dimecres, 26 d’abril de 2017

L’energia del bosc té un preu raonable i és sostenible

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
L’ús de l’energia que s’acumula al bosc de Catalunya en forma de llenyes, des de fa uns pocs anys i pel que fa al seu preu, s’està revifant. La tecnologia hi ha fet molt. Les noves calderes de biomassa han millorat en eficiència i transformen la calor de la combustió de la llenya o de les estelles o del pèl·let en energia tèrmica que permet posar-les en competència amb els altres combustibles que fins ara participaven en la lluita de preus i amb la comoditat del seu ús.
D'aquí ha sorgit un element nou que ja no desapareixerà i que per tant s’ha de considerar, per a molt anys, com un factor decisiu en la presa de decisions respecte a l’ús del combustible que decidim utilitzar, bàsicament, per a fer calor: em refereixo a l’escalfament global i a les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
És aquest el context que quasi tothom ha assumit, malgrat haver-hi singularitats personals que gaudeixen de ser considerades “rellevants” i que minimitzen o fins i tot neguen l’evidència. La ignorància per a alguns és una virtut.  
Sempre ha passat, la història universal és plena d’éssers humans singulars.
El preu de l’energia, fins ara ho ha estat tot
Què representa l’energia per al pressupost? Quin és el cost del kWh? Sabem bé els horaris de la tarifa de dia i de la nit, però hem fet mai la comparativa del preu del kWh de biomassa respecte del Gas Natural, del Gas Liquat del Petroli (GLP), del butà, del gasoil, de la gasolina, de les bateries per a la mobilitat elèctrica i el seu rendiment?
No vull entrar en la discussió dels agrocombustibles, perquè el debat en la Unió Europea està obert i sembla que es vol entrar en racionalitzar la seva producció. A veure si és veritat!
Tots els combustibles anunciats, els d’origen fòssil, mineral i els de procedència renovable (agrícoles o forestals) generen gasos i també partícules PM10 i PM2.5 (PM de l'anglès particulate matteri el 10 o el 2,5 és la mida de les partícules (en micròmetres), la diferència està en si el balanç de les emissions i del producte té un saldo positiu, negatiu o neutre respecte a les emissions de GEH (gasos d’efecte hivernacle). Així resulta que la producció de biomassa forestal és, pel que fa a les emissions de la combustió, neutre de producció de gasos d’efecte hivernacle; una altra cosa és respecte a les partícules. D’aquí que alguns informadors tenen interès en posar pegues al desplegamentdel producte d’origen forestal.
Compte, però, que cal considerar alguns elements clau:
1.- Tenir assegurat el subministrament i la qualitat d’aquest (humitat i mides).
2.- Tenir un magatzem de producte propi per a la subsistència de com a mínim de 8 a 15 dies.
3.- Estudiar el preu de la inversió de la caldera de la biomassa i de la caldera de combustible fòssil.
4.- El maneig de la biomassa (la comoditat de càrrega de la caldera i l’extracció de les cendres).
Recomano obrir aquest enllaç elaborat pel Centre de la Propietat Forestal, val la pena fer-hi un cop d’ull. És senzill i compressiu per al comú dels mortals. Està escrit per la Teresa Cervera i en Francesc Famadas, ambdós enginyers forestals.
La comarca del Berguedà, un exemple
Els municipis de Bagà, Berga, Cercs, Gisclareny, Gósol, la Pobla de Lillet i Saldes formen part de la Mancomunitat de Municipis Berguedans per a la Biomassa, per la creació d’una planta d’utilització de biomassa per al subministrament d’energia tèrmica a empreses i per a la instal·lació de calderes de biomassa i centres de consum de calor a instal·lacions dependents dels municipis.
Aquesta és una iniciativa que neix dels municipis, i que té un valor considerable perquè obre una mirada diferent de governança.
En aquest cas, la cooperació i la coordinació transversal entre diferents nivells de l’Administració ha estat essencial per a l’èxit de l’operació. Cada nivell d’administració ha aportat la seva capacitat i així s’han pogut superar les dificultats inherents a una activitat que comporta actuacions amb ritmes i escales diverses, incloent-hi un acord entre l’Administració de la Generalitat (Direcció General de Forests) i els municipis integrats en el Consorci, de gestió forestal agrupada comarcalment; el suport econòmic de la Diputació de Barcelona, la Gestió municipal en els punts de consum i de la construcció del Centre de generació de calor i de la xarxa de distribució d’energia a les empreses consumidores, i la col·laboració activa de les entitats usuàries: escoles, centres de gent gran, etc.
Aquesta iniciativa real ha propiciat una inversió de 4 M€ entre l’obra civil i la instal·lació de 13 calderes i els 32 centres de consum de la calor generat la biomassa (estella). Aquesta empresa suposa una potència total instal·lada de 4,7 MW, la millora forestal en 400 ha /any de boscos, la generació de 45 llocs de treball i l’estalvi de generació d’emissions de  més de 1.000 t/any de CO2.
També, i no és una consideració menor, el projecte estableix les bases d’una forma de gestionar que millora l’autosuficiència energètica de Catalunya, que és un dels reptes del present que cal anar guanyant.
Recentment, març 2017, aquesta iniciativa ha estat guardonada amb el Premi Alfons Ortuño, que atorga l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i té per objectiu el reconeixement de les actuacions innovadores i les bones pràctiques en la gestió pública que duen a terme les administracions catalanes.
Va ser economista, professor d’Economia de la UB, director general de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya,secretari general del Departament d’Economia i Síndic de Comptes. L’amic Ramon Jordana, que el va tenir de professor, el defineix amablement dient que va ser el prototip de “civil servant”, l’alt funcionari públic en el sentit bo de la paraula. Tenia una intel·ligència que funcionava com un rellotge tipus Patek Philippe de precisió.
Amb aquesta trajectòria va fer escola i d’aquí l’interès de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya per a distingir accions de bones pràctiques que generen aquestes.


Imprimir article