escrit per Xavier Recasens Gràcia
L’interès cada cop més creixent a la nostra societat per temes relacionats amb el medi ambient, la sostenibilitat, el consum responsable, l’alimentació, l’origen dels aliments, el maneig dels conreus, el canvi climàtic, la salut i el benestar, es tradueix en un interès per l’agricultura en els espais urbans (dins dels límits de la ciutat) i periurbans (espais que envolten la ciutat i hi estan connectats).
L’agricultura urbana, a Catalunya, és una agricultura amb objectius socials, de lleure, educatius i fins i tot terapèutics, més que una agricultura destinada a la producció d’aliments. Bona prova d’això són les nombroses iniciatives que trobem dins la ciutat: horts municipals, horts comunitaris, horts educatius a les escoles, horts terapèutics en algunes institucions que tenen cura de la gent gran i de persones amb algun tipus de discapacitat, horts no formals a solars abandonats, marges de cursos d’aigua i marges d’infraestructures...
Un altre tema és l’agricultura que es duu a terme en els espais periurbans. Aquesta, a diferència de l’agricultura urbana, no té com a principals objectius les finalitats socials sinó les productives.
 |
| Vinyes d'Alella - foto X. Recasens |
La nostra visió dels espais periurbans també ha anat canviant, ja no són el darrere de les ciutats, on generalment es duen a terme les activitats que la ciutat no vol, o espais a l’espera de futures transformacions urbanes, sinó que esdevenen importants per al benestar i l’oci dels ciutadans, tenen efectes sobre el medi ambient de les ciutats pels serveis que ofereixen i que poden esdevenir indispensables per a la sostenibilitat de les ciutats. És en aquest context on l’agricultura ha representat, representa i pot representar un paper important en el manteniment i la gestió d’aquests espais.
Ara l’agricultura periurbana no és fàcil. La pressió antropogènica, la fragmentació del sòl, la manca de suport institucional, el preu elevat de la terra, la poca viabilitat econòmica de l’agricultura si es compara amb altres activitats..., ocasionen moltes vegades l’abandonament de la activitat agrària. D’altra banda, la proximitat a la ciutat ofereixen un conjunt d’oportunitats: un nombre important de consumidors finals prop de l’explotació agrària, un interès creixent pels productes locals i artesanals i una demanda d’activitats culturals, d’oci i de lleure relacionades amb el món de l’agricultura.
La continuïtat de l’agricultura a les àrees periurbanes, al meu entendre, passa per treure profit d’aquesta nova realitat. És per això que ens preguntem: com s’adapten els agricultors a la proximitat de la ciutat o dels ciutadans?
L’adaptació pot ser molt diversa, des de l’ús de cadenes curtes per a la comercialització de la producció, el conreu de varietats tradicionals i l’elaboració de productes regionals, fins a oferir activitats no agrícoles dins l’explotació agrària.
La venda directa de la producció, ja sigui a la mateixa finca, mitjançant internet o la venda periòdica de cistelles de fruita o verdura, són canals de comercialització emprats pels agricultors periurbans. Vendre a mercats de pagesos és una altra via per acostar-se als consumidors, però malauradament aquests mercats no tenen en el nostre país el mateix pes que als països anglosaxons (Regne Unit, els Estats Units d’Amèrica, el Canadà...) França, Itàlia... Molts productors distribueixen ells mateixos els seus productes a botigues i restaurants de la seva zona.
Oferir varietats reconegudes localment, productes transformats amb reconeixement local o altres productes transformats també són estratègies per adaptar-se als consumidors locals. A casa nostra tenim l’exemple de nombroses varietats locals que s’estan recuperant i potenciant, així com la recuperació de races d’animals de granja o plats tradicionals.
L’altra forma d’adaptar-se a la proximitat de la ciutat és involucrant els ciutadans mitjançant el voluntariat o oferint activitats relacionades amb l’oci, la cultura o la gastronomia. Per exemple, cellers de la Denominació d’Origen Alella ofereixen un conjunt d’activitats relacionades amb el món del vi. Aquestes activitats van des de senzilles visites a les vinyes i als cellers, fins a tastos o maridatges de vins amb plats cuinats pels mateixos participants sota la direcció de xefs de la zona.
Les explotacions agrícoles també són un bon marc per dur a terme activitats educatives amb escoles, si bé el grau d’èxit d’aquestes activitats en el nostre país no arriba a nivells del Nord i del Centre d’Europa. Hi ha països on les escoles estan obligades a oferir com a mínim un dia a la setmana classes fora del centre educatiu. Sovint utilitzen l’àmbit més proper al centre.
Per a la supervivència dels agricultors periurbans cal una adaptació del seu model de negoci a la ciutat o als ciutadans, tot i que també els cal un suport per dur a terme aquest procés, ja que tots ens beneficiem del paisatge, de la conservació del territori, del manteniment de les activitats tradicionals i del menjar que ens ofereixen. Tot això es troba sovint ben a prop de casa.
Més informació sobre agricultura urbana i periurbana:
Comentaris