dijous, 29 de gener de 2015

Francesc de Verntallat, el remença, el sindicalista, el vescomte

Escrit per Ricard Estrada i Arimon
Ja la baixa edat mitjana a Catalunya eren temps de revolta. Aquesta opinió sorgeix després d’haver llegit el llibre JO, FRANCESC DE VERNTALLAT, del qual és autor en Miquel Freixa, i il·lustrat per en Jordi Vila Delclòs, el qual us recomano.
Il·lustració de Jordi Vila Delclòs
Qui era en Francesc de Verntallat? Per a molts, un personatge força desconegut, i és per això que val la pena reivindicar la feina que va realitzar per aconseguir l’abolició del mals usos de la població remença de Catalunya. La seva vida va transcorre entre els anys 1421-1428 i el 1488-1500, segons els autors que l’han estudiat.   
El llibre del Sindicat Remença  
Sobre la seves gestes s’han fet tesis doctorals i molta recerca. Sembla ser que va ser un dels concurrents a les reunions que es varen produir a l’entorn del Sindicat Remença 1448-1449 a més de 400 pobles de les diòcesis de Girona. Es guarda  testimoni d’aquesta activitat sindical al llibre del Sindicat Remença de 1448, el qual està reconegut al Registre Memòria del Món de la UNESCO, des del juny de 2013. Aquest llibre és un dels tresors europeus més interessants sobre la sociologia de la classe remença i la seva organització per a abolir el “mals usos”. De fet, va ser la primera vegada al continent europeu que s’organitzaven reunions de la classe pagesa de manera permesa per la reialesa -rei Alfons IV, 1416-1458- (màxim en  grups de 50 persones), i, malgrat les pegues que hi posaven els nobles i la jerarquia eclesiàstica, les reunions del sindicat es realitzaven a les esglésies, als cementiris, a les sagreres o a algunes cases senyorials. Aquesta moguda social va arribar a mobilitzar a l’entorn de més de 10.000 homes de 912 parròquies dels bisbats de Girona, Urgell, Elna, Vic i Barcelona.
En Francesc de Verntallat va ser donzell (a la baixa edat mitjana, membre inferior de l’estament militar), que es va casar amb l’Anna Noguer, una dona rica i remença, de Batet de la Serra (Olot-la Garrotxa).
Llibre del Sindicat remença
Les dues guerres contra els mals usos als remences
El context social de l’època ens diu que hi havia una greu situació econòmica i política a la Catalunya del segle XV, que va propiciar un conflicte entre el rei Joan II (1458-1479) i la Generalitat (el poder econòmic i les oligarquies). La guerra acaba amb la victòria del bàndol reialista el 28 d'octubre de 1472, i amb la signatura de la Capitulació de Pedralbes. En Verntallat va ésser el cabdill de la muntanya (Garrotxa, Ripollès i zones properes de la Selva, Osona i el Gironès). Els Acords de Pedralbes entre la noblesa catalana (Generalitat) i els remences no va es varen complir, tant és així que el nou rei, en Ferran II d’Aragó, pressionat pels nobles a l’octubre de 1481, va promulgar una Constitució que declarava fora de norma la suspensió dels mals usos, d’acord amb el que ordenava la Sentència Interlocutòria del rei Alfons IV l'any 1455. I ho va fer a canvi de 100.000 florins, però l’any següent ja l’havia anul·lat, i al cap de dos anys, 1457, la havia tornat a confirmar. Per la qual cosa, els mals usos es mantenien.  
Conseqüentment, els pagesos se sentien traïts per la decisió del rei Ferran II d'Aragó. I el setembre de 1484, en Pere Joan Sala, remença, s'alçà al front de la fracció més revolucionària dels remences (alçament de Mieres) i s’inicia la segona guerra remença. En Sala guanyà batalles a l'exèrcit de la Diputació del General (Generalitat) com la de Montornès del Vallès  i ocupa Granollers, però va ser derrotat a Llerona el març de 1485, essent conduït a Barcelona per a ser decapitat. La força de la revolta remença obligà el rei Ferran II, compromès alhora amb la conquesta de Granada, a cercar una solució a través de la negociació. Durant aquest període en Verntallat i els seus remences mantingueren una posició de bel·ligerància passiva. Controlaven encara els castells de la Muntanya: el d'Hostoles, el de Castellfollit de la Roca, el de Milany (Vidrà), el de Rocacorba i el de Rupit, entre altres.
La presència i ferma posició de Francesc de Verntallat a la muntanya evità que la derrota de Sala representés la fi de les esperances remences.
La sentència de Guadalupe
No tot va ser fàcil, perquè malgrat la derrota de l’exèrcit remença d’en Pere Joan Sala, en Francesc de Verntallat va mantenir la possessió a la muntanya i l’autoritat a la seva zona d’influència. Això li va permetre, entre 1481 i 1486, negociar des d’una posició de força. Finalment, els remences i els senyors, acceptaren l'arbitratge reial del conflicte remença-feudal, i es va  signar el compromís a Amer el 8 de novembre de 1485, però entre aquest dia i el de la sentència de Guadalupe passen 14 mesos de reunions i negociacions realitzades pel rei entre les parts.
Francesc de Verntallat va haver de viatjar al monestir de Guadalupe (Extremadura) per negociar el document que el dia 21 d'abril de 1486 el rei Ferran II d'Aragó (rei Catòlic) va dictar el document que es coneix com la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486).
Aquesta sentència redimia els remences dels mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar (Dret dictat a les Corts de Cervera de 1202, que facultava els senyors feudals  a maltractar, empresonar i desposseir els pagesos dels seus béns) i molts altres abusos senyorials menors. En definitiva, l’acord fixava que els pagesos conservaven el domini útil del mas, però havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitèutics i feudals.
Els mals usos
Els Mals Usos varen ser la principal causa de les guerra dels remences, entre 1460 i 1486.
Els mals usos eren uns drets que tenien les classes nobles (senyors feudals) sobre els pagesos, serfs, altrament coneguts com a remences, que atorgaven domini sobre els béns i les persones, els més importants eren: la intestia, l’eixorquia, la cugucia, l’arsina, la firma d’espoli i el “dret a maltractar”, però a l’àrea d’influència del bisbat de Girona la jerarquia eclesiàstica tenia alguns mals usos específics.
Què representaven aquests drets sobre els pagesos?
Intestia: Dret del senyor feudal, que penalitzava els pagesos que morien sense fer testament. La penalització consistia en la confiscació d'una part dels seus béns, en la majoria dels casos, en una tercera part.
Eixorquia: Dret pel qual el senyor feudal rep una tercera part de l'herència del pagès que no té descendència.
Cugucia: Dret pel qual el senyor rebia la meitat dels béns de la dona del pagès si era trobada culpable d'adulteri amb el consentiment del seu marit, o la totalitat dels béns, si la dona no el tenia.
Àrsia: Dret del senyor feudal  a rebre Indemnització per part  del pagès en cas d'incendi fortuït de les seves pertinences.
Ferma d'espoli forçada: Dret del senyor feudal, quan arran del matrimoni amb els seus vassalls, a l'exacció d'una part dels béns dels pagesos quan garantien el dot de la muller amb el mas. Hem de recordar que el pagès tenia el domini útil del mas i el senyor, el domini directe.
Remença personal: Dret del senyor feudal d’una paga de redempció dels pagesos sotmesos a la servitud de la gleva, remences,  quan volien abandonar el mas que treballaven.  La redempció afectava no solament el pagès, sinó també la muller i, sobretot, els fills i filles. Sense la redempció no podien abandonar el mas.
A aquests sis mals usos eren els principals, encara es poden afegir altres mals costums senyorials, com:
Farga de destret: El pagès tenia l'obligació de comprar i de reparar les eines de treball a la farga del senyor feudal. Era el monopoli o destret senyorial de la ferreria o lloçol.
Molí: Obligació o destret de moldre el blat al molí del senyor feudal.
Forn: Obligació o destret de coure el pa al forn del senyor feudal. Sobretot a les terres amb un poblament concentrat.
Jova: És l'obligació del pagès de treballar amb un jou d'animals les terres del senyor feudal, durant uns dies determinats a l'any.
Tragí: Obligació de traginar el blat o qualsevol altre producte del senyor feudal.
El vescomte d’Hostoles, ahir i avui
El rei Joan II va crear i va concedir a en Francesc de Verntallat el castell i el  vescomtat d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, el 1474; però el rei Ferran II el Catòlic el va desposseir del títol el 1481 i el retornà a la Corona. Però 447 anys més tard, el rei Alfons XIII, el 1928, el restableix i avui continua aquest títol nobiliari.
Per saber-ne més

Imprimir article