dimecres, 4 de març de 2015

Amb el pa no s’hi juga

escrit per Ricard Estrada i Arimon
La producció d’aliments és cada dia més una qüestió d’ordre internacional de gran abast. La globalització i l’escalfament global preocupen i ocupen molta feina a les classes dirigents i també als lobbys sectorials que els obliguen a obrir diàlegs i fer escrits en defensa de models productius i també de nous dissenys sobre el territori, l’economia i la ruralitat. Mentre, hi ha població que passa gana.
Les reflexions per a solucionar aquesta situació superen les que fins no fa gaire estàvem habituats, és a dir, les que es concretaven en els entorns agronòmics, economicofinancers-especulatius, els tractats internacionals de lliure comerç, les d’empreses vinculades a les identificacions i certificacions d’origen, les de la logística del comerç local i global i també sobre el malbaratament d’aliments en les zones del món desenvolupat.
La tecnologia de la producció agropecuària evoluciona adequadament, de la mateixa manera ho fa la recerca sobre el coneixement de la genètica dels aliments i la seva conservació, així com l’aplicació de l’eficiència dels recursos necessaris per a la producció agrícola, com és la utilització de l’aigua o la maquinària relacionada en la producció agrària; així, resulta que aquests instruments, i d’altres, resultin indispensables per a poder subministrar productes als mercats a uns preus accessibles. Però això no és tot.
Darrerament es popularitza  el concepte: els aliments són un bé públic. Discussió de gran abast que no s’ha pogut resoldre aplicant principis d’equitat.  Aquest conflicte  sembla que està lligat a la pròpia naturalesa de l’espècie humana, per la qual cosa fa complicat cercar una resolució assumible. Mentre, cal fer “crides” i reflexions sobre el dret a l’accés d’aliments i aigua per a tothom.  
Papa Francesc
El papa Francesc
Sobte a més a de un, però, que en aquest escenari el papa Francesc esdevingui una veu solvent per als creients catòlics, i referent mundial, el qual s’apunta a aquesta reflexió pública, escrivint una encíclica sobre l’ecologia, que properament es publicarà; però, mentre, llença pensaments com: La natura no és una propietat amb la qual podem abusar al nostre capritx, i encara menys és propietat d’uns quants, és un do de tots, per això l’hem de custodiar. Si destruïm la creació, la creació ens destruirà a nosaltres. No ho oblidem mai!
Aquest pensament el papa Francesc el concreta amb un frase contundent: Déu perdona sempre; els homes, algunes vegades;  la natura mai.
París 2015
Ara solament ens queda estar pendents per a fer una mirada al calendari de finals d’any i concretament a la reunió de dirigents mundials que s’han de reunir a París, per a parlar i concretar, si és possible, un nou protocol de Kyoto sobre la mitigació (no eradicació) de l’escalfament global que ens posa en perill a tots plegats.
Que Déu ens empari!

Nota: L'anunciada encíclica "LAUDATO SII" es va publicar el 24 de maig de 2015.
Imprimir article

2 comentaris:

Carles! ha dit...

i ara què?
haurem d'aixecar el cap, no?

Anònim ha dit...

Trata de un tema mayor que ya ha empezado en derivar en conflictos y que
irá rápidamente a peor.

Opino como muchos, que el cambio climático nos está llevando
a consecuencias nefastas como la redistribución geográfica de los cultivos, la
desertificación de unas zonas pobladas que resultará en movimientos de dicha
población, las intemperies extremas que asolan otras zonas pobladas y que, a
parte de las perdidas humanas que conllevan, obligan a gastar en la
reconstrucción esfuerzos y dinero que hacen falta para otras realizaciones.
Mayor aún está el problema del agua…

Me parece que perdemos mucho tiempo en pensar, hablar…
y que es tiempo de actuar. Que los alimentos sean un bien publico con una
distribución “comunista” me suena excelente pero utópico porque los
políticos del mundo ya no mandan mucho contra la potencia del mundo financiero
y los intereses de los grandes productores de semillas, genética animal,
traders, etc…

une lectrice fidèle