La necessària reflexió de les “Biofonts del coneixement”

escrit per Ricard Estrada i Arimon

Bosc by Josep Ramis - (CC BY-NC-ND 2.0)

Mensualment, rebo la publicació Forêt Gascogne  -Le journal de la forêt cultivée- que edita el Syndicat des Sylviculteurs du Sud-Ouest. A l’edició del número 625 de febrer de 2016, el senyor Bruno Lafont, president del Syndicat reflexiona en l’editorial sobre el present-futur del sòl i ho concreta en el tema que li és de la seva competència.

Certament, com a autor d’aquest escrit he fet una lleugera adaptació, per a fer-lo més entenedor; prego, doncs, que disculpeu si no s’ajusta estrictament la traducció.

El text és una reflexió sobre el paper de les fonts de vida i l’ocultació que hom fa d’aquests bioconeixements per a poder administrar-nos millor. Les qüestions que planteja ens afecten a tots i tenen interès per als qui gestionen la producció d’aliments o el medi natural. En Bruno Lafont fa un exercici d’activista sindical amb pensament propi i deixa que qui ho llegeixi en tregui la seva conclusió. Desitjo que us sigui d’interès.

L’editorial porta per títol: DE QUELQUES RÉFLEXIONS BIOSOURCÉES, i diu així:

Una de les ciències més exactes és la demografia. Hom sap que entre els anys 2050/2060 el planeta tindrà entre 10 i 11 mil milions d’habitants. Però, ¿qui sap que Alemanya ja ha perdut 10 milions d’habitants i Rússia 7 a causa del descens de la natalitat? Els corrents migratoris acaben de començar. Recordem que, el 2050, França (metròpoli) tindrà uns 72 milions d’habitants o més.

Les conseqüències directes d’aquests processos són perfectament conegudes des de fa més de vint anys, la qüestió és: Qui ha sentit els polítics parlar sobre això, informar a la població del que sembla que ineludiblement ha de passar? Tals com la gestió de la vellesa, els mecanisme de solidaritat, les pensions i sobretot la dependència!

O també, l’especulació del sòl... i particularment el territori forestal està en el punt de mira: el MEDI, nou bé escàs!

A escala mundial, aquest procés ja està en marxa de la mà dels estats que compren o lloguen terres en altres països per a cobrir les seves necessitats alimentàries. Però no és solament això. Hi ha operadors actius que estan comprant terres per a construir estocs a l’espera que pugin els preus d’acord amb les necessitats futures. A escala dels continents es tracta de més de 230 milions d’hectàrees  ja comprades o llogades, és a dir, més de 5 vegades la superfície de França.

El que està en joc és la pressió sobre els sòls que són i seran considerables per part de la urbanització, l’agricultura i el bosc! I tot en un context de canvi climàtic, amb els consegüents riscos.

Ara bé, la terra no es fabrica... i sabem, gràcies a la història, que el bosc sempre ha estat, en tots els països, la baula dèbil, la “variable d’ajustament”.

Però el bosc és matèries primeres, materials, una bomba de carboni, però també reserva d’oxigen i d’aigua, protecció del sòl, química, aliments i... energia. L’economia forestal és renovable i circular: una bioeconomia genuïna.

Els acords de la reunió Forest Europ (Madrid, octubre 2015) sobre els criteris i indicadors de gestió sostenible del bosc han passat totalment desapercebuts comparats amb el soroll mediaticopolític de la reunió de la COP-21 de París; s’aplica, un cop més, la llei de l’embut.

Els forestals hauran de fer molt soroll per a ser escoltats, i no solament al Sud-oest de França, si volen evitar que se’ns presentin els comptes sense els ingressos...

Aquestes reflexions de començament d’any van destinades a recordar allò que està en joc, els reptes que ens esperen i entendre les posicions del vostre sindicat. Saber, preveure i anticipar és també el nostre paper. Una vegada més, és gràcies al vostre suport, a la vostra confiança, que podem intentar respondre a tots aquest reptes que s’han de plantejar tard o d’hora. Comptar  amb el temps és el ‘destí diari’ de nosaltres els forestals.

DE QUELQUES RÉFLEXIONS “BIOSOURCÉES”  (Versió Original)

Une des sciences les plus exactes et paradoxalement sans doute la plus « ignorée » est la démographie. Chacun sait que la terre comptera dans les années 2050/2060 entre 10 et 11 milliards d’habitants pour ensuite décroître. Mais que sait que l’Allemagne a déjà perdu 10 millions d’habitants, la Russie 7 et bientôt plus encore du fait du recul de la natalité ? Les flux migratoires ne font que commercer. Rappelons-nous que la France Métropolitaine devrait compter en 2050 près de 72 millions d’habitants, peut-être plus.

Quant aux conséquences directes de ces processus parfaitement connus et annoncés depuis plus de 20 ans, qui a entendu les « Politiques » en parles, informer, les populations de ce qui va inéluctablement se produire? Comme, par exemple, la gestion de la vieillesse, des mécanismes de solidarité, la retraite et surtout la dépendance!

Ou encore la spéculation foncière… Et c’est là où, notamment, les territoires forestiers sont visés : l’ESPACE, nouvelles «  matière rare » ! 

A l’échelle mondiale, ce processus est déjà en marche par des États qui achètent ou louent des terres dans d’autres pays à des fins alimentaires. Mais pas seulement : d’autres opérateurs sont actifs et achèteraient des terres afin de constituer un stock en attendant que les prix montent suivant les besoins futurs. À l’échelle des continents, il est question de plus de 230 millions d’hectares déjà ou en locations, soit plus de 5 fois la surface de la France.

Les enjeux, la pression sur les sols sont et seront donc considérables entre l’urbanisation, l’agriculture et les forêts ! Le tout dans un contexte de changement climatique, avec les risques inhérents.

Or, la terre ne se fabrique pas… Et nous savons, au regard de l’histoire, que la forêt, dans tous les pays, a toujours été le maillon faible, la « variable d’ajustement ».

Mais la forêt, nous le savons mieux aujourd’hui, c’est : des matières premières, des matériaux, un pompe à carbone, mais aussi de l’oxygène, de l’eau, un protecteur des sols, de la chimie, de la nourriture et… de l’énergie. Cette économie forestière est de surcroit renouvelable et circulaire : une bio économie par essence si j’ose dire !

Entre les accords de Forest Europ á Madrid en octobre 2015 sur les critères et Indicateurs de Gestion Durable des Forêts, passés totalement inaperçus et le brouhaha médiatico-politique de la COP 21, il y a, une fois de plus deux poids deux mesures.

Les forestiers vont devoir faire du bruit pour se faire entendre et, dès 2016, beaucoup plus de bruit et pas seulement dans le Sud-Ouest si nous voulons éviter que l’on nous présente les additions sans les resettes…

Ces quelques réflexions en ce d’année pour rappeler les enjeux, les défis qui nous attendent et comprendre les positions de votre Syndicat, Savoir, prévoir et anticiper, c’est aussi notre rôle. Encore une fois, c’est grâce á votre soutien, à votre confiance que nous l’autre. Compter avec le temps est notre « lot quotidien » à nous autres forestiers.