divendres, 3 de juny de 2016

La permanent reestructuració de les cooperatives agràries

escrit per Ricard Estrada i Arimon

Cooperativa de Pinell de Brai - foto @cfolch (CC BY SA-2.0)

Sembla que torna a prendre pes l’economia cooperativa. Darrerament hom en parla com si fos el gran descobriment de les noves generacions “populars”, però la realitat és diferent. La Aliança Cooperativa Internacional va ser fundada a Londres el 1895. Representa 1.000 milions de persones de 94 països, essent el referent del moviment cooperatiu planetari. La seu d’aquest organisme va ser a Londres, entre el 1895-1992, i des de llavors la seu s’ha ubicat a Ginebra.
A Catalunya, el moviment cooperatiu ve de lluny, el procés industrial fa prendre cos a aquest model empresarial. Pel que fa al món agrari, també hi ha moltes referències des de l’inici del segle XX. No és cas ara de fer referència a la història de les cooperatives, però sobta que periòdicament els governs proposin programes de reordenació d’aquestes empreses, i de manera especialment les que estan vinculades a l’agricultura, és a dir, a la producció d’aliments.
Pla de reestructuració del 1993
L’adhesió del Regne d’Espanya a la UE es va produir l’1 de gener de 1986 i aquest fet va alterar l’stato quo. Des de llavors, una bona part de la sobirania de l’Estat passa per Brussel·les i especialment les qüestions que estan relacionades amb l’agricultura i l’alimentació. La PAC ha estat i és encara la part més important del pressupost de la Unió.  
La preocupació del govern de Catalunya pel món cooperatiu ha estat sempre molt viu, cal solament resseguir la feina feta en temps de la Mancomunitat i també durant la vigència de la Generalitat Republicana. L’assentament de les empreses cooperatives agràries o altrament també els sindicats cooperatius varen tenir un hegemonia en els anys d’inici del segle XX i fins al 1939. Durant el període “fos” varen sortir les SAT, però amb l’entrada de la democràcia 1977-78 la Generalitat “autonòmica” legisla sobre aquesta matèria i n’és el fruit més expressiu la  Llei 13/1991, després la Llei 18/2002 i finalment la Llei 12/2015.
El Departament d’Agricultura, davant de la necessitat de reconstruir el sector cooperatiu, va engegar un treball de concertació social que queda ben recollit en el DOGC del 24.2.1993, que diu que ho fa per a complir les Resolucions del Parlament del maig de 1992. El Pla s’estructura i s’acorda de fet després de converses en el marc de la Taula de Concertació Agrària, això va ser  el juny del 1992. L’acord és entre el Departament, les Organitzacions Professionals Agràries i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), que fan l’encàrrec d’un treball que ha de servir per a reflexionar, conjuntament, sobre l’esdevenidor del sector cooperatiu agrari a Catalunya i per això s’organitza a Collbató un Simposi que va tenir lloc entre el dia 15 i el 23 de juliol de 1992. El resultat més significatiu va ser la creació d’un òrgan encarregat per a gestionar el Pla de reestructuració del cooperativisme agrari, a través d’una Comissió Interdepartamental participada pels Departament d’Agricultura, Economia i de Treball i les Organitzacions professionals agràries i la Federació de la Cooperatives Agràries de Catalunya. (veure lCEA, revista Quaderns Agraris número 17 desembre 1995, article de n’A. Solé i Gasset. Pla de reestructuració del cooperativisme agrari a Catalunya, pàg. 95-100 i article d’en J. Giné i Albesa, La reestructuració del cooperativisme agrari a Catalunya, pàg. 101-104, i també la ponència Les cooperatives agràries del Sr. Xavier Tubert, President de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya a les II Jornades de Cooperativisme a Catalunya, Lleida 26-27 de febrer de 1993, pàgina 57-62).
Llavors, a Catalunya es parlava de l’existència de 260 cooperatives i de 35.000 socis (agricultors), dels 50.000 que hi havia a Catalunya.
El Pla de reestructuració va tenir una durada de tres anys i el pressupost del primer any va ser de 900 milions de pessetes (5,41M€) i va aconseguir:  Fomentar la reestructuració, la fusió de cooperatives i molt convenis cooperatius entre moltes cooperatives de primer i de segon grau i entre moltes seccions de cooperatives per a  concentrar les inversions per a la modernització d’instal·lacions, la gestió, la direcció i la comercialització conjunta de les cooperatives, treballant el capital de les marques; tot això va ser possible gràcies a les aportacions de recursos públics, però sobretot pel compromís i els recursos dels socis cooperativistes  i de la implicació de les organitzacions professionals agràries i la FCAC.  Avui. les cooperatives de Fruits de Ponent, Actel a Lleida, la CAC de Vic, Soldebre a Tortosa, en són les més emblemàtiques d’aquests processos de fusió i millora de la gestió professional.
Moltes d’altres també van fer camí i avui són empreses socials amb recursos i amb projecte empresarial propi i competitives en el mercat global.
El Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català 2016-2020
Novament, ara,  el Govern de Catalunya, maig 2016,  també complint l’encàrrec del Parlament del 14 d’abril de 2010, encarrega elaborar un Pla Marc del Cooperativisme Agrari, que es concreta amb una conveni amb la Federació de Cooperatives de Catalunya perquè elabori el document. Es parla que hi ha, avui, unes 240 cooperatives agroalimentàries.
El Pla proposa 91 actuacions, 13 grans objectius i 4 eixos estratègics:
  • Enfortir l’estructura social
  • Incentivar la col·laboració i la vertebració empresarial
  • Potenciar el comerç de les cooperatives agràries
  • Promoure el producte cooperatiu agrari.
El document proposa un Pla de concentració, intercooperació i modernització de les cooperatives agràries, i un Programa de millora de la competitivitat de les cooperatives agràries, entre d’altres iniciatives.
El programa estratègic té un pressupost inicial de 2M €  (333 milions de PTA). No està definit quin serà l’òrgan del Departament que gestionarà aquest Pla. Amb tot,  valorem com a valent el propòsit, tot i que haurem de seguir amb passió aquesta iniciativa de foment de les empreses cooperatives agràries a Catalunya. i si es manté o es millora la cultura de l’associacionisme cooperatiu empresarial, millor; val la pena de potenciar la dinàmica econòmica del sector agrari, fet que tots desitgem, malgrat les pertorbacions abruptes de l’economia europea, la dinàmica convulsa de la geopolítica del comerç mundial i sense deixar de mirar de reüll el futur text del TTIP (Tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA).

Imprimir article