dilluns, 29 de febrer de 2016

Queden gairebé la meitat de pagesos

escrit per Jesús Domingo
Foto @xavierblasco - © All rights reserved
Segons dades de l'IDESCAT (Institut d'Estadística de Catalunya), entre el 1994 i el 2016, la xifra d'agricultors i ramaders catalans censats ha disminuït un 48,9%, que ha passat dels 50.938 als 26.031, restant doncs gairebé la meitat. Del tema, una organització professional agrària se’n feia ressò els darrers dies del passat mes de gener.
A pesar que la millora tecnològica a casa nostra ha permès el manteniment de les produccions amb menys personal, penso que la tendència en la pèrdua de professionals que es guanyen la vida amb les tasques del camp a Catalunya és preocupant.
En el cas de la demarcació de Barcelona, ​​les xifres són molt greus: en els últims 22 anys, el nombre de pagesos i ramaders censats s'ha reduït en 4.081 (en passar de 9.989 a 5.908), que en termes percentuals suposa una caiguda del 40,85%.
Girona, per la seva banda, ha passat de tenir 8.889 el 1994 als 3.795 actuals, i això suposa una caiguda del 57%. Lleida tenia 18.135 professionals censat fa 22 anys i ara en té 11.009, i finalment, Tarragona ha baixat dels 13.925 als 5.319 actuals.
Altres dades sectorials preocupants reflecteixen que, en l'àmbit de Catalunya, el nombre d'explotacions de conill s'ha reduït un 47% entre 2009 i 2015, ja que en 5 anys s'ha passat de 1.905 a 1.005 explotacions. Cal recordar que la crisi del conill continua.
De la mateixa manera, l'Observatori de la Llet constata un descens de més de 1.000 explotacions làcties a Catalunya. En termes percentuals, la baixada ha estat del 59% i el 2014 només quedaven a Catalunya 776 explotacions. El 2015 ha tingut lloc la finalització de la quota lletera, que ha provocat una greu crisi causada per la caiguda de preus de la llet en origen (a escala de ramader).
Tal vegada sigui el moment  d’establir un pla de xoc per al sector agrari. "S'ha d'acabar la sagnia que estan patint els pagesos pels preus baixos en origen que perceben i el mal funcionament de la cadena alimentària", assenyalen penso que amb raó des de les organitzacions professionals.
Finalment, les dades estadístiques confirmen que el sector agrari està envellint progressivament perquè els professionals obtenen uns ingressos que no permeten gaires alegries: “no es guanyen la vida”, diríem en llenguatge popular. Actualment, el 38,2% dels titulars d'una explotació agrària té 65 anys o més, quan fa 20 anys només era el 24,62%. Per altra part, la paga de jubilació és molt baixa per als autònoms agrícoles, i això, encara que indirectament, obliga al fet que molts professionals continuïn a l’explotació tot i passar de 65 anys, cosa que tampoc no facilita el relleu generacional.
Aquest és el nou model al qual ens empeny la PAC o els “mercats”; o és la miopia col·lectiva de l’economia dels preus per a garantir l’alimentació a Europa. Tot molt estrany, oi?

Imprimir article

1 comentari:

Anònim ha dit...

Preocupants xifres i interessants reflexions.

Però la miopia urbana posa majoritàriament l'accent i preocupació en la conservació de la natura -boscos i fauna-. Com si la natura ens necessités!
I menysté el paper del sector primari.

Els nostres majors problemes els tindrem en el futur en l’alimentació de qualitat i en l'energia neta i per això necessitem un país territorialment endreçat, per pagesos i forestals, evidentment!

Paco Cano