEFC) o la Forest Stewardship Council (FSC).
Proposta: És l’hora d’establir Xarxes.

Les més de 30 aules de l’Entorn Rural catalogades a Catalunya, més les granges-escoles, els cellers i trulls cooperatius oberts a visites d’enoturísme o d’oleoturísme i altres equipaments anàlegs vinculats a la producció o elaboració de productes agropecuaris o forestals seria bo, al meu parer, que es coordinessin amb la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC = xarxes locals + Xarxa d’Escoles Verdes) i així poder construir un teixit atapeït d’oferta de  coneixement i formació permanent de la població que adquiriria criteri propi per a gaudir d’hàbits alimentaris sans i acceptats, lliurement, des del coneixement i així minimitzar l’ús exclusiu del fast food industrial.
(1) Rural. L’índex de ruralitat està vinculat a la població al territori i es considera territori rural el que té un índex de <15 persones per km2.


Imprimir article