dimarts, 14 de març de 2017

Les noves eines de valoració ambiental promouran canvis sobre la silvicultura?

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
El passat dia 30 de gener d’enguany (2017), es va presentar públicament el Tercer Informe Sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC). Aquest tipus d’informes s’han fet als any 2005, 2010 i aquest del 2016. Una bona part dels autors d’aquest tercer informe són els experts que ja han col·laborat o participat en l’equip dels anteriors documents i per tant el relat de l’actual és valuós per a donar continuïtat a una acció de recerca i coneixement que fa el seguiment del fenomen climàtic amb solvència i amb l’interès de poder donar criteris d’actuació tant a les autoritats com, sobretot, a la ciutadania.
Portada del document
Una observació rellevant
El capítol 13 del TICCC tracta sobre els Sistemes agroalimentaris: agricultura, ramaderia i pesca, mentre que el sistema forestal, si es que es pot dir així a partir d’aquest tercer informe, queda difós entre el capítol que tracta la qüestió dels embornals de carboni i altres capítols i amb més detall el que tracta sobre “les interaccions entre els sistemes naturals i els humans en les àrees més vulnerables al canvi climàtic”.
Recordo que en el Segon Informe, el de l’any 2010, però, l’apartat sobre les masses forestals, estava integrat en el capítol 16, i que tenia per títol: Agricultura, ramaderia i silvicultura. (pàg. 677-760). Així doncs, què ha passat durant aquests 6 anys de diferència entre els dos informes? Per què s’ha considerat l’exclusió de la silvicultura i el treball de gestió de les masses forestals i tot el seu entorn en aquest Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya?
El bosc és un bé diferent, d’acord, però des d’ara se li dóna, bàsicament, la funció d’embornal. Se li atribueix, en el Tercer Informe,  solament el valor de ser la casa de la biodiversitat terrestre per excel·lència. Per contra -sense dir-ho específicament-, la silvicultura no és reconeguda com una ciència agrària, malgrat haver a Catalunya un Centre Tecnològic Forestal. Em sap greu que s’hagi fet aquest canvi, perquè la silvicultura sabem molts que és un mitjà per a la bona gestió forestal i això és sobretot la conservació dels ecosistemes forestals.
Per què ha passat això? El mateix Informe dóna la resposta a les preguntes i ens diu que tot aquest canvi, estratègic i conceptual no és menor, és el resultat de treballar a partir de la nova eina de recerca marc SES.
Què és el SES?
Transcric literalment el text de la pàgina 513 de l’Informe:
“Aquest marc va ser desenvolupat per la Premi Nobel Elinor Ostrom, politòloga i economista de formació, per a proporcionar un llenguatge global comú entre les ciències socials i les ciències naturals per a l’anàlisi de la manera de com les interaccions entre una varietat de factors afecten els resultats del sistema que és objecte d’estudi. Es tracta, doncs, d’un marc conceptual mot útil per a dur a terme diagnosis, ja sigui d’estats actuals com d’escenaris de futur. La característica principal d’aquest marc és que l’anàlisi de la realitat no es duu a terme fragmentant-la en diferents parts per analitzar-les separadament i, finalment, tornar a recompondre el conjunt; sinó que tot el sistema és analitzat d’una manera integral des de bon començament, i es centra l’atenció en la identificació i la comprensió de les interaccions entre els diferents elements del sistema.
El SES identifica quatre elements principals: dos lligats  als sistemes naturals, els recursos del sistema  (RS) i els serveis i unitats del recursos (RUS); i dos lligats  als sistemes socials, els sistema de governança  (GS) i els actors (A). Aquesta elements estan afectats pels motors de canvi, que són elements que afecten el sistema tot i ser-ne externs. Es tracta de motors socials, econòmics i polítics (S), i els motors ecològics (ECO), que per mitjà de diferents interaccions (I) amb els elements del socioecosistema, son clau per a definir-ne les tendències. Fruit d’aquestes interaccions s’esdevenen uns resultats (O), que són precisament aquests resultats el que cal analitzar per a visualitzar les possibilitats d’actuació dins de l’àmbit polític i de recerca”.
El nou paradigma sobre el medi natural “embornal” ha començat?
Sembla que no tot és semàntica, els valors sociològics tenen el seu pes en la diagnosi del present/futur del treball sobre el nou clima, el que és equivalent a dir sobre la vida a partir d’ara, almenys de la manera que la tenim entesa avui, majoritàriament.
En aquesta línia de valors ambientals, no és nou el protagonisme que es dóna al paisatge. Un element també vital.
Vull acabar aquest article amb la frase que va pronunciar el nou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (secció de filosofia i ciències social), Joan Nogué i Font, en el seu discurs de recepció, que tot dient: “la meitat de la bellesa d’un paisatge depèn del paisatge, i l’altre meitat del que el contempla”.
Mentre hi ha aquestes boniques paraules de reflexió, la silvicultura (la gestió del recurs forestal) queda desvirtuada. Aquest és el meu parer.

Imprimir article

1 comentari:

Anònim ha dit...

Encuentro indignante que el bosque desaparezca del informe por aplicar de manera arbitraria un nuevo método sacado del SESo de una persona que quizás no es tan competente en la materia...

Sí que es necesario unificar criterios para poder comparar pero no se puede "passer à la trappe", porque molesta en el panorama, un elemento tan importante para el clima como son los bosques y su evolución.

L'Olivera