dijous, 18 de desembre de 2014

L’etapa de Jordi Peix a la Direcció General de Medi Natural

escrit per Jordi Romeva
El passat dia 3 de desembre es va celebrar l’acte d’homenatge al Jordi Peix, organitzat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris – ICEA i pel Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya. La intervenció del Jordi Romeva, pels seus vincles d’amistat des de la joventut, va transmetre aspectes rellevants de la seva trajectòria personal i professional. Tot seguit podeu llegir la seva aportació.
Intentaré comentar aquest període fent  5 reflexions:
1a. reflexió.- Missió impossible.
Demano disculpes als organitzadors perquè  la meva intervenció havia de fer  referència a la etapa de Jordi Peix com a director general de Medi Natural però,  tot i que he intentat fer-ho i fer-ho amb rigor,  la memòria  em falla; se’m fa molt difícil resumir els records de tants anys en 7 minuts i, a més, se’m barregen les situacions  i els despatxos on es produïen:  no sé si eren al Palau Robert, al carrer Còrsega, a Torreferrussa,  o a la Gran Via.
2a. reflexió.- The economy, stupid!
A Jordi Peix li agradaven els eslògans; sovint repetia aquell del Sr. Shummacher:  “Small  is beautiful” i  al seu despatx tenia un cartell amb el de la campanya dels demòcrates de 1992: “The economy, stupid”.  Jordi Peix entenia que la gestió del medi natural no podia ignorar les circumstàncies ni  les necessitats de les persones que hi estan vinculades.
3a. reflexió.- Prohibit parar.
Jordi Peix es definia a ell mateix com aquells malabaristes xinesos que fan rodar un munt de plats tots a l’hora  dalt d’unes canyetes i que s’han de mantenir rodant sense parar perquè no caiguin.  Al seu costat tampoc no es podia parar. Mentre estaves fent una cosa ja  te n’encarregava un altre. I si no tenia cap assumpte oficial pendent,  doncs, se  l’inventava. Recordo les felicitacions  que feia fer per Nadal. No eren unes felicitacions normals, com un poema, una fotografia o una postal; eren veritables informes, eren estudis de 10 o 12 pàgines,  amb una introducció, un contingut i unes conclusions finals que poguessin servir per al debat col·lectiu.
M31 - Andromeda Galaxy - by Richie Jarvis  /  CC
4a. reflexió.- Galàxia Peix.
Quan Jordi Peix va assumir la responsabilitat de la Direcció General de Medi Natural,  jo ja treballava a la Generalitat i feia molt de temps que érem amics.  
Preparant aquestes notes, vint anys després, l’he imaginat situat al mig d’una gran esfera amb moltes òrbites. I girant en cadascuna d’aquestes òrbites, he vist els consellers, els secretaris generals, els directors generals d’altres Departaments i d’altres CA. Els caps de Premsa, de Gabinet, del Servei Jurídic, de Gestió Econòmica, de Recursos Humans. L’Inspector i els subinspectors del  Cos d’Agents Rurals.  Els guardes de Reserva. Els presidents  del Centre de la Propietat Forestal, de les Agrupacions de Defensa Forestal,  de les Federacions de Caça i de Pesca, del Consorci Forestal.  Els directors dels Parcs Naturals i de les Reserves Nacionals de Caça. Els presidents (i  les  presidentes) de les Societats Protectores d’Animals i de les Organitzacions Ecologistes. I alcaldes. I saltant entre totes les òrbites,  els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal, els Espais del PEIN de la Xarxa Natura 2000 i l’ós del Pirineu.
Els organitzadors m’han encarregat  que parli d’aquesta etapa, però estic convençut que qualsevol altra persona de tota aquesta immensa, pobladíssima i complicadíssima galàxia, incloent-hi els tècnics, els subalterns, els telefonistes, els administratius, els delineants, els informàtics o els xofers, qualsevol persona que el va conèixer i que va treballar amb ell directament o indirectament, estaria disposada a parlar  i a parlar bé, amb respecte i amb estima, de Jordi Peix.
5a. i última reflexió.- El trobem i el trobarem a faltar.
Jordi Peix va gestionar moltes de les competències que Catalunya va assumir com a Comunitat Autònoma.
Ara, que hem de crear les estructures pròpies d’un nou Estat, ens fan falta molts Jordis Peix.
Jordi Peix  ha format part activament, intensament, d’una etapa de la història de Catalunya,   però  la història continua.
Visca en Jordi Peix i Visca Catalunya!!

Imprimir article