dijous, 2 de febrer de 2017

La queixa pagesa

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
A Catalunya, les queixes pageses vénen de lluny. La història d’aquesta nació té moltes pàgines dedicades a les relacions entre la pagesia i el poder. Una d’important que va portar cua va ser la Llei de contractes de conreu, elaborada pel Parlament de Catalunya el 1934, que va generar una revolució important i va ser un dels vectors, entre d’altres, de la Guerra civil. L’himne nacional és Els segadors i sense voler recordar els remences i el Llibre de Girona. No, seguim més.  Ens allarguem massa.
És rellevant que encara en els temps que corren uns centenars de pagesos han organitzat una “marxa per la dignitat” que sortia de diferents punts de la geografia catalana i feia camí a la capital, Barcelona. Aquest cop amb tractors. Un fet nou i espectacular en els temps moderns.
 Compte, quelcom està passant, les mobilitzacions agràries fins ara han estat de caràcter sectorial i aquesta no ho és. Tots recordem les manifestacions per a la defensa dels preus de la fruita, a Lleida; o de l’avellana, a Tarragona, o les de la llet, a Girona. Algunes han freqüentat més que altres, però aquesta marxa recent dels passats dies 26, 27 i 28 de gener de 2017 és per evidenciar el valor de la “dignitat pagesa”.  
Hem entrat en el terreny dels sentiments i aquest és un dels factors molt sensible.
No hi podem passar de puntetes...
Per què?
Crec que podem aportar algun element de reflexió, ben segur que n’hi hauran d’altres, però el que sembla evident és que cal considerar que la “marxa” indica que hi ha un sentiment de   “bullying” vers els pagesos per part de masses urbans sobre la seva activitat econòmica i també la propietat i l’ecosistema agrari.
Són sumatoris d’aquest “bullying” urbà les actituds d’alguns boletaires vers el bosc, el poc respecte de les pastures o dels sembrats o de les tanques dels qui passegen pel medi rural. I també la no-consideració de les normes de l’ordenament territorial del sòl no urbanitzable, el baix valor del mercat als productes agroalimentaris de proximitat.
Les causes i les minimitzacions
Recordem on som. La producció agrària a la UE està limitada per les directrius de la PAC, les directrius urbanístiques, les directrius de planificació d’infraestructures, o del paisatge o per les alteracions ambiental de la població, o la preservació de la fauna o per l’afectació de les incidències generades pel desenvolupament i el consum energètic desordenat causant de l’escalfament global i de danys sobre els conreus i les produccions d’aliments. A aquests factors cal contraposar-hi el model de llibertat de preus dels mercats globals dels “Inputs”. És a dir, dels béns de producció, com els adobs, les llavors, l’aigua, els químics, la maquinària agrícola, els combustibles (energia) i també el valor del sòl agrari (instrument de capital refugi).
Per minimitzar aquest panorama, la societat articula instruments com els ajuts econòmics per a alguna determinada producció agrària (cereals...) o el  foment de millores agroambientals i climàtiques,  el desenvolupament rural, la protecció dels productes alimentaris de qualitat (les DOP o IGP), els productes de km 0..., però com es veu tota aquesta bateria d’actuacions no és suficient per a mitigar el crit pagès professional a favor de la dignitat.
El manifest, una eina
El manifest de la “#marxapagesa” es concreta en sis punts:
1.- Dignificar i exercir el reconeixement del paper de la pagesia a la societat. (Necessitat que és reconegui socialment les funcions de la pagesia:  A) Abastiment segur d’aliments a la població; B) Conservació dels recursos naturals i manteniment del paisatge agrari i rural, i C) Ocupació equilibrada del territori.)
2.- Respectar la voluntat democràtica de la pagesia professional catalana de ser representada com correspon a les institucions (la representativitat democràtica d’acord amb els resultats de les eleccions a les agràries 2016, en tots els òrgans que de les institucions que afectin la gestió del territori com: Comissions d’urbanisme, Agencia Catalana de l’Aigua, Agència de Residus de Catalunya, Espais naturals protegits...)
3.- Remunerar, amb preus justos, la producció de la pagesia. (Aturar la liberalització deslleial del mercat interior de la UE i els oligopolis agroindustrials i els comercials i garantint un servei d’inspecció, control, sanitat i fraus, que assegurin el compliment de les normes que regulen el mercat, la competència i el comerç agroalimentari. Potenciant les interprofessionals, els contractes tipus i les organitzacions de productors.)
4.- Respectar les prioritats en el desenvolupament rural, (Les mesures agroambientals i el clima, i d’agricultura i ramaderia ecològica i la que es desenvolupa en les zones amb limitacions naturals −muntanya i desafavorides−.)
5.- Gestionar diligentment i eficaçment la fauna salvatge. (Replantejament del model de gestió de la fauna cinegètica. Una nova llei de caça.)
6.- Aturar les arbitrarietats, principalment de tipus urbanístics. (Determinar i prioritzar espais agraris protegits i productius, demanda d’un Pla sectorial agrari i desenvolupament de polítiques específiques per a les zones periurbanes).  
Veurem com evolucionen els resultats d’aquesta mobilització i les seves demandes. La Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) s’ha ofert com a taula de debat en la seva declaració de suport a la #marxapagesa.
Els fruïts seran positius, segur, el sector i la gent de pagès són lleials a les tradicions i el PACTE el tenen com  la principal eina de l’enteniment.  
Així ja va ser el 21 d'abril de 1486. (Sentència arbitral de Guadalupe).



Imprimir article

1 comentari:

Anònim ha dit...

L'he llegit i m'ha agradat. Crec que és un enfoc molt actual i necessari i que és un principi de solidaritat a aplicar a molts llocs.

És bàsicament un principi d'individualisme que costa de trencar en aquesta societat.

Difícilment hi pot haver respecte als altres si ningú es situa a l'altre costat.

Endavant amb els articles.

J. Galí.