divendres, 26 d’agost de 2016

Vols conèixer els fruits de bosc?


escrit per Ricard Estrada i Arimon i Eduard Parés i Español
plantipodes.cat
Aquest estiu, molts anirem durant algun dia o altre a fer excursions i ens trobarem amb algunes plantes que produeixen fruits de colors vistosos als boscos i als marges de camp. Segur que moltes les coneixem bé, però d’altres podem dubtar tant del seu nom, com si són comestibles o són verinoses.
És freqüent davant d’alguns fruits una conversa com ara:
- Tu, això és un "gerd"?      
- No ho crec, és una "frambuesa"   
- Segur?
O bé:      
- Mira un "mirtil"!   
- S'assembla a un "nabiu"...
Per solucionar aquests dubtes, recomanem el web plantipodes.cat (continguts: Eduard Parés; desenvolupament: Jordi Gil), que ens pot aportar a través d’una fitxa sintètica coneixements sobre els fruits de bosc comestibles més corrents i també sobre alguns que ens trobem als restaurants i pastisseries i dels quals desconeixem el nom i si la producció és de conreu o tenen una procedència majoritàriament silvestre. També n’hi trobarem uns quants de tòxics.
Per esvair dubtes, s’ofereix un petit vocabulari multilingüe de fruits de bosc. Aquest vocabulari està preparat per ser consultat fàcilment amb el vostre telèfon intel·ligent (smartphone).

Nabiu (Vaccinium myrtillus) - foto: Viquipèdia
Un conjunt de fruits heterogeni amb reminiscències medievals
Les fruites de bosc són un conjunt de fruites petites i comestibles, que tradicionalment no es cultivaven sinó que es collien en arbustos salvatges. A l'Edat Mitjana els boscs pertanyien al senyor feudal i els pagesos que els collien havien de paga-li.
En un sol concepte, “fruits de bosc” tracta d’un conjunt de fruits heterogenis. Pensem també en altres denominacions per les quals també se’ls coneix: fruits vermells, fruits silvestres i fruits petits. En espanyol: frutos de bosque. En francès: fruits rouges, petits fruits. En anglès berries o soft fruits. En alemany: Wildfrüchte o Waldbeeren. Són termes més aviat des del punt de vista alimentari o gastronòmic.
Des del punt de vista botànic aquests fruits (o infructescències) són de menes variades:
Baia i pseudobaia: Arbutus (cirereta d’arboç), Arctostaphylos (boixerola), Myrtus (murtó), Physalis (alquequengi del Perú), Ribes (ribes, groselles agrassó, cirerola), Sambucus (saüc, évol), Vaccinium (nabius).        
Drupa: Celtis (lledó), Ilex (grèvol), Prunus (aranyó, cirera), Viburnum (aliguer), Ziziphus (gínjol).
Polidrupa: Morus (mores d’arbre), Rubus (gerd i móra d’esbarzer).
Fruit complex, pseudocarp: Fragaria (maduixa, fraga), Hippophae (arç groc; rodejat del calze carnós).
Cinoròdon: Rosa (gavarró).
Gàlbul: Juniperus (ginebró).
Pom: Crataegus (cirereta de pastor), Sorbus (moixera, serva).
Llavor tòxica envoltada d’un aril comestible, amb aparença de drupa): Taxus (teix).

Maduixes silvestres (Fragaria vesca) - foto Viquipèdia
El nom dels fruits i la utilització alimentària
Pel que fa nom dels fruits del bosc, molts els coneixem com a fruits vermells, però n’hi ha molts més, per això s’informa a la introducció del següent: “Descartem, de moment, els fruits secs com ara l’avellana, la castanya, els pinyons que també podem trobar en el medi natural. Hi hem inclòs, però, fruits tradicionals que encara es fan en arbres fàcils de trobar prop de masies i camps, com ara: el gínjol (de Ziziphus jujuba), la serva (de Sorbus domestica) i també el lledó (de Celtis australis)”.
A la natura hi ha molts fruits semblants de colors vermell o d’altres colors atractius però, cal estar alerta, poden ser mol tòxics, s’indiquen amb: . T .:
En alguns casos, certes parts són molt tòxiques (T ). Per exemple, el teix (Taxus baccata) té una llavor tòxica envoltada d’un aril de color vermell viu comestible. El fruit del saüquer o saüc (Sambucus nigra) es pot fer servir per a confitures, però ha de ser ben madur; els seus fruits no madurs i les llavors són tòxiques.
Això del nom de les plantes és en general complicat per a les persones que no són coneixedores de la botànica i per això se’ns ofereix el nom científic de la planta i també els nom equivalent tant en català com en castellà, francès, anglès i alemany (està previst ampliar-ho amb: aranès, italià, portuguès i neerlandès). Fa així mateix una valoració de la qualitat comestible del fruit, valorant si és simplement comestible, o bé si és excel·lent o si és fat. Pel que fa al altre usos, ens diu la fitxa si amb el fruit es pot elaborar melmelades i confitures o sucs o aiguardents i licors. També en alguns s’indica si són tòxics o molt tòxics, ull amb aquest!!!
Riber/groseller negre (Ribes nigrum) - foto Viquipèdia
De la relació de fruites de bosc que se’ns ofereix al web esmentat, podem destacar des del punt de vista del consum alimentari (en aquest cas el terme apropiat seria "fruites de bosc").
Uns quants (nabius; ribes o groselles [negra, roja, josta], maduixa de bosc i fraga [o maduixot], gerd i móra d'esbarzer, gínjol, cirera de bosc, alquequengi del Perú) es poden considerar comestibles excel·lents. Uns quants més (atzerola, cirera d'arboç, móra negra [o de llei], murtó, arç groc) comestibles. Altres (cirereta de pastor; riba pètria, agrassó i cirerola;  móra blanca, lledó) són comestibles més o menys fats o insípids.
Alguns d’aquests fruits per tal que siguin comestibles, necessiten una sobremaduració (serva) o l’eliminació dels pèls irritants (gavarró o grataculs).
Tenen fruits tòxics: aliguer; boixerola; grèvol; moixera; saüc racemós i évol. El teix té una llavor tòxica envoltada d’un aril de color vermell viu comestible.
Molts, a més de ser comestibles en fresc, són adequats per fer-ne melmelades i confitures. Alguns (aranyó, moixera, saüc) només són consumits en forma de melmelades i confitures. Els fruits de saüc no madurs són tòxics.
Sucs o xarops: maduixa i fraga, arç groc, móra blanca i móra negra, ribes o groselles, gavarró, gerd i móra [d'esbarzer], nabius.
Aiguardents i licors: com ara els obtinguts per la destil·lació del suc del fruit fermentat (el kirsch de les cireres de bosc) o usant el fruit com a aromatitzant (la ginebra amb ginebrons, el patxaran amb aranyons, el licor de cassís amb riba o grosella negra i el mirto, licor de murtra amb murtons).
Encara que és una recomanació evident, transcrivim la recomanació citada al web:

“No s’han de consumir els fruits que no coneguem bé.
Les dades de comestibilitat i toxicitat són orientatives.
Qui consumeix aquest fruits (o altres parts de la planta) ho fa sota la seva responsabilitat”

I bon profit!!

Imprimir article