diumenge, 4 d’octubre de 2015

La terra per a qui … (1)

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
Publiquem avui la primera part d'un article que en tindrà dues. L'article parla de la problemàtica de l'accés a la propietat de la terra i l'acaparament de la seva propietat a Europa i sobretot a tercers països.
El Comitè Econòmic i Social  de la Unió Europea (CESE) va emetre (21 de gener de 2015) un “Dictamen d’iniciativa” sobre L’acaparament de terres: crida d’alerta a Europa i amenaça per a l’agricultura familiar. (2015/C 242/03). DOUE 23.7.2015 C 24213-23).
Foto: Portada document FAO
Aquest document és una reflexió propositiva sobre un fenomen de transacció econòmica que s’ha disparat en poc temps amb conseqüències, previsiblement greus, sobre la producció d’aliments i l’alteració, presumpte, del compliment d’alguns preceptes vigents, bàsics, internacionals com és l’art. 39 i el 191 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea; l’art. 11 del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals de les NU, i l’art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans que obliga els Estats a reconèixer el dret a tota persona que resideixi en un territori a una alimentació segura i suficient, fet que està directament vinculat, d’alguna manera, amb l’accés a la terra. L’acaparament de superfícies agrícoles a la UE i a la resta del món és una qüestió de gran transcendència, com veurem.
Unes dades bàsiques prèvies
  • El dret de la utilització dels recursos (terra, aigua, boscos) i el beneficis del seu ús resideix en el propietari. Un possible efecte colateral és que es pot renunciar a la utilització agrícola que s’hagi fet fins al moment per a activitats que no tenen res a veure amb l’agricultura.
  • Les superfícies agrícoles i l’accés a l’aigua són la base de la producció d’aliments.
  • La superfícies de terres agrícoles per habitant del planeta és de 2.000 metres quadrats.
  • L’acaparament de finques agrícoles s’ha afavorit els darrers anys com a conseqüència de: a) La globalització i dels principis de la lliure circulació de capitals. b) El creixement de la població i la urbanització. c) El creixement constant de demanda d’aliments. d) Demanda de bioenergia. e) Oportunitat per especular amb els productes alimentaris en el mercat internacional o amb el valor de les terres agrícoles o els inversors es dediquen a la compra de terres capitals alliberats com a conseqüència de la crisi financera del 2008, entre d’altres causes.
El document del CESE reconeix que no disposa de dades fiables, ja que d’algunes de les operacions no se’n registra la compravenda i les transaccions entre empreses no són transparents, és el cas de les que es fan entre per empreses filials i associades. El Banc Mundial diu que l’acaparament de terres en el període 2008-2009 es xifra en 45 milions d’hectàrees a tot el món. Altrament, en un informe de Land Matrix http://www.landmatrix.org/en es detalla que s’han fet 1.217 operacions, durant aquest període, en els països en desenvolupament. Així, han canviat de titular un total de 83,2 milions de hectàrees de terres agrícoles, és a dir, l’1,7% del total de les superfícies de conreu mundials. La compra de terres ha estat exagerat a l’Àfrica, amb 56,2 milions d’hectàrees, és a dir, el 4,8% de les terres de conreu  del continent, mentre a  l’Àsia han estat 17,7 milions d’hectàrees i a l’Amèrica del Sud 7 milions d’hectàrees. Les preferències sempre han estat per a finques amb una gran superfície, ben situades i amb capacitat de proveïment d’aigua. Els inversors també estan interessats, en menor interès, en les zones forestals. La majoria de les inversions han estat realitzades per xinesos, indis, coreans del sud, egipcis, ciutadans dels emirats àrabs, brasilers i sud-africans, i amb menys proporció també ciutadans dels EUA i de la UE.
La tesi del CESE
La tesi que defensa, de manera diplomàtica, el CESE, és: Prioritzar la garantia de la seguretat alimentària per sobre de la lliure circulació dels capitals. Quasi res!!!  O és que estem a l’inici d’un pensament nou o d’un canvi de paradigma a la UE? El temps ho dirà, mentre quantifiquem el problema i coneguem fins on arriba el que podem conèixer.
La defensa del model europeu
El CESE diu en el seu informe que l’acaparament de finques agrícoles és una greu amenaça per al manteniment del model d’agricultura europea, i confirma que l’alta concentració de terres en mans de grans inversors no dedicats a l’activitat agrícola, així com l’aparició de grans explotacions agrícoles, que també existeixen en alguns indrets de la UE, ja és una realitat i per això recorda que el model europeu és defensar una agricultura sostenible, multifuncional i caracteritzada per explotacions agrícoles familiars.
L’ideari europeu, almenys fins ara mateix, és contrari a l’objectiu de concentració de la propietat de la terra, ja que produeix danys irreversibles en les estructures econòmiques de les zones rurals i fomenta l’agricultura industrialitzada, que potencia riscos associats a la producció d’aliments (biocarburants o fibres tèxtils), la degradació del sòl i la inseguretat de la provisió d’aliments, qüestions que la societat europea no desitja.
La propietat de la terra no ha estat mai un tema menor: de fet, per la propietat s’han generat batalles o fins i tot guerres; malgrat tot, d’un temps ençà ens hem civilitzat i promulgat un dret específic i també s’ha redactat molta jurisprudència. A Catalunya, la figura de l’hereu, avui encara, és un actiu de país ben viu.

Imprimir article

2 comentaris:

BLOG ECOLUDIC.COM ha dit...

Aixo ens aboca a un futur molt incert pel l,abastiment d'aliments agricoles.

BLOG ECOLUDIC.COM ha dit...

Aixo ens aboca a un futur molt incert pel l,abastiment d'aliments agricoles.