dimarts, 26 d’abril de 2016

Catalunya i les fronteres de la vedella

escrit per Ricard Estrada i Arimon
Logotip IGP Vedella dels Pirineus Catalans
Ja portem alguns anys moguts per iniciatives civils que desitgen configurar un mapa real que fixi els límits geogràfics de Catalunya, nord enllà,  hi ves per on que la població de vedelles del Pirineu ja ho ha fet i, contràriament al que hom diu, la UE és qui ha definit aquesta ratlla en el mapa europeu.   
Així, el passat dia 17 d’octubre de 2015 el Diari Oficial de la Unió Europea publicava l’anunci de la Identificació Geogràfica Protegida (IGP) «TERNERA DE LOS PIRINEOS CATALANES»/«VEDELLA DELS PIRINEUS CATALANS»/«VEDELL DES PYRÉNÉES CATALANES». Amb tres idiomes i una sola geografia. Aquests primers dies d’abril ja és una realitat ferma.
La política (o millor els polítics que s’amaguen amb l’abric de l’economia de serveis, com l’eix únic de la seva existència, han hagut d’acceptar (singularment) el català en un text oficial i també que les muntanyes no són un límit a Europa, si més no per a les vaques brunes. D’altres, però, ho tenen més complicat, concretament vull referir-me a les persones que cerquen refugi i demanen acolliment i volen transitar per l’Europa sense fronteres i que avui topen amb tanques i punxes que els impedeixen el pas. Tot això malauradament incomplint els protocols del Dret Internacional.
Estem submergits en un paradigma de canvi, però cap a on...?
Perdoneu aquesta reflexió.
Què implica això de la nova IGP de la Vedella del Pirineu?
Al meu entendre, és el reconeixement d’una realitat geogràfica d’un ecosistema i d’un model de gestió d’una ramaderia extensiva que singularitza el seu desenvolupament en allò que ara està de moda dir: L’economia circular, l’economia verda o quelcom equivalent. De fet, com sovint diem, fent la feina ben feta, que en aquest cas és la que des de fa segles que es realitza en les contrades de la muntanya.
L’àrea de la IGP és molt gran, cobreix 3 pobles de la comarca de l’Alta Ribagorça; 21 de l’Alt Urgell; 30 el Berguedà; 17 de la Cerdanya; 17 de la Garrotxa; 16 del Pallars Jussà; 15 del Pallars Sobirà; 16 del Solsonès; 19 del Ripollès; 9 de la Vall d’Aran i 62 de les zones de muntanya de l’Alt Empordà, el Bages, la Noguera, Osona i el Pla de l’Estany, mentre al costat francès cobreix 152 municipis de les comarques dels Aspres, Capcir, la Cerdanya, el Conflent, el Vallespir, les Alberes i la Fenolleda. Així com els 106 municipis de la muntanya dels cantons de: Couiza, Quillan, Axat, Belcaire, Lagrasse, Limoux, Mouthoumet, Sant Hilaire i Touchan.
El nombre d’explotacions que han manifestat la seva adhesió a la IGP és de 200 explotacions, que s’agrupen en 18 a l’Alt Urgell; 2 a l’Alta Ribagorça; 1 al Berguedà; 3 a la Cerdanya; 8 al Pallars Jussà i 56 al Pallars Sobirà. Pel que fa al costat francès,  25 a la Cerdanya-Capcir, 27 al Conflent, 13 al Vallespir, 3 als Aspres; 4 a Fenolleda; 14 a l’Aude, i 4 a l’Albera.
Quina extensió geogràfica i quin impacte en el territori transfronterer, magnífic!
El present i l’esdevenidor
L’interès en posar el valor aquest model d’explotació de les pastures i el bosc, i la voluntat dels ramaders de muntanya a potenciar una economia rural sostinguda en el temps i en aquests territoris fa possible potenciar directament i indirectament altres sectors econòmics que hi estan directament relacionats, com és el turisme de muntanya, la gastronomia, l’assentament de la població en l’espai obert, la gestió d’un paisatge dinàmic ajustat a les demandes del mercat i també a l’ocupació preservant un model europeu de producció càrnia. Fet interessant i convenient en aquest temps de propers canvis de paradigmes productius que s’apropen, segurament, si tal com sembla els negociadors de la UE i dels EUA acorden molt aviat un text per activar el TTIP (Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions), el tractat de lliure comerç entre ambdues parts de l’oceà).
La producció de carn bovina no solament és possible a través de la soja i el blat de moro. Ho saben molt bé els ramaders del Pirineu, i per això és bo felicitar-los públicament, pel treball que han emprès i haver-ho aconseguit amb rigor i tossuderia.

Imprimir article

1 comentari:

Anònim ha dit...

C'est une bien bonne nouvelle que ce rapprochement transfrontalier d'éleveurs qui défendent un produit autochtone de qualité. Espérons que dans chaque Etat, ils s'attacheront à remplir scrupuleusement le cahier des charges et qu'ils seront défendus comme on le leur doit dans les négociations en cours du prochain traité de commerce transatlantique