dilluns, 11 de maig de 2015

Entitats Financeres per a la Biodiversitat

escrit per Ricard Estrada i Arimon
Vetllar per la qualitat dels ecosistemes quan s’esdevé una afectació, especialment no natural, és un objectiu lloable, però si ho fem en un territori determinat, haurem de conservar la funció ambiental de la natura fent la corresponent valoració, el projecte de minimització o de correcció i la restauració de la pertorbació.
Sota aquest criteri, neix un instrument econòmic que té el seu interès per a fer possible la persistència dels serveis dels ecosistemes. Es tracta dels bancs per a la conservació de la biodiversitat, nom genèric que també es pot fer servir tant per a identificar els bancs que atenen les espècies com els que vetllen pels hàbitats, però no és l’interès d’aquest article fer-hi  esment.
Aiguamolls de l'Empordà - Foto Zarrapo(CC BY-NC-ND 2.0)
No fa gaires anys que han sorgit entitats financeres que tenen com a funció la conservació dels serveis dels ecosistemes. La proposta neix als Estats Units, fruit de la preocupació i la sensibilitat social per les afectacions del desenvolupament antròpic quan s’incideix en el medi natural i especialment en les zones humides; llavors surt la necessitat de restaurar aquest dany i sufragar el cost a través d’inversions que han de minimitzar, restaurar i compensar l’acció negativa que s’hagi produït, tot internalitzant-la en les costes del projecte. El que és interessant és evidenciar la quantificació econòmica del servei ambiental afectat i tenir en compte les anàlisis dels riscs i les inversions que s’hauran de realitzar per a compensar els efectes produïts pel desenvolupament socioeconòmic que ha creat disfuncions dels serveis ecosistèmics.  Aquesta és una bona ocasió per a minimitzar, rehabilitar o compensar les afectacions, de tal manera que el resultat final ofereixi un saldo igual o millor de serveis respecte als que hi havia inicialment.  
La creació del valor
Tot això genera l’aplicació de mètodes, estratègies i instruments que permetrien fer possible l’obtenció de l’objectiu de restablir la qualitat del servei o serveis vulnerats.  
Es pot afirmar que aquest raonament o argumentari pren sentit en el moment en què hi ha el consens social suficient per acceptar, donar valor i categoria de bé públic als ecosistemes. Solament a partir d’aquest moment, és factible incorporar i reconèixer  l’existència de dèficits de capital natural i també la valorització dels serveis que realitzen els hàbitats. Aquesta situació crea la necessitat de buscar nous instruments, mètodes i indicadors homologats, que puguin ser admesos universalment per la gestió empresarial. Així, sorgeix la creació de drets que, en tant que són un valor econòmicament acceptat, permet obrir un mercat economicofinancer que capacita l’obtenció i la dotació de capital per a afrontar la minimització, la restauració o la compensació dels serveis danyats, amb un projecte que retorna la funcionalitat del servei de l’ecosistema afectat.
El banc de la biodiversitat i el seu funcionament
És així que pren identitat el banc de conservació de la biodiversitat, com l’instrument que centralitza, comercialitza i segueix el projecte fins que s’ha assegurat la plena rehabilitació del dany, però la feina no acaba aquí: exerceix la seva funció fins  assegurar la qualitat i la continuïtat del servei ecosistèmic, procurant l’obtenció d’un saldo positiu del servei restaurat o rehabilitat.  
Atesa la complexa funció dels serveis ambientals, la fórmula es considera encertada tant per al model jurídic de banc com per a l’àmbit d’aplicació, que és principalment el projecte o per a cada infraestructura, tot i que també es pot utilitzar per a una zona que agrupi actuacions antròpiques en un entorn geogràfic determinat i amb uns ecosistemes semblants.  D’aquesta manera, s’assegura el seguiment de les inversions i el resultat que es persegueix podrà tenir l’atenció necessària.
La durabilitat del banc és llarga en el temps, perquè no és clou fins que s’ha assegurat el projecte pel qual va ser constituït. Respecte al seu capital, està dotat i condicionat per les aportacions de les persones, físiques o jurídiques, que compren els drets que s’ha generat, i els rendiments s’obtenen de la renda que generen els serveis ambientals que s’han reconstruït. Exemples equivalents o semblants en el nostre entorn podrien ser els de peatge a l’ombra, que s’han emprat a Catalunya pel finançament d’infraestructures viàries, però en el nostre cas utilitzant la fórmula d’entitat financera adscrita a un sistema de regulació específica que determina l’autoritat.
Posar en funcionament aquest model requereix una legislació prèvia i unes garanties sòlides del sistema socioeconòmic i financer, no tant pel que fa a l’aspecte econòmic que també ho ha de tenir, sinó pel que implica de compromís en la realització del projecte compensatori per generar una millora de l’estructura de l’ecosistema amb l’objectiu de mantenir o millorar el capital natural i també els serveis ecosistèmics, amb la previsió de determinar un calendari per al compliment dels resultats esperats. Altrament, no és viable aquesta iniciativa.
El sistema financer i el pensament social col·lectiu europeu acceptat avui no té molt clars els termes ambientals més enllà de les limitacions o la fiscalitat: Qui contamina, paga. La descapitalització de capital natural no té translació monetària  perquè encara es considera un bé il·limitat i per tant s’obvia la seva pèrdua.
Això no és perceptible en la comptabilitat de molts escandalls de manufacturats, ja que la manca d’assentaments ambientals en els balanços són una realitat a millorar i un dèficit que cal corregir.
L’actual paradigma evoluciona o es consolida?
D’aquí els buits estructurals del món desenvolupat, que esdevenen la formació de desgavells planetaris contrastats posant en evidència, entre d’altres, l’escalfament global. 
Nous productes i invents vinculats a l’economia estan sorgint. L’aparició del mercat d’emissions de CO2 ahir va ser un acudit i avui és un instrument real de l’economia, acceptat i legislat. Els serveis dels ecosistemes, per la seva naturalesa i complexitat, requereixen la preservació absoluta i instruments comprensibles i útils per a fer possible la seva funció i persistència. Els Objectius del Mil·lenni ja aporten noves llums i coneixement, encara subtils, com es pot observar en els documents TEEB (The Economics of Ecosystems and Biodiversity).

Imprimir article