dilluns, 1 d’agost de 2016

El llenguatge de la tradició agrícola

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
Capvespre a la Segarra II - foto xavier  (CC - BY-NC-ND 2.0)
La riquesa del folklore sobre la temàtica agrícola i ramadera ha estat molt estudiada, especialment el principi del segle XX. En Valeri Serra i Boldú, (Castellserà, l'Urgell, 1875-1938) és un d’aquests erudits que ha va  fer possible que tinguem una bona col·lecció de materials que formen part del fons cultural de Catalunya.
Durant aquest estiu proposem una lectura “fresca” fent un petit tast del seu treball recopilatori i d’aquesta manera potser sabrem llegir amb més atenció el paisatge agrari.
Tractarem en aquest article sobre com explica –la tradició− la graduació de les hores de claror durant l’any i sobre els fenòmens de fred i el mal temps.
Per qui si els vols memoritzar, també és un bon exercici estiuenc.
El Santoral Català i la claror del dia
Per Ninou,                 (1 de gener)
un pas de bou.
Pels Reis,                    (6 de gener)
un pas de vell.
Per Sant Julià,            (9 de gener)
un pas de ca.
Per Sant Pau,              (15 de gener)   Sant Pau ermità   
una hora de cau.
Per Sant Antoni,          (17 de gener)   Sant Antoni abat
un pas de dimoni.
Per Sant Sebastià,        (20 de gener)    
un pas de marrà,
Per Santa Agnès,           (21 de gener)  
una hora més.
Per la Candelera,           (2 de febrer)   
una hora entera.
Per Sant Maties,            (24 de febrer)  
tant nit com dies.
Per la mare de Déu d’agost,     (15 d’agost)    
a les set ja és fosc.
Per a Santa Llúcia,         (13 de desembre)
un pas de puça.
Per Nadal,                       (25 de desembre)  
un pas de pardal
Per Sant Esteve,             (26 de desembre)  
un pas de llebre.
Sobre el  mal temps i el fred
Any gelat,     
any de blat.
Any de dargues,    (dargues: tros de glaç, que baixa pel riu en temps de glaçades)
any de poques garbes.
Any de rosada,   
any de forment.     (forment: blat comú)
Any de mal temps,   
fins les velles posen dents.
Les gelades blanques   
són el greix de les plantes:   
les negres  
les enterren.
Blanca gelada,
hora mudada.
Llaura amb gelada,
i tindràs bona anyada.
Final
Totes aquestes dites serveixen per a memoritzar els  treballs agrícoles d’aquella època en què el canvi climàtic no era previsible. Les dargues quasi no sabem què són i el santoral català tampoc. Som massa llecs de coneixements històrics.

Que tinguis un molt bon estiu!!!

Imprimir article

1 comentari:

L'Olivera ha dit...

M'encantan aquests refrans de pagesos. Sempre l'hi comprava al Jordi el Calendari dels Pagesos on surten molts.