diumenge, 31 de gener de 2016

L’Oficina de l’ou, un exemple de sostenibilitat

escrit per Ricard Estrada i Arimon
La paraula “sostenibilitat”, la tenim tant i tant utilitzada que hom la utilitza moltes vegades sense solta ni volta i per això ha perdut tot el sentit i el què. Avui el que no sigui sostenible ja no és modern i no és vendible. Aquesta consideració ve com a conseqüència d’haver llegit un magnífic article escrit per l’Àngels Bernal i Cercós, publicat en el Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 15 desembre 2006, sobre l’Oficina de l’Ou, un instrument pel proveïment alimentari de la Catalunya republicana. que fou creada per la Generalitat  el 29 de desembre de 1936 (DOGC 8.1.1937).
Portada del Pla de Desenrotlament
de la producció avícola de Catalunya
Aquest article vol posar a l’abast de tothom que hi tingui interès, a valorar com l’exemple de l’Oficina de l’Ou és un model de gestió sostenible aplicada. En aquell entorn de pertorbacions civils i militars és va fer un Pla que aprofita els recursos del país i els potencia.
El context
Per les dates que s’han referenciat, Catalunya tenia una població d’uns tres milions d’habitants i un context de guerra civil, fronteres quasi tancades i per tant amb problemes de proveïment alimentari. Hem de saber que el país era deficitari en ous i per donar cobertura a la demanda s’importaven de Dinamarca, Holanda, Bèlgica, Irlanda, Turquia, Polònia i Marroc. La despesa que cada any es dedicaven a les importacions d’ous i d’aviram era d’uns 60.000.000 de pessetes.   
El Pla
“El Pla de desenrotllament de la producció avícola de Catalunya 1936-1940” tenia dues fases:
A.- La campanya preliminar del 1936-37 i es basava en quatre línies de treball: a) Una intensa propaganda dels procediments de cria i alimentació i de substitució de la gallina del país per les raçades. (conferències, sessions de cinema, cursets breus, cartells, fascicles de propaganda: 100.000 ptes. i personal tècnic necessari: 800.000 ptes.). b) Repartiment de galls seleccionat.(20.000 ptes.). c) Escampament pollets seleccionats per mediació dels nostres Sindicats Agrícoles (Producció de 500.000 pollets a repartir a crèdit entre els avicultors, 1.000.000 ptes.).  d) Facilitant els mitjans econòmics per a criar aquests pollets seleccionats (Crèdits per a l’alimentació de l’aviram 400.000 ptes.). Total: 1.800.000 pessetes.
Cartell de l'inici de la batalla de l'ou
B.- La campanya triennal 1937-1940. Es divideix en temporades, així la 1937-1938, s’inicia amb 2 milions de gallines mal raçades i s’acaba amb 3 milions de gallines de les quals un 50% de raçades i haurem pogut dedicar al consum 1 milió de gallines velles i dos milions de gallets per a carn, o sigui 4 milions, pes brut, de quilos de  amb carn. La temporada 1938-1939 s’inicia amb 3 milions de gallines, amb un 50% de gallines en general i s’acaba amb 4,5 milions de gallines, 75% raçades, i s’haurà pogut dedicar al consum 1,5 milions de gallines velles i 3 milions de gallets per a carn, o sigui 6 milions, pes brut, de quilos de carn. La temporada 1939-1940 comença amb 4,5 milions de gallines, amb un 75% de gallines raçades en general. Tindrem al final de la temporada 6,5 milions de gallines, 87,3 per cent de raçades i s’hauran pogut dedicar al consum 2 milions de gallines velles i 4 milions de gallets per a carn o sigui 8 milions de quilos, pes brut, de carn.
Les races
El Pla es construeix a partir de les races autòctones següents: la Prat amb les seves varietats rossa, blanca (anomenada també Vallesana), perdiuada i negra; la Penedesenca amb les seves varietats blanca, perdiuada i negre i l’Empordanesa blanca, rossa i daurada. També amb les rasses estrangeres Leghorn blanca i Rhode Island roja, principalment.
La comissió del Pla, del Programa  i de la Batalla de l’Ou
Anunci publicat a La Vanguardia el 3.3.1937
La comissió que va redactar el Pla va estar formada pel Sr. Eduard Simó, Cap dels Serveis Tècnics del Departament d’Agricultura, Sr. Enric Coromines, professor d’avicultura de l’escola Superior d’Agricultura, Sr. Enric Trinxet, president de la Unió Catalana d’Avicultors i pel Sr. Josep Fernández Puig.
Ha semblat convenient recuperar, per exemplificant i multisectorial aquell programa ramader-alimentari-econòmic-conservacionista de les rasses avícoles de Catalunya i de modernitat, tant per la memòria com per a tenir un model a considerar.
La tecnologia i el maneig del programa comença, com no podia ser d’altra manera, amb un pla de comunicació molt treballat i amb presència a tots els mitjans de l’època. Finalment reproduïm un dels anuncis que és va posar a La Vanguardia el dia 3.3.1937, en castellà, promogut per l’Oficina de l’Ou.
Cloenda
L’article de la Sra. Bernal diu: “L’Oficina de l’Ou es trobava a la seu del Departament d’Agricultura, al número 508-510 de l’Avinguda 14 d’abril de Barcelona, l’actual Av. Diagonal, entre Balmes i Tusset. L’edifici va ser confiscat per ordre del conseller d’Agricultura el 2 d’octubre de 1936. En acabar la guerra va ser un dels locals escorcollats per la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos. En concret, el Decret de 14 de maig de 1939, l’equip de Teodoro Comín va fer un registre amb  resultat positiu, segons consta en el llibre-registre d’escorcolls de Barcelona i a l’expedient que es conserva a l’Arxiu de Salamanca, tanmateix, la documentació va passar a la Diputació de Barcelona per considerar-la necessària per a l’exercici de les seves competències”.


Imprimir article