dimarts, 25 de novembre de 2014

Conreus amb oportunitat econòmica ?

escrit per Ricard Estrada i Arimon
Potser és hora de pensar amb molta més il·lusió de la que s’ha fet fins ara a reforçar el mercat de les produccions agrícoles autòctones, i reivindicar i repensar l’explotació d’aquests cultius d’acord amb les tecnologies agronòmiques més modernes, ja que estem segurs que tenen un mercat que pot facilitar oportunitats de negoci.
Avui l’oferta de noves verdures és una exclusiva de moltes botigues gurmet. Les botigues del  “súper” ofereixen productes de l’horta de bona qualitat, però amb identitats igualitàries. L’oferta d’aquestes produccions acostuma a ser limitada i la distribució força artesanal, però això no ha de ser un problema per a plantejar un projecte diferent per a algunes explotacions agràries, principalment pensant en les que estan ubicades en àrees periurbanes i en comarques amb concurrència de població entrenada a saber degustar els sabors del producte fresc i autòcton.
Algunes zones de la  Catalunya pagesa  han fet de la gastronomia un eix de la seva existència, donant protagonisme a la producció agrària que dóna peu a la identitat local. En tenim molts exemples.
Fa 100 anys ja es comentava
Com que no hi ha res de nou en el panorama a la nostra agricultura catalana, recordo que a començament del segle passat molts professors de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) recomanaven el conreu de plantes  com l’anís, la belladona, el cacauet, la camamilla, el card, el cascall, el fajol, el julivert, la menta, la nyàmera, el piretre, la regalèssia, el safrà, la trepadella, el vímet, la morera o la plantació d’arbres forestals fins llavors desconeguts, com el pi canari,  entre moltes d’altres. Avui, algunes demandes són diferents.
Pa de Tritordeum, un nou cereal, una oportunitat pel segle XXI? - Foto; @cfolch  /  CC 
Tot i que les produccions agràries alimentaries més bàsiques continuen essent les mateixes (cereals, farratges i hortalisses), potser cal afegir en les rotacions agronòmiques la diversificació de conreus atractius amb produccions d’oportunitat per al mercat i ajudar a fomentar una demanda, que fins ara no s’ha explotat prou. No podem obviar exemples que estan reeixint amb èxit, com és el cas de la producció de fajol (Garrotxa), safrà (Conca de Barberà, Segarra), camamilla (Noguera), l’escorça d’avet (Cerdanya), la regalèssia, l’anís o el vímet,  entre d’altres.

També alguns productes d’alta qualitat organolèptica per a la cuina s’han fet atractius, però complicats de tenir-los a l’abast. És el cas del nap de Talltendre (Cerdanya), la col brotonera (Terrassa i Garraf) i la ceba de Coll de Nargó (Alt Urgell), la mongeta de Castellfollit (Bages), tomàquets de pera (Girona), que en són alguns  exemples.  Alguns han aconseguit la presència permanent al mercat com la mongeta del ganxet (Vallès-Maresme) i la mongeta de Santa Pau (Garrotxa) o la popularització, com el calçot (Valls-Alt Camp). D’altres, com el cigró menut -conreu de zones de secà-, no aconsegueixen fer-se un forat en l’oferta agrícola de les produccions de la nostra agricultura.
El present
Què passa, doncs? Com ja hem comentat, res de nou que no passés a començaments del segle passat, per això l’interès a divulgar la necessitat de cercar la necessitat d’oferir nous productes agrícoles al mercat -productes d’alt valor-.
No tot són penes, perquè molts productes agraris transformats com vins, formatges, embotits i olis han fet un camí positiu i s’han posicionat molt favorablement, però també productes molt transformats, com és el cas de l’oferta de pans que avui veiem a moltes fleques, amb els pans amb marca: pa de pagès (Catalunya), pa Tramuntana (Girona-Empordà), pa de Sant Julià (Sabadell).
La tesi
Una agronomia moderna requereix una bona capacitat d’arribar al consumidor de manera segura i continuada. Les tècniques agronòmiques ja no són cap dificultat, avui els accents de dificultat estan a assegurar jurídicament el mitjà de producció (la terra), el model empresarial i la participació equitativa entre el productor, el transformador i la distribució. I també la xarxa d’internet com a instrument agrari, juntament amb el tractor, i la col·laboració necessària de les assegurances i  els instruments agrofinancers.
Un pèl complex tot plegat, però l’agricultura actual requereix tot això. És una fàbrica d’aliments que utilitza el medi natural i la tecnologia agronòmica, la xarxa informàtica, el disseny, la gestió administrativa i les millors tècniques per a saber veure les oportunitats de les demandes del mercat.
No tot és paisatge i desenvolupament agro-turístic-rural. L’agricultura que promou la Política Agrària Comuna (PAC) de la UE és multifuncional i per això cal estimular les produccions d’oportunitat.   
No posar tots els ous al mateix cistell.  Res de nou que no hagués passat abans.
Imprimir article

3 comentaris:

Joan ha dit...

Es pot dir més fort, però no pas més clar: res de nou que en teoria no sabéssim...! I és que sovint proclamem l'invenció de la sopa d'all... La proximitat, també en l'àmbit de l'agricultura, és un valor que hem de menysprear. I per descomptat una oportunitat per tot allò que ens és més proper...

Carles! ha dit...

molt bon escrit!! A veure quan n'aprenem!!

Economat Social ha dit...

Hola, m'agradaria el contacte de productors de gra de fajol ecològic. On el podria trobar¿