dimecres, 26 d’agost de 2015

El tabac: agricultura, salut o economia

escrit per Ricard Estrada i Arimon
La producció de tabac és, si més no al meu entendre, una raresa en la política agrària de la Unió Europea al considerar-se un producte i una producció subjecte a protecció econòmica des dels pressupostos agrícoles. Contradictòriament, al mateix temps, la Unió Europea dedica esforços i recursos econòmics per a lluitar contra el tabaquisme i el mateix Parlament Europeu emet periòdicament pronunciaments per limitar el consum.
Les dades sobre aquest conreu són interessants: a Europa, la producció de tabac solament cobreix el 20% del consum intern, per tant la resta és importació. Els ajuts de la PAC respecte al tabac es concentren en diversos programes, d’uns 52,95 M € més 5,88 M € (dos trams) del Programa pel foment de la qualitat del tabac, més els recursos que corresponguin al Programa de Desenvolupament Rural de les zones productores, que no són directes a la producció però que complementen el desenvolupament socioeconòmic de les àrees productives i per tant incideixen d’alguna manera en el sector, i cal afegir-hi els recursos públics del Programa específic que correspon a les Organitzacions interprofessionals i acords de pràctiques concertades.  
El març de 2005, fa deu anys, el  comissari europeu de Sanitat 2004-2007 el xipriota Sr. Marko Kyprianou, ja deia: d’una banda, la UE lluita contra el consum de tabac i, d’una altra, subvenciona aquest cultiu en territori europeu.
Amb motiu del Dia Mundial sense Tabac (31 de maig de 2015), la Comissió Europea va emetre una nota de premsa que deia que el tabac a Europa és la causa d’unes 700.000 morts prematures a l’any, i que estudis contrastats conclouen que un 50% dels fumadors mort prematurament (una mitjana de 14 anys abans), i que la UE té un alt percentatge de fumadors: sobre el 28% de la població i el 29% del joves entre 15-24 anys.
L’agricultura i el conreu
Com a conseqüència de les dificultats de proveïment de tabac durant la Primera guerra mundial, es va promulgar a Espanya la Ley de Autorizaciones, del 2 de març de 1917, que va obrir la capacitat de producció de tabac i reconèixer la conveniència de fer assaigs d’aquest conreu. Hi ha constància documental que tant a Tarragona com a Barcelona es varen produir proves de cultiu. De fet, la revista Agricultura, del 20 de novembre de 1921, obre el núm. 22  amb l’article Sobre el conreu del tabac.
Aquest cultiu s’adapta a terres de secà i al clima mediterrani; en concret, on es cultiva la vinya, l’olivera, la figuera, etc. hi és possible. Tot i que requereix a l’inici del període vegetatiu una certa quantitat d’aigua, la tècnica del conreu és específica, però tampoc sense més dificultat que altres conreus. El que no és singular és que la comercialització de les fulles de tabac s’ha de fer a un comprador fix que està subjecte a control d’estaments públics i així es concreta  que el productor ha de formar part d’un “grup” que ven concertadament el producte a un operador que necessita una logística especialitzada. Cap cosa que no passi amb altres productes agraris que requereixen infraestructura agroindustrial que permet afegir valor, com pot ser el cas del sector porcí o la fruita dolça o els cítrics.
Per què aquest conreu?
Per evidenciar que no tot és cereal i farratges de regadiu i monocultius que marquen molt freqüentment el paisatge agrícola de Catalunya. Hom potser ha d’estar preparat per a ser una mica més versàtil o com es diu ara, més resilient. En concret, en algunes zones de nous regadius de Catalunya, sembla que es pot considerar de mantenir, encara que sigui de manera estratègica, aquest cultiu i d’altres, si més no per a mantenir la seva tradició en algunes comarques. Conreus avui quasi desterrats poden ésser operatius en un context pertorbat i cal tenir infraestructures operatives, o per a la conservació d’una activitat artesanal i antropològica, o simplement per a una reserva d’activitat agrícola adormida.
Sense oblidar, mai, que la salut condiciona formalment l’ètica d’aquest conreu i tampoc la proclama que feia en Kyprianou, que no és menor i té molt sentit, però sí que hem de ser prudents per exercir l’eliminació-oblit del coneixement agronòmic de conreus que tenen demanda, perquè l’economia global tampoc ho soluciona tot.
No tot és comerç i no tot es pot comprar, perquè sovint podem no tenir estoc i ser dependents. Principi que serveix per al tabac i per a altres productes alimentaris.   
Ha estat un exemple que podria ser secundat per altres conreus que varen tenir un cert interès en temps passats -encara que propers en la memòria col·lectiva-, però que avui no considerem en el nostre model ordinari de consum del lineal de súper.
Imprimir article

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Como lo sabes, soy fumadora pero hace años que pienso igual que Marko Kyprianou sobre la hipocresía total de nuestros gobiernos y políticos con respeto al tabaco.

Dentro de las producciones subvencionadas –de una manera u otra en la PAC- ya tenemos la vid que hace parte de nuestra cultura pero intoxica gente con el alcohol derivado.

Por qué no subvencionar la marihuana u otros cultivos estupefacientes que podrían constituir una diversificación del “paisaje” agrícola?

Por otra parte, si queremos alcanzar la autosuficiencia en materia de tabaco, aún queda mucho camino a recorrer…

L'Olivera

Anònim ha dit...

Gràcies, fa molt de temps que m’he plantejat aquesta incongruència i no sé com el mitjans periodístics mai han dit res del tema i continuen les subvencions.....!!

C.M.

Anònim ha dit...

Visc a la CEE. S'ha de subvencionar el tabac? SI SI !!

Dona un producte final que te beneficiosos efectes:

A - dona un plaer no és pecaminós

B - és un producte que consumeix una tipologia humana que hauria de ser protegida, donat que al viure menys anys és un ajut directe per als altres pensionistes que poden disfrutar més anys de la jubilació.

C - és un contribuent net de les arques públicas perquè gustosament accepta un producte gravat amb unes taxes impositives majúscules.

No segueixo per no aclaparar-vos.

Raïm