Les 13 recomanacions sobre els Sistemes agroalimentaris

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
Convé que es tingui present el quadre de les 13 recomanacions sobre els Sistemes agroalimentaris que ens fa el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. Potser serà, des d’ara, el “full de ruta” de la política agrària i on “el sentit comú i de la nova agronomia” i tenen un paper rellevant. Ves a saber?
Foto Joan Grífols (CC BY 2.0)
També des d’ara i sempre més, hem de parlar d’agricultura de precisió i de ramaderia de precisió i de gestionar els ecosistemes marins en lloc de gestionar el recurs marí. Aquest és el nou paradigma agroalimentari. Cal prendre’n nota.
El quadre de les 13 recomanacions. [Transcripció de les 13 recomanacions del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (pàg. 333-334)]
1.- Mantenir la societat informada de les conseqüències que les actituds de consum d’aliments tenen en el canvi climàtic. Proporcionar-li els indicadors que permetin elegir entre productes o establir pautes d’alimentàries.
2.- Crear grups de treball pluridisciplinaris estables que orientin els debats sobre els efectes del canvi climàtic en les realitats agrària, ramadera i pesquera catalanes (en un món globalitzat). Les conclusions d’aquests grups han d’ajudar tant a transmetre un missatge clar a la societat com a orientar amb més detall les actuacions que cal dur a terme en aquest àmbit.
3.- Fomentar mètodes i sistemes que permetin incrementar l’eficiència productiva de l’agricultura i la ramaderia ecològiques, els conreus associats i l’agroforesteria com a mecanismes de mitigació i adaptació al canvi climàtic, i fer-los atractius pel que fa a la rendibilitat.
4.- Desenvolupar estratègies noves, o fomentar l’aplicació de les existents, que millorin l’eficiència de l’ús del nitrogen (mineral i orgànic) als conreus. Incorporar en aquestes estratègies totes les fonts disponibles de nitrogen (com ara rostolls o orgànics) i evitar tant les pèrdues que s’incorporen als GEH com les que puguin contaminar el sòl o els aqüífers.
5.- Introduir i aplicar els conceptes de ramaderia de precisió, adaptats a cada zona i a cada sistema de producció, així com el control ambiental de les granges, com a estratègia per a la reducció dels GEH.
6.- Impulsar la recerca i l’aplicació de la nutrigenòmica a les espècies per a mantenir la salut animal, optimitzar el rendiment dels animals i millorar la qualitat i la seguretat dels productes làctics i carnis.
7.- Centrar l’estratègia per a minimitzar els efectes del canvi climàtic en la pesca costanera a Catalunya en les mesures d’adaptació, basades en el coneixement de les relacions entre espècies i hàbitats.
8.- Enfocar la gestió de la pesca des d’un punt de vista ecosistèmic que també contribuirà a aturar la pèrdua de biodiversitat, a restaurar la productivitat del medi marí i, per tant, a augmentar-ne la resiliència.
9.- Desenvolupar sistemes  més eficients de maneig dels residus i de reciclatge dels nutrients amb la finalitat de poder utilitzar tots els nutrients naturals disponibles i reduir les aportacions provinents del fora del sistema.
10.- Optimitzar l’ús de l’energia en els processos de la cadena alimentària des de la producció fins al consumidor.
11.-Promoure sistemes de gestió eficients de l’aigua en l’agricultura que augmentin tant com sigui possible l’eficiència (kg aliments produïts/m3 d’aigua utilitzats) dins d’uns marges d’eficiència i sostenibilitat de les explotacions. Això significa potenciar la recerca orientada a aportar solucions als actors vinculats amb l’ús de l’aigua (com ara els regants, els gestors de l’aigua o els tècnics), basada en el sistema de cooperació participativa entre tots (de manera que es garanteixi una transferència més eficaç entre els investigadors i els usuaris).
12.- Potenciar la R+D+I de la gestió eficient de l’aigua agrícola, una gestió que s’ha de fer des de les administracions públiques perquè l’aigua és un bé públic i, a més, perquè difícilment ningú invertirà individualment en el desenvolupament d’un bé comú, si no que esdevé una activitat rendible econòmicament.
13.- Abordar la planificació i la gestió de l’ús de l’aigua a Catalunya d’una manera global, no sectorial (per a l’ús agrícola, per a l’ús urbà, etc.),tenint en compte especialment els efectes del canvi climàtic en l’aigua de la Mediterrània”.

Les dades que cal recordar del nombre de les emissions i els estocs de carboni
El percentatge de les emissions a escala global per sectors en percentatge és:
Energia, 26%; Transport, 13%; Residència/comercial, 8%; Indústria, 19%; Residus, 3%; Agricultura, 14%; Forestal, 17%.
Emissions de l’agricultura a Catalunya
A l’any 1990, any de referència, varen ser de 4.024 kt CO2 equiv., que representava el 10,3% del total, i a l’any 2013 tot i augmentar el nombrede les emissions a 4.126  kt CO2 equiv. va representar el 9,7% del total.
A Catalunya l’estoc mitjà de Carboni entre la vegetació i en el sòl és la següent:  
Boscos, 149,4 Mg C ha-1; Matollars, 104 Mg C ha-1; Pastures i Prats, 134,7 Mg C ha-1; Agricultura ,112.9 Mg C ha-1.

Nota: 
1 Mg C ha-1 = 1 Megagram de Carboni / hectàrea = 1 t (tona) C / ha = 100 g C / m2 
(suggeriment de E.P.E.)

Comentaris

Anònim ha dit…
M'havia sorprès la unitat, però en el cas de l'estoc de Carboni veig que es fa servir:

1 Mg (Megagrams) = 1.000.000 g = 1.000 kg = 1 t (tona)


Potser es podria afegir una:

Nota:
1 Mg C ha-1 = 1 Megagram de Carboni / hectàrea = 1 t (tona) C / ha = 100 g C / m2

E.P.E.
Andreu Peix ha dit…
Ja sabem el CO2 que consumeixen les activitats agràries, el 10% de totes les activitats de l'home.
Però com l'activitat agrària, inclosos els boscos, és l'única de totes les activitats que absorbeix CO2, m'agradaria conèixer la balança entre el CO2 que emeten les activitats agràries i el CO2 que absorbeixen.
Possiblement l'agricultura intensiva, la que més utilitza imputs i per tant consumeix més CO2, és també la que més absorbeix CO2, amb una balança més favorable.
Així l'agricultura intensiva afectaria menys el medi que l'extensiva