dimarts, 15 de novembre de 2016

Els drons i l'agricultura. Una relació profitosa

Escrit per Miquel Baldi
Atmos6, un dels sistemes de CATUAV - Foto Viquipèdia
Després de la seva aparició com els dolents de la pel·lícula pel seu ús militar, els drons s’han instal·lat en l’actualitat com una nova eina capaç de les més increïbles aplicacions.
Ens diuen que podran transportar mercaderies, salvar vides acostant desfibril·ladors o medicaments allà on faci falta, a més d’obtenir imatges per fer pel·lícules, revisar instal·lacions industrials, edificis, línies elèctriques i molt més.
L’agricultura és un dels àmbits on es preveuen més aplicacions i on les expectatives estan essent molt altes, però tot just es comencen a veure els primers casos pràctics en diferents aplicacions.
Sabem, però, quin és realment l’estat d’aquestes noves tècniques i les seves perspectives de futur en l’agricultura? En aquestes ratlles intentarem d’aclarir-ho.
Un dron és una aeronau dirigida remotament amb uns costos operatius reduïts i que, en relació a l’agricultura, permeten principalment dos tipus d’aplicacions:
1.- Obtenció de dades (imatges) mitjançant la teledetecció propera
Amb unes resolucions de fins a 1–5 cm/píxel, els diferents sensors embarcats permeten captar unes dades georeferenciades (imatges) de diferents espectres (visible, infraroig, tèrmic...) que es relacionen amb l’estat vegetatiu de les plantes i la seva resposta front a les malalties, l’estrès hídric, els nutrients i altres variables que poden afectar la producció del cultiu.
Les diferents dades que s’obtenen amb els drons cal saber interpretar-les, i és molt important establir les correlacions entre la informació obtinguda per teledetecció amb la contrastada per l’observació directa al camp, per a cada cultiu i estat vegetatiu, i front a cada una de les variables sobre les quals es vulgui treballar.
En aquest moment ja es disposa d’aquestes correlacions per a cultius concrets, com l’estat vegetatiu de la vinya per a fer previsions de collita, l’estat nutricional per decidir l’adobatge nitrogenat en conreus extensius o la localització d’adventícies per als tractaments herbicides en extensius. Aquests primers resultats són esperançadors, però encara manca una ingent tasca de recerca aplicada per a disposar d’aquestes informacions en molts més casos d’interès.
Un cop processada la informació de les imatges obtingudes pel dron, es generen uns mapes temàtics de les  finques (mapes d’adobatge, de reg, de tractaments fitosanitaris, o males herbes) que permeten actuar de forma localitzada en la gestió dels cultius optimitzant la utilització dels insums al que realment necessita cada una de les plantes, per a obtenir més rendiment i qualitat tot rebaixant-ne els costos.
Pot semblar que aquestes eines només podran aprofitar-les les explotacions més avançades que practiquen l’agricultura de precisió, i disposen de tractors amb GPS i màquines d’aplicació de fertilitzants o fitosanitaris amb  dosificació variable, però amb la generalització dels telèfons intel·ligents amb GPS i aplicacions App de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) qualsevol petit agricultor pot treure profit, al seu nivell, d’aquestes informacions.
És per això que, un cop superades les habituals barreres per a la introducció d’una nova tecnologia i a partir d’aquestes primeres aplicacions ja contrastades, veurem com en poc temps serà una eina d’aplicació habitual en la gestió de les explotacions agrícoles.
2.- Realització directa de tasques agrícoles
Les tasques agrícoles que actualment es fan des d’avionetes o helicòpters són els tractaments fitosanitaris i l’adobatge. L’aparició dels drons, amb uns costos molt inferiors als mitjans aeris tradicionals, està obrint aquestes aplicacions a moltes més explotacions agrícoles.
Una de les experiències més consolidades en aquest camp són els tractaments fitosanitaris, que van començar als anys 90 al Japó pels tractaments de l’arròs, on fins el 35% dels camps d’arròs ja es tracten amb drons helicòpters, però que s’està estenent ràpidament en altres continents i cultius.
A casa nostra, hi ha poca experiència amb aquestes aplicacions, tot i que les companyies que operen amb drons estan començant a oferir serveis amb multirotors o helicòpters capaços de carregar fins a 10 litres de caldo.
A Catalunya disposem de tots els elements per a la implantació d’aquestes aplicacions, amb un bon nombre d’empreses que ofereixen serveis de drons per a l’agricultura. Centres de recerca, com la Universitat de Lleida i l’IRTA,  estan utilitzant la teledetecció amb drons per als seus programes d’investigació, i empreses com Raimat, que ja l’utilitzen habitualment per gestionar les seves vinyes.
Per altra banda, l’evolució de tots els equipaments utilitzats, tant els drons com els sensors o els programes informàtics utilitzats, està essent molt ràpida, amb millores constants de les prestacions de tots ells, cosa que els farà a curt termini encara més fiables, versàtils i econòmics.
I per acabar, un dels aspectes que està alentint la implantació d’aquests nous mitjans és una normativa que imposa un excés de controls, autoritzacions i prohibicions que dificulten en gran mesura el treball amb drons. La propera aprovació d’una nova reglamentació d’àmbits estatal i europeu per a aquests temes obre la porta a l’esperança per a tots els operadors.
Empreses catalanes de drons

Imprimir article

1 comentari:

SIGPAC ha dit...

Molt bon article, el primer punt és el que jo tenia el cap, sobretot per reduir fitosanitaris, aigua... a partir d'una bona recomanació per zones i collir quan toca i fins i tot per zones. Aquest fet que pot produir un augment considerable de la qualitat i per tant del preu, per exemple en vinya.

El segon punt m'ha sorprès i ara ho veig com una idea genial. El Drone pot volar molt baix i de manera autònoma, per aplicar fitosanitaris controlats és genial. He vist drons volant sols per prendre imatges i és màgic.

El Drone serà la Roomba agrícola del futur per tenir els camps a punt