divendres, 13 de març de 2015

Una nova reforma de la PAC, sense aplicar encara i ja amb propostes de modificació

escrit per Germani Rincón

El mes de desembre del 2013 s’aprovava una nova reforma de la PAC que s’havia d’aplicar l’any 2015. Mentrestant, els Estats Membres (EM) havien de preparar i comunicar abans de l’agost del 2014 el seu model d’implementació.

Espanya, en Conferència Sectorial el mes de juliol va pactar “el model de regionalització” per aplicar en el seu territori. Aquest model escollit per majoria de les CA (al qual, políticament, es van oposar el País Basc i Catalunya), va optar per aplicar un model que divideix tot el territori espanyol en 50 regions. La conversió dels ajuts genèrics (Pagament Únic) en ajuts “multifuncionals” amb criteris territorials (regionalització), que, en síntesi, és el que s’aprovava en el nova reforma, va donar lloc a un complex sistema que sens dubte generarà molts recursos quan a la tardor s’assignin els drets de pagament.

Aquest sistema, fruit de la complexitat agronòmica espanyola front a la resta d’EM europeus, també recull el difícil equilibri polític on la consigna lampedusiana era “que tot canviï perquè tot quedi igual”. És a dir, l’objectiu principal de les CA era mantenir els mateixos fons que el període anterior 2007-2013. Per cert, uns objectius paral·lels als dels ministres d’Agricultura comunitaris que van convertir el Consell del mes de desembre en una mena de “mercat venecià”. En una pràctica habitual en les negociacions intracomunitàries −però que pot ser un lideratge poc marcat o el clàssic eix francoalemany que no ha funcionat−, una Comissió en decadència acompanyada pels efectes de la crisi econòmica sagnants va aigualir les propostes originàries de reforma. En tot cas, cal estar alerta a les revisions intermèdies de la reforma (les obligatòries o les que poden sorgir) que, com en el passat (reforma Fischler del 2003), pot esdevenir alguna reforma més profunda.

Aquest model d’aplicació s’enfronta en posició desavantatjada front a una nova possible reforma (2019?, 2020?) en relació a la resta d’EM i si els vectors possibles de reforma dels quals ja es parla no canvien (és a dir, un sistema semblant a la denominada “tarifa plana” i que va ser tan calumniada internament −Espanya− en el període prereforma). Si donem una ullada a l’elecció dels models implementats a la UE del mapa següent, comprovem que Espanya es situa al capdavant quant, com a mínim, la complexitat en la gestió de la reforma.
RPUS - Règim de Pagament Únic  per superfície

S’entén, doncs, que en aquest context, sindicats agraris com la COAG han fet una crida per repensar el model d’aplicació i reduir el nombre de regions amb criteris més agronòmics i explicables.

Una advertència que ja han fet altres experts (García-Azcárate) en el sentit que “hem guanyat set anys” (per pensar en un nou model) però que la nova reforma probable serà amb reducció dels fons financers “i només de pagaments per béns públics”. Un advertiment que també assenyala l’Albert Massot (funcionari del Parlament Europeu i expert en temes agraris) en la presentació del seu estudi davant el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (Impacte de la reforma de la PAC a Catalunya): ens hauríem de preparar per fer propostes adequades a Catalunya dintre d’aquests possibles vectors de canvi, acompanyada, això sí, per valoracions degudament quantificades (estudis economètrics) que tenen més valor afegit que les purament polítiques. És probable que com deia el fundador d’aquest blog, Jordi Peix i Massip, Catalunya sigui de les CA menys subvencionades d’Espanya, però també és cert que pocs diners més de caire públic es dediquen al sector primari per part tant des de l’Administració catalana (evident) sinó tampoc de l’estatal.

I els aires de canvi ja s’ensumen. La nova Comissió europea (tardor 2014), per boca del seu Comissari, ja ha fet les denominades “propostes de simplificació” que es portaran al Consell del dia 16 de març (primer debat polític sobre aquest tema) i que tenen intenció d’aplicar ja l’any 2016. En principi, seria  intentar reduir la complexitat administrativa (difícil), però ja s’ha aprofitat per encabir l’intent d’abolir el denominat “ajut al consum de fruita a les escoles” (per cert, perquè no s’inclou també el de la llet?).


Imprimir article

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Oi que les negociacions UE-USA tenen alguna incidència amb el s'explica? O és les conclussions de la reunió de Lima, sobre l'escalfament global que obliguen a les reconsideracions que es proposen? O tot plegat?
De fet el que fan aquests moviments és crear inseguretat jurídica i per tant destabilització en el món agrari i els mercats alimentaris mundials. Els estocs d'aliments, del mercat global seran, o podran ser més inestables, oi?
Gràcies Germana, per la teva reflexió.

Un lector i seguidor de la nova PAC, que havia de ser més verda.

Germani Rincon Blazquez ha dit...

Crec que les negociacions UE/EUA (acord TTIP) afectarien (o n o) a la propera reforma de la PAC (2017-2020).
La inestabilitat dels mercats agroalimentaris en general i comunitaris en particular ja vam ser testimoni a partir del 2007 (volatilitat dels preus agraris). Ara està més calmat, però la inestabilitat ha arribat per quedar-se i per diversos motius. Un de molt clar és l’augment de la demanda global i el fet que molts països (Xina, Índia) vulguin menjar carn!!!