dilluns, 15 de juny de 2015

La FAO alerta

escrit per Ricard Estrada i Arimon
Aquest passat mes de maig de 2015, la FAO ha emès el document “Construint una visió comuna per a l’agricultura i l’alimentació” que ens alerta sobre l’esdevenidor immediat pel que fa a la producció d’aliments. La Sra. Maria Helena Semedo, subdirectora  general de Coordinació de Recursos Naturals de la FAO diu que en els propers 35 anys l’agricultura estarà sotmesa a un creixement de la població mundial del 30%, i hi haurà una creixen lluita pels recursos del sòl, l’aigua i l’energia ja que cada vegada són més escassos i amb l’afegit de l’amenaça de l’existència de l’escalfament global.  
S’estima que s’haurà d’atendre cap el 2050 a 9.300 milions de persones i cal afrontar altres maneres d’alimentar-se per a poder cobrir una producció anual de 13.500 milions de tones, davant de les 8.400 milions de tones actuals.
Pressions sense precedents
Les dades de producció i de consums diaris al món que es mouen són: 27,3 milions de tones d’aliments (19,5 tones corresponen a cereals, tubercles, fruites i hortalisses; 1,1 milions de tones de carn, i 2.100 milions de litres de llet). La captura de peix diària és de uns 400.000 tones, els bosc proporciona uns 9,5 milions de metres cúbics de fusta i llenya. Per la producció agrícola s’utilitzen 7,4 bilions de litres d’aigua cada dia, així com 300.000 tones d’adobs, i el valor diari total de la producció d’aliments és d’uns 7.000 milions de $ US.
Constata que hi ha una escassetat de terra per a cultivar, degradació i esgotament del sòl; escassetat d’aigua i contaminació, pèrdua de recursos vius i biodiversitat, pobresa, fam  desigualtats, dietes inadequades i maneres de consumir aliments insostenibles, escalfament global i estancament de la recerca agrícola.
Quin panorama tant catastròfic.!!!
Solucions per a poder afrontar el nou paradigma alimentari
És reconeix que, per afrontar-ho tot des de la sostenibilitat, és convenient i necessari, però no és suficient, ja que es reconeix que aquesta manera de produir aliments  se l’hi  atorga, solament, un èxit limitat. Per això, creu que s’ha d’aplicar una estratègia de transició cap a l’aplicació d’una agricultura sostenible que és fonamenti en cinc principis:
  1. L’ús més eficient dels recursos és un factor decisiu per a una agricultura sostenible.
  2. La sostenibilitat requereix una acció directa encaminada a conservar, protegir i millorar els recursos naturals.
  3. L’agricultura que no protegeix els mitjans de la subsistència de la població rural i no millori l’equitat i el benestar rural és insostenible.
  4. L’agricultura sostenible ha de poder augmentar la resiliència de les persones, les comunitats i els sistemes.
  5. Una alimentació i una agricultura sostenibles requereixen mecanismes de govern responsables i eficaços.
El desenvolupament d’aquests principis estratègics, però concrets., es poden llegir en el document referenciat a l’inici d’aquest article.
Els interrogants
Pel que ja es pot deduir de tot el text, els esdeveniments és precipiten i les organitzacions de caire mundial ja emeten informes, observacions, discursos i relats per a poder afrontar el canvi de model del creixement permanent per un model que és diu resilient.

Potser no podem tenir la perspectiva suficient per a poder dir que ja estem de ple en l’era antropozó, però no seria estrany, i per tant ja hi ha algunes veus de prestigi internacional que ja escriuen sobre la conveniència modificar models. Amb la resiliència no serà suficient, potser caldrà construir (democràticament, clar) una estratègia que faciliti un canvi de model econòmic nou perquè no tot recaigui en la creació de “deute” i s’albira la necessitat de  crear  mecanismes de mercat en temps real i no en temps -de futurs-. Els temps de compatibilitzar el duet de les enginyeries financeres i l’alimentació no són un exercici amb un futur clar, alguns pensem, que no s’haurien de correlacionar ja que les matrius de les variables, estan subjectes a estratègies causals i no a fets casuals. Ull, com es posen les “esses” !!!

Imprimir article

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo crec en l’home.

Dit això, las teories Malthusianes sempre he cregut que són bones com a trucada d’alarma, però res més.

Potser podríem pensar que la nova agricultura no la tenen de fer els vells continents, jo crec amb les possibilitats de gestió de les noves terres i l’adequació de l’alimentació als recursos, jo imagino una Àfrica esplèndida, una millor Sud Amèrica i un nou pensament a Europa i Nord Amèrica que retornen el dret a menjar fora de l’especulació amb els aliments del mercats financers.

Fixat que no he parlat de genètica, noves varietats, etc. Crec que una millor gestió del recursos es pot fer si perdem una mica de vista el mercantilisme en productes bàsics.

HERIBERT